Archive for the ‘Per Equips’ Category

Sobrevivint

dissabte, març 24th, 2018

Tres ascensos en una temporada (l’anterior) suposen un esforç afegit en l’actual i no només perquè calen sis jugadors més. La supervivència era l’objectiu principal, sense refusar algun nou ascens —que encara no descartem, i fins aquí puc llegir—. Per cert, gràcies, Javi Márquez, per la teva informació: ens ha estat molt útil.

Finalment, la temporada no ha anat gens malament, malgrat el regust amarg d’alguna jornada en què, possiblement, ho podíem haver fet millor. Analitzem la darrera ronda i la seva implicació en el campionat global.

L’equip «A»

El matx contra el Catalònia «B» de Manresa començava amb bon peu, ja que arribaren al nostre local amb dues baixes. Així començaren les partides a les 9:30 en punt. Algunes, perquè ens faltava la brigada xileno-argentina. Deu minuts més tard arribava el representant albiceleste, Gustavo Magallanes. El vaig saludar, li vaig donar el seu carnet de soci i vaig tornar al meu seient. I no sé com, però poc després s’acomiadava amb el punt a la butxaca. Arribar i moldre…

Entremig es presentava Emilio Carrasco, la fúria xilena, a qui, acostumat a jugar amb el temps al límit, no li preocupava massa la diferència de temps. De fet, en una partida una mica més llarga, també assolia la victòria. Mancava encara l’altre representant xilè, Francisco Pizarro. A les 11:41 ens arribava un missatge de disculpa: després d’un viatge a Madrid, rebentat, es va quedar adormit i no li va sonar el despertador —o sí, però ni se’n va assabentar—. Resumint: de moment, i sense seguir un ordre cronològic, el marcador ja era de 4 a 1. Amb un puntet més ja obteníem l’empat. I aquest vindria de la mà d’Slimani, qui, després de tres o quatre anys sense jugar, va agafant el ritme, i de Ramón Fuentes, en un final amb peó torre que, llevat d’error del rival, és taules. Mig punt de cadascun per anotar el 5 a 2.

Jorda, per la seva banda, no ho acabava de veure clar fins que aconseguí un doble guanyant dama i partida. I Jesús, pel poc que vaig veure, em va semblar una partida estranya que a voltes pareixia decantar-se d’un cantó i a voltes de l’altre. Finalment el pèndol va caure de la banda del Jesús: 7 a 2, un resultat inimaginable abans de l’inici del matx.

Només quedava en Dani, amb una partida complicada i lluitant contra la posició, el rellotge i la xerrameca dels jugadors que ja havien enllestit el seu joc. Desconcentrat pel soroll, va haver d’entregar el punt, que, sortosament, ja no afectava al resultat final, 7 a 3, per deixar-nos en la 3a posició del grup en el primer any en què juguem a Preferent.

L’equip «B»

Excepcionalment, aquesta setmana vaig reforçar l’equip «B» per intentar aconseguir la victòria i per això puc fer-ne la crònica de primera mà. El primer en acabar va ser en Roberto, que va jugar una partida gairebé llampec i va assolir el primer punt del matx. Poc després un David Guirado que sembla que per fi s’està consolidant en els 1800 d’elo (i pujant) sumava el segon punt i marxava a corre-cuita. Si no m’erro el tercer punt va ser el meu; després de guanyar un peó en l’obertura, el vaig mantenir tota la partida i, un cop canviades totes les peces, aquell peó de torre, amb el rei a b7 obrint-li pas, era imparable. Byron i Jordi González també definien les seves partides i col·locaven el 5 a 0 en el marcador. I quedava Francisco Rivas. Després de perdre peça mantenia el tipus fins que el seu contrincant s’equivocava i li permetia recuperar-la. I no només això, sinó que el deixava en una posició esplèndida, amb tres peces envoltant el rei mentre les defenses estaven a l’altra punta del tauler. El mat era imminent… Però no. Francisco, obsessionat amb guanyar la dama, no veia un mat en una i acabava donant-lo en un final en què només ell tenia peces, fins i tot dues dames! Sort que ja teníem el punt perquè si no a algú li hauria donat un cobriment de cor. En fi, 6 a 0 contra el Castelldefels «C» per acabar, com el primer equip, en la 3a posició del grup. Magnífica classificació en un any marcat per les baixes i que, potser, ens reporti algun regal addicional. Ja veurem…

Integrants del Peón Doblado celebrant el final de la Lliga. D’esquerra a dreta: Ramón Fuentes, Dani Llargués, Ignasi Archs, Jordi González, José Archilla i Jesús Martínez.

L’equip «C»

La veritat és que la lluita contra el Sant Martí «D», primer del grup, es presentava força desequilibrada i més quan anàvem a jugar amb una vacant i dos «dobladitos», un d’ells, en Nil López, lesionat: quasibé 400 punts d’elo mitjà de diferència. Com deia l’Edu Jodar la darrera setmana, l’Antonio Molina va arribar al club esbufegant. Els rivals, que es jugaven la primera plaça del grup amb el Congrés «C», no van donar opcions als nostres companys i van vèncer en tots els taulers: 0 a 6, però, per sort, la feina ja estava feta des de la setmana anterior i la penúltima plaça almenys ens lliura del descens de categoria.

L’equip «D»

La darrera jornada tocava contra el Collblanc «B», un dels equips veterans de l’Hospitalet. Com que a l’equip que presentàvem tots els jugadors tenien un màxim de 1700 d’elo, no vam seguir l’ordre de forces, tal i com permet l’article 11.3 del Reglament de la Lliga Catalana d’Escacs, cosa que el delegat local desconeixia. Es va mantenir, per tant, l’ordre que havíem presentat i van començar les partides tret de dues: al sisè tauler perquè només comptàvem amb cinc jugadors, i al quart tauler perquè el rival de l’Unai Jodar no es va presentar. Aquest va ser l’únic punt de l’equip, ja que la resta de components de l’equip, tot i que estic segur que ho van intentar, no van poder superar uns rivals amb més experiència —molta més experiència!—.

Amb l’1 a 5 final concloïa la Lliga també per l’equip «D», l’únic que no ha pogut salvar la categoria. Tanmateix, m’agradaria reproduir unes paraules que un dels nostres entrenadors, l’Emilio Carrasco, va dirigir a tots els nostres «dobladitos» i «dobladitas» en un missatge de WhatsApp: «Creo que ha sido un año muy interesante para l@s chic@s, han jugado y conocido cómo es la realidad de los torneos, han jugado en equipo y han sufrido con la derrota. Aún siguen, lo que demuestra que les gusta y que tienen ganas de más.
De seguir en esta línea, el próximo año será para cosechar triunfos y buscar algún podio.
Mis más sinceras felicitaciones a cada un@, gracias a los padres y madres, herman@s y familiares en general, que los han acompañado y apoyado; ahora a descansar.
Un abrazo grande y saludos.
Emilio

Properes activitats

Un cop acabada la Lliga Catalana d’enguany, el club no s’atura. En la propera crònica us faré notícia de les activitats que estem preparant: la participació dels «dobladitos» en el Calculín, el Torneig Social Infantil, el Torneig de Ràpides de Festa Major i la col·laboració en algunes de les Jornades que realitzen les AMPA d’Els Pins i del Mediterrània. També us parlaré dels darrers èxits «doblados» en alguns tornejos. I segurament més coses que estan per esdevenir. Continueu connectats a la web: noves cròniques i noves músiques per a vosaltres. I una miqueta d’humor per acabar aquesta darrera crònica de la Lliga d’enguany.

Últims dies, últimes nits

divendres, març 16th, 2018

Els taulers d’escacs els conformen quadres blancs i negres. I a la ment dels jugadors de vegades s’hi troben forats negres que ens fan perdre partides que ja teníem gairebé a la butxaca. Potser Stephen Hawking, un dels més grans científics del segle xx, que ens ha deixat aquesta mateixa setmana, ens ho hauria pogut explicar, tot i que em penso que és més una tasca de psicòlegs. Pels «doblados» aquesta temporada sí que ha estat una travessia per les estrelles i esperem superar-la amb una nota ben alta quan tan sols resta una jornada per acabar-la. La penúltima ha anat així…

L’equip «A»

Últim desplaçament del primer equip. Aquesta vegada anaven a Molí Nou-Ciutat Cooperativa, més coneguda com la COPE. Un desplaçament curt però que va es va fer llarg. En José Archilla va punxar la roda i va arribar al club amb les mans negres per recollir-nos; sort que jugàvem amb els veïns del poble del costat. Vam arribar uns pocs minuts tard i per sorpresa ens vam trobar que no podíem accedir al local degut a un problema amb el conserge, que es va solucionar de seguida.

