Archive for the ‘Club’ Category

Canviant De Ritme

dimarts, abril 17th, 2018

Després de l’estrès que suposa la Lliga, toca un temps de descans i reflexió, més encara si tenim en compte que pel mig teníem la Setmana Santa. Ara comença l’època dels tornejos individuals i ja tenim molts «doblados» participant-hi. Tota la informació la podeu trobar a la pàgina de Participació en tornejos individuals. I si teniu ganes de seguir jugant podeu cercar el vostre torneig a Propers tornejos. Volem que la web us sigui útil i no hagueu de remenar per l’espai d’internet rebuscant quin torneig hi ha i quan comença.

Emilio vs FranciscoDe moment, d’entre les participacions de socis del club n’hem de destacar dues: la 3a prova del XII Circuit Ràpid de Sant Martí, amb el primer lloc aconseguit per Emilio Carrasco —prenent-l’hi al GM Miguel Muñoz, el guanyador habitual segons indiquen els companys del Sant Martí— i la quarta plaça de l’altre xilè del club, Francisco Pizarro, que es va quedar a tan sols mig punt del podi. El mig punt amb què va tancar la darrera ronda, jugant contra el seu compatriota i amic, és el que li va faltar per aconseguir-la. Unes performances de 2599 i de 2358 respectivament indiquen l’alt nivell d’aquest torneig de partides ràpides.

L’altre torneig exitós ha estat el 12è Torneig obert d’escacs actius Bicolor que organitza el club Tres Peons de Barcelona, en què Gustavo Magallanes s’ha enfilat fins a la tercera plaça amb una performance de 2340, tot i haver començat la contesa en la tercera ronda. Enhorabona a tots ells!

El Calculín

Un dels tornejos més interessants per nosaltres és el Calculín, en què els nostres «dobladitos» poden posar a prova el que van aprenent durant el curs. Aquest any comptem amb una participació rècord: deu «dobladitos» i una «dobladita» inscrits en el torneig, més de la tercera part del total de nens i nenes que juguen en el color Blau, el de Sant Boi.

Nika vs UnaiLa primera jornada no va anar gens malament, tot i que és millorable. Dels deu que hi van anar (l’Iker Alcalde va demanar un bye), només un va aconseguir els dos punts: Unai Jodar. Cinc més van sumar un punt: Miguel Moreno, Nil López, Nika Liparteliani, Carlos Rubio i Izan Pérez; aquests dos darrers s’estrenaven en competició i justament es van enfrontar a la primera ronda, en una partida en què en Carlos tenia la victòria a tocar però no va saber rematar el final i va acabar perdent per il·legals. L’esportivitat, però, va regnar en tot moment i en Carlos va reconèixer aquestes jugades quan l’àrbitre li ho va preguntar. També el Nika va jugar amb companys: va guanyar a en José Cuenca en una partida llarga on gairebé omplen (ui, perdó, omple, perquè el José va deixar d’anotar a la 2a jugada) la planella; i va perdre amb l’Unai. I en José sí que va anotar la següent partida. El Nil, per la seva banda, va guanyar a la 2a ronda, badant i mirant a tot arreu; quan es concentri, segurament guanyarà més partides. Pel que fa al Miguel Moreno, també va guanyar la 2a ronda, però no sé com va anar perquè en aquell moment em trobava al bar reflexionant. Dels quatre restants, tan sols la Paula Díaz té una mica d’experiència en els tornejos, en haver jugar dues o tres rondes de la Lliga, tot i que només fa sis mesos que juga a escacs. Els altres tres, els germans Paco i José Sala i en Pablo Romero, un dels nostres alumnes del Mediterrània, van jugar les seves primeres partides com a jugadors federats i els hi manca encara una mica de control sobre el fet d’anotar i el temps de rellotge (crec recordar que el Paco va acabar una de les partides amb 40 minuts, quan comencen amb 30). Però és així, disputant partides, com s’assoleixen aquests automatismes que els jugadors més veterans ja tenim interioritzats. Us deixo algunes fotos que va fer en Jesús Martínez durant el torneig.

Miguel MorenoIzan Pérez i, al fons, l'IgnasiDobladitosPaulaPer cert, Paula, no m’oblido de la promesa que et vaig fer: el tema musical que has triat i que tu i jo sabem —tu, jo i l’Alfonso, el teu pare— il·lustrarà la darrera crònica del Calculín. Hi pots comptar.

Torneig Inter-escolar Mediterrània

Tan bon punt acabi el Calculín organitzarem aquest torneig anual que es va començar disputant a l’escola Els Pins fins que, degut a imperatius legals, ens vam veure obligats a muntar-lo al nostre local per evitar la coincidència que ens va afectar alguns anys amb convocatòries electorals. Des de fa un parell d’anys col·labora amb nosaltres l’escola Mediterrània i enguany la data prevista és el 19 de maig. L’àrbitre serà el nostre company Francisco Pizarro, àrbitre FIDE i entrenador del club, que us ajudarà en tot moment amb els dubtes que tingueu. De seguida trobareu tota la informació a la pàgina del Torneig Inter-escolar. De moment podeu veure l’edició de l’any passat, també amb una participació esplèndida de 51 nens i nenes que s’hi van apuntar. Aviat obrirem el període d’inscripcions, així que aneu reservant la data.

Torneig Social Infantil

Si teníeu ganes de jugar, no us en quedareu sense. Durant tres dissabtes de maig i/o algun de juny, també podreu participar en el Torneig Social Infantil. Òbviament heu de ser «dobladitos» o «dobladitas» —del club o de les escoles on impartim classes d’escacs— i no cal que esteu federats. Estem treballant en les dates possibles —que no són moltes— i també us n’informarem tan bon punt les tinguem definides. La idea és que hi participeu tots i totes i així, a banda de passar una bona estona i lluitar entre vosaltres per aconseguir algun dels trofeus, als entrenadors ens servirà per veure els vostres progressos i sobretot les vostres mancances per tal de corregir-les en el proper curs i aconseguir que guanyeu més partides i també, si participeu en la Lliga, sumeu més punts per al club.

Ja que estic parlant de «dobladitos», acabem de descobrir que tenim tot un artista. Bé, segur que n’hi ha més d’un: encara recordo aquell magnífic castell que la Martina va construir amb peces d’escacs (podeu veure’l clicant l’enllaç). Es tracta de l’Izan Pérez Moreno (haig d’especificar el segon cognom perquè no el confongueu amb l’Izan Pérez Ortiz que juga el Calculín. Darrerament se’ns estant duplicant no tan sols els noms sinó també els cognoms). Us deixo un parell de mostres d’aquest petit gran artista.

GokuGokuI això m’ha donat una idea; abusant una mica de les meves prerrogatives com a president —no crec que la Junta Directiva s’ho prengui malament—, us proposo una activitat: què us sembla si feu algun treball artístic, un dibuix, una construcció, un petit conte… relacionat amb els escacs? Premiarem el que més ens agradi pel seu valor artístic i/o originalitat, afegint un trofeu més als que estan previstos en el Torneig Social Infantil. Quan en publiquem les bases indicarem les dates i condiciones per presentar-los. Animeu-vos!!!

11è Campionat de Festa Major de Ràpides

Aquí ja hi podreu participar també els sèniors. El torneig és obert a jugadors d’altres clubs o del barri, federats o no, i a totes les edats. Es disputarà el dissabte 2 de juny, durant les Festes de Corpus de Cornellà. A la pàgina del Torneig de Ràpides hi trobareu la informació ben aviat, però de moment, com en el cas anterior, podeu observar el de l’edició prèvia. Les bases seran similars, així que us en podeu fer una idea.


