Archive for the ‘Tornejos’ Category

Temps de «dobladitos»

dilluns, maig 21st, 2018

A la primavera es multipliquen els tornejos i molts d’ells tenen com a participants principals els nens i nenes. També les jornades festives a les escoles en què estem presents amb l’extraescolar d’escacs. Ja n’he parlat d’alguns. Avui ens toca cloure el torneig del Calculín i de les dues jornades que s’han celebrat a l’escola Mediterrània abans de parlar del torneig que coorganitzem amb l’AMPA d’aquesta escola —i que, per cert, ha tingut un gran èxit, però d’això en parlarem en la propera crònica—.

Com a música avui us deixo un tema ben actual. M’agrada que els nostres «dobladitos» i «dobladitas» participin, a més de les classes, en altres activitats del club. Són coses senzilles però que fan que també ells i elles se sentin més integrats en el club. I d’aquí la música que sona mentre llegiu aquestes paraules: és el tema Perfect d’Ed Sheeran, que va escollir la Paula Díaz i que li vaig prometre incloure’l a la web quan analitzés la darrera ronda del Calculín. A més, us reservo una sorpresa per la propera crònica, amb la implicació d’un altre «dobladito». Som-hi.

El Calculín

Quedava una única ronda i l’Unai Jodar i el Miguel Moreno mantenien encara les possibilitats de classificar-se per la final sub-12 del torneig. Malauradament cap d’ells va aconseguir superar els respectius rivals i es van haver de conformar amb els 4 punts aconseguits en les rondes anteriors.

A la taula 6 s’enfrontaven en Nil López i en Nika Liparteliani, un duel que es van endur en Nil, tancant també amb 4 punts la seva participació en el torneig, molt meritoris si tenim en compte que només va jugar cinc partides. Tampoc no està gens malament els 3 punts assolits pel Nika, tots ells contra companys del club.

Més duels «doblados» trobem en les taules 11, 14 i 15. Pablo Romero i Iker Alcalde, companys també del Mediterrània, van deixar la seva amistat de banda i van competir per aconseguir el punt en disputa. I l’Iker, l’únic «dobladito» que ja compta amb elo FIDE oficial, es va endur el gat a l’aigua per sumar el tercer punt d’un total de quatre partides, també tots contra altres «dobladitos». En Pablo, per la seva banda, es va estrenar amb dos punts en el seu primer torneig oficial. Més avall trobem en Paco Sala i l’Izan Pérez, un «dobladito» de la darrera fornada i que, com en Pablo, també ha sumat dos punts la primera vegada que competia en aquest esport. El mateix podem dir d’en Paco, tot i que només va aconseguir un punt. El seu germà José va lluitar per no quedar-se en blanc amb en Carlos Rubio i, finalment ho va aconseguir. Ambdós van segellar unes taules que els van deixar amb 1½ punts per a en Carlos i el mig puntet d’en José.

I finalment ens queda la Paula Díaz, qui ja havia jugat alguna ronda de la Lliga Catalana i que, per fi, estrenava el seu caseller de victòries. No en aquesta ronda, però en la 6a havia guanyat a en Carlos.

Alguns dels nostres «dobladitos» al final del torneig.
D’esquerra a dreta: Iker Alcalde, Izan Pérez, Miguel Moreno, Pablo Romero,
Unai Jodar
, Nika Liparteliani, Paula Díaz i Nil López.

Al final, el més important era que s’ho passessin bé i aprenguessin com funciona la competició i els requeriments que s’hi donen, una cosa que no es pot explicar a les classes: s’ha de viure. Crec que tots han tingut una experiència positiva i espero que vagin perdent aquesta por que tots tenim quan ens hem d’enfrontar a una novetat. De fet sé de bona tinta que alguns d’ells ja frisen per apuntar-se als tornejos que organitzem, fins i tot alguns per als quals encara no estan prou preparats. Però tot arribarà…

Les Jornades del Medi

Com cada any, dues són les jornades que organitza l’AMPA del Mediterrània i en les quals hi participem amb totes les ganes de mostrar el nostre esport a tothom qui el vulgui conèixer o passar una bona estona davant de les 64 caselles del tauler. Nens, nenes, pares, mares i fins i tot alguna àvia s’hi van congregar amb la supervisió dels nostres entrenadors i monitors quan convenia per aclarir o explicar alguna de les jugades dels escacs. I també, pels més petits, unes taules amb dibuixos perquè poguessin pintar. Poca cosa es pot explicar i en aquest cas potser millor si us deixo algunes imatges que faran més entenedor l’èxit de les dues jornades.

El Dia de l’Esport (15 d’abril)

Emilio Carrasco, un dels nostres entrenadors més estimats pels nens i nenes. Dissortadament, ha hagut de marxar a Xile, el seu país natal, per qüestions laborals. Però esperem tenir-lo amb nosaltres novament la propera temporada. Sort i salut, Emilio!

La Festa de Primavera (12 de maig)

Francisco Pizarro, un altre dels nostres entrenadors, també xilè,
i que, a més, és àrbitre FIDE.

En la propera entrada tractaré del IX Torneig Inter-Escolar «Mediterrània» i d’altres tornejos celebrats o previstos. Fins aviat!

