Archive for the ‘Escola’ Category

Temps de «dobladitos»

dilluns, maig 21st, 2018

A la primavera es multipliquen els tornejos i molts d’ells tenen com a participants principals els nens i nenes. També les jornades festives a les escoles en què estem presents amb l’extraescolar d’escacs. Ja n’he parlat d’alguns. Avui ens toca cloure el torneig del Calculín i de les dues jornades que s’han celebrat a l’escola Mediterrània abans de parlar del torneig que coorganitzem amb l’AMPA d’aquesta escola —i que, per cert, ha tingut un gran èxit, però d’això en parlarem en la propera crònica—.

Com a música avui us deixo un tema ben actual. M’agrada que els nostres «dobladitos» i «dobladitas» participin, a més de les classes, en altres activitats del club. Són coses senzilles però que fan que també ells i elles se sentin més integrats en el club. I d’aquí la música que sona mentre llegiu aquestes paraules: és el tema Perfect d’Ed Sheeran, que va escollir la Paula Díaz i que li vaig prometre incloure’l a la web quan analitzés la darrera ronda del Calculín. A més, us reservo una sorpresa per la propera crònica, amb la implicació d’un altre «dobladito». Som-hi.

El Calculín

Quedava una única ronda i l’Unai Jodar i el Miguel Moreno mantenien encara les possibilitats de classificar-se per la final sub-12 del torneig. Malauradament cap d’ells va aconseguir superar els respectius rivals i es van haver de conformar amb els 4 punts aconseguits en les rondes anteriors.

A la taula 6 s’enfrontaven en Nil López i en Nika Liparteliani, un duel que es van endur en Nil, tancant també amb 4 punts la seva participació en el torneig, molt meritoris si tenim en compte que només va jugar cinc partides. Tampoc no està gens malament els 3 punts assolits pel Nika, tots ells contra companys del club.

Més duels «doblados» trobem en les taules 11, 14 i 15. Pablo Romero i Iker Alcalde, companys també del Mediterrània, van deixar la seva amistat de banda i van competir per aconseguir el punt en disputa. I l’Iker, l’únic «dobladito» que ja compta amb elo FIDE oficial, es va endur el gat a l’aigua per sumar el tercer punt d’un total de quatre partides, també tots contra altres «dobladitos». En Pablo, per la seva banda, es va estrenar amb dos punts en el seu primer torneig oficial. Més avall trobem en Paco Sala i l’Izan Pérez, un «dobladito» de la darrera fornada i que, com en Pablo, també ha sumat dos punts la primera vegada que competia en aquest esport. El mateix podem dir d’en Paco, tot i que només va aconseguir un punt. El seu germà José va lluitar per no quedar-se en blanc amb en Carlos Rubio i, finalment ho va aconseguir. Ambdós van segellar unes taules que els van deixar amb 1½ punts per a en Carlos i el mig puntet d’en José.

I finalment ens queda la Paula Díaz, qui ja havia jugat alguna ronda de la Lliga Catalana i que, per fi, estrenava el seu caseller de victòries. No en aquesta ronda, però en la 6a havia guanyat a en Carlos.

Alguns dels nostres «dobladitos» al final del torneig.
D’esquerra a dreta: Iker Alcalde, Izan Pérez, Miguel Moreno, Pablo Romero,
Unai Jodar
, Nika Liparteliani, Paula Díaz i Nil López.

Al final, el més important era que s’ho passessin bé i aprenguessin com funciona la competició i els requeriments que s’hi donen, una cosa que no es pot explicar a les classes: s’ha de viure. Crec que tots han tingut una experiència positiva i espero que vagin perdent aquesta por que tots tenim quan ens hem d’enfrontar a una novetat. De fet sé de bona tinta que alguns d’ells ja frisen per apuntar-se als tornejos que organitzem, fins i tot alguns per als quals encara no estan prou preparats. Però tot arribarà…

Les Jornades del Medi

Com cada any, dues són les jornades que organitza l’AMPA del Mediterrània i en les quals hi participem amb totes les ganes de mostrar el nostre esport a tothom qui el vulgui conèixer o passar una bona estona davant de les 64 caselles del tauler. Nens, nenes, pares, mares i fins i tot alguna àvia s’hi van congregar amb la supervisió dels nostres entrenadors i monitors quan convenia per aclarir o explicar alguna de les jugades dels escacs. I també, pels més petits, unes taules amb dibuixos perquè poguessin pintar. Poca cosa es pot explicar i en aquest cas potser millor si us deixo algunes imatges que faran més entenedor l’èxit de les dues jornades.

El Dia de l’Esport (15 d’abril)

Emilio Carrasco, un dels nostres entrenadors més estimats pels nens i nenes. Dissortadament, ha hagut de marxar a Xile, el seu país natal, per qüestions laborals. Però esperem tenir-lo amb nosaltres novament la propera temporada. Sort i salut, Emilio!

La Festa de Primavera (12 de maig)

Francisco Pizarro, un altre dels nostres entrenadors, també xilè,
i que, a més, és àrbitre FIDE.

En la propera entrada tractaré del IX Torneig Inter-Escolar «Mediterrània» i d’altres tornejos celebrats o previstos. Fins aviat!

Desperteu-vos!

divendres, maig 4th, 2018

Som al maig del 2018 i 50 anys després potser encara hi ha platges sota l’asfalt —de carrers amb llambordes ja en queden pocs—. Les utopies existeixen i de vegades s’assoleixen. No debades molts dels avenços socials de què avui gaudim tingueren el seu origen en aquell somni utòpic del maig del 68.

El Calculín

Parlant de somnis, potser aquest cap de setmana se n’acompleixi un: després de sis rondes tenim dos «dobladitos» amb possibilitats d’arribar a la final de la categoria sub-12, Unai Jodar i Miguel Moreno, ambdós amb quatre punts. La primera plaça ja està adjudicada, però la segona encara està per decidir entre ells dos i en Pau Caballero del Viladecans Cavall Blanc. Tots tres amb negres lluitaran per aconseguir aquesta segona plaça que els donaria accés a la final que es jugarà a Llinars del Vallès. Sort als nostres dos companys!

