Qui deia que els homes del temps sempre s’equivoquen? En el nostre cas, les previsions meteorològiques es van complir de totes totes.

Ja fa dies que advertíem que a l’horitzó s’albiraven núvols de tempesta. Bé, finalment només van ser quatre gotes i la previsible derrota contra el Sant Boi “B” no ens ha fet baixar posicions i seguim en zona tranquil·la. El matx no podia començar pitjor: cap al migdia ja perdíem 0-4. La derrota es consumava quan la Joana Ros, una nena de 9 o 10 anys, li arrencava unes taules per escac continu a en David Guirado, tot i tenir qualitat de menys. De seguida, els nostres Daniels, amb una posició igualada, pactaven les taules amb els seus rivals. I en Jorda aconseguia salvar l’honor «doblado» guanyant en Jaume Ros, germà de la Joana. Si la setmana passada era l’únic que perdia, aquesta ha estat l’únic que ha guanyat i així s’ha tret l’espineta que duia clavada.

Així doncs, el resultat final ha estat de 2½ a 5½; tanmateix, gràcies als altres que s’han produït durant la jornada, ens permet mantenir-nos en la 5a posició.

Els núvols de Cornellà, emperò, no es van acostar a la plaça d’Espanya de Barcelona. Al local de l’ONCE, l’equip «B» també complia les previsions i guanyava per 0 a 4 contra les quatre noies amb qui es van enfrontar. Això ens col·loca en 2a posició, la que dóna accés a la promoció, a l’espera de les tres darreres rondes, les més complicades del calendari.

I els «dobladitos» jugaven a casa, a Cornellà. Ja sabeu el que això significava aquest proppassat diumenge. Era difícil aconseguir algun punt, ja que jugaven contra el planter del Vilafranca, segurament un dels millors del país i líder del grup. Tot i enfrontar-se a l’equip “B”, perdien per 0 a 4, per més que l’Alexis, en un final de reis i peons, intentava guanyar la cursa, però no ho aconseguia.

I així acabo aquesta difícil crònica —difícil perquè se m’ha acabat la tinta de dos bolígrafs i n’he hagut de fer servir tres (sí, encara escric els esborranys a mà…)—. Però recordeu: després de la tempesta sempre torna a sortir el sol. I potser vingui acompanyat d’un arc de sant Martí. Mentrestant, podeu escoltar la memorable Somewhere over the rainbow interpretada per Judy Garland a la pel·lícula The wizard of Oz (Victor Fleming, 1939).