Cartell 29è Torneig d'Escacs «Viejo Piano» 2012Tot just un dia abans que les prediccions maies sobre la fi del món —fonts ben informades indicaven que només era la fi d’un cicle, i no pas el del Barça—, el que sí s’acabava era el 29è Torneig d’Escacs «Viejo Piano».

Puntual amb la seva cita anual, se celebrava aquest històric torneig de l’Hospitalet, amb una gran participació de «doblados»: fins a set companys d’entre els vint-i-dos jugadors inicials, gairebé la tercera part.

La primera ronda s’iniciava, ni més ni menys, que amb un duel entre els dos vencedors dels grups C dels tornejos de Badalona i Martorell, en Francisco José Pérez “Watusi” i l’Eduard Calbet. L’Eduard, que encara no s’havia proclamat campió a Martorell, guanyava la seva partida i sumava un total de 2½ punts en les tres primeres rondes. Però, com ja sabeu, funciona amb benzina (vegeu l’article Benzina o dièsel?, sobre el torneig de Sants) i aquí esgotava tota la reserva.

Entre tots els «doblados» cal destacar el paper de Daniel Garcia Llargués, que acabava el torneig en segona posició, amb 6 punts, havent perdut només amb en Joan Bosco Tebar, 4t classificat. El campió, novament, va ser l’Antonio Serrate, que repetia triomf després de dos anys de sequera, i la tercera posició se l’enduia un nouvingut al torneig, en Javier Bernabé, que segurament donarà força guerra en els propers anys, juntament amb en Francesc Garnica, companys del Molí Nou.

Finalment, els dos trams d’ELO eren per a Gregorio Valbuena, que retornava brillantment després d’uns anys de no jugar el torneig, i per a Martí Aguilà, que li arrabassava el trofeu a en Marc Alquézar en la darrera ronda, en una partida tensa amb en Diego Flores.

Taula final «Viejo Piano» 2012
I ara, a esperar el bon temps urbà per celebrar el lliurament de trofeus, amb el seu vermutet, el llibret de record i el bon ambient entre els participants.