Els que ja teniu —tenim— una edat, recordareu la famosa frase d’Adolfo Suárez «Puedo prometer y prometo…» Doncs bé, us vam prometre un resum de la participació dels «doblados» en els primers tornejos individuals de l’any, i aquí el teniu.

Per ordre de dates, començarem pel Tupinambà, amb el concurs del Xavi Santolaria, amb 3½ punts entrant a la 3a ronda, i del Roberto de la Fuente, que s’estrenava amb 2 punts. Era el seu primer torneig amb humans, després de jugar molt de temps amb l’ordinador i per Internet, i encara li costa una mica agafar el ritme. En el següent torneig, el de l’Ateneu Colón, ja va aconseguir ½ puntet més, igual que en el del Jake, que va acabar amb 2½ punts. Tres tornejos gairebé alhora: és la febre dels que s’acaben de federar, lògica, ja que només tens ganes de jugar.

Seguim amb el Jake, amb dos «doblados» més: l’Ignasi Archs, amb 3 punts després de diversos emparellaments força complicats, i l’Eduard Calbet, amb 2½ i dues rondes menys, la qual cosa no està gens malament.

El mateix dia i hora del Jake es jugava el de la Passió d’Esparreguera. En David Guirado va canviar la seva tria inicial i s’hi va apuntar. L’experiència no va ser gaire reeixida i va acabar amb només 2½ punts quan n’esperava algun més.

Tot seguit començava l’Obert de Primavera de la Lira. Sembla que els tornejos d’aquest club se’ns donen bé als «doblados». En totes les edicions, les d’enguany i les d’anys anteriors, sempre hem fet un bon paper. I aquest no podia ser l’excepció. En Dani Garcia, que s’animava per fi a jugar un individual després de força temps, acabava 7è absolut, amb 6 punts de 9 i una sola derrota contra un 2200, la qual cosa li fa recuperar els 2000 d’ELO i disputar-li el primer tauler del proper Per Equips a en David Julià. L’altre participant del club, en David Guirado, tampoc no es pot queixar: 4 punts i primer del seu tram, amb trofeu inclòs. Així, almenys, va poder oblidar el seu via crucis particular a Esparreguera.

I arribem a un dels clàssics de l’any: el torneig de Sant Boi. Aquest any només s’hi van inscriure dos jugadors del club: l’Eduard Calbet i el David Páez. Bon paper el de l’Eduard, amb 4 punts de 8; no tan bo el del David, amb tan sols 2 punts de 6 en el que ha estat el seu baptisme de foc en aquestes contrades.

I acabem ja amb el darrer torneig, el del Barri Gòtic UGA. Hi va participar en Xavi Santolaria, que va acabar tot just amb 2 punts. En el seu descàrrec, però, cal dir que és el torneig amb la mitjana més elevada d’ELO de tots els que hem esmentat. I també que, mentre el jugava, només tenia al cap un dubte existencial que el torturava i no li feia jugar amb la màxima concentració: Cirat existeix o no? Amic Xavi, no et preocupis. Et podem assegurar, fora de tot dubte raonable, que sí, que Cirat existeix! Hem trobat aquesta petita població de l’Alt Millars (Castelló) a Internet. I, tal com ja va dir Descartes, filòsof francès del segle XVII, «estic a Internet, per tant existeixo».


I això és tot, amics. Trobareu més informació sobre tots aquests tornejos a la pàgina d’Activitats individuals. Ara, a esperar-ne de nous i a seguir millorant, que hem de demostrar que som un Club de primera. Per si algú encara ho dubtava.