Però, tal com diuen els Facto Delafé y las Flores Azules en el seu tema Mar, el poder del mar, «estonosepara» (podeu escoltar-lo, si voleu, clicant sobre el nom de la cançó). I així és. L’activitat del Club continua. És el torn, com vam dir en un article anterior, dels tornejos individuals. Més endavant farem un resum de com ens ha anat als “doblados” en aquells tornejos en què hem participat, però, si esteu neguitosos i ho voleu saber ja, consulteu la pàgina d’Activitats Individuals, on trobareu aquesta informació.

Els nostres "dobladitos": d'esquerra a dreta: Andrea Navarro, Alexis Gutiérrez i Xavier Escaler.

Algun d’aquests tornejos, això no obstant, ja s’ha acabat. Concreta- ment, el VI Torneig d’Escacs Base de l’Associació de Clubs del Baix Llobregat, celebrat a Sant Feliu de Llobregat, amb la participació de tres dels nostres “dobladitos“: l’Andrea, el Xavi Escaler i l’Alexis. I no ens podem queixar: el Xavi, segon, i l’Alexis, tercer, en la categoria sub-8. En la sub-10 l’Andrea no va poder repetir la seva exitosa participació en el Campionat de Catalunya d’edats del Baix Llobregat, Garraf i Alt Penedès i va ser superada pels seus rivals. Tot i així, com podeu veure a la foto, estava contenta i feliç amb la seva participació. Potser en el proper torneig en Bambi li durà més sort.

I què dir de l’Alexis. Encara no fa un any que va aprendre a moure les peces entre un munt de caselles blanques i negres i ja ha guanyat el seu primer trofeu. La seva felicitat —i la de la seva mare— no es poden explicar amb paraules. Esperem que segueixi guanyant premis —i, sobretot, que no se’n cansi—.

I ja per acabar —de moment— una menció especial per al Molí Nou, el campió del nostre grup i finalment subcampió de 2a provincial. Enhorabona a tot l’equip, a veure si l’any vinent podem tornar a competir amb ells a 1a provincial.

La qüestió és que les retallades arriben també al nostre esport. I la Federació Catalana d’Escacs –i nosaltres amb ella– també s’ha d’ajustar el cinturó, si més no el 26% menys de pressupost que li ha atorgat la Generalitat aquest any. De moment, entre d’altres mesures, ja ha decidit suspendre la participació de la selecció catalana absoluta al Campionat d’Espanya de seleccions autonòmiques. Veurem què en pensa d’això la dreta “nacionalista” que ara governa el nostre petit país.

Si voleu més informació podeu llegir la nota que ha publicat la pròpia Federació Catalana d’Escacs sobre el tema.

I un darrer apunt pels que volen veure coses que no són: la imatge que il·lustra l’entrada no té res a veure amb la polèmica actual que envolta la Monarquia espanyola (tot i que s’hi adiu força).

La pel·lícula del nostre enfrontament contra el Castelldefels “B” va anar així —o almenys així me l’han explicada—: d’entrada, el Ramon perdia la seva partida i les coses no pintaven massa bé. Però només era un miratge, ja que ràpidament en Flores, el Dani i l’Eduard guanyaven les seves. Resultat: 1 a 3 i esperançats. El Xavi signava unes taules i ja només estàvem a un punt de la victòria, punt que anotava en David Guirado i ja podíem respirar. El punt del matx era nostre i la quarta plaça, de moment, també. Després en Jorda perdia la seva partida en un final de problema de diari, però davant hi havia un tauler i no la premsa. I finalment en David Julià, justet de temps —com és habitual— acabava perdent també amb el seu rival. Resultat final: 3½ a 4½ i l’ascens a tocar, ja que en aquells moments no coneixíem els altres resultats. Resultats que, després, ens van donar l’ascens directe. Podeu veure el quadre amb la classificació final clicant en aquest enllaç.

Els nostres “dobladitos“, per la seva banda, no aconseguien puntuar davant del Peona i Peó “B”. Però en la seva estrena en competicions oficials, creiem que no han fet un mal paper. Han agafat taules —un mot ben apropiat, en aquest cas— i han anat aprenent de cara al futur. Fins i tot un d’ells —millor dit, una d’elles, l’Andrea— apareixerà en les noves llistes d’ELO amb un parell de punts més. No és gran cosa i segurament tampoc no és massa important, però és un al·licient, per ella, per nosaltres i pels seus companys, per continuar en el camí traçat i seguir aprenent i progressant.

Finalment, ens queda proclamar el pitxitxi d’enguany. Em fa una mica de vergonya, però ha estat l’Ignasi, és a dir, un servidor. Avantatges de jugar als darrers taulers, tot i que no hi ha partida fàcil i sempre cal jugar amb la màxima concentració i, sobretot, pensant en l’equip i en sumar punts que ens condueixin a la victòria. I, aquest any, amb un premi afegit: l’ascens, per fi, a Primera provincial.

