…sabates foradades (de camussa blava). O, com dirien en castellà, en casa del herrero, cuchillo de palo. Tant demanar a tothom que ens enviï fotos de la jornada i al final qui se n’oblida sóc jo. I això que no havia d’estar pendent de la meva partida, ja que vaig descansar. En fi, la setmana que ve hi posaré remei. Ara toca parlar de la diada del diumenge, una jornada no tan satisfactòria com l’anterior, malgrat el resultat global de 18 a 8 aconseguit.

L’equip «A»

El primer equip arribava motivat i l’enfrontament contra el Cadena no va estar senzill; ans al contrari, molt igualat. Començàvem amb la complicació de posar en temps uns rellotges que es resistien a sumar l’increment i acabàvem amb un Emilio amb actitud guanyadora, dient que la seva partida la guanyava o la perdia, però que anava fins al final. I el final va ser taules. Gran el xilè, que deixava clara la necessitat de lluitar.

L’enfrontament començava amb les meves taules després de rebutjar un peó de més i, de forma errònia, voler pressionar. La derrota estava a prop i vaig poder maniobrar per pactar l’empat amb dificultats de temps del rival i jo amb peó de menys. Arribaven les taules de Montoya i de Rubén, i és que aquest diumenge no ha estat un bon dia pels tres. O sí. Depèn de com es miri. Dani cedia en la posició després d’un desenvolupament millor del rival i Magallanes guanyava una siciliana amb blanques en la qual el seu rival va jugar amb minut i poc gran part de la partida.

Escacs, CornellàI aquí ens detenim, ja que cal felicitar Santolaria, qui, després de la partida de l’anterior setmana, es va saber sobreposar i guanyar qualitat i un final de cavall contra torre. Vindran més punts d’en Manel. N’estem segurs. I Francisco Olivares, jugant fi i posant pressió en la posició després de canvis de peces, va anar guanyant peons, apuntant-se el punt amb negres. El final d’Emilio ja el coneixeu, i és que avui ha demostrat el que cal tenir si volem pujar: actitud. Resultat: 3 a 5. Cal patir per fer-nos més forts. [Iván Humanes, Barcelona]

L’equip «B»

Iniciava la seva participació a la Lliga després de la jornada de descans. I el resultat va ser immillorable. Bé, potser un pèl millorable: 5 a 1, a falta del punt d’en Jorda, que es va complicar la vida en el final i va permetre al seu rival, en una posició que semblava taules per escac continu, canviar les dames i, amb peça i tres peons de més, obligar el nostre company a rendir-se. Els punts van anar caient seguint una seqüència numèrica —ja sabeu com m’agraden—, tal com em va fer notar en Jose Archilla. El primer es va deure a la plaça vacant del Berguedà «B». Jordi González no va poder estrenar-se davant del tauler, però el seu punt també compta. Byron segueix amb la seva progressió i assolia el segon punt en el 5è tauler. Al seu costat, Jose Archilla, amb dues peces d’avantatge, assegurava l’empat. Ramón lluitava, amb peó en 7a, contra el peó en 6a del rival. Dit així, semblaria un final fàcil de guanyar pel temps de més, però la posició era força complicada i calia jugar fi. Finalment la partida es decantava al nostre favor i ja ens donava la victòria.

Tauler a tauler, arribem al segon, on Diego Flores no ho tenia fàcil. Peons doblats i el rei molt desemparat propiciaven l’atac de l’adversari. Però Diego és un lluitador i no dóna mai una partida per perduda (i en dono fe per les diverses vegades que ens hem enfrontat; de fet, li recordo poques taules). Així, aconseguia guanyar un peó, mantenint l’avantatge fins a guanyar el matx. Només va mancar el punt d’en Jorda, com he comentat al principi. Un bon començament, això no obstant, que ens situa en la lluita per la primera plaça del grup.

L’equip «C»

Res a dir. Jornada de descans. La propera setmana sí que ja jugarem tots els equips i la crònica serà completa.

L’equip «D»

Escacs, CornellàÈxit total dels nostres companys: Francisco Rivas, Marco A. Buitrago, Sebastián Buitrago i Manuel Cardoso assolien els quatre punts davant del Súria «B». Malgrat el llarg desplaçament, encara van arribar a temps de veure el final de la partida d’en Jorda. Aquesta victòria ens situa en la 2a posició del grup, tot i que queden rivals difícils i caldrà lluitar fins al final, en què ens enfrontarem al Sant Feliu «C», el líder actual.

L’equip «E»

Els nostres «dobladitos», en canvi, no van poder puntuar davant del Sant Joan Despí «B», líder actual i possiblement l’equip més fort del grup, candidat clar a l’ascens. Els falta encara controlar millor el temps i adonar-se que poden pensar més estona abans d’efectuar el moviment. És un error que tots hem patit —i que alguns pateixen encara: fixeu-vos en la foto de l’equip «D»— i que caldrà anar corregint en les classes. Tanmateix, del que es tracta en aquest equip «E» és justament que vagin aprenent el ritme competitiu i de ben segur que en Gerard Pérez, David Romero, Miguel Moreno i Iker Alcalde, els nostres joves companys, n’hauran pres bona nota. Malgrat la seva edat, el seu joc és molt bo i acabaran aportant molts punts a qualsevol dels equips del Peón Doblado en què acabin jugant.

El Comarcal

D’aquí a quinze dies us comentaré com ha anat la participació dels nostres «dobladitos» en aquest torneig d’edats. De moment, però, us avanço, que, en les dues jornades que ja s’han disputat (un total de tres o quatre rondes, segons el cas), tenim alguns companys en les posicions capdavanteres. Esperem que les mantinguin i que acabem celebrant l’èxit de la seva participació.