Archive for the ‘Altres temes’ Category

La Lliga i més

dijous, febrer 15th, 2018

Em permetreu que aquesta setmana la crònica de la Lliga sigui una mica més breu, ja que hi ha un parell de notícies que també crec que són importants. Començarem, com sempre, per la crònica que ens fa Dani Llargués des de Viladecans.

L’equip «A»

Aquest diumenge ens apropàvem una mica més a l’equador de la competició. Ens va tocar competir amb el Viladecans A i B (l’equip «B»). Vam organitzar dues expedicions, una des de Barcelona i una altra des de Cornellà.

Amb els equips definits, a primera hora Slimani ens trucava per comunicar-nos que no es trobava bé, la qual cosa ens obligava a moure les alineacions una posició cap amunt i a rectificar els fulls d’alineació.

Escacs, CornellàA les 9:20, les expedicions que havien sortit de Cornellà arribaven al seu destí, però la de Barcelona feia tard. A les 9:32 els rellotges es van posar en marxa, però no podíem començar el matx degut a què el reglament de la Lliga indica que per poder començar és requisit indispensable que hi siguin presents almenys la meitat dels jugadors de l’equip. Pocs minuts després va arribar el Ramón des de Cunit i vam poder fer les primeres jugades. L’expedició barcelonina arribava poc després i per fi tota la marea doblada era asseguda davant dels taulers. El silenci es va apoderar de la sala fins que en Gustavo Magallanes s’anotà les primeres taules del marcador. Tot seguit perdien Francisco Pizzarro i Dani Llargués, que trencava la ratxa i perdia la seva primera partida en aquesta Lliga. El marcador se situava ½ a 2½.

Poc després de les 12:30 Ramón i Diego Flores firmaven les taules amb els seus respectius contrincants. 1½ a 3½. A la taula 10 hi jugava el Super Jordi, que va guanyar amb una bona partida i se situa com a pitxitxi a la Lliga. (Si no recordo malament no ha perdut cap partida des que juga amb nosaltres al club.) 2½ a 3½. El matx no estava clar; Rubén Martín i Emilio Carrasco tenien posicions favorables, però Jorda estava en una posició inferior i José Archilla amb una posició que només podia aspirar a taules.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàA continuació en Jorda perdia la seva partida i José Archilla sumava de nou mig punt. Quedaven dues partides i tot estava per decidir. La fúria xilena aconseguia imposar-se en un final de torres i peons; per variar, amb poc temps de rellotge. Marcador 4 a 5 i restava només una partida, la del Rubén: era una posició amb un cert avantatge però amb moltes variants i tan sols li quedaven 30 segons; finalment va acordar les taules amb el seu rival i el partit va finalitzar amb el marcador de a . Esperem poder recuperar-nos el proper diumenge. [Dani Llargués, Viladecans.]

L’equip «B»

Escacs, CornellàÉs potser l’equip que es va veure menys afectat per les baixes d’aquesta ronda. El canvi d’en Jordi González, que va pujar a l’«A», per Francisco Rivas, que havia de jugar al «C» i que està fent una gran temporada, amb tan sols una derrota en la 1a ronda, no va suposar cap entrebanc i l’equip va guanyar el Viladecans «B» per 5 a 1. Marco Antonio continua amb la seva serenor i bon nivell; Byron Zambrano va recuperant a poc a poc el joc que li va mancar en el Torneig del CE Cornellà; Andriy Severyn, després d’un inici dubitatiu, va sumant punts per l’equip; i Francisco Chevalier, que no havia competit mai a nivell oficial, li va agafant el ritme i a poc a poc també va puntuant. L’únic que no va aconseguir la victòria va ser en Jesús Martínez, fruit potser de la seva manca de continuïtat i del seu rival, en José Olmo, un jugador solvent amb qui tinc algun compte pendent (però de bon rotllo, eh!).

