Finalment, s’ha acabar això de matinar tots els diumenges i no poder ni tan sols anar a missa.

No es pot dir que el paper del Peón Doblado aquest any hagi estat massa reeixit. De fet l’any que ve, si no passa un miracle via FCE, jugarem a tercera. Però amb dos equips, que som pocs però ben avinguts.

Pel que fa a les dues darreres rondes, vam aconseguir empatar amb l’Olesa amb set jugadors (el que ens faltava es va quedar somiant amb els angelets, després d’una nit… bé, deixem-ho). Això ja gairebé ens condemnava a l’infern, tot i que quedava la possibilitat de guanyar la darrera ronda i esperar que l’Olesa perdés. Ells van complir, però nosaltres no, i vam perdre contra el Pallejà per 5 a 3.

La veritat és que, mirant els resultats aconseguits i traient el primer amb el Martorell, la cosa no ha estat tan malament. Potser els bioritmes individuals no han anat massa coordinats i quan un guanyava, l’altre perdia, amb la qual cosa no havia manera de sumar el punt.

L’unic que s’ha salvat de l’apocalipsi general ha estat l’Eduard Calbet, que només ha cedit unes taules després de jugar sis rondes. És, per tant, el pitxitxi oficial del Club enguany. Enhorabona.

Bé, si més no, i com ens van dir els companys del CE Agustí en l’inici del Per Equips —i a qui els agraeixo el comentari—, hem fet una mica de turisme per aquesta Catalunya nostrada.

I, a partir d’ara, al nou pavelló, on intentarem recuperar la categoria. Ben aviat comentaré el local, si pot ser amb fotos perquè veieu la nova seu.

Em sembla que m’ha quedat un post una mica místic. Segurament la proximitat de la Setmana Santa ens afecta fins i tot als no creients.