Primera crònica d’aquesta nova temporada de la Lliga Catalana. Com que enguany no podré seguir gaires partides, m’hauré de basar en els comentaris que els «doblados» i «dobladitos» (pares i mares, en aquest cas) em facilitin via WhatsApp i en les actes dels encontres. En algun cas, però, disposaré de corresponsal oficial, com és el cas de l’equip «A», que compta amb l’Iván Humanes, periodista acreditat a tal fi. Així que iniciarem la primera jornada amb el seu escrit sobre:

L’equip «A»

«La primera jornada de la Lliga Catalana es presentava per a l’equip «A» amb la incògnita de com funcionaria un equip renovat en els primers taulers. La resposta ha estat evident: 7 a 1 contra l’Esplugues. És cert que el rival han vingut minvat amb diverses baixes pel que fa al seu equip de gala, però les sensacions han estat molt bones. Daniel Montoya feia el primer punt amb d4; el seu rival, absent, ens ha donat aquest primer punt de comoditat. Mentrestant, la lluita en els altres taulers s’anava perfilant. Emilio Carrasco guanyava el segon amb un atac devastador, amb aquesta intenció ja des de les primeres jugades. Iván Humanes feia el tercer punt després de sortir amb més avantatge de l’obertura, una Siciliana amb negres. Rubén Martín i Gustavo Magallanes aplicaven la mateixa tècnica per guanyar peça de més després de buscar horitzontals i diagonals per clavar i deixar la peça contrària sense protecció. Gran tècnica. Quart i cinquè punts que ratificaven el bon moment de forma d’aquests jugadors. Dani Llargués maniobrava i maniobrava fins a aconseguir una posició guanyadora, indefensable per al rival i que va explotar quan havia de fer-ho. Bona partida. Sisè punt que feia preveure un marcador d’escàndol. Manel Santolaria i Francisco Olivares lluitaven per a això en les últimes partides. Francisco i Jordi Planella van jugar la partida més oberta i perillosa de la trobada. Olivares va guanyar qualitat en els primers moviments i va jugar fi per rebutjar les amenaces de Planella fins a guanyar en una partida “perillosa”. Enorme joc ens han brindat, sens dubte. I Santolaria, amb avantatge en el 95 per cent de la partida, va errar en un dels moviments i es va deixar el punt. Confiem, tanmateix, que puntuarà bastant, ja que, malgrat el resultat, ha demostrat estar en forma. Això acaba de començar i caldrà estar atent i en forma, puix l’objectiu és clar: pujar de categoria.» [Iván Humanes, Cornellà de Llobregat.]
Peón Doblado, Cornellà

L’equip «B»

Va jugar contra la plaça vacant. 6 a 0. Punt i final.

L’equip «C»

Peón Doblado, CornellàDes de diversos llocs del país ens vam desplaçar fins a Santa Eulàlia de Ronçana per disputar la primera ronda contra l’equip del Vall del Tenes «E». En una sala àmplia, còmoda i amb bona calefacció ens vam acomodar per jugar les partides. En el quart tauler, Manuel Cardoso sumava el primer punt, amb el propòsit personal de sumar elo aquest any. Poc després Ignasi Archs guanyava el seu matx, que es podia haver enllestit força jugades abans amb una mica més d’ambició en l’atac. Mentre esperava la resolució de les altres partides, vaig sortir a fumar i em va sorprendre, just davant del Centre Cívic i Cultural La Fàbrica, l’arbre que podeu veure a la foto i que estava farcit de targetes penjades amb bons desitjos per a aquest nou any. Potser sigui un bon presagi.

Jesús Martínez, engripat encara, tenia una posició complicada que segurament es podia haver guanyat, però l’afecció vírica va fer que acceptés les taules que li va oferir el seu contrincant. És qüestió de sumar punts. Quedava ja només en David Guirado, lluitant contra l’Àngel Boixader, un jugador de 92 anys amb molta energia. És el que fa gran el nostre esport, que és apte per a tots el públics, independentment del seu sexe, de la seva edat, del seu origen o de les seves creences. Finalment en David va aconseguir vèncer i tancar el marcador amb un 3½ a ½, un bon començament per l’equip.

L’equip «D»

Gairebé aconsegueix el ple contra el Cervelló «B». El resultat de 3 a 1 es deu a què l’Agustí Compte es va despistar i no va venir a jugar. Però els altres companys sí que van obtenir la victòria: Francisco Rivas i la família Buitrago, pare i fill: en Marco continua sumant elo, i aquest cop disputant el matx, ja que l’anterior temporada es va trobar uns quants taulers buits; el seu fill Sebastián també ha començat amb bon peu la seva primera participació en la Lliga i d’ell n’esperem que sumi punts i augmenti el seu elo inicial, ja que mai no havia estat federat.

La més contenta va ser l’Aitana García Márquez, la rival de l’Agustí, que no va haver de pensar gaire per sumar el punt. No sé si, fruit de l’emoció, també es va despistar i es va oblidar la motxilla. Per sort se’n va recordar poc abans que marxéssim i li vam poder tornar. Aitana, aquest any t’esperem al Torneig de Halloween. Segur que, com em vas dir fa uns mesos, vindràs molt ben disfressada i t’enduràs el trofeu a la millor disfressa. Anima’t!
Peón Doblado, Cornellà

L’equip «E»

És l’equip dels «dobladitos». Bé, i algun adult de tant en tant. Se’n van anar a jugar contra el Molí Nou «B» i no ho van fer gens malament. Miguel Moreno i Miguel Cabrillana van perdre amb negres, aquest darrer per jugar amb massa pressa segons em van dir. Però amb blanques les coses van ser molt diferents. L’Íker Alcalde vencia el seu rival, una victòria que li reportarà 29 punts d’elo. I en Luis Miguel Cabrillana, el pare del Miguel, guanyava també el seu punt, en aquest cas contra en Biel Castaño, que esperem que estigui gaudint del cotxe d’scalextric que va guanyar en la darrera Trobada que vam organitzar. El resultat final, 2 a 2, també és molt esperançador.

Conclusió final

Sumant els punts de tots els nostres equips, ens dóna un resultat global de 21½ a 4½. Impensable fa uns anys. I que ens aferma en la idea que estem en la bona línia.

Abans de començar la Lliga vam somniar en l’ascens de diversos equips. Potser només era la nostra imaginació. Però haurem de començar a pensar que els somnis es poden fer realitat.