L’equip «C»

També va patir les baixes d’aquest diumenge. El matx contra l’Espiga de les Corts «D» era, a priori, un matx que es podia guanyar. Però quan les coses es torcen… Ja d’entrada els delegats vam haver d’intervenir en la partida entre Antonio Molina i Lluís Sinyol, ja que aquest darrer va reclamar com a jugada il·legal un moviment de cavall que, després de refer la partida, es va demostrar que era correcte. La partida va continuar però Molina no va aconseguir guanyar el rival. Era el 0 a 2, atès que David Romero, ben d’hora, també havia perdut el punt (amb gairebé 1:30 de temps al rellotge). Roberto de la Fuente sumava el primer punt de l’equip i semblava que el matx es redreçava una mica. Les tres partides restants ja van durar força més. Martí Aguilà, però, no assolia l’objectiu i, en una partida dolenta, segons ell mateix va reconèixer, s’havia de rendir. Quedàvem en Xavi Escaler i jo mateix. En Xavi ho va intentar, però potser se li van escapar algunes jugades que l’haurien deixat en millor posició. Almenys, però, es va prendre el seu temps i va pensar per tots els «dobladitos» junts. Amb el partit decidit, el delegat de l’altre equip em va comentar si ho deixaríem córrer i potser hauria estat així en una posició més igualada. Però aleshores tenia un avantatge de dos peons, un d’ells passat i avançat i, a més, amenaçava de canviar totes les peces, per la qual cosa, el meu rival va abandonar i vaig sumar el darrer punt, encara que ja no servís de res: 2 a 4 i a seguir lluitant per la categoria.

L’equip «D»

Amb una vacant en el darrer tauler, a causa de la pujada d’altres jugadors als equips superiors, no va poder competir contra el Gavà «B», un equip amb jugadors ben forts amb una mitjana d’elo superior als 1800 punts. El resultat, ½ a 5½, ho diu tot. Només vam comptar amb les taules d’en Manuel Cardoso per no deixar el comptador a zero.

El sub-12

Escacs, Cornellà

Els nostres «dobladitos» competint contra el Sant Cugat «B». D’esquerra a dreta: Iker Alcalde, Nil López i Miguel Moreno.

La segona alegria de la jornada va venir de la mà dels nostres «dobladitos». Es van dirigir a jugar contra el Sant Cugat «B» també amb una baixa, però en aquest cas deguda a la coincidència amb les festes del Carnestoltes, per la qual cosa és més d’agrair la presència dels tres que hi van anar: Miguel Moreno, Nil López i Iker Alcalde. Miguel i Iker, amb negres, van sumar els dos punts de l’equip, tancant el marcador amb un 2 a 2 molt meritori ateses les circumstàncies.

El Comarcal

Escacs, CornellàEl dissabte concloïa el Campionat Comarcal d’edats del Baix Llobregat. Comptàvem amb dos participants: Miguel Cabrillana en el sub-10 i Miquel Jimena en el sub-8. Enguany, degut a la baixa participació, alguns del grups d’edat van reduir el nombre de rondes. Així, tant el sub-8 com el sub-10 es van disputar a un total de 5 partides, el que condicionava molt la classificació final, puix una sola derrota gairebé et deixava fora de la lluita pels primers llocs.

I és el que va passar. Miguel Cabrillana no va poder superar l’ensopegada de la 1a ronda malgrat que després va guanyar les quatre partides restants. El que havia de ser una cursa de fons es va convertir en una cursa de velocitat i a en Miguel li van mancar metres de recorregut. Finalment, tot i això, va aconseguir el trofeu al tercer classificat sub-10, després d’una darrera partida en què va aconseguir guanyar peça amb una combinació que se sustentava en un peó clavat de l’adversari.

Escacs, CornellàPel que fa a en Miquel Jimena, que havia complit els set anys tot just abans de començar la contesa, ens ha demostrat que la nostra aposta per ell no era gens arriscada. En la primera jornada no va poder guanyar cap de les dues partides, en la seva estrena com a jugador federat. La tercera va aguantar el fred d’Olesa, amb les muntanyes de Montserrat nevades de fons, per sumar el primer punt per incompareixença del seu rival; el seu premi: esmorzar doble, perquè la Beatriz Alfonso, una de les dues àrbitres auxiliars del torneig, li va donar el de l’altre nen. (Obro un petit parèntesi. Vull agrair a la Beatriz i a la Sònia Martín el seu bon tracte amb els nens, entenent que són això, nens, i que la funció de l’àrbitre/a és més educativa que no pas sancionadora. Gràcies a totes dues.) En la tercera jornada, quarta ronda, arribava la seva primera victòria sobre el tauler. I la darrera… la darrera va ser tot un poema. Competia contra l’Aritz Vitalla, un nen de tan sols cinc anys, amb el qual anaven comentant la partida… mentre la jugaven! La Beatriz i jo els hi vam dir que baixessin la veu diverses vegades, però finalment, després de mirar-nos, vam desistir i els vam deixar jugar. Al final l’Aritz es va endur el gat a l’aigua, però ambdós se’n van anar amb un somriure als llavis… i una medalla al coll.

