Acabarem la crònica de la 8a jornada de la Lliga Catalana amb els equips «A» i «C». Jornada d’alta tensió, efectivament, perquè la salvació matemàtica del primer equip era a l’abast. Tot i que jugava contra l’Escola d’Escacs de Barcelona «B», la vaga en zel dels treballadors del metro i la celebració de la Marató de Barcelona, que provocava que els vagons anessin plens de gom a gom, posava en perill arribar-hi a l’hora. Però s’hi arribava, quinze minuts tard, però s’hi arribava. I la primera victòria se l’enduia en Marc Alquézar, primera de l’equip i primera seva particular en la Lliga, a una hora en què, habitualment, tot just s’asseia a jugar. El matx s’igualava amb la derrota d’en José María Archilla i les taules d’en Daniel Montoya, que es manté en la lluita pel pitxitxi. Cap al migdia, la victòria d’en Diego Flores, la d’en Manel Santolaria —en una de les seves millors partides de l’any—, i la derrota d’en Martí Aguilà contra un jugador d’origen rus situaven el marcador en un esperançador 2½ a 3½. Només ens mancava mig punt per donar la campanada. En Dani Llargués jugava una posició que semblava taules, però, amb poc temps al rellotge, no podia sumar aquest mig punt i perdia contra en Pawel Bielecki, jugador polonès amb 2163 d’elo. Quedava en Ramón Fuentes, també amb posició igualada, però el rellotge, aquest «maleït estri que els organitzadors de tornejos posen damunt la taula perquè les partides no esdevinguin una ensopida prova de resistència sobre el seient» (Roberto G. Grau), el feia caure contra en Jordi Palomares i tancava el marcador en 4½-3½. Un resultat que, contra el líder del grup, que compta els seus partits per victòries, no està gens malament. I, sortosament, els altres resultats ens van acompanyar, de forma que, malgrat la derrota, l’equip «A» ja ha salvat la categoria matemàticament.

L’equip «C», gràcies al descans del «B», presentava un equip complet amb quatre jugadors sèniors que es van dirigir a Vilanova i la Geltrú per jugar contra el Gran Penya «D». En Byron Zambrano aconseguia, com en Marc, la seva primera victòria a la Lliga. I en Marco Antonio Buitrago s’entestava en donar-li emoció a la lluita pel pitxitxi signant unes taules amb l’Alba Meng Sánchez, una noia diria que d’origen xinès. Però aquest cop la victòria no s’escapava, i l’Agustí Compte i en Jesús Martínez —que s’apunta també al pitxitxi— sumaven els dos punts que ho deixaven tot en un total de ½-3½. Victòria reconfortant, com es pot veure a la foto que es van fer a posteriori.

Peón Doblado, equip CAra, després de la Setmana Santa, es jugarà la darrera jornada. L’equip «A» s’enfrontarà al Tres Peons «D» amb la possibilitat d’assolir la 3a posició del grup, depenent dels altres resultats i del Sonnenborn-Berger, que, en alguns casos, ens és favorable. L’equip «B», per la seva banda, li disputarà la 3a plaça al Balsareny-Sallent «B», amb la possibilitat —molt remota, certament— de quedar 2n.

Campionat de Catalunya d’edats

Continuarem parlant de «dobladitos», perquè aquest cap de setmana s’ha celebrat a Vila-seca l’esmentat campionat, amb la participació d’en Miguel Cabrillana i dels germans Ivan i Irene Planella, tots tres en la categoria sub-8.

Doblados al Campionat de Catalunta d'edats

L’Ivan i la Irene han dut vides paral·leles. En les dues primeres rondes s’intercanviaven els rivals i, en finalitzar el torneig, acabaven amb un total de 8 punts. Curiosament, quan l’un guanyava, l’altra perdia i a l’inrevés, com si un atzar o designi còsmic no permetés que tots dos sumessin el punt alhora. L’Ivan, amb 6 punts, s’ha classificat en el 5è lloc, un molt bon resultat. La Irene, malgrat la seva curta edat, ha aconseguit sumar dos punts; encara li queden uns quants anys com a sub-8, així que ben aviat, si continua amb la seva progressió i no perd el somriure, la veurem també en els llocs capdavanters.

Miguel Cabrillana a Martorell

Miguel Cabrillana al Campionat de Catalunya 2016

En Miguel Cabrillana, per la seva banda, camí de Vila-seca, va fer parada i fonda a Martorell per disputar un mini torneig de 5 rondes en el qual va quedar segon perdent tan sols una partida. I aquesta ha estat la tònica en el Campionat de Catalunya: una derrota per jornada, que l’han conduït a sumar 5 punts de 8 possibles, millorant el seu resultat de l’any anterior. La primera jornada, el dissabte, després d’uns banys relaxants a la piscina i al jacuzzi de l’hotel, aconseguia el primer punt. El segon, però, se li escapava contra un rival més experimentat, amb un elo per damunt dels 1700. El diumenge s’aixecava amb febre, però tot i així assolia una nova victòria no exempta de polèmica: pel que es veu el rival badava i no aturava el rellotge fins que en Miguel, nerviós, li va clavar un calbot perquè es concentrés a la partida, la qual cosa gairebé li costa l’expulsió. En les dues partides de la tarda sumava un nou punt i després lluitava contra un altre contrincant per sobre dels 1700 que l’acabava guanyant amb gran esforç. I arribem a la darrera jornada. Per no perdre el costum, dos de tres per enfilar-se fins al 18è lloc d’un total de 68 participants. Bon torneig d’en Miguel, que li permetrà seguir pujant elo i situar-se com el primer «dobladito» des del canvi de la forma de càlcul de l’elo català.

Miguel Cabrillana en el Campionat de Catalunya 2016