Tots els nostres jugadors van fer molt bones partides tret de mi, que després que el meu rival cometés una jugada il·legal, vaig continuar sense adonar-me’n i poc després es va generar una petita discussió a la sala; finalment vam pactar taules i tots contents. El resultat total del matx, 7½ a 2½. Només em queda desitjar sort al Molí Nou i que aconsegueixin el seu objectiu de mantenir la categoria.

Mini-crònica resum atès que no he tingut massa temps aquesta setmana. [Dani Llargués, Sant Boi.]

L’equip «B»

Una alineació de circumstàncies del Peón Doblado «B» jugava contra el Pallejà «B» amb la satisfacció de donar suport a l’«A» i al «C» i d’aprofitar l’oportunitat de jugar en aquesta categoria. Tot i això, una petita equivocació va fer que en Jesús, l’Antonio Molina i el delegat Manuel Cardoso arribessin just a les 9:30.

David Álvarez, el primer en arribar, i Unai Jodar agafaven posicions. Unai i un servidor ens vam presentar sense bolígraf, però David i el seu pare en duien de sobres.

—Segur que jo jugo? —preguntava mentre demanava el boli.
—A la alineació t’han posat —contestava Unai.

Començàvem les partides. David, tot i que es prenia el seu temps, no va poder aportar cap punt. Unai feia una bona obertura i quan semblava que podia agafar avantatge no va poder aturar el contraatac del seu adversari, que el va deixar sense possibilitat de guanyar. Continuava el zero. Antonio Molina esbufegava, «no he pogut fer res». Al meu tauler la inexperiència va fer que hagués d’acceptar unes taules després de no saber resoldre una posició que de ben segur ens hauria donat una victòria.

El Jesús s’aixecava i mirava els taulers. Més esbufecs. Quan alguns ja marxaven vam veure el Manuel defensar-se en clar desavantatge. Finalment no podria remuntar i acabaria perdent. Jesús acabava fent taules. Una derrota per 1 a 5 per continuar aprenent! [Edu Jodar, Pallejà.]

L’equip «C»

Escacs, CornellàAquesta jornada ens tocava a casa contra la Lira «D». Era un encontre difícil, ja que ambdós equips ens trobàvem en una posició complicada i per això vam decidir reforçar l’equip. La jugada, aquest cop sí, va funcionar, justet però va funcionar. La meva partida va ser la primera en acabar. I això que vaig haver d’estar pendent de l’equip «D» i del sub-12, la qual cosa em va fer perdre uns 15 minuts de rellotge. La posició estava força oberta, però un error del meu contrincant em va permetre un descobert amb què guanyava qualitat i poc després, a punt de guanyar algun peó, el meu rival abandonava. 1 a 0 i, per fi, començàvem una mica bé.

Però l’alegria s’esvaïa aviat, quan Marco Antonio, que havia tingut un atac demolidor, es feia enrere i acabava perdent una partida gairebé guanyada. Tampoc no era el dia d’en Francisco Chevalier, que havia de cedir davant el bon joc de l’Oriol Padín, una de les joves promeses del seu club. 1 a 2 i tornaven els fantasmes. Sortosament, Roberto de la Fuente, que ha agafat un bon ritme, tornava l’empat al matx.

Quedaven Martí Aguilà i Byron Zambrano. Martí, amb una seguretat impressionant, rematava un bon final sacrificant la seva dama per la torre rival i quedant-se amb un peó passat que no hi havia manera d’aturar. Ja teníem l’empat, i la victòria semblava a l’abast ja que Byron tenia millor posició. Va esgotar la planella fins a donar mat al seu jove contrincant i donar-nos el 4 a 2 que, si bé no salva encara la categoria matemàticament, sí que ens deixa amb moltes possibilitats d’aconseguir-la.

L’equip «D»

Escacs, CornellàEns tocava contra el Foment «E» i tot just arribar ja ens vam trobar amb en Francesc Domenche, un bon company d’altres tornejos i possiblement el rei de les taules. Em va comentar que habitualment juga amb el «C» i que li estranyava que l’haguessin alineat amb l’«E», però que ell es deu al club i juga amb l’equip que aquest l’indiqui, cosa de la qual alguns n’haurien d’aprendre. Després, quan introduïa els resultats a la web de la Federació em vaig adonar que el Foment «C» no jugava aquest diumenge i així s’entenia clarament el perquè de la seva alineació amb l’«E».

Partíem ja amb una baixa, tot i que li vaig comentar al delegat que hi havia un parell de nens avisats. Al darrer tauler, en Fausto Núñez va dir que si no jugava volia tornar al seu club a veure la partida del seu net. En Ramon Gibert, el delegat, em va proposar d’esperar mitja hora, però li vaig respondre que amb un quart n’hi havia prou, perquè si cap dels dos arribava en aquest temps, ja era segur que no vindrien. Atrafegat com anava li vaig demanar el favor de que en Fausto, mentrestant, podia anar omplint l’acta per anar avançant i molt amablement es va posar a la feina.

Pel que fa a les partides, no hi ha molt a dir. Els «dobladitos» no van poder contrarestar la potència dels seus adversaris, tot i que van pensar més estona de la que en ells és habitual i fins i tot els vaig veure fer alguna jugada interessant, com en el cas d’en Joan de Déu. Als primers taulers és on es trobava la lluita més complicada. L’Andriy ho intentava, però en Domenche no li va donar opcions; tanmateix, concentrat com estava [en Domenche], no se’n va recordar de l’entrepà que havia dut i gairebé se’l deixa quan marxava.

La darrera partida va ser ben curiosa: Francisco Rivas aconseguia arribar al final amb un lleuger avantatge, però no veia clar com podia guanyar i tots dos van anar emplenant caselles de la planella fins a començar-ne una altra i adonar-se que no hi havia res a fer, que les taules eren inevitables. Així va tancar el resultat de ½ a 5½, confirmant el descens de categoria del nostre equip, que ha patit les baixes dels equips superiors i la potència del grup que li ha tocat.

El sub-12

No hi ha manera que s’estiguin més estona pensant. Miguel Cabrillana és capaç de conjuminar grans partides i després no veure un mat en 14 jugades. Esperem que els anys li vagin donant aquest punt de tranquil·litat que necessita per convertir-se en un gran jugador. La Paula Díaz va aguantar força bé però la seva inexperiència li va passar factura; hi tenim molta confiança perquè sabem que li agrada jugar i conforme vagi jugant partides serà capaç de veure aquestes jugades que ara se li escapen. Nika Liparteliani, al quart tauler, no va tenir rival, ja que l’equip del Gran Penya de Vilanova va venir amb una vacant; però va aprofitar per jugar alguna partida amistosa amb en Francesc Carnicer, el rival del Miguel. I al segon tauler estava convocat l’Aran Sánchez-Porro per primera vegada, però finalment no es va presentar. Després vam saber que havia mort el seu avi, per la qual cosa volem donar-li el condol a ell, al Pol, el seu germà, i als pares d’ambdós.


El proper diumenge es juga la darrera jornada de la Lliga per als equips «A» a «D», atès que al sub-12 li toca una de les vacants del grup i, per tant, ha acabat aquesta setmana. Serà una jornada tranquil·la (o no…) que tancarà la nostra participació a la Lliga i ens permetrà pensar en la barbacoa post-lliga per celebrar els objectius aconseguits i en les properes activitats del Club. Concentreu-vos per la darrera batalla!

Recordant vells temps

dijous, març 8th, 2018

Aquest diumenge ens va deixar en Juan Lorenzo Fuentes Serrano, pare d’en Ramón Fuentes. L’any 2006, quan ens iniciàvem per primera vegada com a club a la Lliga Catalana, en Juan Lorenzo no es perdia cap partit a casa i quan arribàvem al local ens rebia a la seu social fent sonar la botzina de la bicicleta per animar-nos a guanyar el matx, cosa que li agrairem sempre. Volem expressar el nostre profund sentiment de tristor i lliurar el més sentit condol a la família d’en Ramón.

