Archive for the ‘Club’ Category

Rapidito, que nos vamos

dimarts, agost 1st, 2017

Ja fa dies que vam acabar el curs escolar. Per Sant Joan també el club clou les classes d’escacs fins al setembre. La relaxació després d’una temporada tan intensa —i la feina del mes de juliol— han posposat aquesta entrada fins ara. Però abans de marxar de vacances, ens queden algunes coses per comentar.

La darrera activitat del club va estar el nostre tradicional Torneig de Ràpides de Festa Major «Ciutat de Cornellà». La 10a edició es va desenvolupar en horari de tarda, atesa la concentració d’actes aquell mateix dissabte 17 de juny. La participació, tot i això, es va mantenir en nombre similar a la d’altres anys —llevat d’un que vam punxar—. Vint-i-tres jugadors d’un total de vint-i-sis inscrits van disputar les nou rondes de què constava, amb un notable increment de joves i nens, més de la tercera part del total.

Escacs, CornellàPodria dir que el torneig va ser divertit, espectacular i força renyit. Divertit, segur; i si algú no s’ho va passar bé, que aixequi la mà. (D’acord, Manuel, quan ens vam quedar mig tancats a l’ascensor no va ser gaire divertit.) Espectacular, a estones, com qualsevol torneig de ràpides. Renyit, ni de bon tros. Dir el contrari seria mentir. O una postveritat, com en diuen ara. Des del primer moment, el nostre company Jordi Planella va agafar les regnes de la contesa i va anar superant obstacles fins a fer el ple: 9 de 9, un resultat que ni tan sols ell s’esperava, malgrat la seva experiència amb aquest ritme de joc.

La segona plaça se la va adjudicar en Vladimir Chernikov, del Peón Negro, un club barceloní de fundació recent, superant en el desempat a en Miguel Rupérez, la darrera incorporació del Peón Doblado, ambdós amb 7 punts.

El trofeu al millor «doblado» se’l va endur l’Iván Humanes, amb 6 punts, atès que els premis no són acumulables. El millor sub-12 va ser l’Ivan Planella, qui, com el seu pare, és un especialista en partides ràpides, tot i que també cal destacar dos «dobladitos» més, l’Unai Jodar i el Miguel Moreno, superats en el Buchholz. I el millor sub-16 sí que podem dir que va ser un trofeu disputat. Entre dos Davids: en David Romero i en David Álvarez. Fins a la darrera ronda no vam saber qui seria el guanyador. I el gat a l’aigua se’l va endur en David Romero, pel seu millor desempat.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàCornellà, RàpidesCornellà, ràpidesCornellà, RàpidesRàpides, Cornellà

Escacs, CornellàEscacs, llibre, Judit, CornellàAmb el berenar-aperitiu i el lliurament de les copes del torneig vam donar per tancada la temporada escaquística, almenys en allò que pertoca al club. Tanmateix, encara resta algun acte del qual us vull parlar. Pocs dies després del seu aniversari, vam rebre la visita de la Judit Vela, una ex «dobladita» que durant molt de temps ha assistit a les classes del club. Recordeu el llibre que vaig adquirir per Sant Jordi? En assabentar-me de l’argument, de seguida vaig pensar en ella. Semblava que l’autor, sense conèixer-la, també ho hagués fet. Així que vaig comprar un segon exemplar com a regal pel seu 11è aniversari. Un exemplar també dedicat, en aquest cas de forma més personal, i que espero que li agradi i gaudeixi de la seva lectura.

Tot seguit us deixo la foto oficial del Peón Doblado en el moment de recollir els trofeus que ens van atorgar durant la Nit de l’Esport, amb un enllaç al vídeo que s’hi va projectar, en el qual podreu reconèixer alguns companys que van estar presents en la sessió fotogràfica que es va realitzar durant una de les classes de dijous.

Festa Esport Cornellà

Tal com he anat dient al llarg de l’article, l’activitat clubística s’ha acabat aquesta temporada. Però no pas l’escaquística, que continua amb participació «doblada» en molts dels tornejos estiuencs del nostre país, molts d’ells integrats en el Circuit Català de Tornejos Internacionals. Així d’entrada voldria destacar dos companys. En primer lloc, en Gonzalo Quirhuayo, que va obtenir la primera norma de Mestre Internacional en el Torneig de Sant Boi, del qual us ofereixo aquí la partida que va acabar guanyant contra l’escaquista irlandès Joseph Ryan amb un alliçonador final d’alfil i cavall que podeu veure a partir de la jugada 51.

També és remarcable l’actuació d’en Joan Tortosa, que s’ha posat al dia i, en aquests moments, ha pujat gairebé 200 punts d’elo FIDE i 140 d’elo català. Podeu trobar la classificació actualitzada a la pàgina de Jugadors. (Jesús, no cal que busquis, només clica l’enllaç.) Si us trobeu molt avall, penseu que encara esteu a temps de jugar algun dels tornejos que queden i provar d’escalar posicions de cara a la propera Lliga Catalana, com ha fet en Jesús Martínez, a qui podeu veure en la foto (d’autor desconegut), inscrivint-se al Torneig de Sitges.

P.S. Si algú veu alguna intencionalitat en la música que heu escoltat mentre llegíeu aquesta pàgina, no us equivoqueu. Tan sols va ser una promesa que li vaig fer a Emilio Carrasco, la “fúria xilena”, molt abans que esclatés el cas del poble de Batea. Bé, més aviat de la cacicada del seu alcalde, que els habitants d’aquest poble de la Terra Alta no en tenen cap culpa.

Què està passant en els taulers?

dijous, juny 8th, 2017

Escacs, CornellàMoltes coses. Totes bones? No totes, però així és la vida. Us ho explicaré tot seguit. Però abans pujarem al Delorean per viatjar al futur, el més immediat almenys.

10è Campionat de Festa Major de Ràpides «Ciutat de Cornellà»

D’aquí a deu dies, el proper dissabte 17 de juny, celebrarem la 10a edició del nostre tradicional torneig de festa major. Enguany serà en sessió vespertina, a partir de les 16:30, ja que la sessió matinal estava ocupada. Així no haureu de matinar, però compte amb la migdiada, no sigui que us adormiu a la 1a ronda. Bé, ara que hi penso, a un ritme de 4+2 serà difícil que algú faci una becaina. Si en voleu saber més, a la dreta teniu els enllaços a les bases i als jugadors i jugadores preinscrits. Hem d’omplir aquesta llista i tots, grans i petits, us hi podeu apuntar. Hi haurà, a banda dels habituals trofeus als tres primers classificats, copes per als millors sub-12, sub-16 i «doblado». I si no n’aconseguiu cap, sempre us quedarà el plaer d’haver-hi participat, en el torneig i en l’aperitiu nocturn posterior.