Aquest és un petit resum de les properes activitats. N’hi ha d’altres de més singulars, com la Nit de l’Esport, la Festa de primavera del Mediterrània, la Festa de les famílies d’Els Pins i més tornejos. Tasques que necessitaran, a més de la vostra participació, també la col·laboració en temes logístics i pels quals us demanem el vostre suport, tant de socis com de pares i mares que pugueu ajudar en alguna activitat. Feu-nos-ho saber per poder distribuir-nos les feines i que tot surti el millor possible. Ha de ser un final de temporada brillant i després a descansar uns mesos per reprendre l’activitat al setembre amb energies renovades.

Sobrevivint

dissabte, març 24th, 2018

Tres ascensos en una temporada (l’anterior) suposen un esforç afegit en l’actual i no només perquè calen sis jugadors més. La supervivència era l’objectiu principal, sense refusar algun nou ascens —que encara no descartem, i fins aquí puc llegir—. Per cert, gràcies, Javi Márquez, per la teva informació: ens ha estat molt útil.

Finalment, la temporada no ha anat gens malament, malgrat el regust amarg d’alguna jornada en què, possiblement, ho podíem haver fet millor. Analitzem la darrera ronda i la seva implicació en el campionat global.

L’equip «A»

El matx contra el Catalònia «B» de Manresa començava amb bon peu, ja que arribaren al nostre local amb dues baixes. Així començaren les partides a les 9:30 en punt. Algunes, perquè ens faltava la brigada xileno-argentina. Deu minuts més tard arribava el representant albiceleste, Gustavo Magallanes. El vaig saludar, li vaig donar el seu carnet de soci i vaig tornar al meu seient. I no sé com, però poc després s’acomiadava amb el punt a la butxaca. Arribar i moldre…

Entremig es presentava Emilio Carrasco, la fúria xilena, a qui, acostumat a jugar amb el temps al límit, no li preocupava massa la diferència de temps. De fet, en una partida una mica més llarga, també assolia la victòria. Mancava encara l’altre representant xilè, Francisco Pizarro. A les 11:41 ens arribava un missatge de disculpa: després d’un viatge a Madrid, rebentat, es va quedar adormit i no li va sonar el despertador —o sí, però ni se’n va assabentar—. Resumint: de moment, i sense seguir un ordre cronològic, el marcador ja era de 4 a 1. Amb un puntet més ja obteníem l’empat. I aquest vindria de la mà d’Slimani, qui, després de tres o quatre anys sense jugar, va agafant el ritme, i de Ramón Fuentes, en un final amb peó torre que, llevat d’error del rival, és taules. Mig punt de cadascun per anotar el 5 a 2.

Jorda, per la seva banda, no ho acabava de veure clar fins que aconseguí un doble guanyant dama i partida. I Jesús, pel poc que vaig veure, em va semblar una partida estranya que a voltes pareixia decantar-se d’un cantó i a voltes de l’altre. Finalment el pèndol va caure de la banda del Jesús: 7 a 2, un resultat inimaginable abans de l’inici del matx.

Només quedava en Dani, amb una partida complicada i lluitant contra la posició, el rellotge i la xerrameca dels jugadors que ja havien enllestit el seu joc. Desconcentrat pel soroll, va haver d’entregar el punt, que, sortosament, ja no afectava al resultat final, 7 a 3, per deixar-nos en la 3a posició del grup en el primer any en què juguem a Preferent.

L’equip «B»

Excepcionalment, aquesta setmana vaig reforçar l’equip «B» per intentar aconseguir la victòria i per això puc fer-ne la crònica de primera mà. El primer en acabar va ser en Roberto, que va jugar una partida gairebé llampec i va assolir el primer punt del matx. Poc després un David Guirado que sembla que per fi s’està consolidant en els 1800 d’elo (i pujant) sumava el segon punt i marxava a corre-cuita. Si no m’erro el tercer punt va ser el meu; després de guanyar un peó en l’obertura, el vaig mantenir tota la partida i, un cop canviades totes les peces, aquell peó de torre, amb el rei a b7 obrint-li pas, era imparable. Byron i Jordi González també definien les seves partides i col·locaven el 5 a 0 en el marcador. I quedava Francisco Rivas. Després de perdre peça mantenia el tipus fins que el seu contrincant s’equivocava i li permetia recuperar-la. I no només això, sinó que el deixava en una posició esplèndida, amb tres peces envoltant el rei mentre les defenses estaven a l’altra punta del tauler. El mat era imminent… Però no. Francisco, obsessionat amb guanyar la dama, no veia un mat en una i acabava donant-lo en un final en què només ell tenia peces, fins i tot dues dames! Sort que ja teníem el punt perquè si no a algú li hauria donat un cobriment de cor. En fi, 6 a 0 contra el Castelldefels «C» per acabar, com el primer equip, en la 3a posició del grup. Magnífica classificació en un any marcat per les baixes i que, potser, ens reporti algun regal addicional. Ja veurem…

Integrants del Peón Doblado celebrant el final de la Lliga. D’esquerra a dreta: Ramón Fuentes, Dani Llargués, Ignasi Archs, Jordi González, José Archilla i Jesús Martínez.

L’equip «C»

La veritat és que la lluita contra el Sant Martí «D», primer del grup, es presentava força desequilibrada i més quan anàvem a jugar amb una vacant i dos «dobladitos», un d’ells, en Nil López, lesionat: quasibé 400 punts d’elo mitjà de diferència. Com deia l’Edu Jodar la darrera setmana, l’Antonio Molina va arribar al club esbufegant. Els rivals, que es jugaven la primera plaça del grup amb el Congrés «C», no van donar opcions als nostres companys i van vèncer en tots els taulers: 0 a 6, però, per sort, la feina ja estava feta des de la setmana anterior i la penúltima plaça almenys ens lliura del descens de categoria.

L’equip «D»

La darrera jornada tocava contra el Collblanc «B», un dels equips veterans de l’Hospitalet. Com que a l’equip que presentàvem tots els jugadors tenien un màxim de 1700 d’elo, no vam seguir l’ordre de forces, tal i com permet l’article 11.3 del Reglament de la Lliga Catalana d’Escacs, cosa que el delegat local desconeixia. Es va mantenir, per tant, l’ordre que havíem presentat i van començar les partides tret de dues: al sisè tauler perquè només comptàvem amb cinc jugadors, i al quart tauler perquè el rival de l’Unai Jodar no es va presentar. Aquest va ser l’únic punt de l’equip, ja que la resta de components de l’equip, tot i que estic segur que ho van intentar, no van poder superar uns rivals amb més experiència —molta més experiència!—.