Amb tants «dobladitos» participant és inevitable l’enfrontament entre ells. Això s’ha produït al llarg de tot el torneig i en la darrera ronda en tenim quatre més. El cas més curiós és el del Carlos Rubio, que ha jugat el seu torneig social particular, competint només amb d’altres «dobladitos». I en la darrera ronda segur que li posarà les coses difícils a en José Sala perquè aquest aconsegueixi el seu primer punt. És l’únic que queda per puntuar. Tots els altres, en una ronda o altra, han sumat alguna victòria, molts d’ells per primera vegada en un campionat oficial. I és així com es va aprenent. Les classes estan molt bé, però cal posar en pràctica tota la teoria que s’hi dona.

Calculín, 2a jornadaCalculín, 2a jornadaCalculín, 2a jornadaCalculín, 2a jornadaFarem un breu repàs de les darreres jornades: ja he parlat de l’Unai i del Miguel; el Nil, després de faltar a les dues rondes de la segona jornada, va guanyar les dues de la tercera i se situa amb tres punts; Nika, amb la seva tranquil·litat habitual, continua progressant i suma també tres punts —serà capaç de trencar la ratxa del Nil? Ho veurem en la darrera partida—; Pablo, amb un inici decebedor, ja ha aconseguit les seves dues primeres victòries oficials; l’Iker, més veterà en els tornejos, també compta amb dos punts en tres partides i s’enfrontarà, precisament, amb el seu amic Pablo del Mediterrània per veure qui queda per damunt; la Paula també s’ha estrenat i duu dos punts, un d’ells contra el Carlos, que de moment es queda amb un sol punt, però que quan controli millor el tauler en sumarà un bon grapat; dos més que s’han estrenat són l’Izan i el Paco, que va resoldre el duel fratricida contra el seu germà José al seu favor; i aquest, com ja he dit, és l’únic que de moment no ha puntuat —ho aconseguirà contra el Carlos, el seu rival d’aquest dissabte?—.

Calculín, 3a jornadaCalculín, 3a jornadaCalculín, 3a jornadaCalculín, 3a jornadaCalculín, 3a jornadaEn la darrera ronda, a banda de la incertesa sobre si un dels nostres «dobladitos» es classificarà per la final, ens queden quatre duels que es podrien produir perfectament en el torneig social. Qui dels vuit s’endurà el gat a l’aigua? Ho sabrem en poques hores i us n’informaré adequadament, amb l’acompanyament musical que va triar la Paula abans d’iniciar-se el Calculín.

Avui no tinc temps d’estendre’m més —i segur que més d’un ho agraïu—, però en la propera tindreu tota la informació que ara manca i, per suposat, el resultat final del Calculín. Si més no, us deixo unes quantes fotos dels nostres «dobladitos»., realitzades pels nostres entrenadors Dani Llargués i Jesús Martínez.

«Doblados» en acció

dimecres, desembre 27th, 2017

En una de les darreres entrades ens havíem quedat en el Torneig de Sabadell. Des d’aleshores s’han celebrat un munt de tornejos amb participació de companys del club. Us en faré un resum ràpid perquè ben aviat s’iniciarà el torneig que més ens agrada, la Lliga Catalana 2018, i la seva avantsala, la fase prèvia de la Copa Catalana. Començaré pels nostres «dobladitos», que han tingut força èxit en les competicions en què han actuat.

Campionat de Catalunya per equips d’edats

Dos «dobladitos», l’Ivan i la Irene Planella, van formar part de l’equip dels Tres Peons que va assolir el primer lloc en la categoria sub-8. Podeu veure els seus resultats en aquest enllaç.

Torneig del Sortidor

En aquest torneig infantil per a jugadors federats i no federats hi van participar els tres «dobladitos» habituals: Miguel Cabrillana, Ivan i Irene Planella. És una de les batalles que encara no hem guanyat, la d’aconseguir que més nens i nenes participin en competicions. Serà difícil, perquè no és l’única activitat que realitzen, però esperem aconseguir-ho a poc a poc. I el nostre monitor Emilio Carrasco hi té alguna idea al respecte…

Els nostres representants, tanmateix, no ho van fer gens malament: 3a posició i millor sub-8 per l’Ivan Planella i 7a posició i millor sub-10 pel Miguel Cabrillana. I la Irene Planella, en el 14è lloc, superant molts nens i nenes de més edat.


I ara passarem als «doblados» adults, alguns dels quals han obtingut també grans resultats.

Torneig de Martorell

Després d’unes quantes participacions en el grup “C”, un servidor, Ignasi Archs, aconseguia endur-me el gat a l’aigua després d’una lluita aferrissada amb la Laura Martín, de l’Olesa, una gran contrincant. Qualsevol dels dos podia haver guanyat el trofeu de campió i tot depenia de la darrera jornada. Ambdós hi arribàvem empatats, però el seus millors desempats feien que la victòria depengués d’ella. Jo tenia assegurada la 4a plaça i havia d’arriscar. El meu rival em va oferir taules un parell de vegades, però no podia acceptar-les i menys després de saber que la Laura havia empatat la seva partida, la qual cosa em donava el subcampionat fins i tot perdent. Amb aquesta tranquil·litat vaig decidir seguir i finalment vaig obtenir els fruits: victòria i primer lloc del grup, després de set victòries i dues taules. Us deixo tot seguit la partida que em va enfrontar a la Laura Martín a la 6a ronda i que vaig aconseguir guanyar en un final de reis i peons.

Torneig de Cornellà

Escacs, CornellàDe forma gairebé simultània se celebrava a la nostra ciutat l’Open del CE Cornellà, amb sis «doblados» inscrits. De tots ells, cal destacar-ne dos: en Jordi Planella i en Gustavo Magallanes. En Jordi, amb 6½ punts i una sola derrota, s’enfilava fins a la 3a posició de la general. I en Gustavo quedava en el 6è lloc, després d’haver-se enfrontat contra els quatre primers de la taula. D’aquestes partides en recordo un parell: la que va jugar contra en Jordi, una partida estranya que aquest va aprofitar perfectament per endur-se el punt; i la darrera, en què el Mestre FIDE Juan Escandell, en un final de torres i peons que semblava taules, aconseguia forçar el zugzwang i guanyar la partida.

Pel que fa a la resta de «doblados», resultats discrets, tot i que en algun cas augmentaran l’elo d’algun company.

