I amb ella les ventades i la pluja. No sigueu impacients, però, que aviat floriran els ametllers i arribarà el “caloret”.

Dansa de la Primavera by Maria del Mar Bonet on Grooveshark

L’entrada de la primavera implica, lògicament, la sortida de l’hivern, que enguany ha coincidit amb el final de la Lliga Catalana, almenys pels nostres tres equips, en els quals hi han participat vint-i-set jugadors, la xifra més alta en tota la història del club.

2015FotoOficialL’equip «A» jugava contra el Vilafranca «B», que, amb l’ascens pràcticament a la butxaca, es va presentar amb un equip més fluix de l’habitual. Tot i això van aconseguir guanyar-nos per 5½-2½, un resultat meritori tenint en compte que només hi vam anar set jugadors, i força adormits. (Al Marc Alquézar l’havíem enviat de corresponsal a la Fira del Cànnabis de Cornellà.) A la victòria d’en Daniel Montoya i les taules d’en Manel Santolaria hi hem d’afegir el punt aconseguit pel Juan Ramón Fuentes, que va protagonitzar l’anècdota de la jornada: el seu rival va jugar mitja partida en només un minut sense anotar les jugades; en Ramón li va reclamar diverses vegades que les havia d’apuntar fins que es va cansar i va parar el rellotge, quan al seu contrincant li quedaven només 15 segons i havia d’anotar encara unes 10 jugades, per la qual cosa va abandonar, però es va negar a signar-li la planella.

L’equip «B» vam anar a jugar contra el Sant Joan Despí «B», que, en aquest cas, ja havia perdut la categoria. El primer en caure va ser en David Álvarez, després de protagonitzar també una altra anècdota: el seu rival, al cap d’un quart d’hora, va haver de marxar a recollir el seu fill a l’aeroport, però, tan bon punt va tornar, en David li va oferir el canvi de dames sense adonar-se que la seva no estava defensada, per la qual cosa la va perdre de forma neta i va abandonar. Després vindrien les victòries d’en Roberto de la Fuente —com no—, qui s’ha proclamat el pitxitxi de la temporada de forma clara i contundent, i d’en David Guirado i José María Archilla, qui també ha realitzat un magnífic torneig. Amb el 3-1, jo li oferia les taules al meu rival qui, després de consultar-ho amb el delegat, les va rebutjar. Amb la partida molt malament, frisava perquè en Diego Flores rematés la seva, però la cosa s’allargava. Per fi va sumar el punt i aleshores sí, després de perdre un peó, el meu contrincant va acceptar les taules per tancar el marcador amb un 1½-4½ que ens ha deixat en la 4a posició del grup.

Quant a l’equip «C» es va desplaçar a Barcelona per jugar contra el Comtal «E», obtenint la primera victòria de matx de la temporada per 1-2. Com podeu deduir pel resultat, hi ha haver vacants a ambdós equips. El Comtal només comptava amb dos jugadors i nosaltres tan sols hi vam anar tres. Davant d’aquesta situació, en Francesc Xavier Escaler va preferir col·locar-se en el tauler 3 i deixar que juguessin els dos nens que l’acompanyaven. En Xavier Escaler, el seu fill, va obtenir la victòria, però en Miguel Cabrillana no va aconseguir batre el seu rival. L’any vinent, i per les expectatives que tenim, esperem poder presentar un equip «C» més complet i que pugui disputar el torneig amb més possibilitats.

A la pàgina de la Lliga Catalana trobareu tota la informació sobre la nostra participació, incloent-hi les fotos oficials de la temporada i el rànquing acumulat des de la fundació del Peón Doblado, de moment en versió PDF. Així que puguem, penjarem també una versió Excel.

Bbq

I això què significa, us preguntareu. A mi em va passar el mateix, fins que vaig descobrir que, en llenguatge WhatsApp, vol dir “barbacoa”. Suposo que la “q” és per evitar la confusió amb bbc (en minúscules, que BBC amb majúscules —o caixa alta, com diem els impressors— ja està registrat).

McExtremPerquè, tan bon punt acaba la Lliga Catalana, el primer que toca és preparar la ja tradicional barbacoa «doblada» a Can Jorda. Aquest any, a més de la teca habitual, podrem assaborir també unes magnífiques hamburgueses per gentilesa d’en Dani Garcia, tal com podeu veure en el cartell.

Ara s’ha de celebrar que els nostres equips han mantingut la categoria. Sé que sembla un objectiu limitat, però era el que ens havíem marcat a l’inici de la temporada, pensant, com ja he dit, en unes millors expectatives per la propera.

Abans d’acabar aquesta crònica no em vull oblidar d’un dels nostres companys. Mentre nosaltres estem menjant, en Miguel Cabrillana estarà a l’Ametlla de Mar disputant el Campionat de Catalunya d’edats, en la categoria sub-8. Esperem que jugui molt bones partides i que sàpiga que tot el club li desitgem la millor classificació i, sobretot, que passi un bon cap de setmana gaudint dels escacs, el seu joc preferit.