Aprenent escacs des de ben petitDeu ser llei de vida, però sempre hi ha algú que arriba tard. I no, Marc, aquesta setmana no em refereixo a tu. Ha trigat, però per fi tenim un nou «dobladito» en aquest món: en David, el fill de l’Iván Humanes i la Maria, que va néixer el proppassat divendres 4 de març. Potser perquè, com va apuntar en Ramón Fuentes, no volia sortir fins que no s’hagués après bé el gambit de dama. En fi, com diu la dita castellana, nunca es tarde si la dicha es buena. Felicitats a tots tres! Sobretot al petit David, aquest estrany que s’ha ficat al bell mig de les vostres vides. (Nota: El nen de la foto no és el David, però segur que, quan vegi per primer cop les peces d’escacs, farà la mateixa cara de sorpresa.)

Després de l’esclat de color, toca parlar de la vida en blanc i negre. L’equip «A», sense l’Iván, que tenia altres preocupacions, s’enfrontava al Cornellà «C», el duel de rivalitat local. Rivalitat sana, com reflecteix el marcador final: 4 a 4. Un munt de taules: Rubén Martín, el darrer en acabar, Dani Llargués, «Jorda» i Ramón Fuentes; un parell de derrotes: Marc Alquézar i Diego Flores; i dues victòries, les de l’estranya parella: Manel Santolaria i Daniel Montoya, que s’ha proposat ser el pitxitxi de la temporada (amb el permís d’en Marco Antonio Buitrago, que, de moment, es manté al capdavant).

El rival de l’equip «B» era el Martorell «B». A les 9:30 en punt, tots estàvem asseguts davant dels taulers. Tots? No! En David Guirado sabia que jugàvem CONTRA el Martorell, però va pensar que ho fèiem A Martorell. Greu error. Un cop avisat, va pitjar l’accelerador i va arribar a les 10:00 aproximadament, amb el temps just d’arrencar unes taules que acabarien donant-nos el matx. El primer punt l’obtenia en Marco Antonio, tan aviat que va tenir temps de jugar una altra partida amb el seu rival i tornar a guanyar, tot i que aquest darrer punt no compta. La meva victòria i la d’en Francisco Rivas ja ens permetien respirar, malgrat les derrotes d’en Roberto de la Fuente, que perdia una qualitat en el mig joc i no aconseguia recuperar-la, i la d’en Martí Aguilà, qui, apurat de temps, havia de cedir davant del seu contrincant. Així doncs, 3½ a 2½, justet, però suficient.

Amb aquests resultats, els equips «A» i «B» es col·loquen en la 3a posició dels seus grups, amb possibilitats d’assolir la 2a plaça, remotes i després d’alguna que altra carambola, però il·lusionadores i que ens ajudaran a afrontar les dues darreres jornades encara amb més ganes.

Els equips «C» i «D» no van tenir gaire fortuna en els seus compromisos contra el Vilafranca «F» i el Jake «D» respectivament. Tan sols van poder sumar mig punt, el d’en Byron Zambrano contra la Foix Torrents del Vilafranca, una nena que, després, es va passar la resta de l’estona jugant amb l’Agustí Compte. Segur que va aprendre moltes coses (l’Agustí, no la Foix, una de les moltes joves promeses del seu club).

Entrevistats a la ràdio

Com ja us vam avançar, el divendres 26 de febrer, en Dani Llargués i aquest cronista vam ser entrevistats en el programa L’esport al punt de Ràdio Cornellà. Aquí us deixo l’àudio perquè el pugueu escoltar si és que no ho vau fer en directe.