En aquesta ocasió intentaré que aquesta crònica sigui més breu. Seguiré la línia del mestre Iván Humanes, perquè hem d’informar també del Comarcal. Som-hi, doncs.

L’equip «A»

El del Cornellà «C» era d’aquests enfrontaments que estàs obligat a guanyar per continuar en la lluita per l’ascens però que pot complicar-se. L’equip presentat pel rival ens afavoria, ja que havien optat per reforçar altres equips, conscients que aquest any tenim per dalt veritables màquines de destrucció. L’enfrontament començava malament amb la derrota de Montoya enfront de Sáez, un clàssic. Jorda arreglava l’esglai guanyant en l’últim tauler i Emilio i Gustavo imposaven la seva força, deixant el marcador favorable. Després arribava la meva victòria per temps, una partida-carrusel que qualsevol podia haver guanyat. Santolaria feia taules i Francisco i Dani guanyaven deixant el marcador 6½ a 1½. Important resultat que s’uneix a la derrota del Gavà a casa contra el Sitges «B» i que ens deixa com a líders en solitari. Cal seguir concentrats. [Iván Humanes, Cornellà de Llobregat.]

L’equip «B»

Escacs, CornellàMentre acomodàvem els rivals dels equips «C» i «E», va aparèixer per la porta un grup de quitxalla que, lògicament —no cal ser Sherlock Holmes— vam deduir que es tractava de l’equip del Cardona «B». Efectivament, quatre nens i dues nenes havien vingut, carregats de tota la seva alegria infantil, a enfrontar-se als nostres companys del «B». La major experiència d’aquests no els va donar massa opcions, com reflecteix el marcador final: 6 a 0. Tot i que els nostres dos primers espases van haver de suar de valent per a aconseguir el punt.

Ja sabeu que un dels principals actius del nostre club són els «dobladitos», així que sabem reconèixer l’esforç d’altres clubs per mantenir viu el nostre esport ensenyant a d’altres nens i nenes a estimar-lo. Per això i —per què no dir-ho— perquè em van caure molt bé, vaig decidir d’obsequiar-los amb uns adhesius del club com a record. I a la seva delegada, i mare de dos dels nens, amb un dels llibrets commemoratius del nostre 10è aniversari. Després de matinar i recórrer tants quilòmetres, espero que almenys s’hagin endut una agradable impressió de la seva visita al Peón Doblado, on sempre seran benvinguts.

L’equip «C»

Escacs, CornellàEscacs, CornellàAixò ja són figues d’un altre paner. El matx contra el Sant Cugat «D» es presentava, a priori, molt més igualat. Les victòries, amb negres, d’en Paco González i meva, ens situaven en molt bona posició. Però en Roberto disputava una partida complicada, amb els vuit peons travats, alguns d’ells doblats. I això, justament, feia que la posició del seu rival fos lleugerament millor. El trencament de la cadena havia de ser decisiu i l’Antoni Grivé va saber forçar-lo i decantar la partida del seu cantó. Quedava en Byron, amb un final d’alfils oposats que en el 99% de les partides acaba en taules. Tanmateix hi ha excepcions, i aquesta en va ser una. Byron va jugar molt bé per a aconseguir dos peons passats i units que ja li auguraven la victòria, tot i que aquesta es va produir finalment per la caiguda de bandera del rival. El 3 a 1 ens col·loca amb molt bona posició i ens manté en la lluita per l’ascens.

L’equip «D»

Jethro TullPoques informacions ens van arribar d’aquest equip. De fet no en teníem cap notícia quan ja tots els altres havíem acabat les partides. Per fi van arribar: victòria per 3 a 1 contra l’Hospitalet-Bellvitge «C». En Manuel Cardoso guanyava la que, segons em va dir, havia estat la millor partida que ha jugat aquesta Lliga. Victòries també de la família Buitrago i només una derrota, la d’en Francisco Rivas després de rebutjar una oferta de taules. És comprensible: en Francisco encara és jove i no ha après que, quan t’ofereixen taules, no les pots rebutjar a no ser que tinguis el triomf a tocar. I ho dic per experiència —experiències, millor en plural— pròpia. El tema musical que he escollit, per cert, va per tu, Francisco.
Escacs, Cornellà

L’equip «E»

Un «doblado» i tres «dobladitos» van competir contra el Gavà «C». Iker Alcalde i Miguel Moreno no aconseguien superar en Pedro i Laura Escoriza, pare i filla. Aviat l’equip «A» es trobarà també amb l’altre membre d’aquesta família escaquista, en Pedro, fill i germà dels esmentats i amb qui tinc una molt bona relació a resultes d’unes treballades taules que vam obtenir ja fa uns anys a Martorell. En Francesc Xavier Escaler (pare) començava força bé i la seva posició semblava esperançadora… fins que va cometre un error que ens costava el punt. Però el millor estava per arribar: el seu fill, en Xavier, conduint les peces negres, assolia una posició difícil però avantatjosa. Torre i peó contra torre. No és fàcil guanyar un final així, però en Xavi va jugar amb gran mestria i ho va aconseguir, sumant almenys un punt per l’equip i deixant el marcador final en 1 a 3 en contra.