En aquella època, als inicis del Peón Doblado, era habitual, malgrat el suport d’en Juan Lorenzo, que el club se salvés en la darrera jornada. El moment no és comparable, però sí que recorda de vegades aquells vells temps. L’equip «A», amb sang, suor i llàgrimes, va tirant endavant la Lliga i a hores d’ara es pot considerar matemàticament salvat, sense més aspiracions. El mateix podem dir de l’equip «B», que aquesta setmana no va jugar però que es mantindrà a la 2a provincial, a banda dels mèrits propis, en virtut d’aquesta vacant que li va tocar el diumenge. Altra cosa és l’equip «C», al qual li manca un punt de sort per guanyar els partits; de fet, mig punt, perquè portem diverses jornades perdent per la mínima, la qual cosa ens situa molt a prop del descens. Caldrà afinar una mica per salvar la categoria. I l’equip «D», tot i que encara no és matemàticament segur, es pot considerar un equip de 3a provincial. El grup en què juga és dels més forts i ja al principi vam veure que seria molt difícil mantenir-lo a 2a. Així que, almenys, ha servit perquè tothom pugui jugar, especialment alguns «dobladitos» que, si no, gairebé no haurien participat a la Lliga. Quant a l’equip sub-12, és un equip de promoció perquè els més petits també puguin sentir-se part del club, practicar els ensenyaments que van adquirint al llarg del curs i agafar rodatge de cara a altres tornejos individuals.

L’equip «A»

Ens apropem una mica més al final de la Lliga. En aquesta ocasió ens va visitar el Club d’Escacs Igualada.

Prop de les 10:00 vaig decidir proposar taules al meu rival, qui les va acceptar sense pensar-s’ho massa; era una posició igualada, quedava molta partida en joc, però quan un es troba malament cal pensar en l’equip abans d’espifiar-la i perdre el punt.

Un parell d’hores més tard Diego Flores perdia la seva partida i els igualadins es posaven per davant en el marcador: ½ a 1½. Minuts després es produïen dues taules més, les de José Archilla i súper Jordi González, que continua invicte. El marcador se situava 1½ a 2½. Al darrer tauler hi jugava el Loko Ramone, a qui vaig haver de despertar a les 8:45 degut a una baixa de darrera hora en el primer equip. Va jugar una bona partida fins a anotar l’empat a 2½. A la taula 5 hi teníem en Francisco Pizarro, qui va realitzar pràcticament les millors jugades i el seu rival va haver d’abandonar veient la xarxa d’escac i mat en què havia caigut. Es confirmava la remuntada, 3½ a 2½, però els igualadins no donaven el matx per perdut i aconseguien poc després l’empat a la taula 7, on hi jugava en Jorda, que va jugar molt bé al principi però finalment no va escollir el millor camí i va perdre el punt.

Quedaven tres partides, la d’en Gustavo, qui, malgrat el nou patinet elèctric que li van regalar, no va aconseguir arribar a l’hora —i és que quan condueixes, ni que sigui al metro, no es pot anar pendent del mòbil—; la d’en Emilio Carrasco, la fúria xilena, i la del Mestre Català Rubén Martín, qui, com l’Emilio, tenia una posició avantatjosa. Finalment en Gustavo, amb posició desfavorable, va perdre, però tant l’Emilio com en Rubén van guanyar, deixant el marcador final 5½ a 4½. [Dani Llargués, Cornellà de Llobregat.]

L’equip «C»

Aquest cop no ens vam dedicar a buscar el número de la plaça on juga el Sant Joan Despí «B». Ja sabíem on era i no ens vam passar l’estona intentant trobar el local. Després de fer un cafè ens hi vam dirigir i els nostres rivals ja ens esperàvem. El matx es perfilava molt igualat i la mitjana d’elo així ho feia preveure. Aviat, però, les coses es torçaven. Marco Antonio, amb una posició interessant, es deixava un doble de cavall que li feia perdre totes les possibilitats davant de l’Adolfo Ruiz, un vell conegut del Viejo Piano. Les altres partides es mantenien encara equilibrades i podia passar de tot. Bo i dolent. I vam començar de la pitjor manera: Jesús Martínez, en una baixa forma alarmant, permetia al seu rival una entrada a l’enroc que el collava fins que va haver d’abandonar. Roberto, conduint les blanques, tampoc semblava tenir-ho millor. Les taules estaven gairebé assegurades però era difícil que aconseguís la victòria i, així, amb un ½ a 2½, el meu rival m’oferia també les taules. Òbviament no les podia acceptar, tot i que la meva posició tampoc no era gaire millor.

Francisco Chevalier ens donava l’única alegria del matí, guanyant i posant l’1½ a 2½ al marcador. Encara quedava alguna esperança. Tanmateix, Francisco Rivas continuava la tònica del dia i empatava també la seva partida. Tot estava en les meves mans però la lluita entre el meu cavall i el seu alfil no semblava suficient per assolir la victòria. Finalment, i davant la certesa que ja no podia guanyar, li vaig oferir les taules al meu contrincant. Ell, pensant que amb això no en tenien prou, les va rebutjar. Eren tan clares que em vaig aixecar de la cadira i, dempeus, vaig fer galopar el meu cavall fins a sacrificar-lo pel seu peó deixant-lo només amb l’alfil. I ja sabem tots que amb una sola peça menor no es pot donar mat. Resultat final… 2½ a 3½ i novament se’ns escapa una possibilitat de puntuar.

L’equip «D»

Fa unes jornades el «C» es va enfrontar a l’Espiga de les Corts «D» a la nostra seu. Ja aleshores vam perdre 2 a 4, així que, ara, que era a l’inrevés i el «D» jugava contra l’Espiga de les Corts «C» al seu local, les possibilitats encara eren més minses. No tinc detalls d’aquest matx, però el resultat ho diu tot: 0 a 6.

L’equip sub-12

En el desplaçament més llarg de la Lliga, per jugar contra el Joviat de Manresa, tan sols vam aconseguir convèncer d’anar-hi un «dobladito», en Miguel Cabrillana, i una «dobladita», la Paula Díaz, que volia jugar tant sí com no. Avui, quan publico aquesta crònica, és el Dia Internacional de la Dona Treballadora (n’hi ha alguna que no ho sigui?) i, malauradament, hem de constatar les poques jugadores que hi ha al club. Federades només dues, a les que hi hem de sumar algunes nenes més a les classes d’escacs. És, potser, un dels reptes que ens hauríem de plantejar: el de sumar més dones, noies i nenes al club, perquè el seu punt de vista i la seva forma de jugar també poden ser de profit per a tots els altres. Seguirem intentant-ho.

Els pares hi van arribar ben d’hora. Els rivals, fins i tot, encara no havien obert el local. I se’n van anar tant d’hora com havien arribat, ja que, segons ens van dir, en poc més d’una hora ja tornaven cap a casa sense cap punt a la butxaca. Cal dir que el Joviat és l’equip més potent del grup i de fet ja està gairebé a la categoria Preferent sub-12. No sé si va ser així, però jo hauria aprofitat la visita a Manresa, capital cultural catalana 2018. Pagaria la pena assabentar-se d’aquestes coincidències i gaudir dels viatges que hem de fer també per jugar.

Els nostres «dobladitos» instants abans d’iniciar el matx contra el Joviat.
[Foto: Alfonso Díaz.]

Diumenge negre

dijous, març 1st, 2018

De vegades he parlat dels auguris abans d’una jornada. Aquest diumenge va ser nefast. Tot va començar en arribar a la sala i obrir la porta. Les taules i taulers estaven tots ben col·locats i, com faig habitualment, anava a buscar la clau de l’armari per treure els rellotges. Aleshores en Roberto, que m’acompanyava, em va indicar que ja estava obert. Obert no, rebentat, amb la porta fora de les guies. D’entrada vaig pensar en algun accident ocorregut el dissabte, quan em vaig adonar que la funda del portàtil estava en un racó, a terra. Estranyat, la vaig obrir i vaig poder comprovar que l’ordinador no hi era. La cosa ja estava clara: algú havia entrat a la sala i se l’havia endut. Ja no s’hi podia fer res i els equips rivals començaven a arribar, així que ho vam preparar tot per als partits de la jornada. Ja hi pensaríem després i decidiríem les accions a emprendre. Ara tocava jugar a escacs.

L’equip «A»

Últim diumenge de febrer, feia fred, teníem son… I és que ens vam haver de llevar molt d’hora, ja que viatjàvem d’excursió a la comarca de l’Anoia per jugar amb el Club d’Escacs Calaf. No va ser gens fàcil realitzar les alineacions ateses les baixes d’alguns jugadors que no van poder disputar la ronda 6.

Quan vam arribar a la sala de joc, ens vam trobar alguns rellotges en marxa i altres no; curiosament en els que no estaven en marxa no hi era el jugador local. Una vegada tots situats, van començar les partides. Quan portàvem uns 60 minuts jugant, en Jesús Martínez li va reclamar al seu rival que havia de moure la torre; segons el nostre jugador, es va enrocar movent primer la torre, fet que impossibilita enrocar-se segons el reglament. El seu rival va negar els fets i va començar una petita discussió a la sala bastant desagradable, on un membre de l’equip del Calaf va faltar al respecte al nostre jove jugador. Per sort, en el món dels escacs no es gens habitual trobar-se amb aquest tipus de situacions.

