Gibraltar. El penyal. Ple de mones, comme d’habitude. Primera ronda de l’Open Internacional. Taula u. La gran partida. Mingus Larssen, amb blanques, contra Marco Lavezza, amb negres. El campió del món arriba puntual. d4. Professional, ha estudiat el seu contrincant. Està afamat. No ha tingut temps de dinar. Però ara li’n sobra, de temps. Sap que el seu rival arribarà no abans que faltin cinc minuts pel primer control. Badalla. El fum és absent. Ja ningú no fuma a la sala de joc. S’aixeca. Mira el rellotge. Sí, li sobra temps.

Es dirigeix al restaurant de l’hotel. Farà un mos. Un mos? No. Demana la carta. Escull el primer plat. Quelcom lleuger. Una amanida. Amb oli de Jaén, potser. Se l’acaba. No ha deixat ni una oliva. El cambrer li retira el plat. I ara, què? Carn o peix? Consulta el maître. Li recomana peix. Sí, millor. El rap està deliciós. És l’hora dels postres. S’ho repensa. No és home de gran àpats. Amb un cafè en tinc prou —pensa. Sense sucre. Només unes gotes de llet. Badalla de nou. Tanmateix, ja no té gana.

Les parpelles li pesen. Així no es pot asseure davant del tauler. Puja a la cambra. Una migdiada li anirà bé. Total, encara no són tres quarts de cinc. Truca a recepció. Demana que el despertin en vint minuts. Es descalça. El llit és molt còmode.

Sona el telèfon. Ja han passat els vint minuts? Sí, el rellotge no menteix. Es refresca la cara. Nota una mica de barba. Agafa la brotxa i s’ensabona. És un home tradicional, malgrat tot. S’afaita. Ja ho havia fet pel matí, però un retoc mai no està de més. Baixa al vestíbul. A fora fa bon temps. Un passeig pel jardí. Li va bé per estirar les cames abans de tornar a la cadira.

Entra a la sala. Observa que el seu rival ja ha arribat. Cf6. Encara li resten quinze minuts. A en Marco poc més de mitja hora. I trenta segons més, si comptem la bonificació. Comme d’habitude. c4. El fum és fora. S’ensuma la flaire. Cal jugar ràpid. Vite, vite! g6…

Jugada deu. Els segons collen cada cop més. La mà vola. La tensió es palpa en l’ambient. Mingus analitza. Sembla que el temps s’hagi aturat. Finalment, mou. Què és això? Una jugada digne d’un mestre. Marco obre els ulls de bat a bat. És possible el que veu? S’ho rumia. Pensa. S’oblida del rellotge. Però aquest no se n’oblida pas, d’ell. Es multipliquen els zeros. Un dibuixet estrany parpelleja a l’esquerra. En Mingus li ofereix la mà. Marco encara bada. Per fi se n’adona. Respon a la salutació. El respecte, per damunt de tot. Intercanvi de planelles. Si més no, ha aconseguit l’autògraf del campió del món.

Dimecres, vint-i-vuit de desembre. Una broma? Potser un conte de Nadal? O una faula? Una cosa és segura: qualsevol semblança amb persones o fets reals NO és pura coincidència. Gràcies per la vostra atenció.