«Doblados» davant del tauler

Mentre es disputava la Lliga, un tema prioritari, no he pogut parlar de molts companys que participaven també en tornejos individuals. Alguns continuen fent-ho i d’altres ho faran en les proves estiuenques que se celebren al llarg i ample del nostre país. Tanmateix, teniu tota la informació a la pàgina de Tornejos individuals. Ho he dit força vegades, però alguns sembla que encara no us n’heu assabentat —despistats, que sou una colla de despistats—. Per simplificar-vos la feina, us ho posaré a la pàgina principal. Per ordre cronològic, tenim tots aquests tornejos:

Tornejos finalitzats

Escacs, Cornellà

  • X Torneig d’Escacs Base del Baix Llobregat (Cornellà de Llobregat)
    dissabte 13 de maig de 2017
    Participants del Club: Miguel Cabrillana

Escacs, CornellàEscacs, Cornellà

Tornejos en joc

La Nit de l’Esport

El proppassat divendres 5 de juny va tenir lloc la Festa de l’Esport de Cornellà. Hi vam assistir diversos jugadors dels equips «A», «C» i «D», els nostres equips guardonats pels respectius ascensos de categoria. Tres equips en una sola temporada, un honor que vam compartir amb l’Associació de Clubs de Petanca de Cornellà, fet que va provocar un lapsus en el presentador, que es va confondre i ens va anunciar com un club de petanca. Si més no, els nostres esports comparteixen una característica comuna: ambdós són aptes per a totes les edats i tots els sexes.

Escacs, CornellàDesprés de la sorpresa i les rialles, set «doblados» vam pujar a l’escenari a recollir els premis a què ens havíem fet creditors. Un d’aquests, en Jorda, ja ho havia fet minuts abans per recollir el seu premi individual, ben merescut després de la seva trajectòria al club.

Acabat l’acte i mentre ens dirigíem cap a la taula més propera a la barra de les cerveses —un «doblado» ho és en totes les ocasions—, a la pantalla central es va projectar el vídeo que reflecteix les activitats esportives que les diverses entitats promovem a Cornellà. Entre el recull d’imatges, algunes gravades al nostre local on apareixen diversos «dobladitos» i alguns que ja fa uns quants anys que han deixat de ser-ho.
Escacs, Cornellà

Activitats extraescolars i educatives

Dintre de les classes extraescolars que realitzem a les escoles Mediterrània i Els Pins, també s’inclouen activitats de promoció dels escacs i del nostre club. Alguna d’elles ja us l’havia comentat anteriorment, però darrerament es van celebrar les Festes de les Famílies —a l’escola Mediterrània, el 21 de maig, i a l’Escola Els Pins, el 3 de juny—. Ambdues van comptar amb una important participació de la canalla i els nostres monitors van poder copsar l’interès pel nostre esport per part dels nens i nenes i també de pares i mares que volien informar-se de les diverses possibilitats perquè els seus fills i filles aprenguin aquest joc mil·lenari. Crec que, fins i tot, en algun cas vam esgotar les targetes del club.

Escacs, CornellàOrganitzada per l’Ajuntament, també, el dissabte 27 de maig va tenir lloc a Can Mercader la Cloenda de l’Esport Escolar, en què s’atorga un record a tots els nens i nenes que hi participen i també als clubs i entitats que organitzem activitats per als més menuts.

Escacs, Cornellà

El nostre monitor Dani Llargués amb l’alcalde de la ciutat, Antonio Balmón, i els cinc «dobladitos» que van recollir el premi a la Cloenda de l’Esport Escolar: Miguel Cabrillana, Iker Alcalde, Miguel Moreno, David Álvarez i Unai Jodar.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàCrec que ja us he posat al dia. En les properes cròniques us continuaré informant de les nostres activitats, tant de club com individuals i ampliaré alguna de les que ja he esmentat. Especialment amb alguna de les partides que darrerament ha jugat en Gonzalo Quirhuayo. En una d’elles vaig poder observar, en viu i en directe, com es dóna un mat amb alfil i cavall. Tots l’hem practicat per si algun dia es dóna el cas, però fins ara no l’havia vist en una partida viva. Segons em va comentar, hi ha tres tècniques diferents. La que va emprar ell és la que anomena del serrucho. Un dia li demanarem que ens en faci una classe magistral, però si no, intentaré pujar-la al web perquè vegeu com s’aconsegueix aquest mat, el més difícil de tots els que es poden donar en el nostre joc.

I un apunt final: ja hem arribat als 80 socis i sòcies i als 50 federats, amb la incorporació de Cristina Zavala, la mare de l’Ivan i la Irene Planella. Benvinguda al Club!

Per on començo?

dijous, abril 6th, 2017

No és la primera vegada que se m’acumula la feina. L’activitat és tan intensa que costa començar a escriure alguna cosa. Tanmateix, la gran prioritat és informar-vos a tots: socis i sòcies, pares i mares, i també a tots els seguidors i seguidores d’aquesta pàgina web. Que sabem que en sou molts, perquè ja hem superat les 50.000 visites, amb un bon grapat de comentaris i de likes al Facebook. I n’esperem encara més. Per això seguirem publicant, perquè sapigueu ben bé com està el club, les previsions i les futures activitats. Així que avui us farem un petit resum del que ha succeït des de la darrera crònica i del que està per venir.

Play off de la Lliga Catalana

Ja fa dies que es va disputar la primera eliminatòria dels play off. Els equips «A» i «C», com sabeu, van passar ronda directament. No és el cas de l’equip «D», que es va haver de desplaçar fins a Mataró per jugar contra el Cerdanyola-Mataró «B». El resultat va ser decebedor: ½ a 3½, amb només unes taules d’en Sebastián Buitrago i alguna partida en què el desenllaç podria haver estar diferent. Però els «doblados» no ens rendim mai. Feia diverses jornades que muntàvem les alineacions tenint en compte que diversos equips podien jugar els play off i calia respectar l’article 12.1 del Reglament de Competició. De fet, alguns companys ens havien preguntat sobre algunes d’aquestes alineacions, ja que no n’entenien els motius. Ara ja ho tenen ben clar i ens han felicitat per la previsió.

Escacs, CornellàTot això ve al cas perquè segurament hi ha molts club que el desconeixen. Literalment, diu:

«Article 12
12.1 El primer equip (A) serà format per tants esportistes titulars com siguin necessaris, en la categoria que tingui, d’acord amb la llista segellada per la FCE d’ordre de forces, incloent-hi els números bis corresponents, des del 0 fins el bis del darrer número de titular. Malgrat això, un esportista, per jugar les Fases Eliminatòries (Play-offs) i les Finals Catalanes per determinar el Campió de Catalunya de cada categoria amb un “equip X”, caldrà que el total de partides alineat amb equips de categoria superior a “l’Equip X” (durant la fase regular) no sigui superior al total de rondes que ha estat alineat aquella temporada durant la fase regular a “l’Equip X” més les que ha jugat en categories inferiors a l’equip X. […]»

Qualsevol jurista us diria que el desconeixement de la llei (norma, en aquest cas) no eximeix del seu compliment. Observant l’acta de l’encontre ens vam adonar que el primer tauler de l’equip rival no hauria d’haver jugat. Vam reclamar, per tant, a la Federació Catalana per alineació indeguda. I uns dies més tard l’FCE ens donava la raó, la qual cosa ha fet que el nom del nostre equip «D» figuri entre les paperetes de la 2a ronda, els quarts de final.