Amb l’1 a 5 final concloïa la Lliga també per l’equip «D», l’únic que no ha pogut salvar la categoria. Tanmateix, m’agradaria reproduir unes paraules que un dels nostres entrenadors, l’Emilio Carrasco, va dirigir a tots els nostres «dobladitos» i «dobladitas» en un missatge de WhatsApp: «Creo que ha sido un año muy interesante para l@s chic@s, han jugado y conocido cómo es la realidad de los torneos, han jugado en equipo y han sufrido con la derrota. Aún siguen, lo que demuestra que les gusta y que tienen ganas de más.
De seguir en esta línea, el próximo año será para cosechar triunfos y buscar algún podio.
Mis más sinceras felicitaciones a cada un@, gracias a los padres y madres, herman@s y familiares en general, que los han acompañado y apoyado; ahora a descansar.
Un abrazo grande y saludos.
Emilio

Properes activitats

Un cop acabada la Lliga Catalana d’enguany, el club no s’atura. En la propera crònica us faré notícia de les activitats que estem preparant: la participació dels «dobladitos» en el Calculín, el Torneig Social Infantil, el Torneig de Ràpides de Festa Major i la col·laboració en algunes de les Jornades que realitzen les AMPA d’Els Pins i del Mediterrània. També us parlaré dels darrers èxits «doblados» en alguns tornejos. I segurament més coses que estan per esdevenir. Continueu connectats a la web: noves cròniques i noves músiques per a vosaltres. I una miqueta d’humor per acabar aquesta darrera crònica de la Lliga d’enguany.

Properes activitats infantils

dijous, desembre 14th, 2017

L’actualitat mana, i deixaré per més endavant el resum de les actuacions de molts «doblados» que han estat participant en tornejos darrerament. I amb grans resultats en molts casos, tant sèniors com júniors.

Trobada Infantil

D’entrada, aquest dissabte 16 de desembre organitzem, com cada any, la nostra Trobada Infantil, l’onzena ja. A diferència d’altres anys, aquesta vegada muntarem tres espais diferents:

  • Sala 1: Partides individuals pel sistema Fischer. Si no sabeu com és, ja ho descobrireu. I us divertireu molt.
  • Sala 2: Passapeces per equips en una banda. I a l’altra, dibuixos per pintar per als més petits.
  • Sala 3: Escacs gegant per equips.

Al llarg de la tarda, anirem fent rotacions entre les diferents sales perquè tots pugueu jugar amb les diferents opcions.

Tot això durant un parell d’hores, de 16:00 a 18:00. A partir d’aquest moment, baixarem tots a la sala polivalent de l’Espai Esportiu Sant Ildefons per veure la pel·lícula Els cavallers del sud del Bronx. Trobareu tota la informació clicant l’enllaç. I, si no falla res, també tindrem preparats uns gots amb crispetes. Veure una pel·li sense crispetes no és el mateix, oi?

Campus Day

Un grup d’entitats esportives de Cornellà vam pensar que seria bo organitzar alguna cosa pel dijous 21 de desembre, en què els col·legis romandran tancats (a efectes escolars) degut a la jornada electoral amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya. I, amb el suport de l’Ajuntament de Cornellà, hem aconseguit tirar endavant aquesta proposta, que hem anomenat Campus Day, en què tots els nens i nenes de Cornellà podran practicar i gaudir de tot un conjunt d’esports, els escacs entre ells, amb preus reduïts pels que siguin socis o sòcies d’alguna de les entitats organitzadores.

A la pàgina relativa al Campus Day en trobareu tota la informació, juntament amb un parell de vídeos on podreu veure un dels nostres «dobladitos» més recents, l’Aleix Batiller, convidant-vos a participar-hi.

Recordeu, sobretot, que les places són limitades i que teniu fins al dilluns 18 de desembre per inscriure-us.

Arriba el fred a Pedralbes

dilluns, setembre 25th, 2017

Habitualment acabem el curs amb màniga curta i el reprenem amb màniga curta. Però fa uns dies una onada de fred va envair Catalunya i ens va deixar glaçats, fins al punt que algun torneig el vam començar amb jaqueta. A poc a poc el temps torna als seus estàndards; tanmateix, us recomanaria que no amaguéssiu massa la roba d’abric.

Abans de l’inici de la nova temporada, us comentaré els resultats dels «doblados» en els dos tornejos que se situen a cavall de les dues temporades, l’anterior i la present: els de Sants i Sabadell.

Open Internacional de Sants

El torneig obert més important de Catalunya començava, malauradament, amb els atemptats terroristes de la Rambla de Barcelona i de Cambrils. Malgrat el cop tan dur que suposa una acció d’aquestes característiques, el torneig es va desenvolupar amb la major normalitat possible, potser amb l’única diferència d’algunes baixes més de les usuals.

En el grup «A» hi participaven quatre «doblados». El mestre Panelo va ser el millor classificat, amb 7 punts i una darrera victòria contra el GM rus Vladimir Dobrov, que no va veure una combinació en la que perdia la dama. Uns llocs més avall trobem en Gonzalo Quirhuayo, amb 6½ punts i que es va quedar molt a prop d’obtenir la 3a norma d’MI. Almenys, però, en la propera llista de la FIDE ja superarà els 2400 punts d’elo, la qual cosa fa que la tingui a tocar. Amb 5 punts es va classificar en Miguel Rupérez, el darrer fitxatge del club, gairebé 60 llocs per damunt del seu rànquing inicial i acostant-se als 2200 punts d’elo FIDE. La seva trajectòria el situa entre els primers taulers del club. Un reforç important que segur que es notarà en la Lliga Catalana. I finalment, en el lloc 273 trobem en Jordi Planella, amb 4 punts, un bon resultat en un grup tan dur com aquest.

En el grup «B», els nostres dos companys van quedar lluny de les seves —i nostres— expectatives. En Gustavo Magallanes, 6è del rànquing, va acabar en el lloc 46. Després de perdre en la 2a ronda contra el nostre ex company Daniel Peirón, es va refer, però dues derrotes en les rondes 7 i 8 el van allunyar dels llocs capdavanters. Joan Tortosa, per la seva banda, va començar força bé i a la 7a ronda ja duia els 4½ punts amb què acabaria el torneig. Li van sobrar les tres darreres, una d’elles contra en Gustavo, que acabaria guanyant el punt.

En el grup «C» participàvem un servidor i la resta de la família Planella, que s’estrenaven en un torneig internacional de ritme normal: Cristina Zavala i els seus fills Ivan i Irene Planella. Amb un total de 6 punts, em va sobrar també la darrera ronda (matinal), en què vaig desaprofitar un avantatge de dos peons (quasi tres) que m’haurien fet acabar entre els quinze primers. A continuació es va classificar l’Ivan Planella: 4 punts, amb dues victòries i quatre taules, que demostren que també pot jugar a aquest ritme. I amb 2½ punts cadascuna, mare i filla, Cristina i Irene, havent aconseguit les seves primeres victòries en un torneig obert.

Obert Internacional de Sabadell

Gairebé els mateixos participants que en el de Sants, amb l’excepció d’en Gustavo i l’Ignasi. En el grup «A», en Miguel Rupérez va aconseguir un total de 3 punts que, malgrat tot, li suposen un augment d’elo, donat els rivals amb els que es va haver d’enfrontar i després de quedar ja absolutament esgotat amb tantes partides com ha jugat des que va arribar al club.

En el grup «B», en Jordi Planella va realitzar un molt bon torneig, acabant en la 7a posició amb 6 punts. A en Joan Tortosa, com ha quedat dit anteriorment, li van sobrar altre cop les tres darreres rondes i no va poder superar els 3½ punts. Potser haurà de començar a pensar en demanar un bye en alguna d’elles en les properes conteses.