Abans del lliurament dels trofeus es va celebrar un torneig de ràpides. Els dos primers llocs van repetir els de l’Open, però en el 3r, l’Emilio Carrasco va substituir en Jordi, aconseguint set victòries i només dues derrotes contra els primers classificats. En la darrera ronda va guanyar a en Francisco Pizarro, nou jugador del club que reforçarà els nostres equips en la Lliga Catalana i a qui li donem la benvinguda.

Escacs, CornellàCampionat Absolut de Barcelona

Si la Lliga és el campionat oficial per equips, l’Absolut és el seu equivalent a nivell individual. En la demarcació de Barcelona hi teníem un representant, en Miguel Rupérez. 4½ punts és un resultat modest a priori, però, tenint en compte que es va enfrontar a un Mestre Internacional, tres Mestres FIDE i dos Mestres Catalans, el podem considerar molt meritori. Si, a més, ens fixem que tan sols un contrincant tenia un elo català inferior al seu, podrem concloure que la seva participació li suposarà un increment d’aquest elo.

Campionat Territorial del Barcelonès

El que podríem anomenar grup “B” de l’Absolut va comptar amb en Gustavo Magallanes. 4a posició i 7 punts. Una gran classificació malgrat que dues victòries ho van ser per incompareixença i que, en el cas català, sumen també elo. De fet, hom no té culpa que el rival no es presenti i així almenys el jugador que hi acut obté una petita bonificació que compensa l’espera que fixen els organitzadors de tornejos.

Sunway Sitges

Novament trobem els nostres dos companys, l’un en el grup “A” (Miguel Rupérez) i l’altre en el grup “B” (Gustavo Magallanes). Ambdós van acabar amb 5½ punts. Miguel, com és habitual, lluitant contra un bon grapat de Mestres de tota mena, que el van situar en el lloc 54è, partint del 128è, i que l’aproparan als 2200 FIDE si és que no hi arriba.

Quant al Gustavo, un bon inici estroncat pel turc Unal Guvel, que acabaria en la 2a posició, i pel nostre “Dràcula” particular, l’Iván Cano (vegeu Torneig de Halloween). Això el mantindrà per damunt dels 2100 d’elo català. Veurem si en la Lliga aconsegueix apropar-se als 2200.

Aquí acabo aquest resum, tot i que hi ha hagut altres tornejos amb participació de socis i sòcies, com podeu comprovar a la pàgina de Participació en Tornejos individuals. A la propera entrada continuaré amb els que s’han disputat després. I també us parlaré de la Trobada Infantil i del Campus Day. I de la Copa Catalana… I del calendari de la Lliga… I, per suposat, de la mateixa Lliga. Comença la temporada i les cròniques de les jornades dels nostres equips. Enguany espero convèncer més reporters perquè siguin més completes i més “afinades”. Fins aviat!

Un moment del Campus Day del 21 de desembre, amb alguns «dobladitos» pel mig.

Loteria

Abans de tancar aquesta crònica múltiple, us informo, si no ho sabeu encara, que enguany hem obtingut el reintegrament de la loteria de Nadal. Tots els qui tingueu participacions podeu passar després de festes. Per WhatsApp us informarem dels dies i hores en què podreu cobrar. Tot i que, ja us ho avanço, no crec que ningú es faci ric.

Properes activitats infantils

dijous, desembre 14th, 2017

L’actualitat mana, i deixaré per més endavant el resum de les actuacions de molts «doblados» que han estat participant en tornejos darrerament. I amb grans resultats en molts casos, tant sèniors com júniors.

Trobada Infantil

D’entrada, aquest dissabte 16 de desembre organitzem, com cada any, la nostra Trobada Infantil, l’onzena ja. A diferència d’altres anys, aquesta vegada muntarem tres espais diferents:

  • Sala 1: Partides individuals pel sistema Fischer. Si no sabeu com és, ja ho descobrireu. I us divertireu molt.
  • Sala 2: Passapeces per equips en una banda. I a l’altra, dibuixos per pintar per als més petits.
  • Sala 3: Escacs gegant per equips.

Al llarg de la tarda, anirem fent rotacions entre les diferents sales perquè tots pugueu jugar amb les diferents opcions.

Tot això durant un parell d’hores, de 16:00 a 18:00. A partir d’aquest moment, baixarem tots a la sala polivalent de l’Espai Esportiu Sant Ildefons per veure la pel·lícula Els cavallers del sud del Bronx. Trobareu tota la informació clicant l’enllaç. I, si no falla res, també tindrem preparats uns gots amb crispetes. Veure una pel·li sense crispetes no és el mateix, oi?

Campus Day

Un grup d’entitats esportives de Cornellà vam pensar que seria bo organitzar alguna cosa pel dijous 21 de desembre, en què els col·legis romandran tancats (a efectes escolars) degut a la jornada electoral amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya. I, amb el suport de l’Ajuntament de Cornellà, hem aconseguit tirar endavant aquesta proposta, que hem anomenat Campus Day, en què tots els nens i nenes de Cornellà podran practicar i gaudir de tot un conjunt d’esports, els escacs entre ells, amb preus reduïts pels que siguin socis o sòcies d’alguna de les entitats organitzadores.

A la pàgina relativa al Campus Day en trobareu tota la informació, juntament amb un parell de vídeos on podreu veure un dels nostres «dobladitos» més recents, l’Aleix Batiller, convidant-vos a participar-hi.

Recordeu, sobretot, que les places són limitades i que teniu fins al dilluns 18 de desembre per inscriure-us.

Arriba el fred a Pedralbes

dilluns, setembre 25th, 2017

Habitualment acabem el curs amb màniga curta i el reprenem amb màniga curta. Però fa uns dies una onada de fred va envair Catalunya i ens va deixar glaçats, fins al punt que algun torneig el vam començar amb jaqueta. A poc a poc el temps torna als seus estàndards; tanmateix, us recomanaria que no amaguéssiu massa la roba d’abric.

Abans de l’inici de la nova temporada, us comentaré els resultats dels «doblados» en els dos tornejos que se situen a cavall de les dues temporades, l’anterior i la present: els de Sants i Sabadell.

Open Internacional de Sants

El torneig obert més important de Catalunya començava, malauradament, amb els atemptats terroristes de la Rambla de Barcelona i de Cambrils. Malgrat el cop tan dur que suposa una acció d’aquestes característiques, el torneig es va desenvolupar amb la major normalitat possible, potser amb l’única diferència d’algunes baixes més de les usuals.