Escacs, CornellàEscacs, Cornellà

L’esport al punt

El dilluns 12 de febrer, després de la ronda del diumenge, en Dani Llargués i Ignasi Archs vam ser entrevistats a Ràdio Cornellà, en el programa L’esport al punt, que analitza la situació de l’esport a Cornellà, centrant-se en els diferents equips de la ciutat. Vam comptar amb la presència d’en Víctor Collell, cap de premsa del Peona i Peó i conductor del programa Xarxa de mat a 7 de ràdio. Va ser una entrevista curteta atès el poc temps de què disposaven, però vam poder explicar una mica la història del club i les previsions per a aquesta temporada. A la pàgina de Ràdio podeu escoltar l’entrevista completa (a partir del minut 45, aproximadament).

En record d’en Pau

dimecres, desembre 6th, 2017


Ahir a la nit, en acabar de sopar, em vaig escalfar el meu cafè i vaig anar a buscar el meu cigarret. Res fora de l’habitual. A l’habitació hi tenia el mòbil, que estava baix de bateria i l’havia de carregar. Abans, però, vaig mirar els missatges. I un d’ells em va deixar glaçat. Al grup de Whatsapp del club, l’Iván Humanes informava de la mort d’en Pau Pascual. No me’n sabia avenir. Vaig preguntar si ho havien contrastat. L’Iván ens va enviar un parell de captures del Facebook on el fill d’en Pau ens confirmava la seva mort sobtada.

Vaig conèixer en Pau, personalment, l’any 2014, durant el Torneig del Foment Martinenc, el club on ell militava. A la 2a ronda ens va tocar jugar junts. Va ser una partida dura. Almenys al nostre nivell i malgrat les errades que de ben segur vam cometre. Després de 62 jugades vaig aconseguir vèncer i, com acostumem a fer els jugadors d’escacs, vam comentar una estona la partida i després vam sortir al carrer a xerrar.

Allí vaig descobrir una gran persona: un enamorat dels escacs, de la fotografia, de l’art… Uns diuen que els escacs són un esport; d’altres, que són un joc. Per a en Pau, els escacs eren un art. Un art que es combina amb d’altres: la fotografia, la pintura, la literatura, el cinema… Em va parlar del seu blog, Viatge als escacs, un blog magnífic en el que podem copsar tota la seva passió per aquest joc mil·lenari. Sortosament, el sobreviurà i el tindrem per sempre, per gaudir-lo i per recordar el seu autor.

L’impacte que em va causar va fer que de seguida pensés en ell quan l’Iván va proposar la idea d’organitzar un torneig d’escacs per Halloween. Per ell, fotògraf oficial de tants tornejos “normals”, vaig creure que seria molt interessant fer el reportatge d’aquell Torneig de Halloween, un torneig diferent i, sens dubte, més divertit. I s’hi va afegir immediatament, fent les fotografies del torneig d’adults, que podeu veure clicant l’enllaç.

I així vam anar coincidint en diferents campionats, el darrer el de Sants d’enguany. I vam seguir conversant. Converses curtes, atès que ell estava “treballant” amb la seva càmera. Però sempre interessants. Pau, et trobaré a faltar. Els tornejos ja no seran el mateix sense veure’t, mentre jugo una partida, passejant entre els taulers, dempeus, ajupit, buscant sempre el millor enquadrament. Et vull donar les gràcies per haver viscut. Ara, descansa en pau.

Nota final: Mai no vam parlar de música, un altre art, però crec que el tema d’Enya que he escollit aquest cop, una “coetània”, com deia el mestre Joaquim Maria Puyal en aquell gran programa de TV3 La vida en un xip, et resultarà, allà on siguis, molt agradable.

Totes les fotografies que il·lustren l’entrada són obra d’en Pau Pascual Duran.

A 24 hores del Torneig de Sants

divendres, agost 18th, 2017

En l’anterior entrada se’m van oblidar algunes mencions i pensava corregir-les en la propera, que no havia de ser aquesta. Però les circumstàncies de vegades et fan canviar d’opinió i, davant d’un fet com el que ha succeït a menys de 24 hores perquè s’iniciï el Torneig de Sants, el més important que se celebra a Catalunya, amb gairebé 800 inscrits en aquesta edició, hom no pot quedar-se de braços creuats.