Així, el sorteig posterior ens ha deparat els següents emparellaments:

  • Peón Doblado «A»Colón Ateneu «B»
  • AtzucacPeón Doblado «C»
  • Peón Doblado «D»Vall del Tenes «C»

Analitzem una mica: l’equip «A» ho tindrà complicat, ja que el rival és dels més difícils de la categoria. Però cap torneig es guanya sense baixar de l’autobús. Caldrà lluitar i suar la victòria. No dubto que els nostres companys es deixaran la pell per estar a semifinals. Quant a l’equip «C», ja s’ha fet molta conya pel WhatsApp. Pels qui no esteu al dia, l’Atzucac (un nom molt ben trobat) és el club del Centre Penitenciari de Puig de les Basses, a Figueres. Ens haurem de llevar ben d’hora, ben d’hora, i passar tres controls abans d’asseure’ns a jugar. Esperem tornar amb la classificació per semifinals. I si no, aprofitarem el viatge per visitar el Museu Dalí i no tornar amb les mans buides. I pel que fa a l’equip «D», es trobarà amb un rival que ha estat una presència constant aquesta temporada: el Vall del Tenes. L’equip «C» s’hi va enfrontar a la primera ronda de la Lliga, llavors contra el seu equip «E». El nostre primer equip hi va lluitar en la Copa Catalana. I ara, per tancar el cercle, ens les veurem contra el Vall del Tenes «C». Veig un matx igualat, que es decidirà per la mínima. I tant de bo caigui del nostre costat. Tot això ho sabrem després de Sant Jordi.

Nous socis i sòcies

Recentment s’han inscrit al club diversos socis i sòcies, sobretot nens i nenes provinents de diversos països del món. Som molt a prop de 80, dels quals gairebé 50 estan federats, el que ens situa pràcticament entre els 40 clubs de Catalunya amb més jugadors federats. Voldria remarcar la qüestió de la diversitat, ja que comptem amb socis i sòcies provinents de més de deu nacions. A tots us donem la més afectuosa benvinguda i desitgem que gaudiu en el nostre club. Ja en sou una part important i no ho dic només per quedar bé. Segur que ben aviat en sereu també una part destacada, però això ja depèn de vosaltres. Tingueu present, tanmateix, que els nostres entrenadors i altres companys del club us ajudarem a aconseguir-ho.

Escacs, CornellàQui ja n’és, una part destacada, és la darrera incorporació al club. Em refereixo a en Gonzalo Quirhuayo, un noi provinent del Perú i que, amb tan sols quinze anys, ja s’està guanyant la nostra estima i l’admiració dels nostres «dobladitos». Perquè és un exemple per ells que els ajudarà a progressar més ràpidament: Mestre FIDE als 9 anys, guanyador quatre vegades dels Campionats Panamericans —és a dir, de tota Amèrica, des d’Alaska a la Terra del Foc— i viatger incansable que ha recorregut gairebé tots els continents per disputar partides i, sobretot, per gaudir jugant a escacs. Són anys d’esforç, dedicació i estudi. I de moment ja ha aconseguit que alguns «dobladitos» vulguin tornar a les classes per millorar el seu joc. Fins i tot el divendres, en què va venir per primer cop al club, va jugar una partida amb en Nil López: no havia vist mai en Nil tan concentrat i tan calladet jugant.

Escacs, CornellàEl Campionat de Catalunya d’Edats

Aquest cap de setmana es disputarà aquesta prova, en la qual hi tindrem un representant que s’hi ha classificat per mèrits propis: en Miguel Cabrillana, que lluitarà per ser el millor sub-10 de Catalunya. De ganes no li falten. Enguany, a més, comptarà amb l’ajut d’en Dani Llargués, que actuarà com el seu entrenador personal, analitzant les partides jugades i les que s’han de disputar. A la foto el podeu veure en l’últim torneig en què ha participat, en el qual es va endur el premi del seu tram d’elo. Ànims, campió! (I no t’entretinguis gaire en el jacuzzi de l’hotel.)

Dia de l’Esport al Mediterrània

Aquest diumenge 2 d’abril es va celebrar aquesta jornada familiar i esportiva a l’escola Mediterrània. Com cada any, hi vam participar muntant taules d’escacs perquè tothom, grans i petits, poguessin jugar unes partides. I explicant el nostre joc a tots aquells que no el coneixien i que en volien aprendre ni que fos els fonaments. Quan encara no era l’hora d’inici i en Jesús i jo encara col·locàvem peces, ja hi havia nens i nenes asseguts. A poc a poc la filera de taules es va anar omplint i no es va buidar fins gairebé les dues del migdia. I perquè vam començar a recollir, que si no…

Poc després de les 11 s’hi va apuntar també en Gonzalo. Al cap d’una estona observant, es va asseure i va començar a exposar-li a un nen les pautes bàsiques per dedicar-se al nostre esport i millorar el seu joc. La seva forma d’explicar, tranquil·la i didàctica, va fer que de seguida s’hi formés un petit grupet de tres o quatre nens que observaven la seva lliçó magistral amb silenci i atenció. I que es van quedar bocabadats quan els vaig informar que aquell noi que els havia estat ensenyant era campió d’Amèrica infantil i juvenil.

Us deixo aquí algunes fotos de la jornada, realitzades per un servidor i per Mari Ángeles Sola, mare de l’Iker Alcalde.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, Cornellà

Escacs, CornellàLa Copa Catalana

Abans he comentat que el Vall del Tenes ha estat un club rival en diverses ocasions aquesta temporada. La primera va ser, precisament, en aquesta competició. En la fase de Barcelona van superar l’equip «A» en el desempat, proclamant-se campions de la província. Però no ens havíem enfrontat directament. Aquest cap de setmana la cosa va ser diferent. A Amposta es va celebrar la final de Catalunya, en la qual vam competir amb un equip de quatre jugadors: Francisco Olivares, Gustavo Magallanes, Dani Llargués i Byron Zambrano. El resultat, excel·lent, el comentarem en la propera crònica, però ja us avanço, pels qui encara no ho sapigueu, que el Peón Doblado es va proclamar Campió de Catalunya de 1a categoria, just per davant de l’equip de Vall del Tenes.

Anem acabant

Escacs, CornellàCrec que, un cop més, m’he excedit lleugerament —o no tan lleugerament— amb la crònica. Voldria acabar amb una imatge suggerent: una de les nostres «dobladitas», la Martina Moya, a punt d’acabar la classe del dilluns, es va entretenir muntant un petit castell amb peces de plàstic. Els escaquistes més veterans en diem una fortalesa, tot i que ella la va construir a la seva manera. I em va semblar una bona metàfora per definir el club en aquests moments, a banda de donar-me la idea pel fons musical.

La propera setmana, tot i que el club romandrà tancat per les festes de la Setmana Santa, us informarem amb més detall de la final de la Copa Catalana i del desenllaç del Campionat de Catalunya d’edats, en què esperem que Miguel Cabrillana torni amb una nova copa sota el braç.

Good, good, Johnny B Goode

dijous, març 23rd, 2017

És difícil sintetitzar en una frase la trajectòria del club en aquesta Lliga Catalana que tot just acaba de finalitzar, almenys en la seva fase regular. Són tantes les imatges que em vénen al cap, les emocions, els patiments, les anècdotes… Queda clar que els fitxatges que vam fer a principis de temporada, grans fitxatges, ens han conduït a la situació actual. I no em refereixo només als del primer equip, Francisco Olivares, Emilio Carrasco i Gustavo Magallanes, sinó també als d’equips inferiors, Sebastián Buitrago i Francisco Javier (Paco) González. Tots ells, integrats plenament en el Peón Doblado, un club que —rectifiqueu-me si m’equivoco— ja s’estimen tant com els més veterans, amb qui han lluitat colze amb colze per aconseguir el que tots sabeu a hores d’ara, l’ascens, ni més ni menys, de tres dels nostres equips: l’equip «A» a Preferent, i els equips «C» i «D» a 2a provincial. I com a campions de grup, el que ens dóna dret a lluitar pel Campionat de Catalunya de les categories respectives. Si a això hi afegim que també participarem en la final de la Copa Catalana de 1a categoria, podem parlar, sens dubte, d’una temporada gairebé immillorable. Dic gairebé perquè encara no ha acabat i tant de bo no sigui aquesta la darrera celebració (ens manca la cirereta, oi?). El que sí que podem afirmar és que és la millor en els dotze anys d’existència del club.