En el grup «A» hi participaven quatre «doblados». El mestre Panelo va ser el millor classificat, amb 7 punts i una darrera victòria contra el GM rus Vladimir Dobrov, que no va veure una combinació en la que perdia la dama. Uns llocs més avall trobem en Gonzalo Quirhuayo, amb 6½ punts i que es va quedar molt a prop d’obtenir la 3a norma d’MI. Almenys, però, en la propera llista de la FIDE ja superarà els 2400 punts d’elo, la qual cosa fa que la tingui a tocar. Amb 5 punts es va classificar en Miguel Rupérez, el darrer fitxatge del club, gairebé 60 llocs per damunt del seu rànquing inicial i acostant-se als 2200 punts d’elo FIDE. La seva trajectòria el situa entre els primers taulers del club. Un reforç important que segur que es notarà en la Lliga Catalana. I finalment, en el lloc 273 trobem en Jordi Planella, amb 4 punts, un bon resultat en un grup tan dur com aquest.

En el grup «B», els nostres dos companys van quedar lluny de les seves —i nostres— expectatives. En Gustavo Magallanes, 6è del rànquing, va acabar en el lloc 46. Després de perdre en la 2a ronda contra el nostre ex company Daniel Peirón, es va refer, però dues derrotes en les rondes 7 i 8 el van allunyar dels llocs capdavanters. Joan Tortosa, per la seva banda, va començar força bé i a la 7a ronda ja duia els 4½ punts amb què acabaria el torneig. Li van sobrar les tres darreres, una d’elles contra en Gustavo, que acabaria guanyant el punt.

En el grup «C» participàvem un servidor i la resta de la família Planella, que s’estrenaven en un torneig internacional de ritme normal: Cristina Zavala i els seus fills Ivan i Irene Planella. Amb un total de 6 punts, em va sobrar també la darrera ronda (matinal), en què vaig desaprofitar un avantatge de dos peons (quasi tres) que m’haurien fet acabar entre els quinze primers. A continuació es va classificar l’Ivan Planella: 4 punts, amb dues victòries i quatre taules, que demostren que també pot jugar a aquest ritme. I amb 2½ punts cadascuna, mare i filla, Cristina i Irene, havent aconseguit les seves primeres victòries en un torneig obert.

Obert Internacional de Sabadell

Gairebé els mateixos participants que en el de Sants, amb l’excepció d’en Gustavo i l’Ignasi. En el grup «A», en Miguel Rupérez va aconseguir un total de 3 punts que, malgrat tot, li suposen un augment d’elo, donat els rivals amb els que es va haver d’enfrontar i després de quedar ja absolutament esgotat amb tantes partides com ha jugat des que va arribar al club.

En el grup «B», en Jordi Planella va realitzar un molt bon torneig, acabant en la 7a posició amb 6 punts. A en Joan Tortosa, com ha quedat dit anteriorment, li van sobrar altre cop les tres darreres rondes i no va poder superar els 3½ punts. Potser haurà de començar a pensar en demanar un bye en alguna d’elles en les properes conteses.

I en el grup «C» l’Ivan Planella se superava a si mateix i obtenia la 15a plaça amb 5 punts, fruit de tres victòries i quatre taules novament. La seva germana, la Irene, aconseguia també superar-se amb 3½ punts i la mare, la Cristina, millorava lleugerament, acabant amb 3 punts. L’anècdota graciosa es produïa a la 7a ronda, amb un enfrontament entre mare i filla. Jo vaig pressuposar unes taules, però en Jordi em va dir que no, que la Irene volia guanyar. I ho va fer! Demostració clara de la gran competitivitat que tenen els nens i nenes avui dia, que no donen cap partida per perduda. I en dono fe per algunes partides que he jugat en els darrers tornejos contra nens i nenes sub-10 i sub-12.

La nova temporada

Ja estem en plena temporada 2017/2018. Per tots aquells que encara no ho sàpiguen, les classes infantils ja s’han reprès, amb la incorporació com a nou monitor d’en Miguel Rupérez, que ja n’havia donat en la seva Argentina natal. Enguany tenim com a novetat l’ampliació d’horari: les classes duraran un quart d’hora més, de 18:15 a 19:30 per a tots els nivells. I a partir de gener, els dissabtes obrirem el club durant un parell d’hores perquè els nens i nenes que ho vulguin puguin jugar entre ells. Comptarem també amb la presència d’un monitor que resoldrà els dubtes que li puguin plantejar i explicarà aquelles coses que potser no els hagin quedat prou clares.

A l’octubre també tornarem a les escoles d’Els Pins i Mediterrània per seguir impartint lliçons d’escacs a tots els qui s’hagin apuntat a aquesta activitat extraescolar.

I el proper dissabte 14 d’octubre participarem a la Festa Major de Sant Ildefons amb un taller d’escacs per a petits i adults a la plaça de Sant Ildefons, davant del Mercat.

Us seguiré informat de totes les activitats, ara sí amb una periodicitat més curta després de les vacances d’estiu.

I un apunt final: per la penya argentina del club, la música que heu estat escoltant està composta per un compatriota vostre, en Xavier Patricio Pérez, més conegut com «Gato» Pérez, que va viure molts anys a Barcelona fins a la seva sobtada mort als 39 anys d’edat.

Què està passant en els taulers?

dijous, juny 8th, 2017

Escacs, CornellàMoltes coses. Totes bones? No totes, però així és la vida. Us ho explicaré tot seguit. Però abans pujarem al Delorean per viatjar al futur, el més immediat almenys.

10è Campionat de Festa Major de Ràpides «Ciutat de Cornellà»

D’aquí a deu dies, el proper dissabte 17 de juny, celebrarem la 10a edició del nostre tradicional torneig de festa major. Enguany serà en sessió vespertina, a partir de les 16:30, ja que la sessió matinal estava ocupada. Així no haureu de matinar, però compte amb la migdiada, no sigui que us adormiu a la 1a ronda. Bé, ara que hi penso, a un ritme de 4+2 serà difícil que algú faci una becaina. Si en voleu saber més, a la dreta teniu els enllaços a les bases i als jugadors i jugadores preinscrits. Hem d’omplir aquesta llista i tots, grans i petits, us hi podeu apuntar. Hi haurà, a banda dels habituals trofeus als tres primers classificats, copes per als millors sub-12, sub-16 i «doblado». I si no n’aconseguiu cap, sempre us quedarà el plaer d’haver-hi participat, en el torneig i en l’aperitiu nocturn posterior.