L’atemptat terrorista que s’ha esdevingut aquesta tarda al centre de Barcelona, a les Rambles, el passeig més paradigmàtic i conegut de la Ciutat Comtal, crec que ens ha colpit a tots. En nom meu i en el de tots els integrants d’aquest petit club d’escacs que s’anomena Peón Doblado vull donar el condol a tots els familiars i amics de les víctimes i també desitjar una ràpida recuperació dels ferits i ferides en l’atemptat.

Crec que amb bon criteri, l’organització del torneig ha decidit mantenir els horaris de la primera ronda, després de guardar un minut de silenci en homenatge i record per les víctimes de l’assassinat. Com ben bé diuen, els terroristes no canviaran les nostres vides.

Avui més que mai, continua ben vigent el discurs que Pau Casals va pronunciar davant de les Nacions Unides el 24 d’octubre de 1971, fa més de quaranta anys, en agraïment a la Medalla de la Pau que li va ser concedida per l’organisme internacional de mans del seu Secretari General, U-Thant. Podeu llegir-lo a l’enllaç de l’inici del paràgraf o escoltar-lo en el vídeo que us deixo aquí sota. Pels més joves seria un bon exercici comentar-lo amb els vostres pares i mares, amics i altres familiars. No sempre tot és blanc i negre. A la vida hi ha una gran gamma de grisos. I és bo també conèixer-la.

Addenda

Com he dit al principi, en acabar l’anterior entrada vaig ser informat d’un detall que desconeixia. Deia que el nostre company Gonzalo Quirhuayo ja havia aconseguit una norma de Mestre Internacional. De fet, ja en són dues, ja que va obtenir la segona en el Torneig de Sant Martí. Per tant, tan sols li queda una tercera per assolir el títol de Mestre Internacional. Abans de retornar cap al seu país natal, Perú, encara li queda, justament, el Torneig de Sants, on intentarà conquerir aquesta tercera norma. Esperem que, abans de marxar, es converteixi en el primer MI del Peón Doblado.

D’altra banda, us havia deixat la foto oficial de la Festa de l’Esport, però si voleu veure la resta podeu clicar en aquest enllaç.

Només em queda desitjar sort i bones partides a tots els nostres companys que participaran a Sants i una gran classificació en el torneig d’equips, en què per fi podrem presentar-ne un.

Gran matx

dimecres, desembre 28th, 2016

Gibraltar. El penyal. Ple de mones, comme d’habitude. Primera ronda de l’Open Internacional. Taula u. La gran partida. Mingus Larssen, amb blanques, contra Marco Lavezza, amb negres. El campió del món arriba puntual. d4. Professional, ha estudiat el seu contrincant. Està afamat. No ha tingut temps de dinar. Però ara li’n sobra, de temps. Sap que el seu rival arribarà no abans que faltin cinc minuts pel primer control. Badalla. El fum és absent. Ja ningú no fuma a la sala de joc. S’aixeca. Mira el rellotge. Sí, li sobra temps.

Es dirigeix al restaurant de l’hotel. Farà un mos. Un mos? No. Demana la carta. Escull el primer plat. Quelcom lleuger. Una amanida. Amb oli de Jaén, potser. Se l’acaba. No ha deixat ni una oliva. El cambrer li retira el plat. I ara, què? Carn o peix? Consulta el maître. Li recomana peix. Sí, millor. El rap està deliciós. És l’hora dels postres. S’ho repensa. No és home de gran àpats. Amb un cafè en tinc prou —pensa. Sense sucre. Només unes gotes de llet. Badalla de nou. Tanmateix, ja no té gana.

Les parpelles li pesen. Així no es pot asseure davant del tauler. Puja a la cambra. Una migdiada li anirà bé. Total, encara no són tres quarts de cinc. Truca a recepció. Demana que el despertin en vint minuts. Es descalça. El llit és molt còmode.

Sona el telèfon. Ja han passat els vint minuts? Sí, el rellotge no menteix. Es refresca la cara. Nota una mica de barba. Agafa la brotxa i s’ensabona. És un home tradicional, malgrat tot. S’afaita. Ja ho havia fet pel matí, però un retoc mai no està de més. Baixa al vestíbul. A fora fa bon temps. Un passeig pel jardí. Li va bé per estirar les cames abans de tornar a la cadira.