Algun soci, mig en broma, em demanava una declaració institucional com a President. No sé si això se’n pot considerar, però és la meva forma de manifestar l’orgull —com deia el rei “emèrit”— que sento en representar-vos a tots els «doblados». I, no me n’oblido pas, també als «dobladitos». Perquè el Peón Doblado, malgrat tots els èxits esportius que s’assoleixin, perdria la seva raó de ser sense vosaltres, nens i nenes que ompliu les sales amb la vostra alegria i les vostres ganes de jugar. Perdoneu-nos si, de vegades, no podem seguir el vostre ritme. Els anys no perdonen.

Després d’aquesta introducció —no diré breu, però estareu d’acord amb mi que l’ocasió s’ho mereixia—, passarem a explicar com va anar la jornada.

L’equip «A»

El primer equip afrontava l’última jornada amb ànsia per guanyar. L’empat al capdavant amb el Gavà feia que només un bon resultat ens valgués. En cas que el Gavà guanyés en el seu desplaçament contra el Vilafranca «B», el desempat entre nosaltres i ells era el mitjà per saber el guanyador. Per això esperàvem aquesta última ronda amb ganes. El Sant Feliu «B», de fet, va presentar un bon equip i va estar a prop de fer que no celebréssim la festa. Les partides començaven, això sí, bé. La primera partida la va guanyar Magallanes, que va tenir un dia inspirat i aviat va fer valer la seva superioritat. Santolaria seguia amb la seva ratxa positiva de les últimes jornades i també aconseguia situar les seves peces en la setena fila, amenaçant el contrari i fent que abandonés ràpidament. Era molt important la seva victòria, ja que la superioritat (en elo) dels nostres primers taulers feia presagiar un gran resultat. En el meu cas, no va poder ser, i vaig perdre després que el meu rival jugués el final amb menys d’un minut en el rellotge, avisant-li en cinc ocasions que havia d’apuntar les jugades. En certa manera, la partida es perdia per no saber jugar amb aquests detalls: temps, delegat i paciència. També falta de pràctica de finals, per descomptat. [Iván Humanes, Cornellà de Llobregat.]

Escacs, CornellàEl marcador es situava en 2 a 1 i la resta de partides no estaven clares. En Daniel Montoya aconseguia millorar la posició i va arribar a tenir un peó d’avantatge que no va ser suficient i finalment va fer taules. Quedaven quatre partides i teníem molt poc temps. Rubén acceptava la proposta de taules: tenia una posició complicada. Només restaven tres partides i tots tres apurats de temps. Em vaig aixecar quan em quedaven dos minuts de rellotge per veure com evolucionaven les altres dues partides i l’Emilio em deia que em tranquil·litzés; sorprenent, perquè a ell només li quedaven trenta segons. Torno a la meva partida; al meu rival li quedava un minut i em vaig decidir a sacrificar-ho tot per entrar en una xarxa de mat i aconseguir un nou punt que assegurava l’empat com a mínim. Minuts després l’adversari de Francisco aconseguia les taules en trobar un escac continu i guanyàvem el matx. Tot seguit la fúria xilena Emilio Carrasco firmava les taules.

El partit havia finalitzat 5 a 3, però no sabíem com anava el Vilafranca «B» vs Gavà, així que vaig introduir els resultats a la web de l’FCE. En aquell moment érem campions virtuals, però no era suficient i vaig trucar al telèfon del Vilafranca. El delegat del primer equip, emperò, no en sabia res. Quins nervis! Alguns jugadors ens vam dirigir al bar i l’Iván Humanes, que feia estona que havia marxat, ens retransmetia per WhatsApp el Carrusel Deportivo. Oh! Nou WhatsApp! Vilafranca «B» ha guanyat al Gavà!!! Brindis per celebrar que havíem aconseguit ascendir per primer cop en la nostra curta història a la categoria Preferent.

Aprofito per felicitar a tots els jugadors del Club, persones i col·laboradors que han confiat en nosaltres!

Després arribaria el presi, que s’havia quedat sense botifarres d’Hostalets perquè el xarcuter s’havia jubilat. [Dani Llargués, Cornellà de Llobregat.]

L’equip «B»

Ja no ens jugàvem res, llevat de la lluita pel 3r lloc amb el nostre rival, l’Hostalets de Pierola. Per tant, ens ho vam prendre com una jornada festiva, malgrat que, de bon matí, en Ramon ens comunicava que no podria venir perquè la seva filla estava malalta. Desitgem que, quan aparegui aquesta crònica, la nena ja es trobi bé i pugueu celebrar junts la temporada «doblada».

Vam haver d’improvisar, tot i que l’equip contrincant presentava també dues baixes, el que va fer que el nostre «dobladito» que havia de jugar en el 6è tauler, en David Álvarez, ja sumés el primer punt de l’equip sense despentinar-se. Abans he parlat d’una jornada festiva, i no n’hi ha per menys, ja que va ser per riure. Per començar, quan dúiem mitja hora jugant, els companys de l’Hostalets em preguntaren si el nostre 4t tauler no vindria. Sorprès, em vaig girar i vaig constatar que, efectivament, l’Agustí no hi era. Davant del tauler, és clar, perquè havíem anat en el seu cotxe. Ràpidament em vaig dirigir al bar del Casal i me’l vaig trobar llegint tranquil·lament el diari, ja que es pensava que no jugava. Un cop assegut, va recuperar el temps… i va perdre. Havia confós la dama amb un alfil i el sacrifici que pretenia es va convertir en un regal.

En el meu cas l’error va ser una mica més subtil. L’avantatge que vaig tenir durant tota la partida es va esvair es un tres i no res per un moviment de cavall inadequat. 2 a 1 i en Guirado semblava també perdut: cinc minuts de rellotge contra una hora del seu rival, més dos peons de desavantatge. Vaig sortir a airejar-me i quan vaig tornar signaven les planelles. El resultat semblava evident, però no. En Samuel Pérez —l’autor de la foto de l’equip— també s’havia equivocat. Un altre regal que empatava, en aquest cas, el matx.

Com deia, per riure. Tanmateix encara quedava en joc la darrera opera buffa. Francisco Rivas guanyava qualitat i disposava d’un atac brutal sobre el rei. El seu contrincant, a més, li facilitava les coses permetent-li un descobert que, en el pitjor dels casos, li reportava una nova torre d’avantatge. Així ho vèiem tots, locals i forasters. Però ell veia altres coses: un parell de peons passats i units que el preocupaven. I va deixar estar la torre per eliminar-los. La conseqüència, l’habitual: si deixes passar l’oportunitat, el rival es refà i, tal com va succeir, va recuperar el material perdut fins que només van quedar els dos reis sobre el tauler. (Aquí obro un parèntesi. Mentre això succeïa a la sala, en David Guirado i jo ens assabentàvem de la mort de Chuck Berry, un dels grans mestres del rock and roll i figura destacada en la història de la Música. Tanco el parèntesi.)

Final, doncs, 2½ a 2½ que, si més no, ens ha mantingut en la 3a plaça, gens menyspreable. L’única decepció, com ha comentat abans en Dani, és que, a més, no vaig poder comprar botifarres ni salsitxes perquè els propietaris de la carnisseria Sala tot just feia un mes que s’havien jubilat.