Desperteu-vos!

divendres, maig 4th, 2018

Som al maig del 2018 i 50 anys després potser encara hi ha platges sota l’asfalt —de carrers amb llambordes ja en queden pocs—. Les utopies existeixen i de vegades s’assoleixen. No debades molts dels avenços socials de què avui gaudim tingueren el seu origen en aquell somni utòpic del maig del 68.

El Calculín

Parlant de somnis, potser aquest cap de setmana se n’acompleixi un: després de sis rondes tenim dos «dobladitos» amb possibilitats d’arribar a la final de la categoria sub-12, Unai Jodar i Miguel Moreno, ambdós amb quatre punts. La primera plaça ja està adjudicada, però la segona encara està per decidir entre ells dos i en Pau Caballero del Viladecans Cavall Blanc. Tots tres amb negres lluitaran per aconseguir aquesta segona plaça que els donaria accés a la final que es jugarà a Llinars del Vallès. Sort als nostres dos companys!

Amb tants «dobladitos» participant és inevitable l’enfrontament entre ells. Això s’ha produït al llarg de tot el torneig i en la darrera ronda en tenim quatre més. El cas més curiós és el del Carlos Rubio, que ha jugat el seu torneig social particular, competint només amb d’altres «dobladitos». I en la darrera ronda segur que li posarà les coses difícils a en José Sala perquè aquest aconsegueixi el seu primer punt. És l’únic que queda per puntuar. Tots els altres, en una ronda o altra, han sumat alguna victòria, molts d’ells per primera vegada en un campionat oficial. I és així com es va aprenent. Les classes estan molt bé, però cal posar en pràctica tota la teoria que s’hi dona.

Calculín, 2a jornadaCalculín, 2a jornadaCalculín, 2a jornadaCalculín, 2a jornadaFarem un breu repàs de les darreres jornades: ja he parlat de l’Unai i del Miguel; el Nil, després de faltar a les dues rondes de la segona jornada, va guanyar les dues de la tercera i se situa amb tres punts; Nika, amb la seva tranquil·litat habitual, continua progressant i suma també tres punts —serà capaç de trencar la ratxa del Nil? Ho veurem en la darrera partida—; Pablo, amb un inici decebedor, ja ha aconseguit les seves dues primeres victòries oficials; l’Iker, més veterà en els tornejos, també compta amb dos punts en tres partides i s’enfrontarà, precisament, amb el seu amic Pablo del Mediterrània per veure qui queda per damunt; la Paula també s’ha estrenat i duu dos punts, un d’ells contra el Carlos, que de moment es queda amb un sol punt, però que quan controli millor el tauler en sumarà un bon grapat; dos més que s’han estrenat són l’Izan i el Paco, que va resoldre el duel fratricida contra el seu germà José al seu favor; i aquest, com ja he dit, és l’únic que de moment no ha puntuat —ho aconseguirà contra el Carlos, el seu rival d’aquest dissabte?—.

Calculín, 3a jornadaCalculín, 3a jornadaCalculín, 3a jornadaCalculín, 3a jornadaCalculín, 3a jornadaEn la darrera ronda, a banda de la incertesa sobre si un dels nostres «dobladitos» es classificarà per la final, ens queden quatre duels que es podrien produir perfectament en el torneig social. Qui dels vuit s’endurà el gat a l’aigua? Ho sabrem en poques hores i us n’informaré adequadament, amb l’acompanyament musical que va triar la Paula abans d’iniciar-se el Calculín.

Avui no tinc temps d’estendre’m més —i segur que més d’un ho agraïu—, però en la propera tindreu tota la informació que ara manca i, per suposat, el resultat final del Calculín. Si més no, us deixo unes quantes fotos dels nostres «dobladitos»., realitzades pels nostres entrenadors Dani Llargués i Jesús Martínez.

Canviant De Ritme

dimarts, abril 17th, 2018

Després de l’estrès que suposa la Lliga, toca un temps de descans i reflexió, més encara si tenim en compte que pel mig teníem la Setmana Santa. Ara comença l’època dels tornejos individuals i ja tenim molts «doblados» participant-hi. Tota la informació la podeu trobar a la pàgina de Participació en tornejos individuals. I si teniu ganes de seguir jugant podeu cercar el vostre torneig a Propers tornejos. Volem que la web us sigui útil i no hagueu de remenar per l’espai d’internet rebuscant quin torneig hi ha i quan comença.

Emilio vs FranciscoDe moment, d’entre les participacions de socis del club n’hem de destacar dues: la 3a prova del XII Circuit Ràpid de Sant Martí, amb el primer lloc aconseguit per Emilio Carrasco —prenent-l’hi al GM Miguel Muñoz, el guanyador habitual segons indiquen els companys del Sant Martí— i la quarta plaça de l’altre xilè del club, Francisco Pizarro, que es va quedar a tan sols mig punt del podi. El mig punt amb què va tancar la darrera ronda, jugant contra el seu compatriota i amic, és el que li va faltar per aconseguir-la. Unes performances de 2599 i de 2358 respectivament indiquen l’alt nivell d’aquest torneig de partides ràpides.

L’altre torneig exitós ha estat el 12è Torneig obert d’escacs actius Bicolor que organitza el club Tres Peons de Barcelona, en què Gustavo Magallanes s’ha enfilat fins a la tercera plaça amb una performance de 2340, tot i haver començat la contesa en la tercera ronda. Enhorabona a tots ells!