I en el grup «C» l’Ivan Planella se superava a si mateix i obtenia la 15a plaça amb 5 punts, fruit de tres victòries i quatre taules novament. La seva germana, la Irene, aconseguia també superar-se amb 3½ punts i la mare, la Cristina, millorava lleugerament, acabant amb 3 punts. L’anècdota graciosa es produïa a la 7a ronda, amb un enfrontament entre mare i filla. Jo vaig pressuposar unes taules, però en Jordi em va dir que no, que la Irene volia guanyar. I ho va fer! Demostració clara de la gran competitivitat que tenen els nens i nenes avui dia, que no donen cap partida per perduda. I en dono fe per algunes partides que he jugat en els darrers tornejos contra nens i nenes sub-10 i sub-12.

La nova temporada

Ja estem en plena temporada 2017/2018. Per tots aquells que encara no ho sàpiguen, les classes infantils ja s’han reprès, amb la incorporació com a nou monitor d’en Miguel Rupérez, que ja n’havia donat en la seva Argentina natal. Enguany tenim com a novetat l’ampliació d’horari: les classes duraran un quart d’hora més, de 18:15 a 19:30 per a tots els nivells. I a partir de gener, els dissabtes obrirem el club durant un parell d’hores perquè els nens i nenes que ho vulguin puguin jugar entre ells. Comptarem també amb la presència d’un monitor que resoldrà els dubtes que li puguin plantejar i explicarà aquelles coses que potser no els hagin quedat prou clares.

A l’octubre també tornarem a les escoles d’Els Pins i Mediterrània per seguir impartint lliçons d’escacs a tots els qui s’hagin apuntat a aquesta activitat extraescolar.

I el proper dissabte 14 d’octubre participarem a la Festa Major de Sant Ildefons amb un taller d’escacs per a petits i adults a la plaça de Sant Ildefons, davant del Mercat.

Us seguiré informat de totes les activitats, ara sí amb una periodicitat més curta després de les vacances d’estiu.

I un apunt final: per la penya argentina del club, la música que heu estat escoltant està composta per un compatriota vostre, en Xavier Patricio Pérez, més conegut com «Gato» Pérez, que va viure molts anys a Barcelona fins a la seva sobtada mort als 39 anys d’edat.

Rapidito, que nos vamos

dimarts, agost 1st, 2017

Ja fa dies que vam acabar el curs escolar. Per Sant Joan també el club clou les classes d’escacs fins al setembre. La relaxació després d’una temporada tan intensa —i la feina del mes de juliol— han posposat aquesta entrada fins ara. Però abans de marxar de vacances, ens queden algunes coses per comentar.

La darrera activitat del club va estar el nostre tradicional Torneig de Ràpides de Festa Major «Ciutat de Cornellà». La 10a edició es va desenvolupar en horari de tarda, atesa la concentració d’actes aquell mateix dissabte 17 de juny. La participació, tot i això, es va mantenir en nombre similar a la d’altres anys —llevat d’un que vam punxar—. Vint-i-tres jugadors d’un total de vint-i-sis inscrits van disputar les nou rondes de què constava, amb un notable increment de joves i nens, més de la tercera part del total.

Escacs, CornellàPodria dir que el torneig va ser divertit, espectacular i força renyit. Divertit, segur; i si algú no s’ho va passar bé, que aixequi la mà. (D’acord, Manuel, quan ens vam quedar mig tancats a l’ascensor no va ser gaire divertit.) Espectacular, a estones, com qualsevol torneig de ràpides. Renyit, ni de bon tros. Dir el contrari seria mentir. O una postveritat, com en diuen ara. Des del primer moment, el nostre company Jordi Planella va agafar les regnes de la contesa i va anar superant obstacles fins a fer el ple: 9 de 9, un resultat que ni tan sols ell s’esperava, malgrat la seva experiència amb aquest ritme de joc.

La segona plaça se la va adjudicar en Vladimir Chernikov, del Peón Negro, un club barceloní de fundació recent, superant en el desempat a en Miguel Rupérez, la darrera incorporació del Peón Doblado, ambdós amb 7 punts.

El trofeu al millor «doblado» se’l va endur l’Iván Humanes, amb 6 punts, atès que els premis no són acumulables. El millor sub-12 va ser l’Ivan Planella, qui, com el seu pare, és un especialista en partides ràpides, tot i que també cal destacar dos «dobladitos» més, l’Unai Jodar i el Miguel Moreno, superats en el Buchholz. I el millor sub-16 sí que podem dir que va ser un trofeu disputat. Entre dos Davids: en David Romero i en David Álvarez. Fins a la darrera ronda no vam saber qui seria el guanyador. I el gat a l’aigua se’l va endur en David Romero, pel seu millor desempat.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàCornellà, RàpidesCornellà, ràpidesCornellà, RàpidesRàpides, Cornellà

Escacs, CornellàEscacs, llibre, Judit, CornellàAmb el berenar-aperitiu i el lliurament de les copes del torneig vam donar per tancada la temporada escaquística, almenys en allò que pertoca al club. Tanmateix, encara resta algun acte del qual us vull parlar. Pocs dies després del seu aniversari, vam rebre la visita de la Judit Vela, una ex «dobladita» que durant molt de temps ha assistit a les classes del club. Recordeu el llibre que vaig adquirir per Sant Jordi? En assabentar-me de l’argument, de seguida vaig pensar en ella. Semblava que l’autor, sense conèixer-la, també ho hagués fet. Així que vaig comprar un segon exemplar com a regal pel seu 11è aniversari. Un exemplar també dedicat, en aquest cas de forma més personal, i que espero que li agradi i gaudeixi de la seva lectura.

Tot seguit us deixo la foto oficial del Peón Doblado en el moment de recollir els trofeus que ens van atorgar durant la Nit de l’Esport, amb un enllaç al vídeo que s’hi va projectar, en el qual podreu reconèixer alguns companys que van estar presents en la sessió fotogràfica que es va realitzar durant una de les classes de dijous.

Festa Esport Cornellà

Tal com he anat dient al llarg de l’article, l’activitat clubística s’ha acabat aquesta temporada. Però no pas l’escaquística, que continua amb participació «doblada» en molts dels tornejos estiuencs del nostre país, molts d’ells integrats en el Circuit Català de Tornejos Internacionals. Així d’entrada voldria destacar dos companys. En primer lloc, en Gonzalo Quirhuayo, que va obtenir la primera norma de Mestre Internacional en el Torneig de Sant Boi, del qual us ofereixo aquí la partida que va acabar guanyant contra l’escaquista irlandès Joseph Ryan amb un alliçonador final d’alfil i cavall que podeu veure a partir de la jugada 51.

També és remarcable l’actuació d’en Joan Tortosa, que s’ha posat al dia i, en aquests moments, ha pujat gairebé 200 punts d’elo FIDE i 140 d’elo català. Podeu trobar la classificació actualitzada a la pàgina de Jugadors. (Jesús, no cal que busquis, només clica l’enllaç.) Si us trobeu molt avall, penseu que encara esteu a temps de jugar algun dels tornejos que queden i provar d’escalar posicions de cara a la propera Lliga Catalana, com ha fet en Jesús Martínez, a qui podeu veure en la foto (d’autor desconegut), inscrivint-se al Torneig de Sitges.

P.S. Si algú veu alguna intencionalitat en la música que heu escoltat mentre llegíeu aquesta pàgina, no us equivoqueu. Tan sols va ser una promesa que li vaig fer a Emilio Carrasco, la “fúria xilena”, molt abans que esclatés el cas del poble de Batea. Bé, més aviat de la cacicada del seu alcalde, que els habitants d’aquest poble de la Terra Alta no en tenen cap culpa.

