Com alguns de vosaltres sabreu, aquest cap de setmana l’equip «B» descansava. Així que vaig pensar que era un bon dia per acompanyar els nostres «dobladitos» i veure els seus progressos de primera mà i sense partida que em distragués. Començaré, doncs, per ells.

Integrant l’equip «D», s’enfrontaven al Peona i Peó «H», el qual delegat anava de bòlit atenent a tots els equips i a qui li haig de reconèixer la seva amabilitat i bon tracte. Lamentablement, no puc dir el mateix d’algun dels pares dels jugadors rivals. Anem per parts.

En el primer tauler, en David Álvarez, que havia començat força bé, després d’una bona jugada d’interposició errava el seu càlcul i perdia un cavall. A partir d’aquí es desconcentrava i el seu contrincant ho aprofitava per guanyar la partida de forma brillant.

Al tercer tauler, en Miguel Moreno, en canvi, jugava una bona partida contra un noi que necessitava ajut per anotar les jugades i a qui li desitjo molta sort per la seva esportivitat i les seves ganes de practicar el nostre esport. En Miguel va anar guanyant material a poc a poc, fins a arribar a coronar una segona dama. Però no et pots confiar mai i pensar que ja has aconseguit la victòria abans d’hora. En un moment donat, en Raül Solé, el seu rival, va tenir l’oportunitat de donat el mat Philidor o Greco-Philidor, conegut més popularment com el de la coça. Per sort no el va veure i en Miguel va haver de sacrificar qualitat per evitar-lo. Poques jugades després assolia el segon punt de l’equip (el primer el devem a la Lucía Enríquez, que no va poder jugar ja que el Peona i Peó només disposava de tres efectius).

Ens queda el segon tauler i aquí ja no va ser tot flors i violes. L’Íker Alcalde començava de forma espectacular, serena però espectacular. En poques jugades conqueria peça i dos peons, li destrossava l’enroc curt al seu rival i, aprofitant dues clavades amb la parella d’alfils, aconseguia una pressió asfixiant que augmentava encara més amb la incorporació de la dama a l’atac. Aquí, l’Íker va afluixar una mica i alguns sons indefinits per part del pare del seu contrari em van fer pujar la mosca al nas. Poc després, aquest li tancava la dama, que es podia salvar mitjançant un contraatac, però entenc que l’Íker, amb poca experiència encara en aquest tipus de posicions, no trobés la rèplica adequada. Tot i així, un doble de cavall li permetia guanyar una torre i quedar-se amb dos torres, cavall i dos o tres peons contra dama i torre. Aleshores el nen rival va començar a intercanviar mirades —gens dissimulades— amb son pare. Eren tan descarades que vaig canviar la meva posició per observar la partida des d’un altre angle, just entre ambdós, interrompent la seva visual. Finalment, però, en Biel Andreu va aconseguir entrar en una xarxa de mat que el va fer guanyar el matx.

No sé si així el pare se’n sentirà més orgullós, però jo sí que n’estic d’orgullós de tots els nostres «dobladitos». Perquè van jugar amb esportivitat, perquè van fer una molt bona feina sobre el tauler i perquè aquest bon joc va ser fruit només de la seva intel·ligència, sense ajudes externes.

Us haig de donar les gràcies a tots tres perquè em vau fer gaudir d’unes bones partides i em vaig adonar —en viu i en directe— que la tasca que estem fent no cau en sac foradat. I també per la companyonia entre vosaltres, exemplificada amb l’actitud de la Lucía, qui, malgrat que li vaig dir un parell de vegades que podia marxar si volia, va preferir quedar-se fins al final, demostrant un gran esperit d’equip, l’esperit «doblado». Sens dubte que, amb aquestes noves generacions, el futur del Peón Doblado està més que garantit.

I per avui, res més. Crec que no havia parlat mai de forma tan extensa d’un sol equip. Però entendreu que l’ocasió s’ho mereixia. I aprofitaré les dues setmanes de descans de la Lliga Catalana per comentar les vicissituds dels altres equips que han disputat la 8a jornada: l’«A» i el «C». Així també dono temps als meus corresponsals perquè me n’informin adequadament.