El Calculín

Un dels tornejos més interessants per nosaltres és el Calculín, en què els nostres «dobladitos» poden posar a prova el que van aprenent durant el curs. Aquest any comptem amb una participació rècord: deu «dobladitos» i una «dobladita» inscrits en el torneig, més de la tercera part del total de nens i nenes que juguen en el color Blau, el de Sant Boi.

Nika vs UnaiLa primera jornada no va anar gens malament, tot i que és millorable. Dels deu que hi van anar (l’Iker Alcalde va demanar un bye), només un va aconseguir els dos punts: Unai Jodar. Cinc més van sumar un punt: Miguel Moreno, Nil López, Nika Liparteliani, Carlos Rubio i Izan Pérez; aquests dos darrers s’estrenaven en competició i justament es van enfrontar a la primera ronda, en una partida en què en Carlos tenia la victòria a tocar però no va saber rematar el final i va acabar perdent per il·legals. L’esportivitat, però, va regnar en tot moment i en Carlos va reconèixer aquestes jugades quan l’àrbitre li ho va preguntar. També el Nika va jugar amb companys: va guanyar a en José Cuenca en una partida llarga on gairebé omplen (ui, perdó, omple, perquè el José va deixar d’anotar a la 2a jugada) la planella; i va perdre amb l’Unai. I en José sí que va anotar la següent partida. El Nil, per la seva banda, va guanyar a la 2a ronda, badant i mirant a tot arreu; quan es concentri, segurament guanyarà més partides. Pel que fa al Miguel Moreno, també va guanyar la 2a ronda, però no sé com va anar perquè en aquell moment em trobava al bar reflexionant. Dels quatre restants, tan sols la Paula Díaz té una mica d’experiència en els tornejos, en haver jugar dues o tres rondes de la Lliga, tot i que només fa sis mesos que juga a escacs. Els altres tres, els germans Paco i José Sala i en Pablo Romero, un dels nostres alumnes del Mediterrània, van jugar les seves primeres partides com a jugadors federats i els hi manca encara una mica de control sobre el fet d’anotar i el temps de rellotge (crec recordar que el Paco va acabar una de les partides amb 40 minuts, quan comencen amb 30). Però és així, disputant partides, com s’assoleixen aquests automatismes que els jugadors més veterans ja tenim interioritzats. Us deixo algunes fotos que va fer en Jesús Martínez durant el torneig.

Miguel MorenoIzan Pérez i, al fons, l'IgnasiDobladitosPaulaPer cert, Paula, no m’oblido de la promesa que et vaig fer: el tema musical que has triat i que tu i jo sabem —tu, jo i l’Alfonso, el teu pare— il·lustrarà la darrera crònica del Calculín. Hi pots comptar.

Torneig Inter-escolar Mediterrània

Tan bon punt acabi el Calculín organitzarem aquest torneig anual que es va començar disputant a l’escola Els Pins fins que, degut a imperatius legals, ens vam veure obligats a muntar-lo al nostre local per evitar la coincidència que ens va afectar alguns anys amb convocatòries electorals. Des de fa un parell d’anys col·labora amb nosaltres l’escola Mediterrània i enguany la data prevista és el 19 de maig. L’àrbitre serà el nostre company Francisco Pizarro, àrbitre FIDE i entrenador del club, que us ajudarà en tot moment amb els dubtes que tingueu. De seguida trobareu tota la informació a la pàgina del Torneig Inter-escolar. De moment podeu veure l’edició de l’any passat, també amb una participació esplèndida de 51 nens i nenes que s’hi van apuntar. Aviat obrirem el període d’inscripcions, així que aneu reservant la data.

Torneig Social Infantil

Si teníeu ganes de jugar, no us en quedareu sense. Durant tres dissabtes de maig i/o algun de juny, també podreu participar en el Torneig Social Infantil. Òbviament heu de ser «dobladitos» o «dobladitas» —del club o de les escoles on impartim classes d’escacs— i no cal que esteu federats. Estem treballant en les dates possibles —que no són moltes— i també us n’informarem tan bon punt les tinguem definides. La idea és que hi participeu tots i totes i així, a banda de passar una bona estona i lluitar entre vosaltres per aconseguir algun dels trofeus, als entrenadors ens servirà per veure els vostres progressos i sobretot les vostres mancances per tal de corregir-les en el proper curs i aconseguir que guanyeu més partides i també, si participeu en la Lliga, sumeu més punts per al club.

Ja que estic parlant de «dobladitos», acabem de descobrir que tenim tot un artista. Bé, segur que n’hi ha més d’un: encara recordo aquell magnífic castell que la Martina va construir amb peces d’escacs (podeu veure’l clicant l’enllaç). Es tracta de l’Izan Pérez Moreno (haig d’especificar el segon cognom perquè no el confongueu amb l’Izan Pérez Ortiz que juga el Calculín. Darrerament se’ns estant duplicant no tan sols els noms sinó també els cognoms). Us deixo un parell de mostres d’aquest petit gran artista.