Entra a la sala. Observa que el seu rival ja ha arribat. Cf6. Encara li resten quinze minuts. A en Marco poc més de mitja hora. I trenta segons més, si comptem la bonificació. Comme d’habitude. c4. El fum és fora. S’ensuma la flaire. Cal jugar ràpid. Vite, vite! g6…

Jugada deu. Els segons collen cada cop més. La mà vola. La tensió es palpa en l’ambient. Mingus analitza. Sembla que el temps s’hagi aturat. Finalment, mou. Què és això? Una jugada digne d’un mestre. Marco obre els ulls de bat a bat. És possible el que veu? S’ho rumia. Pensa. S’oblida del rellotge. Però aquest no se n’oblida pas, d’ell. Es multipliquen els zeros. Un dibuixet estrany parpelleja a l’esquerra. En Mingus li ofereix la mà. Marco encara bada. Per fi se n’adona. Respon a la salutació. El respecte, per damunt de tot. Intercanvi de planelles. Si més no, ha aconseguit l’autògraf del campió del món.

Dimecres, vint-i-vuit de desembre. Una broma? Potser un conte de Nadal? O una faula? Una cosa és segura: qualsevol semblança amb persones o fets reals NO és pura coincidència. Gràcies per la vostra atenció.

Ramblejant per Sant Martí

divendres, juliol 29th, 2016

Amb les calors d’aquests darrers dies, costa agafar el bolígraf per escriure alguna cosa. Però encara em queden algunes neurones que no estan de vacances i m’empenyen a comentar algun dels darrers tornejos.

Començaré pel XVIII Obert Internacional de Sant Martí, amb tres «doblados» inscrits. El millor classificat ha estat en Gregorio Valbuena. Amb 5 punts, ha quedat en el lloc 38è, trenta per damunt del seu rànquing inicial. Va tenir una arrencada fulgurant amb tres de tres, dos d’ells contra en Dmitry Minko, un jove rus que acabaria segon, i contra en Juan Marcos Elizondo, escaquista basc quart de la general, amb uns avenços espectaculars de peons en l’obertura. Segurament el joc tàctic del Valbuena els va sorprendre i els va costar, possiblement, alguna copa millor. Els qui no es van deixar entabanar van ser els dos següents, en Fernando Cárdenas i el seu company del Jake Adrián García, que ja el coneixen. Un parell de punts més amb negres el van deixar en el lloc esmentat i 5è del seu tram.

Més avall ens trobem amb en Marc Alquézar. També un gran inici, amb 4 punts en 6 rondes, però aquí se li acabava la benzina i ja només aconseguia ½ punt més i es classificava en el lloc 56è.

Una aventura similar vivia en Manel Santolaria. 3½ punts en 5 rondes no és un mal començament, però s’encallava i perdia les tres següents. A la darrera ronda es feia amb la victòria i així maquillava una mica la seva participació.

El dissabte 16 de juliol, dins del mateix Obert, es jugava un campionat de partides llampec (blitz), amb la participació de tres dels nostres amants d’aquesta modalitat escaquística: la família Planella, en Jordi, l’Ivan i la Irene. Òbviament es van classificar en aquest ordre. Pare i fill es van enfrontar a la 1a ronda, amb un resultat també previsible: taules. Potser el més meritori hagi estat el torneig de l’Ivan Planella. Començava en el lloc 85è, però acabava en el 47è, comptant dues victòries contra les germanes Levenko, Tetiana i Anna, una altra contra en Joan Gabriel Castro, jove promesa del Tres Peons, i, especialment, una darrera contra l’Alexandra Muratet, jugadora ja més experimentada i que no aconseguia batre el nostre company. La Irene, per la seva banda, sumava un parell de punts, que la preparaven pel següent torneig.

Efectivament, l’endemà ella i el seu germà es desplaçaven a Cardedeu per jugar un torneig de ràpides sub-10 que es celebrava per la Festa Major, amb un total de 17 participants. Tots dos aconseguien un total de 3 punts en 5 rondes. Però el desempat afavoria la petita Irene, que finalitzava en la 3a posició, amb dret a trofeu, com podeu veure a la foto. Enhorabona!

