Fa anys, molts anys —alguns de vosaltres ni tan sols transitàveu per la galàxia catalana—, el moviment punk va popularitzar un lema: No future. Malgrat les reminiscències punkies del nostre logotip, el Club d’Escacs Peón Doblado sí té futur. La darrera jornada de la Lliga Catalana no ha estat la millor, d’acord, però malgrat que lamentem alguns dels punts perduts, la situació continua essent la mateixa —o gairebé— que fa una setmana. Analitzem-la pas a pas.

Tres Cavalls by Jaume Sisa on Grooveshark

L’equip «A», tot i l’empat a 3 contra el Sant Feliu «D», manté un punt d’avantatge en el grup. Així que el futur immediat indica que, guanyant la propera ronda, virtualment ja seríem equip de 1a Provincial, si no matemàticament.

L’equip «B» ho té una mica més complicat. La victòria per 4 a 0 contra el Gavà «C» deixa les coses igual que fa set dies. El Cornellà «F» es manté com a líder gràcies al Sonnen. Emperò, si aquesta propera setmana es produeixen els resultats previsibles, el desempat es reduirà significativament. Tot i això, l’ascens es decidirà la darrera ronda, en l’enfrontament directe contra ells.

A l’equip «C» ja fa dies que ens vam adonar que el Castellbisbal era l’equip del grup que pujaria de categoria i, de fet, ja és virtual equip de 2a, a manca només d’un punt i mig per confirmar-ho matemàticament. Això ens ha permès, darrerament, fer jugar alguns dels nostres «dobladitos» perquè així vagin agafant experiència. Aquest diumenge en vam tenir dos: en Xavier Escaler, que no va poder vèncer un rival que li treia cent punts d’ELO; i en David Romero, que s’estrenava en la modalitat d’equips i aconseguia unes meritòries taules. El resultat final contra el Sant Joan «B» va ser d’1½ a 2½, amb només tres jugadors.

L’equip «D», finalment, es troba en la mateixa situació que el «B»: segon del grup darrera del Molí Nou «B» només pel Sonnen, que també, previsiblement, es reduirà força el proper diumenge. En aquest cas, però, l’ascens no es decidirà contra el rival directe, però és perfectament possible. El darrer enfrontament, contra el Jake «D», es va tancar amb un marcador de 3 a 1, amb dues victòries i dues taules, les d’en Manuel Cardoso i en Roberto de la Fuente. Aquest va haver de lluitar contra un vell conegut: en Gregorio Valbuena, exjugador del Padró i habitual del Viejo Piano. No és un rival fàcil de guanyar, perquè té molts recursos; i en aquest cas va salvar mig punt en una posició inferior gràcies a la torre furiosa que tots coneixeu.

Ens queda, per tant, lluitar dues setmanetes més per aconseguir els objectius. N’estic segur d’això i de que no caldrà cap travessia pel desert ni per l’espai sideral.

2013FotoCàmeraI, pels que no us n’hagueu assabentat, el proper diumenge farem la foto oficial del Club de la temporada 2014. Així que us demanem que vingueu ben arregladets, amb americana i corbata. Només n’estan exempts els «dobladitos», que, això sí, haurien de posar-se la seva samarreta oficial per fer més Club.