GokuGokuI això m’ha donat una idea; abusant una mica de les meves prerrogatives com a president —no crec que la Junta Directiva s’ho prengui malament—, us proposo una activitat: què us sembla si feu algun treball artístic, un dibuix, una construcció, un petit conte… relacionat amb els escacs? Premiarem el que més ens agradi pel seu valor artístic i/o originalitat, afegint un trofeu més als que estan previstos en el Torneig Social Infantil. Quan en publiquem les bases indicarem les dates i condiciones per presentar-los. Animeu-vos!!!

11è Campionat de Festa Major de Ràpides

Aquí ja hi podreu participar també els sèniors. El torneig és obert a jugadors d’altres clubs o del barri, federats o no, i a totes les edats. Es disputarà el dissabte 2 de juny, durant les Festes de Corpus de Cornellà. A la pàgina del Torneig de Ràpides hi trobareu la informació ben aviat, però de moment, com en el cas anterior, podeu observar el de l’edició prèvia. Les bases seran similars, així que us en podeu fer una idea.


Aquest és un petit resum de les properes activitats. N’hi ha d’altres de més singulars, com la Nit de l’Esport, la Festa de primavera del Mediterrània, la Festa de les famílies d’Els Pins i més tornejos. Tasques que necessitaran, a més de la vostra participació, també la col·laboració en temes logístics i pels quals us demanem el vostre suport, tant de socis com de pares i mares que pugueu ajudar en alguna activitat. Feu-nos-ho saber per poder distribuir-nos les feines i que tot surti el millor possible. Ha de ser un final de temporada brillant i després a descansar uns mesos per reprendre l’activitat al setembre amb energies renovades.

«Doblados» en acció

dimecres, desembre 27th, 2017

En una de les darreres entrades ens havíem quedat en el Torneig de Sabadell. Des d’aleshores s’han celebrat un munt de tornejos amb participació de companys del club. Us en faré un resum ràpid perquè ben aviat s’iniciarà el torneig que més ens agrada, la Lliga Catalana 2018, i la seva avantsala, la fase prèvia de la Copa Catalana. Començaré pels nostres «dobladitos», que han tingut força èxit en les competicions en què han actuat.

Campionat de Catalunya per equips d’edats

Dos «dobladitos», l’Ivan i la Irene Planella, van formar part de l’equip dels Tres Peons que va assolir el primer lloc en la categoria sub-8. Podeu veure els seus resultats en aquest enllaç.

Torneig del Sortidor

En aquest torneig infantil per a jugadors federats i no federats hi van participar els tres «dobladitos» habituals: Miguel Cabrillana, Ivan i Irene Planella. És una de les batalles que encara no hem guanyat, la d’aconseguir que més nens i nenes participin en competicions. Serà difícil, perquè no és l’única activitat que realitzen, però esperem aconseguir-ho a poc a poc. I el nostre monitor Emilio Carrasco hi té alguna idea al respecte…

Els nostres representants, tanmateix, no ho van fer gens malament: 3a posició i millor sub-8 per l’Ivan Planella i 7a posició i millor sub-10 pel Miguel Cabrillana. I la Irene Planella, en el 14è lloc, superant molts nens i nenes de més edat.


I ara passarem als «doblados» adults, alguns dels quals han obtingut també grans resultats.

Torneig de Martorell

Després d’unes quantes participacions en el grup “C”, un servidor, Ignasi Archs, aconseguia endur-me el gat a l’aigua després d’una lluita aferrissada amb la Laura Martín, de l’Olesa, una gran contrincant. Qualsevol dels dos podia haver guanyat el trofeu de campió i tot depenia de la darrera jornada. Ambdós hi arribàvem empatats, però el seus millors desempats feien que la victòria depengués d’ella. Jo tenia assegurada la 4a plaça i havia d’arriscar. El meu rival em va oferir taules un parell de vegades, però no podia acceptar-les i menys després de saber que la Laura havia empatat la seva partida, la qual cosa em donava el subcampionat fins i tot perdent. Amb aquesta tranquil·litat vaig decidir seguir i finalment vaig obtenir els fruits: victòria i primer lloc del grup, després de set victòries i dues taules. Us deixo tot seguit la partida que em va enfrontar a la Laura Martín a la 6a ronda i que vaig aconseguir guanyar en un final de reis i peons.

Torneig de Cornellà

Escacs, CornellàDe forma gairebé simultània se celebrava a la nostra ciutat l’Open del CE Cornellà, amb sis «doblados» inscrits. De tots ells, cal destacar-ne dos: en Jordi Planella i en Gustavo Magallanes. En Jordi, amb 6½ punts i una sola derrota, s’enfilava fins a la 3a posició de la general. I en Gustavo quedava en el 6è lloc, després d’haver-se enfrontat contra els quatre primers de la taula. D’aquestes partides en recordo un parell: la que va jugar contra en Jordi, una partida estranya que aquest va aprofitar perfectament per endur-se el punt; i la darrera, en què el Mestre FIDE Juan Escandell, en un final de torres i peons que semblava taules, aconseguia forçar el zugzwang i guanyar la partida.

Pel que fa a la resta de «doblados», resultats discrets, tot i que en algun cas augmentaran l’elo d’algun company.

