Com el cotó; amb l’excepció, en tot cas, de la branca de l’Estadística quan és cuita.

I després d’aquesta jornada, les matemàtiques ens indiquen que els nostres tres equips mantenen la categoria. (D’acord, l’equip «C» no la podia perdre, però dit així queda més maco i no falta a la veritat.)

L’equip «A» per fi va eliminar el suspens que planava per damunt dels seus caps (a banda d’una petita gotera que ens vam trobar a la sala) i, amb una clara victòria per 6½-1½ sobre el Martorell «B», va assegurar-se la permanència i va deixar de fer d’ascensor, en una mostra clara de l’estabilitat i la millora que ha assolit el nostre club.

LC2015_j8_A_img_1147Dissortadament no us puc donar gaire més informació, ja que la meva partida va ser de les més llargues i, llevat dels primers instants, no vaig poder seguir el desenvolupament del matx. Fins al punt que, quan se’m va aclarir una mica la posició, vaig aixecar el cap i ja estaven recollint el material. Però el marcador final ho diu tot: sis victòries en els taulers centrals i tan sols unes taules d’en Juan Ramón Fuentes i la derrota d’en Rubén Martín, que es va veure sorprès pel bon joc del seu rival.

L’equip «B» també vam aconseguir el punt, però amb més dificultats del que indica el marcador: 5-1. Per tercer cop aquesta temporada el club s’enfrontava al Sant Feliu, en aquest cas contra el seu equip «D». En Jesús Martínez era el primer en acabar, en un d’aquells dies que penses que hagués estat millor quedar-te a casa llegint tranquil·lament el diari. Això no obstant, les partides d’en Roberto de la Fuente i d’en José María Archilla semblaven ben encarrilades, però, sorprenentment, qui guanyava primer era en Diego Flores, en una partida que, a priori, semblava més igualada. Els altres dos punts esmentats queien tot seguit i ja només quedàvem en Sergi Cuenca i jo —en tota la sala—. En un moment donat, el Fritz em donava la partida per perduda, però ja em coneixeu: al final aparto els núvols i aconsegueixo el punt, encara no sé ben bé com. I així va ser altre cop: dues o tres jugades més tard el meu contrincant errava el càlcul i li guanyava un peó. Al final, amb dos peons i cavall contra alfil, m’oferia les taules, just en el moment en què acabava de cometre l’error definitiu, ja que no va veure que era mat en tres jugades.

LC2015_j8_B_img_1144El cas del Sergi va ser similar però vist des de l’altra banda. Amb un atac molt fort i un peó a punt de coronar, el seu rival amenaçava unes taules per escac continu que només es podien evitar sacrificant una de les dues torres. I així ho va fer el nostre company. El seu contrincant, emperò, no va percebre els canvis en la posició i es va deixar menjar l’alfil que sostenia la torre que amenaçava les taules, perdent tota possibilitat d’empatar i abandonant immediatament.

Aquesta victòria fa que els enfrontaments amb el Sant Feliu hagin quedat en taules: un triomf per cada club i un empat a 2 a 3a categoria. Potser estaria bé jugar un matx amistós de desempat amb un mix dels tres equips de cada club. És una idea que deixo caure. Qui sap…

Quant a l’equip «C», l’enfrontament amb el Gran Penya «D» també va finalitzar en empat. Les derrotes de la família Escaler, pare i fill, es van compensar amb les victòries d’en Francisco Rivas i d’en Manuel Cardoso.

Aquesta jornada, per cert, ha estat la primera en què tots els taulers estaven complets, sense cap vacant per part nostra ni de cap dels equips rivals, el que va fer que, sumant-hi la resta de socis, «dobladitos» i pares i mares que van venir per fer-nos la foto oficial de la temporada, ens apleguéssim un munt de gent al club. Incloent-hi l’Erik Cabrillana, amb només tres setmanetes en aquest món, que, juntament amb els seus pares, va acompanyar a en Miguel. La propera setmana, coincidint amb el final de la Lliga Catalana, podreu veure ja la foto del club d’aquest 2015.

Orangutango by Jerry Goodman on Grooveshark

Secció literària

Molts ja sabeu que entre nosaltres, a més d’un bon escaquista, tenim també un bon escriptor. Em refereixo, pels qui no ho sabeu, a l’Iván Humanes, qui, fa pocs dies, com a membre del grup Aut@rs de Cornellà i conjuntament amb la professora de matemàtiques Pura Fornals, va rebre el Premi d’Humanitats Ciutat de Cornellà. El proper dia 20 d’abril, a les 19 h, presentarà a la llibreria Alibri (c. Balmes, 26, de Barcelona) la seva primera novel·la, Lengua de orangután, de la qual en podeu veure la portada i contraportada perquè us assabenteu una mica de quin n’és l’argument.

LenguaOrangutan1LenguaOrangutan2Potser en Helmut Otto, l’orangutan protagonista, en les seves estones de relax, també escolti l’acompanyament musical d’aquesta crònica, una peça de Jerry Goodman, el violinista de dues bandes mítiques, The Flock i la Mahavishnu Orchestra. Espero que t’hagi agradat, Iván.