No em refereixo als diferents equips, que alguna ja s’ha aconseguit. Parlo d’una victòria global, del club. 11½ a 10½ en total. En gran part deguda als 8 punts obtinguts pel primer equip. Però el mig punt que decanta la balança el devem a en Miguel Cabrillana, un dels nostres «dobladitos» més prometedors.

L’equip «A», com ja he dit, assolia un 0-8 absolutament inesperat. Ara sembla fàcil, però algunes de les partides es van allargar força. No és el cas de la d’en Dani Llargués, que va ser arribar i moldre: la victòria més ràpida que recordo (a banda de la celada de la Budapest). Tot seguit venia el meu punt, després d’alguna imprecisió, però en el final el meu contrincant errava i em permetia superar-lo. El tercer punt arribava, poc després, de la mà d’en Rubén Martín, el nostre cap de colla. Les altres partides ja trigaven una mica més, però en Manel Santolaria i en «Jorda» guanyaven els seus punts i ja ens donaven el matx. En Daniel Montoya, murri, aconseguia que el seu rival s’equivoqués i, després d’un sacrifici de peó, obria una posició bloquejada i penetrava amb el rei per la rereguarda d’aquell. 6-0. En Diego Flores, després d’una seqüència de jugades lògiques que, aparentment, finalitzaven amb el guany d’un peó, es trobava, mercès a l’error del jugador del Catalunya «D» amb un mat amb cavall molt bonic. I, mentre signaven les planelles, queia el 8è punt. En Ramón Fuentes, peó a peó, assolia un sòlid avantatge que obligava el seu adversari a abandonar. Un punt més, en definitiva, que ens acosta a la permanència.

L’equip «B» jugava a la Pobla de Claramunt, en un matx més igualat del que es podia pensar a l’inici de la Lliga. Les primeres notícies ens indicaven un 2-1 en contra. Era al voltant del migdia, així que les partides anaven acabant una rere l’altra i, minuts després, el marcador ja se situava en un 3-2. Quedava una partida decisiva. Els mòbils treien fum. Qui s’estava jugant l’empat? Es tractava d’en David Guirado qui lluitava pel punt de la seva partida. El temps passava i la incògnita es mantenia. El mòbil només reflectia els punts de l’«A». Finalment es produïa el desenllaç tan esperat: a les 13:33 en Jose Archilla ens confirmava la victòria d’en David. Matx empatat i mig punt més a la taula, que manté vives les esperances de l’ascens. Ens quedaran tres finals i s’haurà de lluitar molt, però la possibilitat existeix i és real.

L’equip «C» es va desplaçar a Sant Adrià tan sols amb la família Cabrillana. En Luis Miguel pare, pel que sabem, es va oblidar la dama i va perdre la partida. Altra cosa és el cas d’en Miguel fill, que lluitava contra un home gran que, pel que es veu, volia guanyar, per fi, un joc. Però en Miguel és un nen molt espavilat i va reclamar dues jugades il·legals. A partir d’aquí es va muntar un enrenou considerable: el nostre company al·legava que podia aturar el mat que li amenaçaven i, finalment, davant les discrepàncies en les planelles —mal anotades ambdues—, es va acordar deixar-ho en taules, amb el consegüent emprenyament del seu contrincant, que ja es veia guanyant una partida.

L’equip «D» no va haver d’anar tan lluny. Jugava a Gràcia amb el Tres Peons «J», el club amb més escaquistes federats de tot Catalunya, un total de 175. Potser algun dia també hi arribarem: no en va ells són tres peons i nosaltres tan sols dos, però amb molta empenta i voluntat. De moment, però, tres peons poden més que dos i els nostres companys no van aconseguir puntuar: l’Agustí Compte va trencar la seva ratxa victoriosa i en David Romero i en Byron Zambrano —benvingut al club!— no van poder debutar amb el punt.

Altres aspectes de la Lliga

Amb cinc jornades ja es poden albirar alguns canvis en la llista. Diversos jugadors estan experimentant fortes pujades d’elo: en Daniel Montoya, en Jesús Martínezpitxitxi actual en solitari— i en Miguel Cabrillana podrien arribar a superar els 2000, 1800 i 1400 punts respectivament. D’altres pugen més lleugerament: en Rubén Martín, en Diego Flores —que s’enfila per damunt dels 1900— i en Martí Aguilà i en Marco Antonio Buitrago, dels qui ja sabíem que el seu elo inicial era fictici. Malauradament també hi ha baixades: les d’en «Jorda», José María Archilla, Francisco Rivas i Manuel Cardoso són les més pronunciades: hauran de concentrar-se millor en les properes rondes. I la resta, a seguir sumant, pel bé dels equips i el propi.

P.S.: La música d’aquesta crònica està dedicada a un «dobladito», en Mateo Enríquez. Efectivament, tenies raó: el peó que se’ns havia extraviat el vam trobar, com vas dir, a les “altures”.