Irene_Cardedeu2016_IMG_1884El caso Fischer

el_caso_fischerposter_grandeEl proper 12 d’agost s’estrenarà El caso Fischer (Pawn sacrifice, 2014), pel·lícula dirigida per Edward Zwick i interpretada per Tobey Maguire en el paper del mític Bobby Fischer. Se centra en la disputa pel títol mundial de 1972 a Reykjavík, la capital d’Islàndia, que el va enfrontar al Gran Mestre soviètic Borís Spassky, interpretat per Liev Schreiber. En plena Guerra Freda, el torneig va ultrapassar els límits de les 64 caselles i es va convertir en tot un esdeveniment mediàtic farcit de connotacions polítiques.

Gràcies a un acord entre la Federació Catalana d’Escacs i la distribuïdora A contracorriente Films, fins el 26 d’agost tots els jugadors federats podrem veure-la als Cinemes Verdi (c. Verdi, 32, de Barcelona) al preu especial de 4,90 € de dilluns a divendres. Per poder gaudir d’aquest descompte, us heu d’inscriure en aquesta pàgina i us enviaran el val corresponent. També en podeu fer un tast veient el tràiler de la pel·lícula.

Per a acabar, a tots aquells que comenceu ja les vacances d’estiu, desitjar-vos que descanseu i carregueu les piles pel proper curs. Gaudiu, però no us oblideu de connectar de tant en tant la tauleta o el portàtil. La web del club no fa vacances i us seguirem informant de les novetats que es produeixin.

A prop de Roma

diumenge, agost 9th, 2015

Abans d’arribar-hi, però, ens queda comentar el darrer torneig primaveral de l’any: el de Sant Boi, amb participació de tres «doblados», en Marc Alquézar, l’Ignasi Archs i en David Guirado. Tots tres en el grup C, fins a un ELO 1950.

En Marc arrencava embalat, amb 4 punts en les cinc primeres rondes i moltes possibilitats de guanyar el grup. Malauradament, a la 6a ronda li tocava fer la bugada i no es va poder presentar a la partida. (Nota explicativa: aquella setmana va començar a treballar en una bugaderia industrial, tot i que la feina no li va durar gaire, però això són figues d’un altre paner.) I a la següent ronda tornava a perdre, aquest cop sí davant del tauler. S’ha de dir, però, que li havia tocat jugar, consecutivament, contra l’Elías Álvarez, campió final amb 9 de 9, i contra en Qijun Jin, segon del grup amb 7 de 9. Desmotivat, no va passar de l’empat a la 8a ronda, i ja no es va presentar a la darrera, totalitzant 4½ punts.

Un servidor va començar també força bé: tres victòries i unes suades taules a la 4a ronda contra en Manuel Belmonte. S’ha de destacar l’enfrontament de la 2a ronda, justament contra en Marc, amb qui vaig estar conversant abans de la partida. A les 9 en punt vaig fer la sacada inicial i… en Marc s’havia perdut. Tothom es preguntava on era —s’admeten apostes— fins que a les 9:50 va aparèixer i es va asseure a jugar. Arribant al final li vaig oferir les taules, però les va rebutjar i dues o tres jugades més tard se li esgotava la bateria (llegiu el final de l’article) i cometia un error que li costava el punt.

A les dues rondes següents em van tocar els números 1 i 2 del rànquing, als quals no vaig poder superar. Em recuperava amb una treballada victòria i unes taules, aquestes contra en Pedro Madrid, número 3 de la classificació inicial. La derrota final em deixava amb 5 punts i el lloc 16è de la general, superant qualsevol de les meves anteriors participacions en el torneig.

En David Guirado, per la seva banda, no començava tan bé com en Marc i jo, amb només un punt en les tres primeres rondes. Després de demanar un bye, però, es refeia i guanyava les següents tres partides, una d’elles per incompareixença. Un nou bye i finalment una derrota inesperada el deixaven amb 4 punts i el mateix lloc, el 28è, en què havia iniciat el torneig.

Tots tres ens vam quedar amb la insatisfacció de pensar que en alguna de les partides ho podíem haver fet una mica millor, però així és el joc, i el resultat final no desmereix en absolut.