Ens apropàvem a les 12:30 i el marcador continuava aturat, les partides estaven bastant igualades i en alguns taulers teníem cert avantatge. Poc després es va començar a moure el marcador: Archilla perdia el punt en una partida que tenia molt bé; tot seguit feien taules el Jesús i el Sebastián en posicions igualades.

En el tauler 3 teníem Iván Humanes “Batman”, que va jugar una gran partida però el seu rival va trobar un escac continu que li va donar les taules. Poc després en Diego Flores perdia una partida que havia dominat des del principi. A la taula 5 teníem en Francisco Pizarro, que es va haver de conformar amb les taules després d’haver-ho intentat pràcticament tot. El següent en finalitzar va ser la fúria xilena Emilio Carrasco; no puc donar detalls de la seva partida, però el que puc dir és que va fer de les seves i va anotar un altre gol per al nostre equip.

A la taula 4 hi jugava jo, Dani. En una partida molt còmoda i amb cert avantatge posicional, vaig forçar la posició per tal de ser més agressiu en el joc a veure si podia aconseguir un punt per l’equip i empatar el matx. La idea no va reeixir i finalment vaig haver de lluitar per les taules, però ja era massa tard i vaig acabar tombant el rei.Només quedava una partida, a la taula 1. Aquesta setmana s’estrenava a la Lliga amb nosaltres l’M.F. Francisco Olivares, que va jugar amb un rival que va resistir tot el que va poder, però al final de la partida uns petits detalls li van donar el punt al nostre jugador, deixant el marcador final 4 a 6. S’esvaeixen les opcions de promocionar. [Dani Llargués, Calaf.]

L’equip «B»

Salvada la categoria, l’equip «B» se’n va anar a Sitges a jugar contra el Sitges «C». Minvat d’efectius i més quan un dels components de l’equip es va haver d’afegir a darrera hora a l’equip «A», no va aconseguir puntuar. Francisco Rivas va trencar la ratxa de les darreres jornades i es va haver de rendir. Manuel Cardoso, en canvi, continua amb la seva recuperació i va sumar l’única victòria de l’equip. La resta, taules, totes contra jugadors superiors llevat d’en Jordi González, la qual cosa ens dona un total de 2½ a 3½. Sabíem que la temporada seria difícil, però no comptàvem amb els entrebancs amb què ens estem trobant. Això fa que les alineacions no siguin les òptimes, com es pot veure al full de càlcul, en què es constata que gairebé a totes les jornades ens enfrontem a equips amb una mitjana d’elo superior a la nostra. Però la lluita continua…

L’equip «C»

Escacs, Cornellà

Panoràmica de la sala, amb el sub-12 en primer pla. [Totes les fotos han estan realitzades per M. Ángeles Sola.]

Ens enfrontàvem a casa contra l’Agustí «C», un equip amic amb problemes també de permanència, per la qual cosa es va reforçar convenientment per l’ocasió. I la jugada li va sortir bé, però van haver de patir, no sé si tant com nosaltres. Superats en tots els taulers, la lluita es presentava aferrissada. El primer en caure va ser en Marco Antonio, que no va poder resistir els embats del seu rival. Poc després el seguia en David Romero i el marcador se situava 0 a 2. La meva partida es mantenia igualada fins que un error de transposició em feia moure el cavall abans que la torre quan l’ordre havia de ser a l’inrevés. En David Sánchez, el meu contrincant, ho aprofitava perfectament per donar-me un doble amb l’alfil que em feia perdre peça (després vaig pensar que potser hauria estar millor perdre qualitat, però ja havia mogut). 0 a 3 i ja només podíem empatar. Les tres partides restants es mantenien força igualades amb lleugers avantatges per part del Roberto i l’Andriy, que finalment aconseguien sumar els dos punts i deixar-ho tot en mans d’en Byron. Però la seva posició era lleugerament inferior i ja només podia pactar les taules per deixar el marcador en 2½ a 3½. De moment ens mantenim fora de la plaça de descens, però no es podem confiar.

Escacs, Cornellà

L’equip «D»

Si els altres equips encara mantenien una certa proximitat amb la força dels rivals, en aquest cas no era pas així. El rival, el Peón Negro «A», líder indiscutible del grup, ens superava en més de 300 punts d’elo. I és que el nostre equip, amb l’Agustí Compte de delegat i jugant al tauler 1, estava format completament per «dobladitos» (llevat de l’Agustí, és clar). Els punts van anar caient successivament, tot i que cal dir que menys ràpid de l’habitual. De fet, en Nil López va aguantar el tipus i va acabar el darrer del matx. El marcador de 0 a 6 denota la potència dels contrincants, que ja estan gairebé a la 1a provincial.

Escacs, CornellàEscacs, Cornellà

El sub-12

Escacs, CornellàNovament ens va visitar el Cardona. Si l’any passat ho va fer en la 2a provincial, enguany ha vingut amb un equip sub-12. De fet també la temporada passada va ser així i, si no recordo malament, ja hi va participar la Guiomar Ventura. Aquesta setmana es va estrenar amb l’equip en Miguel Cabrillana, després de la seva bona actuació en el Comarcal. La jornada va estar marcada per les jugades il·legals i el primer en reclamar-ne una va ser precisament en Miguel.Escacs, Cornellà Tot i això va guanyar abans que es produís la 2a il·legal. Minuts després Nika i Álvaro, que també jugava la seva primera partida, perdien els dos punts. Quedava l’Aitor Jiménez, que havia comès una il·legal. Però la seva rival, la Cèlia Gómez, també s’equivocava a l’enrocar i l’Aitor l’hi ho feia notar. Així, seguien jugant amb l’espasa de Dàmocles de no cometre la 2a il·legal, fins que l’Aitor va aconseguir la victòria davant la Cèlia, germana de dos dels altres components de l’equip del Cardona. “La família que juga unida es manté unida”, podríem dir. Al final, 2 a 2, repartiment de punts davant d’un equip que sempre és un plaer rebre a casa nostra.

D’oblits i pèrdues

dimarts, febrer 20th, 2018

Una jornada profitosa, amb victòries dels equips «A», «B» i sub-12 (en aquest cas per descans), empat de l’equip «C» i una única derrota de l’equip «D», que fa que el Peón Doblado assoleixi per fi una victòria global en aquesta Lliga. Diumenge marcat pels oblits i pèrdues de peces no habituals en les partides, com si ens haguéssim posat d’acord. Però com que els resultats van acompanyar, no hi donarem més importància, bo i esperant que no es repeteixin, especialment en el nostre bàndol. Anem, doncs, a analitzar la jornada, avui amb diversos cronistes.

L’equip «A»

Un diumenge més i ja portem cinc rondes a la Lliga. Només en queden quatre per finalitzar la millor competició d’escacs de l’any, podríem dir també la més divertida, tot i que crec que el format s’ha quedat obsolet. Potser caldria replantejar-se la durada de la Lliga com en altres esports. [Nota: Dani es refereix a allargar el nombre de jornades. Atesos els problemes que tenim per conformar les alineacions, quasi que ho deixaria tal com està.]

Bé, aquest diumenge ens va venir a visitar… la PATUM!!! El Club d’Escacs Berguedà venia a la nostra seu per primera vegada. Els de Berga van arribar amb puntualitat, a diferencia dels «doblados», que vam començar amb cinc minuts de retard en no ser presents la meitat de l’equip.

Els rellotges es van posar en marxa i el silenci s’apoderà de la sala. Ben aviat, quan tan sols portàvem prop d’una hora jugant, el jugador Flash va guanyar la partida. Parlo d’en Gustavo Magallanes, a qui he rebatejat com a Flash. Per als qui no heu sentit parlar mai de Flash us en faig cinc cèntims. Flash és un personatge de còmic, un superheroi de l’univers DC, que posseeix l’habilitat d’una rapidesa sobrehumana.

La resta de partides continuaven molt igualades, excepte la d’en Ramón, que es va deixar la dama en els primers moviments. El següent en finalitzar va ser Batman, un altre superheroi que continua imbatut en el campionat: es tracta d’Iván Humanes, que va fer taules en una posició prou complicada. Poc després Diego Flores va guanyar la seva partida i continua amb el peu a l’accelerador després d’haver perdut en les dues primeres jornades.