Escacs, CornellàAbans de marxar em van comentar que possiblement l’any vinent ja no participin com a equip en la Lliga, atès que diversos jugadors han marxat i d’altres ho faran en breu. Lamento aquesta circumstància, perquè els dos anys que hi hem anat hem estat molt ben rebuts. Els desitjo molta sort en els seus nous clubs.

Els equips «C» i «D»

Com de costum, no us puc donar massa detalls d’ambdós equips. Per sort, tinc una certa capacitat deductiva, que no em serveix de gaire quan jugo a escacs però que em permet esbrinar com es van desenvolupar les partides.

Escacs, CornellàL’equip «C» s’enfrontava al Castellar «C». Només calia mig punt per ser campions de grup i es va aconseguir sobradament. Al migdia el marcador ja reflectia un 2 a 0, fruit de les victòries d’en Jordi González i d’en Roberto, que es van refer dels dubtes de la jornada anterior. Més tard arribarien unes taules d’en Byron i la derrota d’en Manuel Cardoso, o viceversa, que la meva bola de vidre estava una mica entelada i no puc assegurar l’ordre. El que importa, però, és el resultat final, 2½ a 1½, que ens confirma com a campions de grup i permet al nostre rival, el Castellar «C», gràcies a la combinació dels altres resultats, pujar també de categoria com a segon de grup.

L’equip «D» ho tenia, d’inici, un pèl més complicat. Del matx contra el Sant Feliu «C» havia de sortir el campió del grup. Amb els dos equips empatats i ja a 2a provincial passés el que passés, els nostres companys necessitaven guanyar per assolir el primer lloc. Amb la mínima era suficient, però, pel que sembla, estaven afamats i van mossegar fins a obtenir els quatre punts en joc. Una victòria clara que els situa també en els play off de 3a provincial, juntament amb els companys de l’equip «C».
Escacs, Cornellà

L’equip «E»

Escacs, CornellàEls nostres «dobladitos» (amb un «doblado» infiltrat, com podeu veure a la foto) van fer via cap a Castelldefels per disputar el matx contra el seu equip «C». Alguns hi van anar amb Renfe (i van arribar a l’hora!), d’altres en moto (xupopapapa, en moto), i els més tradicionals en cotxe. I es van trobar amb un equip que necessitava guanyar per pujar de categoria i que no va voler arriscar; la prova, el seu elo mitjà, 1887, molt superior al dels nostres companys, 1561. Aconseguir puntuar hauria estat gairebé un miracle. Els nens, Gerard, Unai i Miguel Cabrillana, no van poder donar la sorpresa, però l’infiltrat no li va posar les coses tan fàcils al seu rival. Al final, però, els més de 200 punts d’elo de diferència s’havien de notar, i en Miguel Cabrillana Sr. va haver de deposar les armes i rendir-se.

Al principi de la temporada no teníem gaire clar si presentar un cinquè equip. El temps ha confirmat l’encert de la decisió i no ens n’hem penedit gens. L’equip «E» ha servit perquè els «dobladitos» poguessin participar també a la Lliga Catalana, que els ha servit de rodatge i per endinsar-se en el sentiment de grup que comporta aquesta competició. També, òbviament, els ha preparat millor per al proper torneig que molts d’ells disputaran, el Calculín, en el qual podran desplegar tots els coneixements adquirits. Segur que a principis de maig tindrem més coses a celebrar.

Els play off

Aquest dimarts es va realitzar el sorteig de les eliminatòries, en el que, com ja hem dit, hi havia tres equips «doblados» dins del bombo. Bé, més que un bombo, era un tàper. I en lloc de boles (calentes o fredes) hi havia paperetes. L’FCE no és la UEFA, i tampoc no calia tanta parafernàlia. Amb alguns problemes de so, el sorteig va començar puntualment. Degut al nombre d’equips, la primera eliminatòria és d’ajust en moltes categories i vam tenir la fortuna que els equips «A» i «C» se n’hagin lliurat i passin directament a quarts de final. L’equip «D», per contra, haurà de disputar el seu passi a la següent ronda contra el Cerdanyola Mataró «B» en la seu d’aquest club: c. València, 92-94, baixos, de Mataró. Per Sant Jordi es reprendrà la competició amb tots els equips i esperem seguir comptant amb tres en els quarts de final. Els nostres companys del «D» lluitaran per seguir fent història.

Punt i seguit

Si teniu costum de llegir —i espero que així sigui—, avui us podeu saltar la lectura programada. Després d’aquesta llarga crònica, ja heu complit a bastament amb la lectura diària. I com que ja deu fer estona que en Chuck Berry ha deixat de sonar, podeu escoltar el breu clip que l’amic Alfonso Pardo ha enregistrat pel Peón Doblado en viu i en diferit (el directe va ser el dissabte per la nit, per animar els jugadors del club davant de la jornada que es presentava). Gaudiu-ne! Ens retrobarem ben aviat, perquè la temporada continua.

No us desitjaré un bon any…

dijous, gener 12th, 2017

Perquè estic plenament convençut que ho serà. Pel Peón Doblado, almenys. A pocs dies d’encetar la Lliga Catalana, ja sabreu que enguany hi presentem cinc equips. Cinc! Pocs clubs de Catalunya compten amb la lletra «E». Amic Javier, ja saps que agraeixo moltíssim els teus comentaris, però em sembla que aquest cop no m’hauràs de rectificar si dic que és la primera vegada que inscrivim tants equips. A més, com a aperitiu de la Lliga, aquest cap de setmana es juga la Copa Catalana, amb dos equips del club presents, un a la 1a categoria i un altre a la 3a. I amb possibilitats d’accedir a la final de Catalunya. En això hi tenen molt a veure els reforços d’aquesta nova temporada, en què tindrem tres equips que, a priori, gaudeixen de molts números per aconseguir l’ascens de categoria. Hem de ser prudents i cal respectar, òbviament, tots els equips rivals, però la temporada és molt il·lusionant.

Com de costum, a la pàgina de la Lliga Catalana hi trobareu el calendari i la informació actualitzada, setmana rere setmana, de la situació de tots els nostres equips. Aquest any hi haurà també una novetat: fins ara tot el Peón Doblado jugava a casa quan tocava; aquest temporada, però, degut en part al nombre d’equips, jugarem de forma alterna: A i D a casa i B, C i E a fora, i viceversa. Així que hi haurà escacs a l’Espai Esportiu tots els diumenges al matí. Un apunt pels equips que ens hagueu de visitar i no sapigueu on som. Podeu trobar-nos a la pàgina corresponent de la nostra web o, mitjançant el Google Maps, si cerqueu directament Peón Doblado, l’aplicació us donarà la nostra adreça exacta.

Abans de tot això s’han disputat tot un seguit de tornejos individuals amb participació de «doblados» i «dobladitos», que us comentaré de forma breu.

III Sunway Sitges Internacional Chess Festival

Un total de sis companys inscrits, tres en el grup A —ja fa temps que us vaig assegurar que tindríem «doblados» en els grups A— i tres més en el grup B. El primer classificat de tots ells ha estat en Francisco Olivares, Mestre FIDE que, provinent de Cuba, ocuparà el primer tauler del primer equip i a qui donem la benvinguda al club dels «doblados». En segon lloc, en Marcelo Panelo, Mestre Internacional argentí que potser l’any vinent ocupi el primer tauler del primer equip. I en tercera posició, en Gustavo Magallanes, Mestre argentí de moltes coses —d’escacs encara no, almenys oficialment—, que reforçarà el quart tauler de l’equip «A».