Què està passant en els taulers?

dijous, juny 8th, 2017

Escacs, CornellàMoltes coses. Totes bones? No totes, però així és la vida. Us ho explicaré tot seguit. Però abans pujarem al Delorean per viatjar al futur, el més immediat almenys.

10è Campionat de Festa Major de Ràpides «Ciutat de Cornellà»

D’aquí a deu dies, el proper dissabte 17 de juny, celebrarem la 10a edició del nostre tradicional torneig de festa major. Enguany serà en sessió vespertina, a partir de les 16:30, ja que la sessió matinal estava ocupada. Així no haureu de matinar, però compte amb la migdiada, no sigui que us adormiu a la 1a ronda. Bé, ara que hi penso, a un ritme de 4+2 serà difícil que algú faci una becaina. Si en voleu saber més, a la dreta teniu els enllaços a les bases i als jugadors i jugadores preinscrits. Hem d’omplir aquesta llista i tots, grans i petits, us hi podeu apuntar. Hi haurà, a banda dels habituals trofeus als tres primers classificats, copes per als millors sub-12, sub-16 i «doblado». I si no n’aconseguiu cap, sempre us quedarà el plaer d’haver-hi participat, en el torneig i en l’aperitiu nocturn posterior.

«Doblados» davant del tauler

Mentre es disputava la Lliga, un tema prioritari, no he pogut parlar de molts companys que participaven també en tornejos individuals. Alguns continuen fent-ho i d’altres ho faran en les proves estiuenques que se celebren al llarg i ample del nostre país. Tanmateix, teniu tota la informació a la pàgina de Tornejos individuals. Ho he dit força vegades, però alguns sembla que encara no us n’heu assabentat —despistats, que sou una colla de despistats—. Per simplificar-vos la feina, us ho posaré a la pàgina principal. Per ordre cronològic, tenim tots aquests tornejos:

Tornejos finalitzats

Escacs, Cornellà

  • X Torneig d’Escacs Base del Baix Llobregat (Cornellà de Llobregat)
    dissabte 13 de maig de 2017
    Participants del Club: Miguel Cabrillana

Escacs, CornellàEscacs, Cornellà

Tornejos en joc

La Nit de l’Esport

El proppassat divendres 5 de juny va tenir lloc la Festa de l’Esport de Cornellà. Hi vam assistir diversos jugadors dels equips «A», «C» i «D», els nostres equips guardonats pels respectius ascensos de categoria. Tres equips en una sola temporada, un honor que vam compartir amb l’Associació de Clubs de Petanca de Cornellà, fet que va provocar un lapsus en el presentador, que es va confondre i ens va anunciar com un club de petanca. Si més no, els nostres esports comparteixen una característica comuna: ambdós són aptes per a totes les edats i tots els sexes.

Escacs, CornellàDesprés de la sorpresa i les rialles, set «doblados» vam pujar a l’escenari a recollir els premis a què ens havíem fet creditors. Un d’aquests, en Jorda, ja ho havia fet minuts abans per recollir el seu premi individual, ben merescut després de la seva trajectòria al club.

Acabat l’acte i mentre ens dirigíem cap a la taula més propera a la barra de les cerveses —un «doblado» ho és en totes les ocasions—, a la pantalla central es va projectar el vídeo que reflecteix les activitats esportives que les diverses entitats promovem a Cornellà. Entre el recull d’imatges, algunes gravades al nostre local on apareixen diversos «dobladitos» i alguns que ja fa uns quants anys que han deixat de ser-ho.
Escacs, Cornellà

Activitats extraescolars i educatives

Dintre de les classes extraescolars que realitzem a les escoles Mediterrània i Els Pins, també s’inclouen activitats de promoció dels escacs i del nostre club. Alguna d’elles ja us l’havia comentat anteriorment, però darrerament es van celebrar les Festes de les Famílies —a l’escola Mediterrània, el 21 de maig, i a l’Escola Els Pins, el 3 de juny—. Ambdues van comptar amb una important participació de la canalla i els nostres monitors van poder copsar l’interès pel nostre esport per part dels nens i nenes i també de pares i mares que volien informar-se de les diverses possibilitats perquè els seus fills i filles aprenguin aquest joc mil·lenari. Crec que, fins i tot, en algun cas vam esgotar les targetes del club.

Escacs, CornellàOrganitzada per l’Ajuntament, també, el dissabte 27 de maig va tenir lloc a Can Mercader la Cloenda de l’Esport Escolar, en què s’atorga un record a tots els nens i nenes que hi participen i també als clubs i entitats que organitzem activitats per als més menuts.

Escacs, Cornellà

El nostre monitor Dani Llargués amb l’alcalde de la ciutat, Antonio Balmón, i els cinc «dobladitos» que van recollir el premi a la Cloenda de l’Esport Escolar: Miguel Cabrillana, Iker Alcalde, Miguel Moreno, David Álvarez i Unai Jodar.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàCrec que ja us he posat al dia. En les properes cròniques us continuaré informant de les nostres activitats, tant de club com individuals i ampliaré alguna de les que ja he esmentat. Especialment amb alguna de les partides que darrerament ha jugat en Gonzalo Quirhuayo. En una d’elles vaig poder observar, en viu i en directe, com es dóna un mat amb alfil i cavall. Tots l’hem practicat per si algun dia es dóna el cas, però fins ara no l’havia vist en una partida viva. Segons em va comentar, hi ha tres tècniques diferents. La que va emprar ell és la que anomena del serrucho. Un dia li demanarem que ens en faci una classe magistral, però si no, intentaré pujar-la al web perquè vegeu com s’aconsegueix aquest mat, el més difícil de tots els que es poden donar en el nostre joc.

I un apunt final: ja hem arribat als 80 socis i sòcies i als 50 federats, amb la incorporació de Cristina Zavala, la mare de l’Ivan i la Irene Planella. Benvinguda al Club!

Per on començo?

dijous, abril 6th, 2017

No és la primera vegada que se m’acumula la feina. L’activitat és tan intensa que costa començar a escriure alguna cosa. Tanmateix, la gran prioritat és informar-vos a tots: socis i sòcies, pares i mares, i també a tots els seguidors i seguidores d’aquesta pàgina web. Que sabem que en sou molts, perquè ja hem superat les 50.000 visites, amb un bon grapat de comentaris i de likes al Facebook. I n’esperem encara més. Per això seguirem publicant, perquè sapigueu ben bé com està el club, les previsions i les futures activitats. Així que avui us farem un petit resum del que ha succeït des de la darrera crònica i del que està per venir.

Play off de la Lliga Catalana

Ja fa dies que es va disputar la primera eliminatòria dels play off. Els equips «A» i «C», com sabeu, van passar ronda directament. No és el cas de l’equip «D», que es va haver de desplaçar fins a Mataró per jugar contra el Cerdanyola-Mataró «B». El resultat va ser decebedor: ½ a 3½, amb només unes taules d’en Sebastián Buitrago i alguna partida en què el desenllaç podria haver estar diferent. Però els «doblados» no ens rendim mai. Feia diverses jornades que muntàvem les alineacions tenint en compte que diversos equips podien jugar els play off i calia respectar l’article 12.1 del Reglament de Competició. De fet, alguns companys ens havien preguntat sobre algunes d’aquestes alineacions, ja que no n’entenien els motius. Ara ja ho tenen ben clar i ens han felicitat per la previsió.