«Doblados» davant del tauler

Mentre es disputava la Lliga, un tema prioritari, no he pogut parlar de molts companys que participaven també en tornejos individuals. Alguns continuen fent-ho i d’altres ho faran en les proves estiuenques que se celebren al llarg i ample del nostre país. Tanmateix, teniu tota la informació a la pàgina de Tornejos individuals. Ho he dit força vegades, però alguns sembla que encara no us n’heu assabentat —despistats, que sou una colla de despistats—. Per simplificar-vos la feina, us ho posaré a la pàgina principal. Per ordre cronològic, tenim tots aquests tornejos:

Tornejos finalitzats

Escacs, Cornellà

  • X Torneig d’Escacs Base del Baix Llobregat (Cornellà de Llobregat)
    dissabte 13 de maig de 2017
    Participants del Club: Miguel Cabrillana

Escacs, CornellàEscacs, Cornellà

Tornejos en joc

La Nit de l’Esport

El proppassat divendres 5 de juny va tenir lloc la Festa de l’Esport de Cornellà. Hi vam assistir diversos jugadors dels equips «A», «C» i «D», els nostres equips guardonats pels respectius ascensos de categoria. Tres equips en una sola temporada, un honor que vam compartir amb l’Associació de Clubs de Petanca de Cornellà, fet que va provocar un lapsus en el presentador, que es va confondre i ens va anunciar com un club de petanca. Si més no, els nostres esports comparteixen una característica comuna: ambdós són aptes per a totes les edats i tots els sexes.

Escacs, CornellàDesprés de la sorpresa i les rialles, set «doblados» vam pujar a l’escenari a recollir els premis a què ens havíem fet creditors. Un d’aquests, en Jorda, ja ho havia fet minuts abans per recollir el seu premi individual, ben merescut després de la seva trajectòria al club.

Acabat l’acte i mentre ens dirigíem cap a la taula més propera a la barra de les cerveses —un «doblado» ho és en totes les ocasions—, a la pantalla central es va projectar el vídeo que reflecteix les activitats esportives que les diverses entitats promovem a Cornellà. Entre el recull d’imatges, algunes gravades al nostre local on apareixen diversos «dobladitos» i alguns que ja fa uns quants anys que han deixat de ser-ho.
Escacs, Cornellà

Activitats extraescolars i educatives

Dintre de les classes extraescolars que realitzem a les escoles Mediterrània i Els Pins, també s’inclouen activitats de promoció dels escacs i del nostre club. Alguna d’elles ja us l’havia comentat anteriorment, però darrerament es van celebrar les Festes de les Famílies —a l’escola Mediterrània, el 21 de maig, i a l’Escola Els Pins, el 3 de juny—. Ambdues van comptar amb una important participació de la canalla i els nostres monitors van poder copsar l’interès pel nostre esport per part dels nens i nenes i també de pares i mares que volien informar-se de les diverses possibilitats perquè els seus fills i filles aprenguin aquest joc mil·lenari. Crec que, fins i tot, en algun cas vam esgotar les targetes del club.

Escacs, CornellàOrganitzada per l’Ajuntament, també, el dissabte 27 de maig va tenir lloc a Can Mercader la Cloenda de l’Esport Escolar, en què s’atorga un record a tots els nens i nenes que hi participen i també als clubs i entitats que organitzem activitats per als més menuts.

Escacs, Cornellà

El nostre monitor Dani Llargués amb l’alcalde de la ciutat, Antonio Balmón, i els cinc «dobladitos» que van recollir el premi a la Cloenda de l’Esport Escolar: Miguel Cabrillana, Iker Alcalde, Miguel Moreno, David Álvarez i Unai Jodar.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàCrec que ja us he posat al dia. En les properes cròniques us continuaré informant de les nostres activitats, tant de club com individuals i ampliaré alguna de les que ja he esmentat. Especialment amb alguna de les partides que darrerament ha jugat en Gonzalo Quirhuayo. En una d’elles vaig poder observar, en viu i en directe, com es dóna un mat amb alfil i cavall. Tots l’hem practicat per si algun dia es dóna el cas, però fins ara no l’havia vist en una partida viva. Segons em va comentar, hi ha tres tècniques diferents. La que va emprar ell és la que anomena del serrucho. Un dia li demanarem que ens en faci una classe magistral, però si no, intentaré pujar-la al web perquè vegeu com s’aconsegueix aquest mat, el més difícil de tots els que es poden donar en el nostre joc.

I un apunt final: ja hem arribat als 80 socis i sòcies i als 50 federats, amb la incorporació de Cristina Zavala, la mare de l’Ivan i la Irene Planella. Benvinguda al Club!

No tenim cel, però sí mar

diumenge, maig 28th, 2017

Estem a les portes de l’estiu. Temps de calor, però també de reunions, activitats i gestions. Els dies s’allarguen —diuen—; tanmateix continuen tenint 24 hores —llevat d’un que en té 23—. Això fa que costi més trobar el moment i la inspiració per actualitzar aquesta web. Em refereixo a les entrades del blog, que n’és la part més visible, però no pas l’única.

En els darrers quinze dies han passat moltes coses. Toca parlar-ne i ho farem per ordre d’importància.

Final de la Lliga Catalana

Ens hi havíem classificat per mèrits propis i només quedava rematar la feina. De vegades, però, les coses es torcen, i aquella setmana es va anar produint un degoteig de baixes: la nostra estrella Francisco Olivares, la fúria xilena Emilio Carrasco, l’escriptor Iván Humanes i el responsable de barbacoes i suplent de luxe Jorda no podien jugar la final. I encara sort que en Daniel Montoya i Manel Santolaria, després d’alguns dubtes, finalment van poder participar-hi.

Per aturar la tempesta vam pujar al primer equip a en Ramón Fuentes i a en José Archilla (ambdós jugadors històrics del club) i, en l’últim tauler, en Byron Zambrano, que no para de créixer com a escaquista. Així vam conformar un equip format per jugadors de tres equips i no hi va jugar ningú del «D» de miracle.

La jornada coincidia amb la celebració del Gran Premi de Fórmula 1 al circuit de Montmeló, el que va provocar cues a la sortida de Barcelona i que l’equip arribés a Santa Eulàlia de Ronçana amb uns deu minuts de retard. Això, però, no ens va passar factura, ja que els nostres adversaris del Vall de Tenes no van posar en marxa els rellotges fins que vam arribar. Un detall de fair play que els hi vam agrair.