Abans del lliurament dels trofeus es va celebrar un torneig de ràpides. Els dos primers llocs van repetir els de l’Open, però en el 3r, l’Emilio Carrasco va substituir en Jordi, aconseguint set victòries i només dues derrotes contra els primers classificats. En la darrera ronda va guanyar a en Francisco Pizarro, nou jugador del club que reforçarà els nostres equips en la Lliga Catalana i a qui li donem la benvinguda.

Escacs, CornellàCampionat Absolut de Barcelona

Si la Lliga és el campionat oficial per equips, l’Absolut és el seu equivalent a nivell individual. En la demarcació de Barcelona hi teníem un representant, en Miguel Rupérez. 4½ punts és un resultat modest a priori, però, tenint en compte que es va enfrontar a un Mestre Internacional, tres Mestres FIDE i dos Mestres Catalans, el podem considerar molt meritori. Si, a més, ens fixem que tan sols un contrincant tenia un elo català inferior al seu, podrem concloure que la seva participació li suposarà un increment d’aquest elo.

Campionat Territorial del Barcelonès

El que podríem anomenar grup “B” de l’Absolut va comptar amb en Gustavo Magallanes. 4a posició i 7 punts. Una gran classificació malgrat que dues victòries ho van ser per incompareixença i que, en el cas català, sumen també elo. De fet, hom no té culpa que el rival no es presenti i així almenys el jugador que hi acut obté una petita bonificació que compensa l’espera que fixen els organitzadors de tornejos.

Sunway Sitges

Novament trobem els nostres dos companys, l’un en el grup “A” (Miguel Rupérez) i l’altre en el grup “B” (Gustavo Magallanes). Ambdós van acabar amb 5½ punts. Miguel, com és habitual, lluitant contra un bon grapat de Mestres de tota mena, que el van situar en el lloc 54è, partint del 128è, i que l’aproparan als 2200 FIDE si és que no hi arriba.

Quant al Gustavo, un bon inici estroncat pel turc Unal Guvel, que acabaria en la 2a posició, i pel nostre “Dràcula” particular, l’Iván Cano (vegeu Torneig de Halloween). Això el mantindrà per damunt dels 2100 d’elo català. Veurem si en la Lliga aconsegueix apropar-se als 2200.

Aquí acabo aquest resum, tot i que hi ha hagut altres tornejos amb participació de socis i sòcies, com podeu comprovar a la pàgina de Participació en Tornejos individuals. A la propera entrada continuaré amb els que s’han disputat després. I també us parlaré de la Trobada Infantil i del Campus Day. I de la Copa Catalana… I del calendari de la Lliga… I, per suposat, de la mateixa Lliga. Comença la temporada i les cròniques de les jornades dels nostres equips. Enguany espero convèncer més reporters perquè siguin més completes i més “afinades”. Fins aviat!

Un moment del Campus Day del 21 de desembre, amb alguns «dobladitos» pel mig.

Loteria

Abans de tancar aquesta crònica múltiple, us informo, si no ho sabeu encara, que enguany hem obtingut el reintegrament de la loteria de Nadal. Tots els qui tingueu participacions podeu passar després de festes. Per WhatsApp us informarem dels dies i hores en què podreu cobrar. Tot i que, ja us ho avanço, no crec que ningú es faci ric.

En record d’en Pau

dimecres, desembre 6th, 2017


Ahir a la nit, en acabar de sopar, em vaig escalfar el meu cafè i vaig anar a buscar el meu cigarret. Res fora de l’habitual. A l’habitació hi tenia el mòbil, que estava baix de bateria i l’havia de carregar. Abans, però, vaig mirar els missatges. I un d’ells em va deixar glaçat. Al grup de Whatsapp del club, l’Iván Humanes informava de la mort d’en Pau Pascual. No me’n sabia avenir. Vaig preguntar si ho havien contrastat. L’Iván ens va enviar un parell de captures del Facebook on el fill d’en Pau ens confirmava la seva mort sobtada.

Vaig conèixer en Pau, personalment, l’any 2014, durant el Torneig del Foment Martinenc, el club on ell militava. A la 2a ronda ens va tocar jugar junts. Va ser una partida dura. Almenys al nostre nivell i malgrat les errades que de ben segur vam cometre. Després de 62 jugades vaig aconseguir vèncer i, com acostumem a fer els jugadors d’escacs, vam comentar una estona la partida i després vam sortir al carrer a xerrar.

Allí vaig descobrir una gran persona: un enamorat dels escacs, de la fotografia, de l’art… Uns diuen que els escacs són un esport; d’altres, que són un joc. Per a en Pau, els escacs eren un art. Un art que es combina amb d’altres: la fotografia, la pintura, la literatura, el cinema… Em va parlar del seu blog, Viatge als escacs, un blog magnífic en el que podem copsar tota la seva passió per aquest joc mil·lenari. Sortosament, el sobreviurà i el tindrem per sempre, per gaudir-lo i per recordar el seu autor.

L’impacte que em va causar va fer que de seguida pensés en ell quan l’Iván va proposar la idea d’organitzar un torneig d’escacs per Halloween. Per ell, fotògraf oficial de tants tornejos “normals”, vaig creure que seria molt interessant fer el reportatge d’aquell Torneig de Halloween, un torneig diferent i, sens dubte, més divertit. I s’hi va afegir immediatament, fent les fotografies del torneig d’adults, que podeu veure clicant l’enllaç.