Frases cèlebres

Ajedrez_QuijoteTots els qui integreu el grup «Peones Doblados» del Whats App haureu rebut recentment aquesta imatge. El que potser no sabreu és que prové d’una resposta de Sancho Panza al Quixot:

«—Pues lo mesmo —dijo don Quijote— acontece en la comedia y trato d’este mundo, donde unos hacen los emperadores, otros los pontífices, y, finalmente, todas cuantas figuras se pueden introducir en una comedia; pero, en llegando al fin, que es cuando se acaba la vida, a todos les quita la muerte las ropas que los diferenciaban, y quedan iguales en la sepultura.

»—¡Brava comparación! —dijo Sancho—, aunque no tan nueva que yo no la haya oído muchas y diversas veces, como aquella del juego del ajedrez, que, mientras dura el juego, cada pieza tiene su particular oficio; y en acabándose el juego, todas se mezclan, juntan y barajan, y dan con ellas en una bolsa, que es como dar con la vida en la sepultura.»

(El Ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha, Miguel de Cervantes Saavedra, 2a part, p. 99.) (Una recomanació: no deixeu de clicar l’enllaç: la versió online feta per la Biblioteca Nacional de España és esplèndida.)

Rudolf SpielmannI, ja que parlem de frases cèlebres, us en deixo una altra del Gran Mestre Rudolf Spielmann (1883-1942): «Juga les obertures com un llibre, el mig joc com un mag i els finals com una màquina.» Així que ja ho sabeu: si falleu en les obertures, estudieu; si us perdeu als finals, carregueu les piles; però si no se us dóna bé el mig joc, proveu d’adquirir una vareta màgica, tot i que segurament no serà la solució.

La música

Com sabeu, després del tancament de la web Grooveshark, he estat cercant alguna nova manera d’inserir música a les entrades. En principi, he estat fent servir la web Goear, però les seves limitacions quant als temes que volia utilitzar m’han fet cercar altres llocs. Finalment, l’opció triada ha estat la més evident: Youtube, que no només té vídeos sinó també música, amb l’avantatge de poder oferir el vídeo en determinats temes. I amb la possibilitat de què, com abans, la música soni automàticament i reforci el missatge escrit.

El nou ELO català

dilluns, juny 2nd, 2014

Fa temps que l’FCE, atenent les peticions dels Clubs, estudiava noves fórmules per al càlcul de l’ELO català. Finalment això ha cristal·litzat en una nova normativa que us podeu descarregar en aquest enllaç i que entrarà en vigor la temporada 2015 en el moment en què l’aplicació informàtica ho permeti.

Els canvis són importants i intentaré explicar-los el millor que sàpiga. Anem a veure quines són les novetats.

Arpad_EloL’ELO inicial

Es manté la idea de que cada jugador català, en el moment de federar-se, disposi ja d’una avaluació inicial. En el cas de jugadors que tinguin ELO FIDE, aquest serà també el seu ELO català inicial. La resta d’escaquistes seran avaluats en funció de l’edat: els menors de 5 anys tindran 1220 punts; els majors de 17, 1700; i la resta serà el resultat de multiplicar la seva edat precisa (amb un decimal) per 40 i afegir-li 1020 punts. És a dir, ELOFCE = 1020 + 40 × edat. Per exemple, un noi o noia de 14 anys i mig en el moment de federar-se tindria un ELO inicial de 1600 punts.

L’ELO, com haureu pogut deduir, ja no tindrà un mínim de 1700, sinó que podrà baixar fins als 1000 punts —esperem que cap «doblado» arribi a aquesta situació—.

El factor K

Actualment, la constant K té un valor de 25 durant les primeres 30 partides i de 15 a partir de la 31a. Aquesta constant baixa fins a 10 per a jugadors que hagin arribat en alguna ocasió als 2400 punts.

A partir d’ara el factor K dependrà de l’ELO que tingui el jugador, com podeu veure a la taula.

Tram ELO K0
1000 – 1099 42
1100 – 1399 36
1400 – 1699 30
1700 – 1999 24
2000 – 2299 16
2300 – 2599 8
> 2600 6

Aquest seria el K inicial (K0), que serà corregit per un factor de ponderació (ΔK) que podrà oscil·lar de –3 a +3 i que dependrà del nombre de partides jugades durant els darrers cinc anys. Aquest factor, però, no afectarà encara a la temporada 2015, així que tindrem temps de comentar-lo. La fórmula, per tant, seria: K = K0 + ΔK.