El marcador se situava 2½ a ½ i començava el carrusel: pràcticament cada deu minuts finalitzava una partida. La següent va ser la d’en Ramón i amb sorpresa: va jugar tota la partida amb dama de menys i no es va rendir en cap moment, fins a provocar l’error del seu adversari i sumar un nou punt per l’equip; d’això se’n diu atracar o, millor dit, “atraco a mano alzada”.

Escacs, CornellàAra em toca a mi: la partida va estar prou bé, amb cert avantatge des de l’obertura fins que finalment vaig canviar totes les peces per arribar a un final guanyador de rei i peons. Marcador 4½ a ½ i només ens faltava un puntet per a aconseguir la victòria.

En el primer tauler aquesta setmana hi jugava la ria xilena, que va jugar una partida espectacular. No sé com s’ho va fer, però tenia una peonada que anava avançant com un exèrcit pagà, devorant tot el que es trobava pel camí, aconseguint sumar un nou punt al marcador que ens certificava ja la victòria.

Quedaven quatre partides i una d’elles era la d’en Jorda (el responsable de barbacoes), que va fer taules i que li va faltar ben poquet per guanyar. Al tauler 9 jugava José Archilla, que va fer una bona partida, però que es va apurar de temps mentre rumiava si acceptava l’oferta de taules del rival, se li va caure la bandera i va perdre el punt.

Al seu costat s’hi trobava en Martí Aguilà, que també s’ho pensava molt. Tanmateix el seu rival va esgotar el temps tot i que ell no se’n va adonar, així que, com a delegat de l’equip, vaig cantar la caiguda de bandera. Ja només quedava una partida, la del gran Slimani. Molta expectació: tenia avantatge en un final de torre i peons, però li restava molt poc temps. Finalment va signar les taules per deixar el marcador final 7½ a 2½. [Dani Llargués, Cornellà de Llobregat.]

L’equip «B»

Escacs, CornellàL’equip «B» jugava amb els veïns, l’Espluguenc, i es que aquest club està tan sols a deu minuts a peu del nostre. El matx no va començar massa bé: al tauler 2 Marco Antonio no tenia el dia, es deixava la dama i no li va quedar cap més remei que abandonar. Al seu costat jugava l’inconfusible Antonio Molina, que va jugar com un Ferrari passat de revolucions i això va provocar que perdés el punt davant d’en César Augusto. Marcador 0 a 2. No pintava bé; les altres partides estaven igualades llevat de la del jove jugador del nostre planter David Romero, que va realitzar una gran partida per inaugurar el marcador local. 1 a 2 i la remuntada semblava possible. Calia esperar que aparegués l’esperit «doblado» i així va ser: a la taula 6 hi jugava el vice, Manuel Cardoso, que aconseguia la victòria realitzant una gran partida que ens permetia empatar el partit 2 a 2 provisionalment. Quedaven dues partides, la del Byron y la del Loko Ramone David Guirado, que tenien millors posicions. El primer en aprofitar-ho va ser en Byron, situant el marcador 3 a 2. Només quedava en David Guirado; tot en joc, nervis a la sala, el temps del rellotge anava baixant fins que el Loko va encadenar un seguit de jugades fortes que donaven el punt i la victòria als «doblados». Marcador final 4 a 2 gràcies a l’esperit «doblado». [Dani Llargués, Cornellà de Llobregat.]

L’equip «C»

Cap al Guinardó que ens hi vam anar per jugar contra el Peona i Peó «E». Tots en metro, des de Cornellà i l’Hospitalet, excepte en Francisco Chevalier, que va voler fer salut i s’hi va arribar caminant. Puntual la de Cornellà, no tant la de l’Hospitalet, ja que en Roberto es va oblidar de posar el despertador i si no l’arribo a trucar encara estaria dormint. Com que tenen tants equips, el matx va començar amb una mica de retard, però finalment —després d’un canvi de rellotge perquè en Jesús prefereix el DGT 2010 en lloc del 2000— ens hi vam posar els cinc «doblados» presents. Al cap d’uns minuts es presentava un jugador a qui no coneixíem i s’anava a asseure a la cadira d’en Roberto fins que li vam fer veure que s’equivocava d’equip. El nostre «doblado», ara sí, compareixia cap a les 10. La sorpresa era que al seu rellotge encara tenia 1h24m de temps, ja que el seu oponent va trigar una estona en posar-lo en marxa.

Seguint la tònica de la jornada, en aquells moments l’Andriy ja havia perdut la dama per dues peces, però es va atrinxerar per intentar les taules. De seguida arribava el primer punt de la mà d’en Francisco Rivas, que continua intractable —o gairebé— en aquesta Lliga. I el darrer en arribar també saldava la partida amb una victòria que ens col·locava 2 a 0 en el marcador. La resta de partides continuaven igualades, amb petits avantatges posicionals o d’un peó, llevat, com ja he dit, de l’Andriy, que finalment havia de rendir-se. Les espases continuaven en alt, fins que en Francisco Chevalier li assenyalava la caiguda de bandera al seu contrincant. El 3 a 1 ens garantia l’empat i jo confiava amb la meva victòria, ja que, després de dues errades consecutives del meu rival, li guanyava qualitat i la seva configuració de peons era propícia perquè en caigués algun. Però… aleshores va començar una lluita tàctica gairebé a la desesperada en què vaig caure de mans i peus. I un mat inevitable em feia abandonar i malbaratar la bona feina feta fins a aquell moment.

Escacs, Cornellà

Jesús Martínez, lluitant pel mig punt que ens podia donar la victòria.
[Foto: Francisco Chevalier.]

Només quedava en Jesús, en una posició que, abans del 3 a 2, es podia haver decidit amb unes taules, però el rival va pressionar fins a netejar l’ala de dama per quedar-se amb un peó d’avantatge en el flanc de rei que el conduiria a la victòria i a salvar mig punt pel seu equip. Un 3 a 3 agredolç que ens obliga a seguir lluitant per la permanència.

L’equip «D»

Començava la jornada de l’equip «D» amb dos «doblados» (Unai i Edu Jodar) corrent per l’andana de l’estació de la RENFE de Cornellà per intentar agafar el tren direcció a Sant Feliu. Després de la cursa ens vam trobar amb David Álvarez, que també jugava amb el «D».

Vam arribar amb temps de sobra per ubicar-nos i esperar els amfitrions, el Sant Feliu «C». «Per a això no calia córrer tant», es queixava l’Unai amb raó. Poc després arribava Agustí a temps de canviar l’alineació de la carpeta. Ens presentàvem amb una vacant. Un cop asseguts davant dels nostres taulers va arribar en Ricci Daniel just a temps. Malauradament no va tenir sort i el seu oponent no li va donar opcions de guanyar. Poc després Unai va exclamar «avui no és el meu dia» quan va cometre una jugada il·legal. Tot i que el seu contrincant li va oferir de seguir jugant, va acabar perdent. [Nota: En la Lliga una jugada il·legal només comporta una compensació de temps, però no pas la pèrdua de la partida.]

Per la meva part, vaig començar esperant el meu rival sense posar el rellotge en marxa (quantes coses per aprendre!) i malgrat haver canviat el bolígraf no vaig ser capaç de remuntar la peça de desavantatge que tenia des del començament i vaig acabar essent el tercer en perdre.

En el tauler 2 David Álvarez (oh, sorpresa!) seguia lluitant amb més paciència de la que ens té habituats. Plantava cara, però acabava posant el quart zero en el nostre caseller (el cinquè, si comptem la vacant).

Escacs, Cornellà

Agustí Compte i David Álvarez, els darrers en acabar, però amb sort ben diferent. [Foto: Edu Jodar.]

El primer tauler tampoc no semblava tenir-ho millor. Malgrat tot, l’Agustí em va demanar una foto. Poc després el seu adversari feia arribar la seva dama a la vuitena fila per a amenaçar el rei i obligar-lo a clavar un cavall i un alfil per defensar-lo. Aquesta posició, afegida a l’amenaça constant dels dos alfils rivals, augurava el pitjor, però l’Agustí, lluny de rendir-se, va cercar una sortida. I després d’un escac amb peó aconsegueix intimidar amb la seva dama el rei contrari, obligant el contrincant a rendir-se davant d’un mat inevitable. Gran Agustí, donant un punt al «D» i quedant-se amb els santfeliuencs a analitzar les possibilitats. [Eduardo Jodar, Sant Feliu de Llobregat.]

La Lliga i més

dijous, febrer 15th, 2018

Em permetreu que aquesta setmana la crònica de la Lliga sigui una mica més breu, ja que hi ha un parell de notícies que també crec que són importants. Començarem, com sempre, per la crònica que ens fa Dani Llargués des de Viladecans.