Escacs, CornellàTot això ve al cas perquè segurament hi ha molts club que el desconeixen. Literalment, diu:

«Article 12
12.1 El primer equip (A) serà format per tants esportistes titulars com siguin necessaris, en la categoria que tingui, d’acord amb la llista segellada per la FCE d’ordre de forces, incloent-hi els números bis corresponents, des del 0 fins el bis del darrer número de titular. Malgrat això, un esportista, per jugar les Fases Eliminatòries (Play-offs) i les Finals Catalanes per determinar el Campió de Catalunya de cada categoria amb un “equip X”, caldrà que el total de partides alineat amb equips de categoria superior a “l’Equip X” (durant la fase regular) no sigui superior al total de rondes que ha estat alineat aquella temporada durant la fase regular a “l’Equip X” més les que ha jugat en categories inferiors a l’equip X. […]»

Qualsevol jurista us diria que el desconeixement de la llei (norma, en aquest cas) no eximeix del seu compliment. Observant l’acta de l’encontre ens vam adonar que el primer tauler de l’equip rival no hauria d’haver jugat. Vam reclamar, per tant, a la Federació Catalana per alineació indeguda. I uns dies més tard l’FCE ens donava la raó, la qual cosa ha fet que el nom del nostre equip «D» figuri entre les paperetes de la 2a ronda, els quarts de final.

Així, el sorteig posterior ens ha deparat els següents emparellaments:

  • Peón Doblado «A»Colón Ateneu «B»
  • AtzucacPeón Doblado «C»
  • Peón Doblado «D»Vall del Tenes «C»

Analitzem una mica: l’equip «A» ho tindrà complicat, ja que el rival és dels més difícils de la categoria. Però cap torneig es guanya sense baixar de l’autobús. Caldrà lluitar i suar la victòria. No dubto que els nostres companys es deixaran la pell per estar a semifinals. Quant a l’equip «C», ja s’ha fet molta conya pel WhatsApp. Pels qui no esteu al dia, l’Atzucac (un nom molt ben trobat) és el club del Centre Penitenciari de Puig de les Basses, a Figueres. Ens haurem de llevar ben d’hora, ben d’hora, i passar tres controls abans d’asseure’ns a jugar. Esperem tornar amb la classificació per semifinals. I si no, aprofitarem el viatge per visitar el Museu Dalí i no tornar amb les mans buides. I pel que fa a l’equip «D», es trobarà amb un rival que ha estat una presència constant aquesta temporada: el Vall del Tenes. L’equip «C» s’hi va enfrontar a la primera ronda de la Lliga, llavors contra el seu equip «E». El nostre primer equip hi va lluitar en la Copa Catalana. I ara, per tancar el cercle, ens les veurem contra el Vall del Tenes «C». Veig un matx igualat, que es decidirà per la mínima. I tant de bo caigui del nostre costat. Tot això ho sabrem després de Sant Jordi.

Nous socis i sòcies

Recentment s’han inscrit al club diversos socis i sòcies, sobretot nens i nenes provinents de diversos països del món. Som molt a prop de 80, dels quals gairebé 50 estan federats, el que ens situa pràcticament entre els 40 clubs de Catalunya amb més jugadors federats. Voldria remarcar la qüestió de la diversitat, ja que comptem amb socis i sòcies provinents de més de deu nacions. A tots us donem la més afectuosa benvinguda i desitgem que gaudiu en el nostre club. Ja en sou una part important i no ho dic només per quedar bé. Segur que ben aviat en sereu també una part destacada, però això ja depèn de vosaltres. Tingueu present, tanmateix, que els nostres entrenadors i altres companys del club us ajudarem a aconseguir-ho.

Escacs, CornellàQui ja n’és, una part destacada, és la darrera incorporació al club. Em refereixo a en Gonzalo Quirhuayo, un noi provinent del Perú i que, amb tan sols quinze anys, ja s’està guanyant la nostra estima i l’admiració dels nostres «dobladitos». Perquè és un exemple per ells que els ajudarà a progressar més ràpidament: Mestre FIDE als 9 anys, guanyador quatre vegades dels Campionats Panamericans —és a dir, de tota Amèrica, des d’Alaska a la Terra del Foc— i viatger incansable que ha recorregut gairebé tots els continents per disputar partides i, sobretot, per gaudir jugant a escacs. Són anys d’esforç, dedicació i estudi. I de moment ja ha aconseguit que alguns «dobladitos» vulguin tornar a les classes per millorar el seu joc. Fins i tot el divendres, en què va venir per primer cop al club, va jugar una partida amb en Nil López: no havia vist mai en Nil tan concentrat i tan calladet jugant.

Escacs, CornellàEl Campionat de Catalunya d’Edats

Aquest cap de setmana es disputarà aquesta prova, en la qual hi tindrem un representant que s’hi ha classificat per mèrits propis: en Miguel Cabrillana, que lluitarà per ser el millor sub-10 de Catalunya. De ganes no li falten. Enguany, a més, comptarà amb l’ajut d’en Dani Llargués, que actuarà com el seu entrenador personal, analitzant les partides jugades i les que s’han de disputar. A la foto el podeu veure en l’últim torneig en què ha participat, en el qual es va endur el premi del seu tram d’elo. Ànims, campió! (I no t’entretinguis gaire en el jacuzzi de l’hotel.)

Dia de l’Esport al Mediterrània

Aquest diumenge 2 d’abril es va celebrar aquesta jornada familiar i esportiva a l’escola Mediterrània. Com cada any, hi vam participar muntant taules d’escacs perquè tothom, grans i petits, poguessin jugar unes partides. I explicant el nostre joc a tots aquells que no el coneixien i que en volien aprendre ni que fos els fonaments. Quan encara no era l’hora d’inici i en Jesús i jo encara col·locàvem peces, ja hi havia nens i nenes asseguts. A poc a poc la filera de taules es va anar omplint i no es va buidar fins gairebé les dues del migdia. I perquè vam començar a recollir, que si no…

Poc després de les 11 s’hi va apuntar també en Gonzalo. Al cap d’una estona observant, es va asseure i va començar a exposar-li a un nen les pautes bàsiques per dedicar-se al nostre esport i millorar el seu joc. La seva forma d’explicar, tranquil·la i didàctica, va fer que de seguida s’hi formés un petit grupet de tres o quatre nens que observaven la seva lliçó magistral amb silenci i atenció. I que es van quedar bocabadats quan els vaig informar que aquell noi que els havia estat ensenyant era campió d’Amèrica infantil i juvenil.

Us deixo aquí algunes fotos de la jornada, realitzades per un servidor i per Mari Ángeles Sola, mare de l’Iker Alcalde.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, Cornellà

Escacs, CornellàLa Copa Catalana

Abans he comentat que el Vall del Tenes ha estat un club rival en diverses ocasions aquesta temporada. La primera va ser, precisament, en aquesta competició. En la fase de Barcelona van superar l’equip «A» en el desempat, proclamant-se campions de la província. Però no ens havíem enfrontat directament. Aquest cap de setmana la cosa va ser diferent. A Amposta es va celebrar la final de Catalunya, en la qual vam competir amb un equip de quatre jugadors: Francisco Olivares, Gustavo Magallanes, Dani Llargués i Byron Zambrano. El resultat, excel·lent, el comentarem en la propera crònica, però ja us avanço, pels qui encara no ho sapigueu, que el Peón Doblado es va proclamar Campió de Catalunya de 1a categoria, just per davant de l’equip de Vall del Tenes.