Enhorabona a tots els socis i jugadors i gràcies, també, a tots aquells que han col·laborat amb nosaltres, sigui amb les seves opinions, el seu treball o el seu encoratjament.

Com que el resultat parla per si sol, anem al que realment interessa: ¿pujarem a Primera provincial, sí o no? S’admeten apostes. D’entrada, haurem de guanyar al Castelldefels “B”, creuar els dits i esperar que la sort ens acompanyi per ser tercers o estar entre els millors quarts de Segona provincial.

Tot plegat ho sabrem d’aquí a set dies, amb una hora més de son, la que els polítics s’entesten a treure’ns cada any per aquestes dates.

I passem ara als nostres “dobladitos“. Aquest diumenge, tant ells com els seus rivals del Joviat “B” han volgut retre un petit homenatge al Club d’Escacs Peón Doblado. El resultat: 2 a 2. Els guanyadors: per part nostre, dos Xavis, en Javier Grueso i en Xavi Escaler contra els germans Farell; per la seva part, dos nens que no són germans ni tan sols família, però que comparteixen cognom, els Clotet, i que van guanyar a la María José i al nostre benjamí, l’Isaac, qui, amb només cinc anys, debutava en el Campionat i iniciava el seu camí en el món dels escacs.  Com podeu veure, tot ben “doblat“.

I ara, a esperar i a somiar. Somiar és gratis i en aquest temps de retallades, tot el que no costi gens resulta un autèntic luxe.

En la darrera ronda l’Eduard s’enfrontava amb l’Eloi Serrano, del Ripollet, i aconseguia el quart punt en una partida que reproduïm tot seguit. Amb peça de menys des de la jugada 15, a la jugada 24 el seu rival cometia un error considerable, però fàcil d’entendre: tenia un atac prometedor, però no se’n va adonar de les possibilitats de contraatac del nostre company. Ell sí que ho va veure i, tal com ens va dir, va passar de l’amenaça a la dama i es va llençar de cap a la piscina, sense treure’s la roba i sense comprovar si l’aigua estava freda o no.

Us recomanem que atureu la partida a la jugada 24 del blanc i trobeu la maniobra tàctica que permet guanyar al negre.

Podeu trobar més informació sobre aquest torneig i sobre els altres que juguen els nostres socis a la pestanya “Participació en tornejos individuals“.

Començava —puntualment— el matx i l’Ignasi s’enfrontava, al 8è tauler, contra un jove jugador d’origen xinès —suposo— que havia quedat subcampió del Comarcal sub-12 d’enguany. El primer punt queia ràpidament degut a una errada d’obertura del rival que condicionava tota la partida. Poc després en David Guirado guanyava la seva i el Ramon sumava unes taules. Són dues partides que no vaig poder seguir perquè me’n vaig anar a donar un tomb per la platja i per un estany amb ànecs i cignes amb l’Ivan, el fill d’en David Julià, que l’havia acompanyat carregat de joguines.

De tornada, en Xavi tenia bones perspectives i l’Eduard no ho duia malament. Al cap de poca estona ja sumàvem dos nous punts. Sembla increïble, però, a manca de tres partides, ja teníem el punt del partit a la butxaca.

Quedaven els tres primers taules i la conclusió encara es va fer esperar. En Jorda, finalment, acceptava les taules proposades pel seu rival en un final de dama contra dues torres amb moltes probabilitats d’escac continu. En David Julià intentava guanyar el seu punt, però acabava acceptant també les taules donada la premura de temps.

Només quedava en Dani, en un final amb alfils oposats i peons travats. Tot apuntava també a les taules, però potser els problemes de la setmana anterior el van enfortir i, després d’obrir la posició, donava escac i mat coronant un peó. L’anècdota va ser que ni ell ni el seu rival se’n van adonar i el contrincant va col·locar el rei en una casella dominada per l’alfil. Mentre pensava com donar el mat, en Dani va veure que era una jugada il·legal i que la posició ja era de mat.

Resultat final, doncs, 6½ a 1½ a favor nostre, la victòria mès àmplia d’aquesta temporada i en la que, a més, hi hem participat tots, ja que ningú no va caure derrotat.

I pel que fa als nostres “dobladitos“, s’enfrontaven als nois de l’Escola Espluguenca, una escola amb més tradició i que porta uns quants anys més que nosaltres ensenyant escacs. De moment cap dels quatre va poder guanyar, però així que tinguin més hores de vol i els haguem ensenyant una mica més, segur que s’hi podran enfrontar amb més possibilitats de victòria.

Finalment, i amb uns vint minuts de retard —que detrèiem del temps de tots els nostres jugadors—, aconseguíem asseure’ns a disputar les partides contra l’Esplugues “B”, el nostre rival del dia.