L’equip «A»

Aquest diumenge ens apropàvem una mica més a l’equador de la competició. Ens va tocar competir amb el Viladecans A i B (l’equip «B»). Vam organitzar dues expedicions, una des de Barcelona i una altra des de Cornellà.

Amb els equips definits, a primera hora Slimani ens trucava per comunicar-nos que no es trobava bé, la qual cosa ens obligava a moure les alineacions una posició cap amunt i a rectificar els fulls d’alineació.

Escacs, CornellàA les 9:20, les expedicions que havien sortit de Cornellà arribaven al seu destí, però la de Barcelona feia tard. A les 9:32 els rellotges es van posar en marxa, però no podíem començar el matx degut a què el reglament de la Lliga indica que per poder començar és requisit indispensable que hi siguin presents almenys la meitat dels jugadors de l’equip. Pocs minuts després va arribar el Ramón des de Cunit i vam poder fer les primeres jugades. L’expedició barcelonina arribava poc després i per fi tota la marea doblada era asseguda davant dels taulers. El silenci es va apoderar de la sala fins que en Gustavo Magallanes s’anotà les primeres taules del marcador. Tot seguit perdien Francisco Pizzarro i Dani Llargués, que trencava la ratxa i perdia la seva primera partida en aquesta Lliga. El marcador se situava ½ a 2½.

Poc després de les 12:30 Ramón i Diego Flores firmaven les taules amb els seus respectius contrincants. 1½ a 3½. A la taula 10 hi jugava el Super Jordi, que va guanyar amb una bona partida i se situa com a pitxitxi a la Lliga. (Si no recordo malament no ha perdut cap partida des que juga amb nosaltres al club.) 2½ a 3½. El matx no estava clar; Rubén Martín i Emilio Carrasco tenien posicions favorables, però Jorda estava en una posició inferior i José Archilla amb una posició que només podia aspirar a taules.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàA continuació en Jorda perdia la seva partida i José Archilla sumava de nou mig punt. Quedaven dues partides i tot estava per decidir. La fúria xilena aconseguia imposar-se en un final de torres i peons; per variar, amb poc temps de rellotge. Marcador 4 a 5 i restava només una partida, la del Rubén: era una posició amb un cert avantatge però amb moltes variants i tan sols li quedaven 30 segons; finalment va acordar les taules amb el seu rival i el partit va finalitzar amb el marcador de a . Esperem poder recuperar-nos el proper diumenge. [Dani Llargués, Viladecans.]

L’equip «B»

Escacs, CornellàÉs potser l’equip que es va veure menys afectat per les baixes d’aquesta ronda. El canvi d’en Jordi González, que va pujar a l’«A», per Francisco Rivas, que havia de jugar al «C» i que està fent una gran temporada, amb tan sols una derrota en la 1a ronda, no va suposar cap entrebanc i l’equip va guanyar el Viladecans «B» per 5 a 1. Marco Antonio continua amb la seva serenor i bon nivell; Byron Zambrano va recuperant a poc a poc el joc que li va mancar en el Torneig del CE Cornellà; Andriy Severyn, després d’un inici dubitatiu, va sumant punts per l’equip; i Francisco Chevalier, que no havia competit mai a nivell oficial, li va agafant el ritme i a poc a poc també va puntuant. L’únic que no va aconseguir la victòria va ser en Jesús Martínez, fruit potser de la seva manca de continuïtat i del seu rival, en José Olmo, un jugador solvent amb qui tinc algun compte pendent (però de bon rotllo, eh!).

L’equip «C»

També va patir les baixes d’aquest diumenge. El matx contra l’Espiga de les Corts «D» era, a priori, un matx que es podia guanyar. Però quan les coses es torcen… Ja d’entrada els delegats vam haver d’intervenir en la partida entre Antonio Molina i Lluís Sinyol, ja que aquest darrer va reclamar com a jugada il·legal un moviment de cavall que, després de refer la partida, es va demostrar que era correcte. La partida va continuar però Molina no va aconseguir guanyar el rival. Era el 0 a 2, atès que David Romero, ben d’hora, també havia perdut el punt (amb gairebé 1:30 de temps al rellotge). Roberto de la Fuente sumava el primer punt de l’equip i semblava que el matx es redreçava una mica. Les tres partides restants ja van durar força més. Martí Aguilà, però, no assolia l’objectiu i, en una partida dolenta, segons ell mateix va reconèixer, s’havia de rendir. Quedàvem en Xavi Escaler i jo mateix. En Xavi ho va intentar, però potser se li van escapar algunes jugades que l’haurien deixat en millor posició. Almenys, però, es va prendre el seu temps i va pensar per tots els «dobladitos» junts. Amb el partit decidit, el delegat de l’altre equip em va comentar si ho deixaríem córrer i potser hauria estat així en una posició més igualada. Però aleshores tenia un avantatge de dos peons, un d’ells passat i avançat i, a més, amenaçava de canviar totes les peces, per la qual cosa, el meu rival va abandonar i vaig sumar el darrer punt, encara que ja no servís de res: 2 a 4 i a seguir lluitant per la categoria.

L’equip «D»

Amb una vacant en el darrer tauler, a causa de la pujada d’altres jugadors als equips superiors, no va poder competir contra el Gavà «B», un equip amb jugadors ben forts amb una mitjana d’elo superior als 1800 punts. El resultat, ½ a 5½, ho diu tot. Només vam comptar amb les taules d’en Manuel Cardoso per no deixar el comptador a zero.

El sub-12

Escacs, Cornellà

Els nostres «dobladitos» competint contra el Sant Cugat «B». D’esquerra a dreta: Iker Alcalde, Nil López i Miguel Moreno.

La segona alegria de la jornada va venir de la mà dels nostres «dobladitos». Es van dirigir a jugar contra el Sant Cugat «B» també amb una baixa, però en aquest cas deguda a la coincidència amb les festes del Carnestoltes, per la qual cosa és més d’agrair la presència dels tres que hi van anar: Miguel Moreno, Nil López i Iker Alcalde. Miguel i Iker, amb negres, van sumar els dos punts de l’equip, tancant el marcador amb un 2 a 2 molt meritori ateses les circumstàncies.

El Comarcal

Escacs, CornellàEl dissabte concloïa el Campionat Comarcal d’edats del Baix Llobregat. Comptàvem amb dos participants: Miguel Cabrillana en el sub-10 i Miquel Jimena en el sub-8. Enguany, degut a la baixa participació, alguns del grups d’edat van reduir el nombre de rondes. Així, tant el sub-8 com el sub-10 es van disputar a un total de 5 partides, el que condicionava molt la classificació final, puix una sola derrota gairebé et deixava fora de la lluita pels primers llocs.

I és el que va passar. Miguel Cabrillana no va poder superar l’ensopegada de la 1a ronda malgrat que després va guanyar les quatre partides restants. El que havia de ser una cursa de fons es va convertir en una cursa de velocitat i a en Miguel li van mancar metres de recorregut. Finalment, tot i això, va aconseguir el trofeu al tercer classificat sub-10, després d’una darrera partida en què va aconseguir guanyar peça amb una combinació que se sustentava en un peó clavat de l’adversari.

Escacs, CornellàPel que fa a en Miquel Jimena, que havia complit els set anys tot just abans de començar la contesa, ens ha demostrat que la nostra aposta per ell no era gens arriscada. En la primera jornada no va poder guanyar cap de les dues partides, en la seva estrena com a jugador federat. La tercera va aguantar el fred d’Olesa, amb les muntanyes de Montserrat nevades de fons, per sumar el primer punt per incompareixença del seu rival; el seu premi: esmorzar doble, perquè la Beatriz Alfonso, una de les dues àrbitres auxiliars del torneig, li va donar el de l’altre nen. (Obro un petit parèntesi. Vull agrair a la Beatriz i a la Sònia Martín el seu bon tracte amb els nens, entenent que són això, nens, i que la funció de l’àrbitre/a és més educativa que no pas sancionadora. Gràcies a totes dues.) En la tercera jornada, quarta ronda, arribava la seva primera victòria sobre el tauler. I la darrera… la darrera va ser tot un poema. Competia contra l’Aritz Vitalla, un nen de tan sols cinc anys, amb el qual anaven comentant la partida… mentre la jugaven! La Beatriz i jo els hi vam dir que baixessin la veu diverses vegades, però finalment, després de mirar-nos, vam desistir i els vam deixar jugar. Al final l’Aritz es va endur el gat a l’aigua, però ambdós se’n van anar amb un somriure als llavis… i una medalla al coll.