I així vam anar coincidint en diferents campionats, el darrer el de Sants d’enguany. I vam seguir conversant. Converses curtes, atès que ell estava “treballant” amb la seva càmera. Però sempre interessants. Pau, et trobaré a faltar. Els tornejos ja no seran el mateix sense veure’t, mentre jugo una partida, passejant entre els taulers, dempeus, ajupit, buscant sempre el millor enquadrament. Et vull donar les gràcies per haver viscut. Ara, descansa en pau.

Nota final: Mai no vam parlar de música, un altre art, però crec que el tema d’Enya que he escollit aquest cop, una “coetània”, com deia el mestre Joaquim Maria Puyal en aquell gran programa de TV3 La vida en un xip, et resultarà, allà on siguis, molt agradable.

Totes les fotografies que il·lustren l’entrada són obra d’en Pau Pascual Duran.

Arriba el fred a Pedralbes

dilluns, setembre 25th, 2017

Habitualment acabem el curs amb màniga curta i el reprenem amb màniga curta. Però fa uns dies una onada de fred va envair Catalunya i ens va deixar glaçats, fins al punt que algun torneig el vam començar amb jaqueta. A poc a poc el temps torna als seus estàndards; tanmateix, us recomanaria que no amaguéssiu massa la roba d’abric.

Abans de l’inici de la nova temporada, us comentaré els resultats dels «doblados» en els dos tornejos que se situen a cavall de les dues temporades, l’anterior i la present: els de Sants i Sabadell.

Open Internacional de Sants

El torneig obert més important de Catalunya començava, malauradament, amb els atemptats terroristes de la Rambla de Barcelona i de Cambrils. Malgrat el cop tan dur que suposa una acció d’aquestes característiques, el torneig es va desenvolupar amb la major normalitat possible, potser amb l’única diferència d’algunes baixes més de les usuals.

En el grup «A» hi participaven quatre «doblados». El mestre Panelo va ser el millor classificat, amb 7 punts i una darrera victòria contra el GM rus Vladimir Dobrov, que no va veure una combinació en la que perdia la dama. Uns llocs més avall trobem en Gonzalo Quirhuayo, amb 6½ punts i que es va quedar molt a prop d’obtenir la 3a norma d’MI. Almenys, però, en la propera llista de la FIDE ja superarà els 2400 punts d’elo, la qual cosa fa que la tingui a tocar. Amb 5 punts es va classificar en Miguel Rupérez, el darrer fitxatge del club, gairebé 60 llocs per damunt del seu rànquing inicial i acostant-se als 2200 punts d’elo FIDE. La seva trajectòria el situa entre els primers taulers del club. Un reforç important que segur que es notarà en la Lliga Catalana. I finalment, en el lloc 273 trobem en Jordi Planella, amb 4 punts, un bon resultat en un grup tan dur com aquest.

En el grup «B», els nostres dos companys van quedar lluny de les seves —i nostres— expectatives. En Gustavo Magallanes, 6è del rànquing, va acabar en el lloc 46. Després de perdre en la 2a ronda contra el nostre ex company Daniel Peirón, es va refer, però dues derrotes en les rondes 7 i 8 el van allunyar dels llocs capdavanters. Joan Tortosa, per la seva banda, va començar força bé i a la 7a ronda ja duia els 4½ punts amb què acabaria el torneig. Li van sobrar les tres darreres, una d’elles contra en Gustavo, que acabaria guanyant el punt.

En el grup «C» participàvem un servidor i la resta de la família Planella, que s’estrenaven en un torneig internacional de ritme normal: Cristina Zavala i els seus fills Ivan i Irene Planella. Amb un total de 6 punts, em va sobrar també la darrera ronda (matinal), en què vaig desaprofitar un avantatge de dos peons (quasi tres) que m’haurien fet acabar entre els quinze primers. A continuació es va classificar l’Ivan Planella: 4 punts, amb dues victòries i quatre taules, que demostren que també pot jugar a aquest ritme. I amb 2½ punts cadascuna, mare i filla, Cristina i Irene, havent aconseguit les seves primeres victòries en un torneig obert.

Obert Internacional de Sabadell

Gairebé els mateixos participants que en el de Sants, amb l’excepció d’en Gustavo i l’Ignasi. En el grup «A», en Miguel Rupérez va aconseguir un total de 3 punts que, malgrat tot, li suposen un augment d’elo, donat els rivals amb els que es va haver d’enfrontar i després de quedar ja absolutament esgotat amb tantes partides com ha jugat des que va arribar al club.

En el grup «B», en Jordi Planella va realitzar un molt bon torneig, acabant en la 7a posició amb 6 punts. A en Joan Tortosa, com ha quedat dit anteriorment, li van sobrar altre cop les tres darreres rondes i no va poder superar els 3½ punts. Potser haurà de començar a pensar en demanar un bye en alguna d’elles en les properes conteses.

I en el grup «C» l’Ivan Planella se superava a si mateix i obtenia la 15a plaça amb 5 punts, fruit de tres victòries i quatre taules novament. La seva germana, la Irene, aconseguia també superar-se amb 3½ punts i la mare, la Cristina, millorava lleugerament, acabant amb 3 punts. L’anècdota graciosa es produïa a la 7a ronda, amb un enfrontament entre mare i filla. Jo vaig pressuposar unes taules, però en Jordi em va dir que no, que la Irene volia guanyar. I ho va fer! Demostració clara de la gran competitivitat que tenen els nens i nenes avui dia, que no donen cap partida per perduda. I en dono fe per algunes partides que he jugat en els darrers tornejos contra nens i nenes sub-10 i sub-12.