Escacs, CornellàAl cap de dues hores les partides encara estaven igualades llevat de la d’en Byron, que anava collant el rival fins a anotar el primer punt de l’equip. Trenta minuts més tard, José Archilla perdia la iniciativa i finalment el punt. Al seu costat, en Ramón, fidel al seu estil de joc, no deixava d’atacar, però no va aconseguir els fruits desitjats i es va haver de rendir. Les coses ja no pintaven tan bé i menys encara quan en Manel Santolaria també perdia la seva partida i el marcador reflectia un 3 a 1 en contra preocupant.

En Daniel Montoya semblava controlar la situació, però el seu adversari trobava petroli sota les pedres i assegurava l’empat del seu equip. Quedava només el darrer cartutx: el desempat holandès ens dava el campionat de la categoria si es guanyava als tres primers taulers. El Rubén i el Dani ho van intentar, però al final no van poder extreure més suc en les seves partides i es van haver de resignar amb les taules. El matx ja estava decidit; tot i així, Gustavo va continuar lluitant al més pur estil “fúria xilena”, però el seu rival es va defensar amb ungles i dents i no va aconseguir passar de l’empat.

El resultat, 5½ a 2½, ens deixa com a subcampions de Catalunya de 1a categoria, tancant una temporada magnífica en què s’ha aconseguit també la Copa Catalana i, sobretot, l’ascens de l’equip «A» a Preferent i dels equips «C» i «D» a 2a categoria. Cal felicitar el club de Vall de Tenes, amb qui hem compartit la lluita en molts partits durant aquesta temporada i que també han d’estar molt satisfets pels resultats aconseguits.

L’Inter-Escolar

Ja fa uns anys que celebrem el Campionat Inter-Escolar per a nens i nenes fins a 12 anys, federats o no. Fins ara s’havia organitzat amb la col·laboració de l’escola Els Pins, però enguany vam comptar amb el suport de l’AMPA de l’escola Mediterrània, un altre dels col·legis on impartim classes extraescolars d’escacs. Així, el proppassat dissabte 20 de maig vam organitzar el VIII Campionat Inter-Escolar «Mediterrània» a la nostra seu social i en un nou horari de tarda.

Moltes vegades no saps per què una activitat funciona i una altra no. El fet és que, quinze dies abans del torneig, ja teníem més de trenta jugadors i jugadores inscrits, la qual cosa augurava un gran èxit de la convocatòria. De sobte les preinscripcions es van aturar, però per experiència sabem que la darrera setmana s’incrementen de nou. I així va ser. Ja havíem augmentat el nombre màxim d’inscrits de 41 a 45 respecte de l’any anterior. I vam fer curt. Un parell de dies abans ja n’hi havia apuntats 43. I l’endemà ens sol·licitaven tres més, per la qual cosa vam decidir col·locar una taula més i permetre un màxim de 49 nens i nenes. A última hora encara s’hi apuntaven tres més, arribant a un total de 52, dos dels quals van poder jugar cobrint dues baixes que es van produir.

Escacs, CornellàLes tres sales del pavelló van ser ocupades per 49 nens i nenes disposats a jugar a escacs i passar-ho bé. Un gran èxit al qual va contribuir el magnífic comportament de tota la canalla. Així va començar la prova, amb uns minuts de retard, però que es va desenvolupar perfectament gràcies també a la bona disposició dels pares i mares i dels delegats d’alguns clubs participants, que ens van ajudar en tot moment.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàA poc a poc els jugadors més potents a priori s’anaven col·locant en les primeres posicions. El desenllaç, però, no estava gens clar i, de fet, no es va decidir fins a la darrera ronda, el que demostra el potencial d’aquests joves jugadors, alguns dels quals ja han deixat de ser promeses per convertir-se en realitats. La prova està en què les tres primeres places es van definir en el desempat, ja que totes tres havien aconseguit 6½ punts. La classificació final va quedar establerta de la manera següent:

Campió
Ivan Planella Zavala
(Peón Doblado)

Subcampió
Martín García Gómez
(Viladecans)

3r classificat
Vicent Serrano Batova
(CE Masnou)

Millor sub-10
Arnau Muntal Corrales
(Cerdanyola)

Millor sub-8
Irene Planella Zavala
(Peón Doblado)

Millor «dobladito»
Joan de Déu Claros Choque
(Peón Doblado)

Escacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, CornellàA banda dels guanyadors de les copes, tots van rebre una medalla de record i, a més, alguns d’ells van obtenir un dels regals amb què va col·laborar l’escola EDAMI: Simona Stoykova, Lucas Sánchez, Diego Fernández-Huerta, Joel Fernández i Nicolai Serrano.

Escacs, Cornellà

Els alumnes del Mediterrània amb els seus monitors: Jesús Martínez i Gustavo Magallanes. [Foto: Mari Ángeles Sola.]

Pel que fa als jugadors del Club, els «dobladitos», molts d’ells participaven per primer cop en un torneig. D’altres ja en són veterans. I en molts casos ens vam endur sorpreses ben agradables. Voldria destacar alguns d’ells, sense cap ànim de discriminar, però crec que s’ho han merescut: l’Iván Planella, que continua augmentant el seu palmarès; la seva germana Irene, que va obtenir més punts (6) que anys té (5); en Joan de Déu Claros, millor «dobladito» amb 6 punts; l’Aitor Jiménez, que va demostrar el seu potencial, malgrat que de vegades no se’l cregui; en Joel Moreno, un dels alumnes del Mediterrània, que tot i jugar amb un braç enguixat, va fer un gran paper; en Nika Liparteliani, amb una progressió que li augura un gran futur, com ja va demostrar al Calculín; i molts més que mantenen molt vives les ganes de continuar amb la tasca que fem. De fet, durant una de les darreres rondes, el pare dels germans Pol i Aran, mirant la sala, em va preguntar si aquella imatge de tants nens jugant ens feia sentir orgullosos. I sí, és clar. Malgrat la feina i el cansament que suposa, tot el temps que dediquem a aconseguir que tots aquells nens i nenes gaudeixin del nostre esport preferit, és una gran inversió. I com he dit manta vegades, el Peón Doblado no seria el que és sense els nostres «dobladitos» i «dobladitas». Potser seguiria sent un gran club, però mancat d’aquella guspira que ells i elles hi aporten.