Escacs, CornellàEscacs, Cornellà

L’esport al punt

El dilluns 12 de febrer, després de la ronda del diumenge, en Dani Llargués i Ignasi Archs vam ser entrevistats a Ràdio Cornellà, en el programa L’esport al punt, que analitza la situació de l’esport a Cornellà, centrant-se en els diferents equips de la ciutat. Vam comptar amb la presència d’en Víctor Collell, cap de premsa del Peona i Peó i conductor del programa Xarxa de mat a 7 de ràdio. Va ser una entrevista curteta atès el poc temps de què disposaven, però vam poder explicar una mica la història del club i les previsions per a aquesta temporada. A la pàgina de Ràdio podeu escoltar l’entrevista completa (a partir del minut 45, aproximadament).

Temps de neu

dijous, febrer 8th, 2018

Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, hem d’agrair que la Lliga es jugui pel matí. D’altra manera, ens hauríem trobat amb els problemes de circulació que hi va haver per la tarda en moltes carreteres, deguts al mal temps i la neu. Anem per feina.

L’equip «A»

No feia pas un bon dia el passat diumenge, però per fi el primer equip jugava a casa i aquest cop amb el Prat, que venia amb un jugador menys. El matx va començar amb puntualitat i, com és habitual, partides igualades fins a dos quarts d’onze. En aquest moment en Jorda va reclamar la meva atenció perquè el rellotge digital es va desprogramar. No recordava aleshores quin programa calia utilitzar per posar el temps que els hi restava als dos jugadors; per tal d’anar ràpid i no haver de llegir les instruccions del DGT, vaig recordar que al meu costat jugava en Francisco Pizarro, que es Àrbitre Internacional i que de seguida el va reprogramar: problema resolt. Poc després el mateix Francisco demanava taules al seu rival (tenia menys temps de rellotge), qui va decidir jugar una mica més però, passats uns minuts, s’ho va repensar i va ser ell qui li va demanar les taules. Francisco les va acceptar. Tot seguit el meu adversari abandonava en una posició de xarxa de mat i el marcador se situava 2½ a ½.

A continuació guanyaven les partides en Jorda, Diego i Ramón, que celebrava el seu aniversari, tots amb posicions superiors excepte la de Diego, que va saber aprofitar el poc temps que li quedava a l’adversari. A la taula 4 encara hi jugava Batman, l’escriptor Iván Humanes, amb una partida que més aviat semblava una de pinball i que finalment va acabar amb taules, per la qual cosa en Batman continua imbatut. Al seu costat teníem el gran Slimani, que després d’una esplèndida partida aconseguia la seva primera victòria com a «doblado». Quedaven dues partides, la de l’MC Rubén i la de la fúria xilena, que tenia una posició complicada per salvar el punt. Emilio li va demanar taules al seu contrincant, però aquest, lògicament, no les va acceptar. El temps, emperò, li anava baixant, s’ho va rumiar i li va demanar taules a l’Emilio, qui acceptava l’oferta sense pensar-s’ho dues vegades, ja que duia dos peons de desavantatge.

Finalment quedava l’MC Rubén Martín amb una posició avantatjosa després d’una gran partida, però amb el temps al límit i una posició gairebé tancada, es va haver de conformar amb les taules. Resultat final, doncs, 8 a 2, i a continuar sumant. [Dani Llargués, Cornellà de Llobregat.]

L’equip «B»

Escacs, CornellàEra l’equip local, però atès que jugava contra l’ONCE de Barcelona, es va desplaçar fins a la seva seu per disputar el partit. Ben repartits, tres «doblados» i tres «dobladitos» es van disposar a lluitar pel punt en joc. No ho van aconseguir, però el resultat no va estar gens malament: 2 a 4. Els adults van complir amb escreix, obtenint els dos punts «doblados» del marcador: taules d’en José Archilla, ofertes pel rival; victòria d’en David Guirado (coneixent-lo, m’imagino una partida tancada i sense canvis de peces que devia complicar moltíssim el joc del contrincant); i finalment, taules d’en Jordi González, sol·licitades pel ell al nostre ex company Daniel Peirón, que les va acceptar i que ens va donar records per a tots.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàPel que fa als «dobladitos», la cosa va ser completament diferent. Al quart tauler, la partida d’en David Álvarez semblava la faula de la llebre i la tortuga, tal com em comentà en José Archilla. (Obro parèntesi: si cliqueu l’enllaç podreu llegir la faula; però si us fa mandra llegir, més avall us he inserit un vídeo de Disney de l’any 1934, en què la versiona amb dibuixos animats.) En David s’avorria perquè el seu rival jugava molt lent —és a dir, pensava—, però tan sols va necessitar 12 jugades per donar-li mat. L’Iker Alcalde i el Miguel Cabrillana van estar una mica més concentrats, però tampoc no van poder fer res contra els seus respectius adversaris, els quals a poc a poc van anar guanyant material fins a decantar la partida al seu favor. Això no obstant, i segons em va dir la M. Ángeles Sola, l’Iker es va mostrar molt satisfet amb l’experiència.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàL’equip «C»

Aquesta setmana vàrem anar a jugar contra el Sant Quirze «B» amb un equip potent, tot i que a darrera hora vam patir la baixa d’en Sebastián Buitrago. Malgrat això, el primer punt queia ràpidament de la mà del seu pare, en Marco Antonio Buitrago, qui en només 14 moviments feia abandonar un dels dos adults de l’equip rival. Les partides s’anaven definint per minuts i ben aviat en Roberto, l’Andriy i jo mateix ja disposàvem de qualitat d’avantatge, que s’acabava convertint en torre i ens feia sumar tres punts més. Per la seva banda, el darrer «doblado», Francisco Rivas, ja feia estona que comentava la partida amb el seu jove contrincant, l’Àlex Uria. Així que, ben d’hora, a dos quarts de dotze, ja havíem sentenciat el partit amb un 5 a 1 que ens feia sumar el primer punt d’aquesta Lliga. I sort d’això, que ens va permetre tornar a casa amb temps inestable però sense problemes importants.

L’equip «D»

Degut a les diverses baixes d’aquesta setmana, l’equip «D» inicialment havia de jugar contra el Cadena «B» amb dues vacants, però en Jordi Alcántara s’hi va afegir a darrera hora i així van anar-hi cinc «doblados». El més ràpid en acabar va ser, segons sembla, l’Agustí Compte, qui darrerament està tan acostumat a jugar partides ràpides que sembla un «dobladito». (Agustí, et dono permís per veure el vídeo de Disney, a veure si la propera dures una mica més.) Tot seguit, en Jordi, motu proprio i sense encomanar-se a ningú, acceptava unes taules amb dues peces d’avantatge. Mal inici. Les derrotes d’en Manuel Cardoso, que aquest any no està gaire fi, i d’en Francisco Chevalier confirmaven la derrota. Tanmateix, i per sorpresa de molts, l’Antonio Molina guanyava la seva partida i maquillava un pèl el resultat: 1½ a 4½. I en una partida a ritme normal, que és el més sorprenent!

El sub-12

Jornada d’estrenes contra el Sitges «B». Llevat d’en Nil López, la resta participaven per primer cop en la Lliga d’enguany. I per a la Paula Díaz, de fet, era la seva primera partida en competició oficial. Jugava amb blanques i l’havíem alliçonat per obrir amb una Italiana, però el seu adversari va adoptar la Defensa Siciliana i encara no està preparada per lluitar-hi. Però ho estarà, per la seva capacitat d’aprenentatge i les seves ganes, reforçades amb la ajut de l’Alfonso, el seu pare, i perquè a casa també pot practicar amb el seu germà Adrià, un altre «dobladito», el que comportarà una millor progressió d’ambdós.

En Joan de Déu, conduint les negres, aconseguia un bon avantatge, però acabava regalant una torre que la seva contrincant, la Irene Almazán, acceptava de bon grat. El seu rellotge marcava 1:38 h de temps. Les presses… I en el darrer tauler teníem en Nika, el més jove de tots quatre, qui tampoc no aconseguia puntuar i ens deixava amb un 0 a 4 contra el líder de la categoria.

Ens costa que els nens s’acostumin a utilitzar el temps per pensar la millor jugada. I els entrenadors estem treballant en diverses opcions. Una d’elles pot ser que tots els qui acabin la partida amb més d’una hora de rellotge es quedin sense berenar durant una setmana. Esteu avisats.

Millorem, però lentament

dijous, febrer 1st, 2018

Les mans es mouen lentes sobre els taulers. Tanmateix el temps corre de pressa. La ment passeja entre les peces, rambleja entre les caselles. El temps passa. Però ja no escoltem aquell tic-tac neguitós…

Deixem de divagar. Després d’aquest petit homenatge a Robert Johnson i a Eric “Slowhand” Clapton, ens centrarem en la jornada del proppassat diumenge.

