Un cop païda la inesperada derrota de la setmana anterior, ens vam posar les piles i ens vam dirigir cap a Sitges per lluitar contra el Sitges “C”. El local de joc, ubicat en un hotel del passeig Marítim de la vila és esplèndid: ampli, còmode i a la vora de la mar Mediterrània. A la porta ens rebien dos lleons de pedra que no presagiaven res de bo, però…

Començava —puntualment— el matx i l’Ignasi s’enfrontava, al 8è tauler, contra un jove jugador d’origen xinès —suposo— que havia quedat subcampió del Comarcal sub-12 d’enguany. El primer punt queia ràpidament degut a una errada d’obertura del rival que condicionava tota la partida. Poc després en David Guirado guanyava la seva i el Ramon sumava unes taules. Són dues partides que no vaig poder seguir perquè me’n vaig anar a donar un tomb per la platja i per un estany amb ànecs i cignes amb l’Ivan, el fill d’en David Julià, que l’havia acompanyat carregat de joguines.

De tornada, en Xavi tenia bones perspectives i l’Eduard no ho duia malament. Al cap de poca estona ja sumàvem dos nous punts. Sembla increïble, però, a manca de tres partides, ja teníem el punt del partit a la butxaca.

Quedaven els tres primers taules i la conclusió encara es va fer esperar. En Jorda, finalment, acceptava les taules proposades pel seu rival en un final de dama contra dues torres amb moltes probabilitats d’escac continu. En David Julià intentava guanyar el seu punt, però acabava acceptant també les taules donada la premura de temps.

Només quedava en Dani, en un final amb alfils oposats i peons travats. Tot apuntava també a les taules, però potser els problemes de la setmana anterior el van enfortir i, després d’obrir la posició, donava escac i mat coronant un peó. L’anècdota va ser que ni ell ni el seu rival se’n van adonar i el contrincant va col·locar el rei en una casella dominada per l’alfil. Mentre pensava com donar el mat, en Dani va veure que era una jugada il·legal i que la posició ja era de mat.

Resultat final, doncs, 6½ a 1½ a favor nostre, la victòria mès àmplia d’aquesta temporada i en la que, a més, hi hem participat tots, ja que ningú no va caure derrotat.

I pel que fa als nostres “dobladitos“, s’enfrontaven als nois de l’Escola Espluguenca, una escola amb més tradició i que porta uns quants anys més que nosaltres ensenyant escacs. De moment cap dels quatre va poder guanyar, però així que tinguin més hores de vol i els haguem ensenyant una mica més, segur que s’hi podran enfrontar amb més possibilitats de victòria.