En el grup B, el primer classificat ha estat en Byron Zambrano, tot i el bye laboral que va haver de demanar. El resultat li reportarà 118 punts d’elo FIDE, gràcies a la k=40 que està aprofitant perfectament. La seva trajectòria és espectacular i ben aviat el veurem, segur, en el primer equip. Una mica més avall trobem el nostre estimat Daniel Montoya, en la seva preparació de cara a la Lliga. L’acompanyava, esclar, en Manel Santolaria. Tots dos tancaran els taulers del primer equip quan estigui al complet. I estic convençut que sumaran molts punts. La lluita pel pitxitxi serà aferrissada.

VI Obert de Nadal del Guinardó

En aquest torneig s’hi va apuntar dos companys, ambdós en el grup B: Marc Alquézar i Byron Zambrano, molt actiu en el tram final de l’any. Tant l’un com l’altre van acabar amb 4½ punts, si bé en el cas del Byron, amb dos byes demanats. Es deu haver pres una d’aquelles begudes isotòniques que diuen que et donen ales. (No diré el nom a no ser que esdevingui patrocinador del club.)

No vull deixar d’esmentar la bona participació d’un antic «doblado», en Daniel Peirón. Empatat en el primer lloc amb tres escaquistes més, va tenir la mala fortuna de comptar amb el pitjor desempat i es va haver de conformar amb la quarta plaça.

II Torneig d’Hivern d’Escacs actius de Sant Boi

Tres «doblados» vam disputar aquesta competició de semiràpides. Francisco Olivares, amb 6½ punts, va aconseguir la 3a plaça, perjudicat també pel sistema de desempat, ja que va quedar empatat en el primer lloc. Malgrat tot, és el seu primer trofeu com a membre del Peón Doblado. No cal que us digui que no serà pas l’últim.

A més distància trobem en Marc Alquézar, amb 4 punts, després d’haver disputat les vuit rondes sense arribar tard a cap d’elles, el que, en si, ja és tota una novetat. I amb 3 punts, un servidor, gens insatisfet amb el torneig realitzat, malgrat alguna imprecisió en alguna partida.

Peón Doblado, escacs

El podi del Torneig d’Hivern d’escacs actius de Sant Boi, amb el company Francisco Olivares a l’esquerra. Foto: Club d’Escacs Sant Boi.

Peón DobladoI Torneig Obert de Reis Club Escac Mat de Martorell

El mateix dia que l’anterior se celebrava aquest torneig de ràpides. Hi van participar un «dobladito», en Miguel Cabrillana, i la família Planella al complet: Jordi, Ivan i Irene i també en Xavier, el germà bessó d’en Jordi.

Els resultats van ser espectaculars: Jordi Planella, segon de la general (maleïts desempats); Ivan i Irene Planella, primer i segona de la categoria sub-8 respectivament; i Miguel Cabrillana, millor sub-10. No està gens malament.

Sant Tornem-hi

Després d’aquest breu repàs al passat, reprenem el present. Recordeu: diumenge 15, Copa; diumenge 22, Lliga. Dissabte 21 comencen també les fases prèvies del Campionat de Catalunya per edats (el Comarcal, vaja). Els «dobladitos» que us hi vulgueu apuntar, aviseu-nos, tot i que volem prioritzar la Lliga i el Calculín, que es disputarà posteriorment. Donada aquesta duplicitat, enguany el club cobrirà el 50% de les inscripcions al Comarcal i al Calculín.

Us recordo també, per tots els que no l’hagueu vista, que el proper dimarts 17 de desembre, l’Espai VO projectarà la pel·lícula El caso Fischer. En les columnes de la dreta hi trobareu més informació.

Ja està. Poseu-vos les piles. O preneu aquella beguda isotònica que he esmentat abans. Us necessitem en plena forma per sumar punts en els equips del club durant la lliga regular i, tant de bo, en els play off posteriors. Som-hi!

ChesScalextric

dilluns, desembre 19th, 2016

Ja fa uns quants dies que vam celebrar la X Trobada Infantil Peón Doblado i em consta que molts de vosaltres estàveu esperant aquesta crònica.

Durant la convocatòria vam anunciar una sorpresa. Es trobava a la sala 3 i alguns dels participants ja hi van treure el nas abans que despleguéssim les mampares. Hi havíem muntat un circuit d’Scalextric de dos carrils. En sentit estricte hauríem de parlar d’un circuit d’slot, que és la paraula que el defineix sense recórrer a marques comercials, però, popularment, si parlem d’scalextric, tothom sap a què ens referim.

En lloc del sistema Masnou habitual, vam decidir de fer-ne un d’invers, de forma que els guanyadors de les partides, com a premi, tinguessin l’oportunitat de donar gas a les maquetes i córrer unes voltes pel circuit, d’uns 12 metres de corda. I en alguns moments, la feina se’ns acumulava.

A mig matí vam fer una paradeta perquè els nens i nenes —i els monitors— poguessin esmorzar i agafar forces per seguir pensant… i per activar el polsador del comandament. També vam oferir la possibilitat de participar en les curses a tots aquells i aquelles que no havien aconseguit encara cap victòria damunt el tauler. Perquè, en definitiva, el que volíem era que tots s’ho passessin bé, pensant o corrent.

Trobada 2016 Peón DobladoTrobada 2016 Peón DobladoTrobada 2016 Peón DobladoTrobada 2016 Peón DobladoEn la Trobada hi van participar un total de 22 nens i nenes —i segur que alguns, ara, es lamenten de no haver vingut—. La gran majoria eren «dobladitos» o socis del Molí Nou, que va enviar una molt bona representació. I un parell d’amics del Comtal, que ja són habituals de les nostres Trobades i tornejos. La classificació final —segurament el menys important en les Trobades— va estar encapçalada per en Lucas Sánchez, del Comtal, seguit per dos «dobladitos»: Miguel Cabrillana i Xavier Escaler. Podeu trobar-la completa a la pàgina de les Trobades Infantils.

Seat 600 Peón DobladoCom a anècdotes —ja sabeu que m’agrada explicar-les—, tenim el cas d’en Pau Jordan, que no sé si els escacs se li donaran bé (només té 6 anys), però el que sí que vaig constatar és que amb el comandament i controlant un cotxe d’slot, és tot un crac. I en Lucas Sánchez, que es va enamorar d’un 600 que hi havia, ja que, segons em va comentar, és col·leccionista de maquetes d’aquest popular i carismàtic cotxe de Seat. Així que aquí li deixo una foto del que la marca Scalextric va fabricar per commemorar el 40è aniversari de la marca.

Finalment, vam desconnectar el circuit i vam donar per clausurada la jornada… No, no encara. Ens quedava una segona sorpresa. Però, abans, seguint un suggeriment d’en Jesús Martínez —responsable també del títol—, vam llançar la idea d’una Mannequin Challenge. Tothom, nens, nenes, pares, mares, monitors i personal d’assistència, s’hi van afegir entusiàsticament i el resultat el podreu veure —us ho prometo— en els propers dies.