I quan ja crèiem que tot estava solucionat, sonava una nova veu d’alarma: alguns dels rellotges, amb les presses, no s’havien programat convenientment i no incrementaven els 30 segons reglamentaris. Nova aturada per solucionar-ho i, després d’una estoneta barallant-nos amb els programes, ara sí, per fi, tots ben assegudets i… a jugar!!!

Amb els nervis, i davant la presència de la seva filla Paula, en Ramon deixava escapar el primer punt. En David Guirado signava també unes taules ràpides amb el seu rival, que tenia ganes de tornar a casa amb la seva dona. A continuació —l’ordre dels factors no altera el producte— en Flores i l’Ignasi guanyaven la seva partida amb sang freda i el nostre nou fitxatge, en David Julià, perdia la seva per la manca de rodatge després d’uns anys sense jugar.

El matx estava empatat a 2½, però la resta de partides no convidaven a l’optimisme. I, efectivament, en Xavi perdia mentre que l’Eduard i en Jorda es treien de la màniga unes taules que deixaven el marcador final en 3½ a 4½.

Pel que fa als nostres “dobladitos“, tal com vaig dir la setmana anterior, s’enfrontaven a un dels millors equips del grup, les Franqueses “A”, que venia amb tres nois amb ELO consolidat —un d’ells, 1832—, la qual cosa vol dir que ja fa un temps que juguen. Ni en Javier, ni l’Àlex ni el Xavi podien superar la major experiència dels seus rivals. Només l’Andrea, que havia de jugar al quart tauler i que no tenia contrincant amb qui fer-ho, sumava un puntet per l’equip.

Només ens queda agrair als nostres rivals, Esplugues “B” i les Franqueses “A”, la seva comprensió i paciència davant dels contratemps d’aquesta jornada. El seu fair play ha fet que els partits es desenvolupessin amb una certa normalitat malgrat tot. Gràcies a tots i us assegurem que n’hem pres bona nota per solucionar els problemes que hem tingut avui.

El nostre enfrontament amb el Molí Nou es va saldar amb una derrota per 6 a 2, previsible, ja que jugàvem contra el possible campió de la categoria. Els dos punts són fruit del David Guirado, que, un cop superada la grip que l’ha tingut out durant uns dies, sumava la seva tercera victòria en tres partides. 100% d’efectivitat. L’altre punt eren les dues taules del Dani —qui si no— i del Ramon, que van sumant a poc a poc. I al 5è tauler l’Eduard no podia superar a en Francesc Garnica, que fa poc havia escrit alguns comentaris a la nostra web.

Els propers partits seran decisius per a l’ascens, ja que ens enfrontarem als nostres rivals directes. És hora de tornar a sumar i recuperar la nostra estimada fletxeta verda.

Pel que fa als nanos, una derrota per 4 a 0 contra el Vilafranca, l’equip que lluita amb les Franqueses “A” per ascendir a la Categoria Preferent Sub-12. Precisament el seu pròxim rival és aquest equip i, per tant, tampoc no ho tindran gens fàcil. Però així van aprenent jugades i posicions que a les classes de vegades no es poden veure i això els ajudarà a guanyar altres partides en el futur, un futur potser més proper del que ens pensem.

Sabíem que la Rubinenca “B” seria un equip difícil. I ho va demostrar guanyant-nos per 6 a 2. Només van aguantar el tipus els nouvinguts: en Roberto, que va obtenir el seu primer punt del torneig contra un jugador invident, i en David Páez, que va rebre la visita de la seva xicota i amb la moral pels núvols va arrencar unes taules en el 7è tauler contra un 1846. I el mig puntet que falta és del Xavi, que va signar unes taules sobre la botzina: només li quedaven 6 segons quan va trobar la jugada que, segons el seu rival, li evitava la derrota. Us posem la posició a continuació. Les nostres anàlisis dels dilluns diuen que, a no ser que es cometés un error garrafal, les negres no perdien amb diverses jugades, però si en trobeu una que faci guanyar les blanques, feu-nos-ho saber.

Malgrat la derrota, continuem en posicions d’ascens. Aquesta setmana rebem el Molí Nou, un altre dels equips potents del grup. És el nostre Tourmalet particular. Si el superem ens quedarà un mes per aconseguir noves victòries que ens portin cap a la Primera provincial. Posarem tota la carn a la graella i us ho explicarem puntualment.

El seu propietari, en Miquel Ibor, ens ha comentat que, a partir d’ara, aquesta cocteleria de l’Hospitalet centre també vol oferir als seus clients, a banda del Torneig d’Escacs anual, un seguit d’activitats culturals de proximitat, com concerts acústics, monòlegs, espectacles de titelles, etc.

I sempre, si hi aneu, podreu trobar un tauler d’escacs per jugar un partida mentre preneu un cafè, una cervesa o el que vulgueu.