Escacs, CornellàFinalment vam procedir al lliurament dels trofeus i tot seguit, sense grans discursos —no me’l van deixar fer!—, es van llançar sobre les taules on havíem disposat la teca i les begudes.

Vull agrair a tots, nens i nenes, pares i mares, delegats i altres familiars, la vostra participació en el torneig. I molt especialment a l’AMPA de l’escola Mediterrània, representada per Mari Ángeles Sola, mare de l’Iker Alcalde, tota la tasca de promoció, logística i… càtering i tota la col·laboració que ens han dispensat per aconseguir que el torneig fos un èxit sense precedents. Perquè sense tots vosaltres, amb les vostres ganes i alegria, no hauria estat possible. Us esperem l’any vinent!
Escacs, Cornellà

I ara, què?

Doncs moltes activitats que encara queden abans de finalitzar la temporada. Algunes d’institucionals: la Cloenda de l’Esport Escolar, celebrada ahir mateix, i la Festa de l’Esport de Cornellà, el proper divendres, on rebrem els trofeus per l’ascens de categoria i el nostre «doblado» Diosdado Jaén “Jorda” recollirà també el premi de club per la seva trajectòria (i perquè ja tocava que recollís el seu i no pas el d’un altre).

I el proper dissabte 17 de juny, en horari de tarda, s’esdevindrà el 10è Campionat de Festa Major de Ràpides «Ciutat de Cornellà». Aviat tindreu tota la informació a la web, però, si voleu, podeu anar avançant les vostres inscripcions.

Tot això i altres temes pendents que encara tinc al tinter ho trobareu en les properes cròniques. Seguiu connectant-vos a la web i us n’anirem informant.

Seguim endavant… alguns

diumenge, abril 30th, 2017

Per Sant Jordi es va celebrar la segona ronda dels play off de la Lliga Catalana, amb tres equips «doblados» competint-hi. Començarem per aquí i després passarem a d’altres temes. Les cròniques seran diverses, com diversos seran els cronistes. Aquí va la primera, d’en Dani Llargués, sòbria (em refereixo a la crònica, no al seu estat).

L’equip «A»

L’Ateneu Colón «B» va venir amb algunes baixes degut a la diada de Sant Jordi, baixes que va cobrir amb uns joves que tenen molt de talent. Nosaltres teníem també la baixa important del Mestre Català Rubén Martín i vam pujar al primer equip el nostre crac Jorda.

El matx començava amb la primera victòria a favor nostre d’Iván Humanes, que va jugar com un coet. Poc després guanyava l’imparable Daniel Montoya i el marcador se situava 2 a 0. Al cap d’una estona perdia en Dani Llargués, però en Jorda compensava la derrota imposant-se al seu rival i deixant el marcador 3 a 1. Quedaven quatre partides; el Manel Santolaria tenia una posició complicada i perdia el punt. Els nostres adversaris del Colón reduïen distancies: 3 a 2. Quedaven només tres partides i al tauler número 2 teníem Emilio Carrasco, “la fúria xilena”, amb a penes 15 segons de rellotge, gens estrany, ja que a aquest home li agraden les emocions fortes; no va parar de buscar petroli i finalment va firmar les taules. A la taula 1 tot seguit guanyava el MF Francisco Olivares amb una partida impressionant i guanyàvem el matx. Encara quedava una partida i era la del noi de San Luis, en Gustavo Magallanes, que també va a aconseguir la victòria per al nostre equip.

Resultat final, doncs, 5½ a 2½ i passem a semifinals. [Dani Llargués, Cornellà de Llobregat.]

L’equip «C»

Com ja sabeu ens vam desplaçar fins a Figueres, a tan sols 25 km de la frontera amb França, per jugar contra l’Atzucac. Vam arribar amb prou temps de fer un mos a un restaurant que hi havia dins d’un polígon industrial i, ja amb el temps una mica just, ens vam dirigir cap al Centre Penitenciari Puig de les Basses, on ens vam presentar com a jugadors d’escacs. En el primer control, la funcionària va avisar la Mireia, l’educadora, qui ens va acompanyar, amb els nostres passis ben visibles, cap a la sala de joc, explicant-nos les diferents zones del recinte. En el segon control vam haver de deixar els objectes de metall, carteres, mòbils, etc. en una guixeta, abans de passar per l’arc de seguretat. No hi vam tenir cap problema, llevat del Jordi Gonzàlez, que el va haver de travessar tres vegades perquè alguna cosa xiulava. Dit així, pot semblar una mica feixuc, però la realitat és que tot va ser molt senzill, gràcies en gran part a l’amabilitat dels diversos funcionaris i funcionàries amb qui ens vam creuar.

Escacs, CornellàUn cop a la sala ja ens esperaven els nostres rivals i l’Elías Muratet, el delegat i coordinador de la secció d’escacs, membre d’una família escaquista ben coneguda no tan sols a les terres de Girona sinó a tot Catalunya. De cada ronda que disputa el seu equip, en fa una crònica i li vaig demanar que ens l’enviés juntament amb les fotos de l’encontre. Quan la vaig llegir vaig veure que no podia dir res millor que el que ell ja havia escrit, per la qual cosa vaig sol·licitar-li el seu permís per publicar-la a la nostra web. Així que aquesta és la crònica del matx des del punt de vista de l’equip rival. És la primera vegada que ho fem, però crec que paga la pena. (Les fotos que acompanyen l’article han estat realitzades per l’Elías Muratet, llevat de la foto de grup, que la va fer la Mireia.)

L’Atzucac s’imposa al Peón Doblado de Cornellà de Llobregat per 2½ a 1½ i ens fiquem a les semifinals del Campionat de Catalunya de la categoria

Avui venia l’equip «C» del Peón Doblado de Cornellà de Llobregat. Era un equip més bregat i experimentat que els nostres jugadors i gairebé tots amb més elo.