I, per fi, la sorpresa final. Un sorteig amb un premi que es va endur en Biel Castaño. Gran part de l’audiència va donar per suposat que aquell petit paquet contenia un rellotge —d’escacs, és clar—. I en Biel el va desembolicar. I va obrir la caixa. I el va treure. I seguia pensant que era un rellotge. Fins que va estripar l’embolcall de bombolles i es va adonar que era un cotxe de la marca SuperSlot —l’Scalextric britànic—, concretament el McLaren 12C GT3 que podeu veure a la foto.

Cotxe slot Peón DobladoPeón DobladoAmb això s’acaba la crònica d’aquesta Trobada. Tanmateix, no em puc oblidar d’un dels nostres «dobladitos», en Miguel Cabrillana, que aquest darrer cap de setmana es va proclamar campió sub-8 en el 4t Torneig Nadalenc del CE Cornellà, tal com podeu veure a la foto, obra de Lydia Primo, la seva mare.

Loteria

Ja hem adquirit els dècims de la loteria d’enguany. El número, el 20918. Enguany, gràcies a la vostra col·laboració, hem venut més participacions que mai. Així que esperem que el proper dia 22 tots tinguem una bona alegria. I si no és així, no la perdeu (l’alegria), que l’any que ve tornarem a gaudir d’unes bones partides d’escacs i d’una gran Lliga Catalana. Bones festes a tothom!

Maleïda taula 1

dijous, desembre 8th, 2016

Darrerament alguns «doblados» hem participat en diversos tornejos. I hi ha hagut una constant gairebé en tots ells: la taula 1 està maleïda i quan hi hem jugat no hem aconseguit la victòria. És clar que jugar a la taula 1 vol dir que ho estàs fent bé, almenys fins a aquell moment, perquè t’hi treuen ràpidament si no guanyes.

Començarem pel XXXIV Open de Martorell, en el qual hi vam jugar dos socis: Ignasi Archs i Byron Zambrano. Atès que un servidor era el primer del rànquing del grup C (no sé si això és bo), les normes del sistema suís implicaven que ja a la 1a ronda em toqués la taula 1. El que no estava previst era que hagués de jugar contra el company Byron i, tot i que certament no vam guanyar, com sembla preceptiu a la primera taula, almenys vam fer taules, per la qual cosa a la següent ronda ens en vam anar cap avall. I vam tornar a empatar. En el cas del Byron, van ser les seves darreres taules i, després de guanyar al número 2 del rànquing, en Simón Andrino, va encadenar tres victòries més que el van col·locar en els llocs capdavanters. I així va ser que a la 7a ronda s’hagué d’enfrontar a qui finalment aconseguiria el sotscampionat del grup, en José Martín García, a la zona VIP. Sí, perquè ja a partir de la 2a ronda les taules 1 dels tres grups estaven separades de la resta. I es va produir de nou la maledicció: la 1a taula li va passar factura i va patir la primera derrota del torneig. Una nova derrota tot seguit va provocar que se li escapessin les possibilitats de podi, però finalment es va recuperar i amb una victòria a la darrera jornada es va situar en 8a posició havent guanyat el seu tram d’elo amb 6 punts. Un elo que li augmentarà significativament i que el reforçarà de cara a la Lliga Catalana. Capisci, Jesús?

En el meu cas, vaig continuar entaulant fins a la quarta ronda, en què vaig desaprofitar un mat en tres que no vaig veure. Almenys no perdia, però la victòria no arribava. Fins a la cinquena ronda. A partir d’aquí vaig aconseguir tres victòries consecutives que em van apropar als llocs capdavanters, tot i que el sistema de desempat (el primer era el nombre de victòries, sense sorteig) no m’afavoria. Novament unes taules a la 8a ronda, per acabar guanyant la 9a partida, amb la qual cosa em vaig situar, amb 6½ punts, en la 6a posició, l’últim lloc de la general que donava dret a premi. Lamentablement, no estava prevista la concessió d’algun reconeixement per ser l’únic jugador del grup que no va perdre cap matx.

Ens acostarem una mica a casa i anirem a veure què va passar amb els «doblados» al IV Open CE Cornellà. N’hi van participar tres: Gustavo Magallanes, Jordi Planella i David Guirado, amb sort diversa. En Gustavo només va perdre una partida. A la primera ronda li va tocar jugar amb en Lluís Febrero i, desubicat encara, no va poder guanyar el matx. Però es va recuperar i va aconseguir tres victòries seguides, una d’elles en un enfrontament entre GM: GM Magallanes i David GM, l’extresorer del club. Així en David va conèixer una de les noves incorporacions de cara a la propera Lliga Catalana. Una mica més relaxat, feia tres taules consecutives. Victòria a la 8a ronda i, finalment, un empat (a la taula 1!) amb el Mestre Fide Juan Carlos Escandell, qui s’enduria el torneig i deixaria en Gustavo a la 8a posició amb 6 punts.

En Jordi Planella seguia una trajectòria similar, tot i que en el seu cas la derrota es produïa a la 2a ronda. Després de diversos empats i quatre victòries, tancava la seva participació en el lloc 16è amb 5½ punts. Potser podia haver estat millor, però no es va voler perdre el nostre Torneig de Halloween i va demanar un bye a la 6a ronda.

Finalment, en David Guirado era el que partia en un lloc més baix del rànquing, però tot i així, els tres punts aconseguits faran que lluiti per la darrera plaça de l’equip «B» del club en la propera temporada, que està entre ell, en Roberto de la Fuente i jo mateix. Veurem qui s’endú el gat a l’aigua.

Finalment, comentaré la participació d’en Gustavo Magallanes, molt actiu, en el Territorial de Barcelona, grup Barcelonès. Començava com a número 1 del rànquing, per la qual cosa la seva classificació no podia millorar. I més si, ja d’entrada, jugant a la… sí, sí, la taula 1, no superava el seu rival. Es recuperava bé i aconseguia 5½ punts en les sis rondes posteriors, el que el tornava a posar en circulació i novament li tocava jugar a la primera taula. El resultat? Ja us el podeu imaginar: derrota, què si no. Haurem de trobar l’antídot o la forma de superar aquesta maledicció, sobretot de cara al torneig per equips. Potser serà cosa de fumar un bon havà abans de començar a jugar. O, tal com diu la cançó que sona en aquesta entrada, prendre una copa de John Barleycorn.

En la propera crònica trobareu la informació de la X Trobada Infantil. Sé que molts de vosaltres esteu desitjant llegir-la i veure-us en les fotos. I, sobretot, en els vídeos. Estem acabant la postproducció i així que estiguin llestos els penjarem perquè en gaudiu. De moment, però, ja podeu veure les fotos al nostre Facebook.

Abans d’acabar, volem donar la benvinguda i el nostre agraïment a dos nous col·laboradors comercials de la nostra web: l’administració de loteries La herradura, de l’Hospitalet, i en la qual comprem tots els anys la loteria de Nadal (aquest any, sí, aquest any ens toca!), i l’escola d’anglès The Corner, de Cornellà, qui, a més de participar en la nostra web, ofereix a tots els socis del Peón Doblado un descompte del 5% en els seus cursos d’anglès. Només heu de presentar el vostre carnet de soci per a accedir-hi. Aprofiteu l’oportunitat per millorar el vostre nivell d’anglès, que sempre és important.