La nova temporada

Ja estem en plena temporada 2017/2018. Per tots aquells que encara no ho sàpiguen, les classes infantils ja s’han reprès, amb la incorporació com a nou monitor d’en Miguel Rupérez, que ja n’havia donat en la seva Argentina natal. Enguany tenim com a novetat l’ampliació d’horari: les classes duraran un quart d’hora més, de 18:15 a 19:30 per a tots els nivells. I a partir de gener, els dissabtes obrirem el club durant un parell d’hores perquè els nens i nenes que ho vulguin puguin jugar entre ells. Comptarem també amb la presència d’un monitor que resoldrà els dubtes que li puguin plantejar i explicarà aquelles coses que potser no els hagin quedat prou clares.

A l’octubre també tornarem a les escoles d’Els Pins i Mediterrània per seguir impartint lliçons d’escacs a tots els qui s’hagin apuntat a aquesta activitat extraescolar.

I el proper dissabte 14 d’octubre participarem a la Festa Major de Sant Ildefons amb un taller d’escacs per a petits i adults a la plaça de Sant Ildefons, davant del Mercat.

Us seguiré informat de totes les activitats, ara sí amb una periodicitat més curta després de les vacances d’estiu.

I un apunt final: per la penya argentina del club, la música que heu estat escoltant està composta per un compatriota vostre, en Xavier Patricio Pérez, més conegut com «Gato» Pérez, que va viure molts anys a Barcelona fins a la seva sobtada mort als 39 anys d’edat.

A 24 hores del Torneig de Sants

divendres, agost 18th, 2017

En l’anterior entrada se’m van oblidar algunes mencions i pensava corregir-les en la propera, que no havia de ser aquesta. Però les circumstàncies de vegades et fan canviar d’opinió i, davant d’un fet com el que ha succeït a menys de 24 hores perquè s’iniciï el Torneig de Sants, el més important que se celebra a Catalunya, amb gairebé 800 inscrits en aquesta edició, hom no pot quedar-se de braços creuats.

L’atemptat terrorista que s’ha esdevingut aquesta tarda al centre de Barcelona, a les Rambles, el passeig més paradigmàtic i conegut de la Ciutat Comtal, crec que ens ha colpit a tots. En nom meu i en el de tots els integrants d’aquest petit club d’escacs que s’anomena Peón Doblado vull donar el condol a tots els familiars i amics de les víctimes i també desitjar una ràpida recuperació dels ferits i ferides en l’atemptat.

Crec que amb bon criteri, l’organització del torneig ha decidit mantenir els horaris de la primera ronda, després de guardar un minut de silenci en homenatge i record per les víctimes de l’assassinat. Com ben bé diuen, els terroristes no canviaran les nostres vides.

Avui més que mai, continua ben vigent el discurs que Pau Casals va pronunciar davant de les Nacions Unides el 24 d’octubre de 1971, fa més de quaranta anys, en agraïment a la Medalla de la Pau que li va ser concedida per l’organisme internacional de mans del seu Secretari General, U-Thant. Podeu llegir-lo a l’enllaç de l’inici del paràgraf o escoltar-lo en el vídeo que us deixo aquí sota. Pels més joves seria un bon exercici comentar-lo amb els vostres pares i mares, amics i altres familiars. No sempre tot és blanc i negre. A la vida hi ha una gran gamma de grisos. I és bo també conèixer-la.

Addenda

Com he dit al principi, en acabar l’anterior entrada vaig ser informat d’un detall que desconeixia. Deia que el nostre company Gonzalo Quirhuayo ja havia aconseguit una norma de Mestre Internacional. De fet, ja en són dues, ja que va obtenir la segona en el Torneig de Sant Martí. Per tant, tan sols li queda una tercera per assolir el títol de Mestre Internacional. Abans de retornar cap al seu país natal, Perú, encara li queda, justament, el Torneig de Sants, on intentarà conquerir aquesta tercera norma. Esperem que, abans de marxar, es converteixi en el primer MI del Peón Doblado.

D’altra banda, us havia deixat la foto oficial de la Festa de l’Esport, però si voleu veure la resta podeu clicar en aquest enllaç.

Només em queda desitjar sort i bones partides a tots els nostres companys que participaran a Sants i una gran classificació en el torneig d’equips, en què per fi podrem presentar-ne un.

Rapidito, que nos vamos

dimarts, agost 1st, 2017

Ja fa dies que vam acabar el curs escolar. Per Sant Joan també el club clou les classes d’escacs fins al setembre. La relaxació després d’una temporada tan intensa —i la feina del mes de juliol— han posposat aquesta entrada fins ara. Però abans de marxar de vacances, ens queden algunes coses per comentar.