Anem acabant

Escacs, CornellàCrec que, un cop més, m’he excedit lleugerament —o no tan lleugerament— amb la crònica. Voldria acabar amb una imatge suggerent: una de les nostres «dobladitas», la Martina Moya, a punt d’acabar la classe del dilluns, es va entretenir muntant un petit castell amb peces de plàstic. Els escaquistes més veterans en diem una fortalesa, tot i que ella la va construir a la seva manera. I em va semblar una bona metàfora per definir el club en aquests moments, a banda de donar-me la idea pel fons musical.

La propera setmana, tot i que el club romandrà tancat per les festes de la Setmana Santa, us informarem amb més detall de la final de la Copa Catalana i del desenllaç del Campionat de Catalunya d’edats, en què esperem que Miguel Cabrillana torni amb una nova copa sota el braç.

Good, good, Johnny B Goode

dijous, març 23rd, 2017

És difícil sintetitzar en una frase la trajectòria del club en aquesta Lliga Catalana que tot just acaba de finalitzar, almenys en la seva fase regular. Són tantes les imatges que em vénen al cap, les emocions, els patiments, les anècdotes… Queda clar que els fitxatges que vam fer a principis de temporada, grans fitxatges, ens han conduït a la situació actual. I no em refereixo només als del primer equip, Francisco Olivares, Emilio Carrasco i Gustavo Magallanes, sinó també als d’equips inferiors, Sebastián Buitrago i Francisco Javier (Paco) González. Tots ells, integrats plenament en el Peón Doblado, un club que —rectifiqueu-me si m’equivoco— ja s’estimen tant com els més veterans, amb qui han lluitat colze amb colze per aconseguir el que tots sabeu a hores d’ara, l’ascens, ni més ni menys, de tres dels nostres equips: l’equip «A» a Preferent, i els equips «C» i «D» a 2a provincial. I com a campions de grup, el que ens dóna dret a lluitar pel Campionat de Catalunya de les categories respectives. Si a això hi afegim que també participarem en la final de la Copa Catalana de 1a categoria, podem parlar, sens dubte, d’una temporada gairebé immillorable. Dic gairebé perquè encara no ha acabat i tant de bo no sigui aquesta la darrera celebració (ens manca la cirereta, oi?). El que sí que podem afirmar és que és la millor en els dotze anys d’existència del club.

Algun soci, mig en broma, em demanava una declaració institucional com a President. No sé si això se’n pot considerar, però és la meva forma de manifestar l’orgull —com deia el rei “emèrit”— que sento en representar-vos a tots els «doblados». I, no me n’oblido pas, també als «dobladitos». Perquè el Peón Doblado, malgrat tots els èxits esportius que s’assoleixin, perdria la seva raó de ser sense vosaltres, nens i nenes que ompliu les sales amb la vostra alegria i les vostres ganes de jugar. Perdoneu-nos si, de vegades, no podem seguir el vostre ritme. Els anys no perdonen.

Després d’aquesta introducció —no diré breu, però estareu d’acord amb mi que l’ocasió s’ho mereixia—, passarem a explicar com va anar la jornada.

L’equip «A»

El primer equip afrontava l’última jornada amb ànsia per guanyar. L’empat al capdavant amb el Gavà feia que només un bon resultat ens valgués. En cas que el Gavà guanyés en el seu desplaçament contra el Vilafranca «B», el desempat entre nosaltres i ells era el mitjà per saber el guanyador. Per això esperàvem aquesta última ronda amb ganes. El Sant Feliu «B», de fet, va presentar un bon equip i va estar a prop de fer que no celebréssim la festa. Les partides començaven, això sí, bé. La primera partida la va guanyar Magallanes, que va tenir un dia inspirat i aviat va fer valer la seva superioritat. Santolaria seguia amb la seva ratxa positiva de les últimes jornades i també aconseguia situar les seves peces en la setena fila, amenaçant el contrari i fent que abandonés ràpidament. Era molt important la seva victòria, ja que la superioritat (en elo) dels nostres primers taulers feia presagiar un gran resultat. En el meu cas, no va poder ser, i vaig perdre després que el meu rival jugués el final amb menys d’un minut en el rellotge, avisant-li en cinc ocasions que havia d’apuntar les jugades. En certa manera, la partida es perdia per no saber jugar amb aquests detalls: temps, delegat i paciència. També falta de pràctica de finals, per descomptat. [Iván Humanes, Cornellà de Llobregat.]

Escacs, CornellàEl marcador es situava en 2 a 1 i la resta de partides no estaven clares. En Daniel Montoya aconseguia millorar la posició i va arribar a tenir un peó d’avantatge que no va ser suficient i finalment va fer taules. Quedaven quatre partides i teníem molt poc temps. Rubén acceptava la proposta de taules: tenia una posició complicada. Només restaven tres partides i tots tres apurats de temps. Em vaig aixecar quan em quedaven dos minuts de rellotge per veure com evolucionaven les altres dues partides i l’Emilio em deia que em tranquil·litzés; sorprenent, perquè a ell només li quedaven trenta segons. Torno a la meva partida; al meu rival li quedava un minut i em vaig decidir a sacrificar-ho tot per entrar en una xarxa de mat i aconseguir un nou punt que assegurava l’empat com a mínim. Minuts després l’adversari de Francisco aconseguia les taules en trobar un escac continu i guanyàvem el matx. Tot seguit la fúria xilena Emilio Carrasco firmava les taules.

El partit havia finalitzat 5 a 3, però no sabíem com anava el Vilafranca «B» vs Gavà, així que vaig introduir els resultats a la web de l’FCE. En aquell moment érem campions virtuals, però no era suficient i vaig trucar al telèfon del Vilafranca. El delegat del primer equip, emperò, no en sabia res. Quins nervis! Alguns jugadors ens vam dirigir al bar i l’Iván Humanes, que feia estona que havia marxat, ens retransmetia per WhatsApp el Carrusel Deportivo. Oh! Nou WhatsApp! Vilafranca «B» ha guanyat al Gavà!!! Brindis per celebrar que havíem aconseguit ascendir per primer cop en la nostra curta història a la categoria Preferent.

Aprofito per felicitar a tots els jugadors del Club, persones i col·laboradors que han confiat en nosaltres!

Després arribaria el presi, que s’havia quedat sense botifarres d’Hostalets perquè el xarcuter s’havia jubilat. [Dani Llargués, Cornellà de Llobregat.]

L’equip «B»

Ja no ens jugàvem res, llevat de la lluita pel 3r lloc amb el nostre rival, l’Hostalets de Pierola. Per tant, ens ho vam prendre com una jornada festiva, malgrat que, de bon matí, en Ramon ens comunicava que no podria venir perquè la seva filla estava malalta. Desitgem que, quan aparegui aquesta crònica, la nena ja es trobi bé i pugueu celebrar junts la temporada «doblada».

Vam haver d’improvisar, tot i que l’equip contrincant presentava també dues baixes, el que va fer que el nostre «dobladito» que havia de jugar en el 6è tauler, en David Álvarez, ja sumés el primer punt de l’equip sense despentinar-se. Abans he parlat d’una jornada festiva, i no n’hi ha per menys, ja que va ser per riure. Per començar, quan dúiem mitja hora jugant, els companys de l’Hostalets em preguntaren si el nostre 4t tauler no vindria. Sorprès, em vaig girar i vaig constatar que, efectivament, l’Agustí no hi era. Davant del tauler, és clar, perquè havíem anat en el seu cotxe. Ràpidament em vaig dirigir al bar del Casal i me’l vaig trobar llegint tranquil·lament el diari, ja que es pensava que no jugava. Un cop assegut, va recuperar el temps… i va perdre. Havia confós la dama amb un alfil i el sacrifici que pretenia es va convertir en un regal.