L’equip «A»

Aquest diumenge vàrem jugar contra el Club d’Escacs Martorell, un dels equips candidats a pujar a la segona divisió de la Lliga Catalana. En aquesta jornada tornava a l’equip el Mestre Català Rubén Martín i s’estrenava a la Lliga amb nosaltres l’àrbitre FIDE Francisco Pizarro. El matx va començar i alguns jugadors del nostre equip aprofitaven els minuts del rival per demanar un cafè. Fins passades un parell d’hores les partides no es van començar a definir i el primer en puntuar va ser Gustavo Magallanes amb unes taules. Poc després Iván Humanes guanyava en una posició on els peons no deixaven respirar el rei enemic. El marcador se situava 1½ a ½ a favor nostre i algunes posicions eren favorables.

Pizarro aconseguia estrenar-se en la Lliga amb un punt i una partida on sempre va triar les millors respostes, així que esperem que continuï amb el nivell i sumi punts, que és el que necessita l’equip en les seves posicions. 2½ a ½, un començament molt favorable. Immediatament després Slimani es rendia en una posició que havia començat molt sòlida però on va anar cedint espai; va ser una pena ja que tant aquesta partida com algunes altres podien haver-se resolt de forma favorable, però ens va poder el temps, la concentració i altres factors. Segur que aquest matx ha servit per corregir aquests petits desajustaments i encarar les següents jornades amb major seguretat. 2½ a 1½, però aviat va igualar el Martorell amb la victòria sobre Jorda. Una partida complexa on també podia haver succeït qualsevol cosa. Ramón va abandonar malgrat haver lluitat molt bé tota la partida i tenir opcions igualades.

Escacs, CornellàRubén va cedir la seva posició en el primer tauler i va situar el marcador 2½ a 4½ favorable al Martorell. Una partida que l’MC també tenia dominada: dos cavalls, alfil i dama contra torre, alfil i dama. Però la pressió en la setena va ser massa. Aquesta partida també es veia molt a favor, com la d’Emilio, la fúria xilena, que emprenia un final amb avantatge però que les dificultats de temps i el soroll a la sala van fer que rendís el seu rei poc després que Flores abandonés la seva partida en un final de torres amb avantatge de peons del contrari. Així les coses, anàvem 2½ a 5½ fins que Dani va guanyar un final que va jugar d’una forma molt precisa i amb sorpresa de ruptura inclosa. Tenia dos alfils i un peó per dos peons i un alfil del contrari i aquest s’havia refugiat en la cantonada. No va ser suficient: Dani va immobilitzar els moviments del rei rival, qui solament va poder avançar els peons a canvi que el de Dani mengés i es plantés amenaçant coronar netament. D’aquesta forma el marcador quedava 3½ a 5½ fins que finalitzà la partida d’Emilio, que ho va tenir ben a prop, com hem dit, havent jugat fantàsticament totes les fases del joc. 3½ a 6½. Un marcador excessiu pel que havíem vist. Això no obstant les sensacions van ser bones, hi ha equip i lluitarem fins al final! [Dani Llargués i Iván Humanes, Martorell.]

L’equip «B»

Només en tinc referència per la conversa tavernària posterior a l’encontre amb el Sant Boi «D». El primer punt de l’equip es va forjar gràcies a les victòries d’en Jordi González, que ha arrencat amb gran força, Marco Antonio i Sebastián Buitrago, que s’estrenaven en aquesta Lliga, i Byron Zambrano, l’únic que havia puntuat la jornada anterior. Les notes negatives van ser en José Archilla, tot i que quan vaig veure que el seu contrincant havia estat en Sebastián Altemir ho vaig entendre millor. És un jugador molt sòlid i jo mateix tampoc no vaig ser capaç de vènce’l en el darrer Torneig de Sant Boi. L’altre punt que se’ns va escapar va ser el d’en Roberto, que ha començat una mica fred després d’estar gairebé un any sense jugar. Però de ben segur que es recuperarà i contribuirà amb els seus punts a les victòries de l’equip. De moment, 4 a 2 i a seguir lluitant.

Escacs, CornellàL’equip «C»

Escacs, CornellàVam estar a punt, però se’ns va escapar. El matx contra el Tres Peons «H» es presentava molt igualat (tan sols 9 punts d’elo mitjà de diferència). Aviat es torçaven les coses: en Gerard Pérez perdia en el darrer tauler ràpidament; pel que vaig percebre li manca ritme de competició i aprofitar millor el temps. Sortosament són defectes que es perden amb la pràctica. Més tard queia en Francisco Chevalier, que no va poder repetir la magnífica partida del diumenge anterior. Jo, pressionat per la manca de concentració —típica quan jugo a casa—, no aconseguia rebatre el potencial d’en Pol Ortiz, un nen de nou anys que aprofitava esplèndidament els meus errors i no em permetia recuperar-me, amenaçant amb la coronació d’un peó que m’obligava a abandonar. 0 a 3 i el matx estava gairebé decidit.

Tot i això les tres partides restants no pintaven gens malament. A en Francisco Rivas li oferien taules i, quan em va consultar, li vaig dir que si les acceptava perdíem el partit, així que va decidir continuar. La seva posició era lleugerament millor però els finals no són el seu fort. Després del canvi de peces quedaven cinc peons per banda: 2 i 3 en el cas del Francisco i 1 i 4 en el del seu oponent. M’ensumava unes taules i vaig anar a mirar les altres partides. Quan vaig tornar, oh sorpresa!, en Francisco tenia dos peons d’avantatge i sumava el primer punt. L’alegria, emperò, va durar poc. L’Andriy tenia qualitat de més, qualitat que no servia de res davant l’atac del seu contrincant. Només li va quedar una opció: forçar les taules per escac continu.

El darrer en acabar va ser en Martí Aguilà, ben tornat després d’un any allunyat dels taulers. El seu punt, després d’una molt bona partida, tancava el marcador en 2½ a 3½, ajustat però insuficient per sumar a la taula. Haurem d’esperar una nova oportunitat.

L’equip «D»

Un dels partits més estranys que recordo. Ambdós equips, nosaltres i el Comtal «C», arribàvem amb els equips complets… en les llistes d’alineació. Tanmateix només es van disputar tres partides: per la nostra part, l’Antonio Molina (1r tauler), que no falla mai, no es va presentar; i en Ricci Daniel Cevallos (6è tauler), que havia confirmat l’assistència, es devia despistar i tampoc no va venir. Però és que el 5è tauler del Comtal també va faltar a la cita. Així que, ja d’entrada, el marcador assenyalava un 1 a 2. Poc després el resultat era ja definitiu; l’Agustí perdia el punt i també en Manuel Cardoso, que s’havia de rendir davant la puixança d’un quasi «dobladito», en Lucas Sánchez, habitual en totes les trobades i tornejos que organitzem. Tan sols quedava en Jordi Alcántara lluitant contra l’amic Lluís Febrero. Saben aquél que diu que quan tens el rei enrocat i arribes al final és convenient avançar un peó per evitar mals majors? Doncs a en Lluís la idea li va rondar tota l’estona pel cap, però se’n va oblidar i en Jordi no va perdonar: mat directe a la 8a fila, per deixar el 2 a 4 final.
Escacs, Cornellà

El sub-12

Aquesta setmana els «dobladitos» es van desplaçar a Sant Adrià per jugar contra l’equip local. Pràcticament repetíem equip, amb l’únic canvi d’en Nil López per l’Aitor Jiménez. Rotacions que anirem fent perquè tots els «dobladitos» puguin participar en la Lliga i siguin partícips també dels èxits del club. En aquesta ocasió tan sols vam aconseguir un punt, gràcies a la victòria de l’Iker Alcalde, la qual cosa ens alegra profundament, ja que en la 1a ronda havia quedat molt tocat en perdre la partida. Quan comences a competir les derrotes són habituals, però a poc a poc arriben les victòries. I abans que us adoneu ja ens haureu superat a molts de nosaltres. El futur del Peón Doblado és a les vostres mans, no ho oblideu.

Traductor
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish
Cerca a la web
III Halloween Chess
Problema ocult
Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • Advocat.cat
  • Mary Pickford
  • Filatelia Llach
  • La Herradura
  • Viejo Piano
  • Adeslas
  • Gramma arts gràfiques
  • Ajedrez 21
  • The Corner
novembre 2018
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« ag.    
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
2627282930  
Categories
Visitants