La darrera activitat del club va estar el nostre tradicional Torneig de Ràpides de Festa Major «Ciutat de Cornellà». La 10a edició es va desenvolupar en horari de tarda, atesa la concentració d’actes aquell mateix dissabte 17 de juny. La participació, tot i això, es va mantenir en nombre similar a la d’altres anys —llevat d’un que vam punxar—. Vint-i-tres jugadors d’un total de vint-i-sis inscrits van disputar les nou rondes de què constava, amb un notable increment de joves i nens, més de la tercera part del total.

Escacs, CornellàPodria dir que el torneig va ser divertit, espectacular i força renyit. Divertit, segur; i si algú no s’ho va passar bé, que aixequi la mà. (D’acord, Manuel, quan ens vam quedar mig tancats a l’ascensor no va ser gaire divertit.) Espectacular, a estones, com qualsevol torneig de ràpides. Renyit, ni de bon tros. Dir el contrari seria mentir. O una postveritat, com en diuen ara. Des del primer moment, el nostre company Jordi Planella va agafar les regnes de la contesa i va anar superant obstacles fins a fer el ple: 9 de 9, un resultat que ni tan sols ell s’esperava, malgrat la seva experiència amb aquest ritme de joc.

La segona plaça se la va adjudicar en Vladimir Chernikov, del Peón Negro, un club barceloní de fundació recent, superant en el desempat a en Miguel Rupérez, la darrera incorporació del Peón Doblado, ambdós amb 7 punts.

El trofeu al millor «doblado» se’l va endur l’Iván Humanes, amb 6 punts, atès que els premis no són acumulables. El millor sub-12 va ser l’Ivan Planella, qui, com el seu pare, és un especialista en partides ràpides, tot i que també cal destacar dos «dobladitos» més, l’Unai Jodar i el Miguel Moreno, superats en el Buchholz. I el millor sub-16 sí que podem dir que va ser un trofeu disputat. Entre dos Davids: en David Romero i en David Álvarez. Fins a la darrera ronda no vam saber qui seria el guanyador. I el gat a l’aigua se’l va endur en David Romero, pel seu millor desempat.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàCornellà, RàpidesCornellà, ràpidesCornellà, RàpidesRàpides, Cornellà

Escacs, CornellàEscacs, llibre, Judit, CornellàAmb el berenar-aperitiu i el lliurament de les copes del torneig vam donar per tancada la temporada escaquística, almenys en allò que pertoca al club. Tanmateix, encara resta algun acte del qual us vull parlar. Pocs dies després del seu aniversari, vam rebre la visita de la Judit Vela, una ex «dobladita» que durant molt de temps ha assistit a les classes del club. Recordeu el llibre que vaig adquirir per Sant Jordi? En assabentar-me de l’argument, de seguida vaig pensar en ella. Semblava que l’autor, sense conèixer-la, també ho hagués fet. Així que vaig comprar un segon exemplar com a regal pel seu 11è aniversari. Un exemplar també dedicat, en aquest cas de forma més personal, i que espero que li agradi i gaudeixi de la seva lectura.

Tot seguit us deixo la foto oficial del Peón Doblado en el moment de recollir els trofeus que ens van atorgar durant la Nit de l’Esport, amb un enllaç al vídeo que s’hi va projectar, en el qual podreu reconèixer alguns companys que van estar presents en la sessió fotogràfica que es va realitzar durant una de les classes de dijous.

Festa Esport Cornellà

Tal com he anat dient al llarg de l’article, l’activitat clubística s’ha acabat aquesta temporada. Però no pas l’escaquística, que continua amb participació «doblada» en molts dels tornejos estiuencs del nostre país, molts d’ells integrats en el Circuit Català de Tornejos Internacionals. Així d’entrada voldria destacar dos companys. En primer lloc, en Gonzalo Quirhuayo, que va obtenir la primera norma de Mestre Internacional en el Torneig de Sant Boi, del qual us ofereixo aquí la partida que va acabar guanyant contra l’escaquista irlandès Joseph Ryan amb un alliçonador final d’alfil i cavall que podeu veure a partir de la jugada 51.

També és remarcable l’actuació d’en Joan Tortosa, que s’ha posat al dia i, en aquests moments, ha pujat gairebé 200 punts d’elo FIDE i 140 d’elo català. Podeu trobar la classificació actualitzada a la pàgina de Jugadors. (Jesús, no cal que busquis, només clica l’enllaç.) Si us trobeu molt avall, penseu que encara esteu a temps de jugar algun dels tornejos que queden i provar d’escalar posicions de cara a la propera Lliga Catalana, com ha fet en Jesús Martínez, a qui podeu veure en la foto (d’autor desconegut), inscrivint-se al Torneig de Sitges.

P.S. Si algú veu alguna intencionalitat en la música que heu escoltat mentre llegíeu aquesta pàgina, no us equivoqueu. Tan sols va ser una promesa que li vaig fer a Emilio Carrasco, la “fúria xilena”, molt abans que esclatés el cas del poble de Batea. Bé, més aviat de la cacicada del seu alcalde, que els habitants d’aquest poble de la Terra Alta no en tenen cap culpa.

Traductor
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish
Cerca a la web
Mediterrània 2018
Problema ocult
Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • Filatelia Llach
  • Advocat.cat
  • Adeslas
  • Gramma arts gràfiques
  • The Corner
  • Mary Pickford
  • Viejo Piano
  • La Herradura
  • Ajedrez 21
juliol 2018
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« maig    
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031  
Categories
Visitants