Post post-Halloween

dimarts, novembre 15th, 2016

Com bé sabeu, ja fa uns quants dies que vam celebrar la 2a edició del nostre torneig de Halloween. Malgrat que enguany l’esdeveniment queia en un pont de quatre dies i que —culpa nostra— vam iniciar els preparatius una mica més tard, la resposta per part vostra va ser excel·lent. En el torneig infantil s’hi van preinscriure un total de 25 nens i nenes, i en el torneig d’adults, la preinscripció va ser de 44 jugadors. Finalment hi van participar 23 nens i nenes i 35 jugadors i jugadora —en singular, perquè de les tres noies que s’hi havien apuntat, només va venir la Joana Ros.

El Torneig infantil

En el torneig infantil, com era de preveure, moltes més disfresses que a la tarda. El comportament va ser exemplar i les rondes es van desenvolupar molt plàcidament. Fins i tot el nombre de preguntes a la taula arbitral va ser mínim, potser perquè molts d’ells, amb un any més, ja han après com funcionen els tornejos i no tenen tants dubtes.

halloween2016_infantilhalloween2016_maquilladorahalloween2016_trofeusAl capdavant de la classificació final no hi va haver gairebé sorpreses. Els dos primers del rànquing van mantenir les posicions respectives. Només en Lucas Sánchez s’enfilava una mica més amunt i li pispava el tercer lloc a en Joel Navarro. En la classificació per edats aconseguien el trofeu en Yarè Taiguara Coloma, en la categoria sub 10, i la nostra «dobladita» Irene Planella, en la categoria sub 8. El millor «dobladito» va ser en Miguel Moreno. I els premis Frankenstein a la millor disfressa —obra, com l’any anterior, de la ceramista hospitalenca Teresa Ribas— van ser per a Alejandro Jesús Carbó —en dura competència amb en Yarè Coloma, tots dos disfressats de pirates— i per a Susana Linares, que recentment s’ha incorporat a les nostres classes extraescolars a l’escola Els Pins, tot i que el maquillatge original ja se l’hi havia esborrat en el moment de fer la foto. Dos premis, perquè enguany vam decidir atorgar-ne un de masculí i un altre de femení. Després vindria el lliurament de trofeus —uns trofeus de metacrilat serigrafiat amb el motiu del cartell realitzats per Lydia Primo i un servidor— i l’aperitiu posterior.

halloween2016_3095_infnenesUn matí divertit en què creiem que tots els nens i nenes que van venir s’ho van passar força bé. Us deixo tot seguit la classificació dels llocs d’honor amb les fotografies dels guanyadors i guanyadores. Si voleu veure-la completa, cliqueu l’enllaç del torneig de Halloween i podreu saber com vau quedar finalment.

Campió
Martí Garcia Gómez

Subcampió
Ivan Planella Zavala

3r classificat
Lucas Sánchez Díaz

Millor sub-10
Yarè Taiguara Coloma Magalhães

Millor sub-8
Irene Planella Zavala

Millor «dobladito»
Miguel Moreno Calvo

Premis «Frankenstein» a la millor disfressa
Alejandro Jesús Carbó Nieto
Susana Linares Serrano

halloween2016_3149_inf1halloween2016_3148_inf2halloween2016_3147_inf3halloween2016_3143_infdobhalloween2016_3146_infs10halloween2016_3145_infs8halloween2016_3151_inffrmaschalloween2016_3150_inffrfem

El Torneig d’adults

halloween2016_3171_adultsEn el torneig d’adults hi van participar aquest any un Gran Monstre —continuaré amb la nomenclatura de l’any passat, ja que parlem de Halloween—, tres Monstres Internacionals, dos Monstres FIDE i tres Monstres Catalans. Al final, el GM Miguel Muñoz, com era d’esperar, es va endur el gat —negre— a l’aigua. I el van acompanyar en el podi el MF Francisco Javier García i el MI Jonathan Alonso. Un any més, el nostre MI Marcelo Panelo es va quedar amb la mel als llavis i per un sol punt en els desempats es va haver de conformar amb la quarta plaça, la que fa més ràbia. Els premis de tram van ser per a en Xavier Planella i per a Antonio Enrique Molina. I els d’edat per a en Ramón Cobo —almenys aquest any el premi del major de 65 no va quedar desert— i per la Joana Ros, qui, a més s’enduria el premi Frankenstein a la millor disfressa. Certament no tenia rival femenina, però no crec que ningú pensi que no se’l mereixia. A la foto no podeu veure la disfressa completa, però us asseguro que quan va entrar a la sala no l’hagués conegut ni la mare que la va parir —perdoneu l’expressió—, si no fos perquè l’acompanyava. I el premi masculí vam decidir atorgar-lo a un «dobladito», en Miguel Cabrillana, després d’una bona tasca de maquillatge per part de la seva mare, la Lydia Primo.

halloween2016_daniEl torneig en sí va anar raonablement bé, malgrat que aquí sí que van haver d’intervenir els àrbitres en algun moment, i amb algun ensurt per part de l’Ivan Planella, a qui li va sagnar el nas un parell de vegades, havent-se d’aturar la partida fins que es va recuperar. El seu esperit competitiu i la seva estima per aquest esport són tan grans que no va voler deixar de participar malgrat aquests problemes i finalment va acabar amb uns meritoris 3½ punts.

A continuació podeu veure la llista dels premiats. Aneu a la pàgina del torneig de Halloween si voleu veure la classificació completa. En el grup de les fotos dels guardonats, lamentablement, no figura la del 2n classificat, en Francisco Javier García, donat que les seves obligacions laborals li van impedir de quedar-se fins al final. I, si en voleu veure més, podeu anar al nostre Facebook, on estaran totes penjades.

Campió
Miguel Muñoz Pantoja

Subcampió
Francisco Javier García Jiménez

3r classificat
Jonathan Alonso Moyano

Campió tram 1901-2100
Xavier Planella Sánchez

Campió tram fins a 1900
Antonio Enrique Molina Ordóñez

Millor major de 65
Ramón Cobo Samprón

Millor sub-16
Joana Ros Alonso

Premis «Frankenstein» a la millor disfressa
Joana Ros Alonso
Miguel Cabrillana Primo

halloween2016_3216_adults1halloween2016_3215_adults3halloween2016_3211_adultstram2halloween2016_3212_adultstram1halloween2016_3214_adultss16halloween2016_3213_adultsm65halloween2016_3217_adultsfrfemhalloween2016_3218_adultsfrmasc

El relax després de la batalla

halloween2016_foto01I després del lliurament de trofeus i bitllets, que en el torneig d’adults també hi ha premis en metàl·lic, i de l’aperitiu, ja de fosca nit degut al canvi d’horari, uns quants vam enfilar cap al bar on fan els millors morros de Sant Ildefons i on ens vam fer una foto a la qual s’hi va afegir també la mestressa, una simpàtica xinesa —perdoneu-me, però no en recordo el nom— a qui no li agraden els escacs tradicionals, sinó que prefereix els xinesos. Algun dia ens haurà d’explicar les diferències. Potser obrim una branca del club dedicada a aquesta modalitat.

En fi, gràcies a tots els qui heu participat en el nostre torneig. Us esperem en la propera edició, en la qual hem pensat en un canvi de dates per evitar problemes de feina i/o d’escola. La idea seria realitzar-lo, a partir de l’any vinent, el dissabte anterior al dia 1 de novembre. Però admetem suggeriments, que seran benvinguts.

Traductor
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish
Cerca a la web
Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • Advocat.cat
  • Viejo Piano
  • Filatelia Llach
  • Gramma arts gràfiques
  • The Corner
  • Mary Pickford
  • Adeslas
  • Ajedrez 21
  • La Herradura
agost 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« juny    
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031  
Categories
Visitants