Incompareixences

Es seguiran valorant, però amb alguna diferència. Ara equivaldran a una partida jugada contra un rival amb el mateix ELO, però multiplicada pel factor K més baix dels dos jugadors. La variació serà positiva o negativa —com en l’actualitat— en funció de si s’ha guanyat o perdut per la incompareixença.

Publicació de llistes

Actualment les llistes d’ELO s’actualitzen tres cops a l’any —la darrera s’ha publicat aquesta mateixa setmana i podeu veure ja la vostra nova avaluació a la pàgina de Jugadors—.

La temporada vinent les llistes seran mensuals i apareixeran el primer dia de cada mes, incloent-hi l’ELO i el factor K. Amb això s’evitarà que hi hagi jugadors amb un ELO fictici. La correcció afectarà, fins i tot, als tornejos setmanals. Així, si, per exemple, una partida es juga el dia 5, els ELO dels dos contrincants, a l’hora de realitzar el càlcul, seran aquells que hagin aparegut el dia 1, i no pas els que tinguessin a l’inici del torneig.

Això farà que els fulls de càlcul de què disposem actualment ja no serveixin. Els podrem seguir emprant però seran més imprecisos fins que n’apareixin de nous que corregeixin el problema.

Don't Bring Me Down by Electric Light Orchestra on Grooveshark

Partides contra jugadors estrangers

Les partides jugades contra jugadors estrangers ja no es computaran pel seu ELO FIDE, sinó per la performance que hagin obtingut contra escaquistes catalans. Això és una mica llarg d’explicar, així que, com que no és massa important ni habitual, ho deixarem córrer. Pels qui n’esteu més interessats, a l’article 12 de la normativa ho trobareu més detallat.

Escacs actius

En aquest cas no hi ha cap modificació. Les partides ràpides se seguiran comptabilitzant amb la meitat del factor K que li pertoqui al jugador.

Escacs infantils

En els tornejos en què hi hagi almenys un 80% de jugadors sub-12, el factor K serà fix i igual a 6 (3, si es tracta de partides ràpides), independentment del que tingui el nen o nena.

Conclusió

Crec que amb aquesta explicació us haurà quedat força clar els canvis que s’esdevindran. Us recomanem que llegiu atentament la nova normativa, on trobareu les fórmules completes i exemples de càlcul. I si encara us queda algun dubte ens podeu fer arribar els vostres comentaris i intentarem resoldre’ls.

En qualsevol cas, el més important és seguir jugant a escacs sense pensar més del compte ni capficar-vos amb el vostre ELO o el del rival.

High Noon

dilluns, gener 20th, 2014

CCLH_n14O Solo ante el peligro (Fred Zinnemman, 1952) segons la traducció espanyola. Fa uns dies, buscant uns documents (dels clàssics, no dels arxivats en un disc dur), em vaig trobar amb el butlletí núm. 14 del desaparegut Cine Club L’Hospitalet. La portada feia referència a aquest mític western, en el 25è aniversari de la mort de Gary Cooper, el protagonista del film.

I l’he volguda compartir amb tots vosaltres, ja que, com veieu, el disseny d’en Santi Miquel juga amb el simbolisme del nostre esport, els escacs.

Els qui no estaran sols davant del perill són els nous socis que han vingut al nostre club: en Manel Santolaria, president durant un munt d’anys del CECOB i pare durant molts més d’en Xavier Santolaria (esclar, per això us sonava el cognom), qui, a més, ve acompanyat d’una sorpresa que us desvetllarem aviat; en Daniel Montoya, provinent també del CECOB; i en Jesús Martínez, amic d’en Sergi Cuenca.

Entre tots ja sumem més de 30 federats —de moment—, que jugarem tots junts (almenys a casa) en la propera Lliga Catalana. Fins i tot hem hagut de comprar tres taules (sense r), per no haver de jugar asseguts a terra. (De cadires n’hi ha de sobra, no patiu.)

Som-hi! Aquest diumenge, a competir plegats davant del perill.GaryCooper_HighNoon

Traductor
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish
Cerca a la web
Mediterrània 2018
Problema ocult
Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • The Corner
  • La Herradura
  • Advocat.cat
  • Viejo Piano
  • Adeslas
  • Filatelia Llach
  • Mary Pickford
  • Ajedrez 21
  • Gramma arts gràfiques
juliol 2018
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« maig    
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031  
Categories
Visitants