Escacs, CornellàCom a colofó, podem dir que ja s’ha publicat el quadre d’ascensos i descensos i que, en el pitjor dels casos, en aquests moments tenim tres equips en situació d’ascens, als quals s’hi pot afegir encara un quart que està molt a prop de la zona de promoció. A seguir treballant, doncs.

El Comarcal

Durant quatre dissabtes s’ha jugat aquesta prova, que dóna accés a la final del Campionat de Catalunya individual d’edats. Hi hem participat amb cinc «dobladitos» repartits en quatre categories. Només ens ha mancat algun sub-12. Començarem de major a menor.

Escacs, CornellàSub-16

David Álvarez, el més veterà dels júniors, no va tenir gaire fortuna. En un grup format només per deu jugadors i amb un nivell força alt, no va aconseguir puntuar en les cinc rondes, llevat d’un punt per incompareixença del rival. I a la darrera ronda, en què estava jugant molt bé, va cometre un error que li va costar el merescut punt.

Sub-14

David Romero va ser el nostre participant en aquest grup. Després d’una derrota inicial aconseguia tres punts consecutius que el situaven amunt en la classificació. La quarta partida, contra en Pau Pueyo, amb gairebé 2000 d’elo, la duia molt bé i n’esperava almenys unes taules, però un avanç incorrecte del peó de torre deixava un forat a la columna de cavall per on el seu rival va entrar i es va acabar imposant. Després d’unes taules disputava la darrera ronda i el seu bon inici, que li podia haver donat un nou punt que l’hagués col·locat en la 5a posició de la classificació final, es veia estroncat per un nou error. Són fallades posicionals que caldrà corregir.

Sub-8

Biel Giles no començava gaire bé el seu concurs, però es refeia a la 4a ronda i sumava un segon punt després d’un bye a la 2a. A la 5a ronda li tocava en Magí Belvis, un belluguet que acabaria guanyant la categoria. I anem a la darrera ronda. Mentre el seu rival li anava donant escacs, en Biel anava movent el rei i menjant-se tot el que trobava per davant. Finalment, ja amb un bon avantatge material, es decidia a activar les seves peces, amagades durant tota la partida. Una partida llarga, segurament la més llarga que haurà disputat el nostre company, fins al punt que el seu rival va veure els segons en el seu rellotge. I, com que era una novetat per tots dos, es van pensar que el rellotge marcava… 19 hores! Aclarit el tema, van reprendre la partida fins que en Biel va aconseguir l’escac i mat.

Sub-10

Ja sé que no he seguit l’ordre escrupolosament, però em permetreu que hagi deixat pel final la cirereta del pastís. L’Aitor Jiménez tancava la seva participació amb 2½ punts, una mica més amunt del seu rànquing inicial. La sorpresa —relativa— va estar en Miguel Cabrillana, que assolia 6 de 6 a manca de la darrera ronda. Cinc primers punts guanyats amb qualitat i un sisè perquè el seu rival, de qui ja vaig parlar en una crònica anterior, li perdonava la vida i així en Miguel guanyava una partida que jo ja donava per perduda pràcticament des dels primers moviments. I arribem a l’últim dia, en què unes taules ja el feien campió. Però no tenia el dia, i la seva contrincant, l’Ares Pueyo, el va collar fins a donar-li un mat molt bonic. En un moment de la partida Miguel va ubicar el seu cavall a la columna de torre, una jugada que ja li havia vist en anteriors partides. Ho vaig comentar amb el seu pare i, durant l’esmorzar, aquest em va explicar el motiu pel qual en Miguel l’havia situat allí: perquè el destorbava!!! En fi, crec que no calen més comentaris. Finalment, però, el rival que li podia haver pispat la copa de campió no va poder passar de les taules i en Miguel va assolir el campionat de la categoria, acompanyat en la 2a posició per la seva rival en la darrera ronda, l’Ares Pueyo.

Ajedrez, CornellàAjedrez, CornellàEscacs, CornellàUn bon torneig dels nostres «dobladitos», millorable en alguns aspectes que haurem de treballar en les classes. I en Miguel, feliç i content de poder anar a un hotel a disputar el Campionat de Catalunya, tot i que no és pas això el que el fa més feliç.

Ah! I abans d’acabar, us deixo aquí un tema que tenia pendent: el vídeo de la Mannequin Challenge que el nostre company Jesús Martínez va enregistrar durant la X Trobada Infantil que vam organitzar a finals de l’any passat.