Com ens va passar a vuitens, la jornada no ha començat bé per nosaltres, ja que en Vicens, en el tauler 4, s’ha complicat la partida, crec que impressionat per la vàlua del rival, en David Guirado, amb un elo de 100 punts més (1800). Vicens ha jugat molt defensiu i això, contra un jugador de qualitat com Guirado, es paga car. Cap a les dues hores de joc, la posició del nostre jugador era poc menys que desesperada i un atac definitiu per la columna oberta ha sentenciat. El Peón Doblado agafava avantatge: 0 a 1.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàJust a l’hora en què començava el teatre al Centre, en el tauler 1, entre el nostre Marcos i en Byron Zambrano del Peón Doblado, s’ha produït una posició que es veia que trencava cap a un costat o l’altre. Malgrat que jo volia anar a veure la funció, l’evidència de què allà estava el desenllaç ha fet que em quedés i, efectivament, amb un moviment de dama després de capturar un cavall, Marcos ha agafat un avantatge important.

Mentrestant, en el tauler 3 Narcís C. també assolia un cert avantatge davant del President del Peón Doblado, Ignasi Archs. Peons llunyans a les dues ales feien que el material de Narcís fos molt valuós. Quan Narcís ha quedat amb avantatge d’alfil i el rei atacant els peons de l’altre ala, Ignasi ha plegat. El matx es posava bé per nosaltres, 1 a 1 i el desempat holandès, si Marcos guanyava en el tauler 1, ens classificava.

Escacs, CornellàEn donar-se la mà Narcís i Ignasi, Byron, des del tauler 1, m’interroga amb la mirada sobre el resultat, i jo amb senyes li dic que 1 a 1. Byron posa cara de pomes agres.

Byron Zambrano ha lluitat aferrissadament per obtenir almenys un empat que portés la decisió de l’encontre al tauler 2, on el nostre Antoni F. se les veia amb Jordi González en un matx molt igualat. Però Marcos en el tauler 1, amb la seva parsimònia habitual, ha conduït molt bé el joc, aconseguint un final guanyador. El 2 a 1 decidia el passi a les semifinals a favor nostre, ja que encara que Antoni perdés, el desempat ens era favorable.

Escacs, Cornellà

La posició que val el passi a la semifinal. Marcos farà D×e4 (prenent el cavall) i Byron respon D×a4, que sembla guanyadora ja que la dama de Marcos està amenaçada. Byron prendrà l’alfil, però Marcos respon Df5 amenaçant mat amb la presa de la torre a c8. Byron perd peça i queda en una posició pràcticament insostenible.

Poc després Antoni i Jordi han signat les taules, que, tal com estava la partida, era el resultat previsible.

Èxit dels nostres jugadors, que es fiquen entre els quatre millors de tot Catalunya, dels més de cent equips que componen la categoria a nivell nacional. Un somni, i el diumenge que ve ens juguem ficar-nos a la final. Ja els resultats actuals superen totes les previsions; arribar a la final, com diu la propaganda, no és un somni, sinó el següent…

Els resultats estan portant molta alegria, il·lusió, autoestima i cohesió dels jugadors i de tota la gent (molts funcionaris em demanen pel resultat quan surto) en un indret on aquestes emocions són poc freqüents. Crec que els interns estan fent un treball impressionant i que ens ha de servir a tots (ells, i els que estem al voltant) per adonar-nos del que es pot assolir malgrat estar en situacions adverses. Felicitats, nois!!!

Els jugadors del Peón Doblado i de l’Atzucac amb el seu delegat, agermanats, a la fi del matx s’han fet una foto que ja s’està fent habitual. [Elías Muratet, Figueres.]

Escacs, CornellàPer tancar aquesta crònica, voldria remarcar el que ha estat, sens dubte, una molt bona experiència. Per nosaltres i també pels interns, que en aquesta primera temporada en què participen en la Lliga Catalana estan demostrant un gran potencial que els ha fet arribar, de moment, fins a les semifinals. Estic convençut que estaran lluitant en la final per assolir aquest Campionat de Catalunya, que suposarà un gran incentiu per tots ells i, com diu l’Elías, també per tots aquells i aquelles que s’hi han implicat. Si algú preveia, després del sorteig, que tindríem molts entrebancs, es va equivocar del tot, ja que l’únic que puc constatar és el fet d’haver de matinar tant per recórrer els 150 km que separen les dues poblacions.

L’equip «D»

S’enfrontava al Vall del Tenes «C», un club habitual aquesta temporada —i que encara ho pot ser més perquè és un dels semifinalistes de 1a provincial—. A darrera hora patíem la baixa important d’en Sebastián Buitrago, un dels puntals de l’equip enguany. L’elo mitjà es va equilibrar i els contrincants ho van saber aprofitar per decantar el matx al seu favor: 1 a 3, que ens deixava sense cap opció a la 3a categoria. La victòria d’en Jesús Martínez en el primer tauler, aprofitant un error d’obertura del seu rival, feia que les possibilitats de passar a la següent ronda augmentessin, però tot es va esvair amb les derrotes dels altres taulers, en què només en Marco Antonio va tenir alguna opció, però se li va escapar.

Properes cròniques

Escacs, CornellàTenim uns quants «doblados» competint en diversos tornejos individuals. La propera setmana, conjuntament amb el resultat de l’eliminatòria de semifinals en què hi participarà l’equip «A», us en faré cinc cèntims. A més, ja estem preparant l’Interescolar infantil, aquest cop amb la participació de l’escola Mediterrània, del qual us n’informarem en breu.

Abans d’acabar, però, com ha quedat palès en els darrers escrits, diverses activitats es van realitzar o començar la diada de Sant Jordi, un dia especial per fruir de la lectura. Així que, un cop a casa i després de dinar, em vaig dirigir a la rambla de Canaletes, no per celebrar algun èxit del Barça, sinó per recollir la signatura d’en Ricard Ruiz Garzón, l’autor de la novel·la La Immortal, premi Edebé de Literatura Infantil d’enguany, i que va dedicar a tots els «dobladitos» i «dobladitas» del club. El llibre estarà a disposició de tots vosaltres perquè el pugueu llegir. Esperem que us agradi i que us faci estimar encara més els escacs, aquest esport nostre que ens fa passar, si més no, moltes estones agradables. Clicant sobre la foto de la portada us podreu descarregar el primer capítol, per anar fent boca.

Escacs, Cornellà

Traductor
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish
Cerca a la web
Mediterrània 2018
Problema ocult
Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • Filatelia Llach
  • Ajedrez 21
  • Advocat.cat
  • The Corner
  • Viejo Piano
  • Gramma arts gràfiques
  • La Herradura
  • Mary Pickford
  • Adeslas
juliol 2018
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« maig    
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031  
Categories
Visitants