En el meu cas l’error va ser una mica més subtil. L’avantatge que vaig tenir durant tota la partida es va esvair es un tres i no res per un moviment de cavall inadequat. 2 a 1 i en Guirado semblava també perdut: cinc minuts de rellotge contra una hora del seu rival, més dos peons de desavantatge. Vaig sortir a airejar-me i quan vaig tornar signaven les planelles. El resultat semblava evident, però no. En Samuel Pérez —l’autor de la foto de l’equip— també s’havia equivocat. Un altre regal que empatava, en aquest cas, el matx.

Com deia, per riure. Tanmateix encara quedava en joc la darrera opera buffa. Francisco Rivas guanyava qualitat i disposava d’un atac brutal sobre el rei. El seu contrincant, a més, li facilitava les coses permetent-li un descobert que, en el pitjor dels casos, li reportava una nova torre d’avantatge. Així ho vèiem tots, locals i forasters. Però ell veia altres coses: un parell de peons passats i units que el preocupaven. I va deixar estar la torre per eliminar-los. La conseqüència, l’habitual: si deixes passar l’oportunitat, el rival es refà i, tal com va succeir, va recuperar el material perdut fins que només van quedar els dos reis sobre el tauler. (Aquí obro un parèntesi. Mentre això succeïa a la sala, en David Guirado i jo ens assabentàvem de la mort de Chuck Berry, un dels grans mestres del rock and roll i figura destacada en la història de la Música. Tanco el parèntesi.)

Final, doncs, 2½ a 2½ que, si més no, ens ha mantingut en la 3a plaça, gens menyspreable. L’única decepció, com ha comentat abans en Dani, és que, a més, no vaig poder comprar botifarres ni salsitxes perquè els propietaris de la carnisseria Sala tot just feia un mes que s’havien jubilat.

Escacs, CornellàAbans de marxar em van comentar que possiblement l’any vinent ja no participin com a equip en la Lliga, atès que diversos jugadors han marxat i d’altres ho faran en breu. Lamento aquesta circumstància, perquè els dos anys que hi hem anat hem estat molt ben rebuts. Els desitjo molta sort en els seus nous clubs.

Els equips «C» i «D»

Com de costum, no us puc donar massa detalls d’ambdós equips. Per sort, tinc una certa capacitat deductiva, que no em serveix de gaire quan jugo a escacs però que em permet esbrinar com es van desenvolupar les partides.

Escacs, CornellàL’equip «C» s’enfrontava al Castellar «C». Només calia mig punt per ser campions de grup i es va aconseguir sobradament. Al migdia el marcador ja reflectia un 2 a 0, fruit de les victòries d’en Jordi González i d’en Roberto, que es van refer dels dubtes de la jornada anterior. Més tard arribarien unes taules d’en Byron i la derrota d’en Manuel Cardoso, o viceversa, que la meva bola de vidre estava una mica entelada i no puc assegurar l’ordre. El que importa, però, és el resultat final, 2½ a 1½, que ens confirma com a campions de grup i permet al nostre rival, el Castellar «C», gràcies a la combinació dels altres resultats, pujar també de categoria com a segon de grup.

L’equip «D» ho tenia, d’inici, un pèl més complicat. Del matx contra el Sant Feliu «C» havia de sortir el campió del grup. Amb els dos equips empatats i ja a 2a provincial passés el que passés, els nostres companys necessitaven guanyar per assolir el primer lloc. Amb la mínima era suficient, però, pel que sembla, estaven afamats i van mossegar fins a obtenir els quatre punts en joc. Una victòria clara que els situa també en els play off de 3a provincial, juntament amb els companys de l’equip «C».
Escacs, Cornellà

L’equip «E»

Escacs, CornellàEls nostres «dobladitos» (amb un «doblado» infiltrat, com podeu veure a la foto) van fer via cap a Castelldefels per disputar el matx contra el seu equip «C». Alguns hi van anar amb Renfe (i van arribar a l’hora!), d’altres en moto (xupopapapa, en moto), i els més tradicionals en cotxe. I es van trobar amb un equip que necessitava guanyar per pujar de categoria i que no va voler arriscar; la prova, el seu elo mitjà, 1887, molt superior al dels nostres companys, 1561. Aconseguir puntuar hauria estat gairebé un miracle. Els nens, Gerard, Unai i Miguel Cabrillana, no van poder donar la sorpresa, però l’infiltrat no li va posar les coses tan fàcils al seu rival. Al final, però, els més de 200 punts d’elo de diferència s’havien de notar, i en Miguel Cabrillana Sr. va haver de deposar les armes i rendir-se.

Al principi de la temporada no teníem gaire clar si presentar un cinquè equip. El temps ha confirmat l’encert de la decisió i no ens n’hem penedit gens. L’equip «E» ha servit perquè els «dobladitos» poguessin participar també a la Lliga Catalana, que els ha servit de rodatge i per endinsar-se en el sentiment de grup que comporta aquesta competició. També, òbviament, els ha preparat millor per al proper torneig que molts d’ells disputaran, el Calculín, en el qual podran desplegar tots els coneixements adquirits. Segur que a principis de maig tindrem més coses a celebrar.

Els play off

Aquest dimarts es va realitzar el sorteig de les eliminatòries, en el que, com ja hem dit, hi havia tres equips «doblados» dins del bombo. Bé, més que un bombo, era un tàper. I en lloc de boles (calentes o fredes) hi havia paperetes. L’FCE no és la UEFA, i tampoc no calia tanta parafernàlia. Amb alguns problemes de so, el sorteig va començar puntualment. Degut al nombre d’equips, la primera eliminatòria és d’ajust en moltes categories i vam tenir la fortuna que els equips «A» i «C» se n’hagin lliurat i passin directament a quarts de final. L’equip «D», per contra, haurà de disputar el seu passi a la següent ronda contra el Cerdanyola Mataró «B» en la seu d’aquest club: c. València, 92-94, baixos, de Mataró. Per Sant Jordi es reprendrà la competició amb tots els equips i esperem seguir comptant amb tres en els quarts de final. Els nostres companys del «D» lluitaran per seguir fent història.

Punt i seguit

Si teniu costum de llegir —i espero que així sigui—, avui us podeu saltar la lectura programada. Després d’aquesta llarga crònica, ja heu complit a bastament amb la lectura diària. I com que ja deu fer estona que en Chuck Berry ha deixat de sonar, podeu escoltar el breu clip que l’amic Alfonso Pardo ha enregistrat pel Peón Doblado en viu i en diferit (el directe va ser el dissabte per la nit, per animar els jugadors del club davant de la jornada que es presentava). Gaudiu-ne! Ens retrobarem ben aviat, perquè la temporada continua.

Traductor
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish
Cerca a la web
III Halloween Chess
Problema ocult
Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • Gramma arts gràfiques
  • Filatelia Llach
  • Ajedrez 21
  • Advocat.cat
  • Adeslas
  • The Corner
  • Viejo Piano
  • Mary Pickford
  • La Herradura
novembre 2018
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« ag.    
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
2627282930  
Categories
Visitants