Van acabant els tornejos individuals de primavera i ja toca parlar-ne. Començarem per ordre cronològic, el torneig de Vilafranca, on novament hi participava en Juan Ramón Fuentes. Tots els qui coneixeu en Ramón sabeu que és una persona molt equilibrada. I això cal demostrar-ho dia a dia, en l’activitat quotidiana, però també quan et dediques a una tasca no tan habitual, com és el cas d’una partida d’escacs setmanal. Un equilibri gairebé perfecte: 4 punts de 8, amb dues victòries amb blanques i dues amb negres, i —encara que sembli obvi, no sempre ho és— dues derrotes amb blanques i dues amb negres. La seqüència binària falla una mica: 0-1-0-1-1-0-0-1, fruit d’una reclamació. L’àrbitre, amb bon criteri, li havia donat un 0 a la 5a ronda, però va haver de rectificar i així es va trencar la cadena. I, per a acabar-ho d’arrodonir, la performance: 1910, exactament igual que la seva puntuació ELO.

Als qui no els agraden els escacs, de vegades no entenen com dues persones es poden passar quatre o més hores davant un escaquer per acabar en taules. Imagineu el que pensarien després de vuit partides que totalitzen un empat. És la bellesa —o la màgia— del nostre esport. Que, fins i tot després d’un munt d’hores, encara siguem capaços de quedar-nos una o dues hores més analitzant i comentant… unes taules!!!

Cine_Romero_antic

Façana de l’antic cine Romero. (Foto: Ralcaraz, Viquipèdia.)

Tot seguit es va iniciar el torneig del Jake – Ciutat de L’Hospitalet. Ens hi vam apuntar dos dels hospitalencs del club, per la proximitat i per conèixer el nou Centre Cívic en què l’Ajuntament ha transformat l’antic cine Romero, obra dels arquitectes Ramon i Antoni Puig i Gairalt, un dels cinemes de barri que hi havia a la ciutat i que va desaparèixer, lamentablement, com moltes altres sales de molts pobles i ciutats de Catalunya. En Roberto de la Fuente i un servidor ens hi vam trobar durant vuit dissabtes per jugar una estona.

Cine_Romero_actual

L’actual Centre Juvenil i Infantil. (Foto: Ralcaraz, Viquipèdia.)

En Roberto, com en Ramón, també és un home equilibrat. Potser una miqueta menys, ja que va aconseguir 3½ punts, en una successió que es va trencar a la darrera ronda: 0-1-0-1-0-1-0-½. La primera partida, llarga, se li va escapar per un pèl: amb les taules a tocar contra un 2141, va errar en el moviment del rei. Després, partides alternes, en victòries i ELO rival, fins a arribar a la 7a ronda, en què problemes digestius el van fer retirar-se als 10 minuts d’iniciar la partida. I a la darrera, amb alguna possibilitat de premi de tram, no va poder passar de l’empat. Així es va classificar 46è, essent el 47è del rànquing inicial, i amb una performance de 1843, tres punts per sota del seu ELO. Equilibri i harmonia.

En el meu cas, com alguns —espero que no molts— sabeu, sóc un desequilibrat mental (vegeu nota al final de l’article). Així, vaig començar la singladura com els meus dos companys: 0-1-0-… Aquesta darrera derrota, contra l’ex-doblado Jesús Salvador, causada per un avanç de peó degut a una desconcentració per culpa de l’entorn, sembla ser que em va motivar. A la victòria consegüent contra un nen sub-10, van seguir unes taules contra en Ricard Nadal, un 2119, que no esperava. (Tot i que no es poden considerar massa meritòries, ja que el rival va entaular gairebé totes les partides.) Es trencava la seqüència, però és que a la partida següent vaig obtenir la victòria després d’un atac fallit del meu contrincant, que en un moment determinat va tenir tres peces amenaçades: alfil, torre i dama.

I va arribar la partida clau: a la 7a ronda m’enfrontava a un altre ex-doblado, en David Julià. Una partida llarga de debò, en què vam necessitar dues planelles i que ens va deixar sols a la sala. Es va resoldre, òbviament, en un final en què li vaig proposar una celada per canviar el seu alfil dolent pel meu cavall bo… En teoria, perquè em va permetre situar el meu rei per davant dels peons i amb l’oposició lateral guanyada (gràcies, Marcelo!).

Jake2015_copa_tramEm col·locava així amb 4½ punts, líder del meu grup d’ELO. Només em faltava mig punt per guanyar-lo, per la qual cosa vaig plantejar la darrera partida amb aquesta idea. El rival era en Gregorio Valbuena, nou soci del club i a qui aprofito per donar-li la benvinguda (i alguna cosa més que s’endurà, però haureu d’esperar a la propera crònica). Al mig joc, amb una jugada tàctica, li vaig guanyar un peó i vaig buscar les taules per continu. Però les anava evitant, donat que no li servien per conquerir el seu tram, fins que, després d’un canvi massiu de peces, vam arribar a un final similar al de la partida anterior, però a l’ala contrària.

Amb aquest punt tancava el torneig amb 5½ punts, campió del tram d’ELO i desè de la general, amb una performance de 2061. És clar que no m’imaginava ni de lluny una classificació així a l’inici del torneig. I no puc negar que en alguna partida he tingut una mica de fortuna.

La propera crònica parlaré dels dos tornejos que hem organitzat al club: el Social i el de Ràpides de Festa Major i més endavant del de Sant Boi, que finalitza aquest divendres. I també d’altres novetats.

Ah! I la nota final: no us penseu que teniu un president boig —tot i que un punt de bogeria de tant en tant ajuda—. Són aquells jocs de paraules que m’agraden tant. (I els escacs són un esport mental.)