Resulta increïble, sí —de fet, a nosaltres mateixos ens costa de creure—, però el cert és que portem tres punts de tres possibles. Aquesta setmana el nostre rival era l’Incresa de Molins de Rei, segurament un dels equips més forts del grup. Però han vingut minvats, sense dos dels seus jugadors més potents, i ho hem sabut aprofitar. Un primer punt molt ràpid per part d’en David Guirado ha situat el 3 a 0 en el marcador. En Jorda, atabalat pensant que li tocava un 2200, ha fet provatures sense gasosa i s’ha adonat massa tard que el seu rival no era tan ferotge com creia. Una estona després queien dues taules que ens donaven ja, si més no, l’empat. El Dani ho tenia complicat, així que tot quedava en mans del Xavi. Tot i anar justet de temps, ha aconseguit guanyar un final de torre i dos peons contra torre que ens ha fet guanyar el match per 5 a 3. La possibilitat d’ascendir a Primera provincial és, ara, una mica més real.

I pel que fa als nanos, que s’enfrontaven a l’equip sub-12 de Sant Cugat del Vallès, una derrota per 1½ a 2½, però una derrota dolça. Al primer tauler, en Javi guanyava la seva partida de forma molt clara. L’Andrea i l’Alexis no podien superar els seus rivals. I al quart tauler, la María José acabava cedint unes taules en un final que aviat sabrà guanyar. Però per a aquest humil cronista resultava tota una sorpresa que aquesta nena, que fa molt poc temps que ha après a moure les peces, jugués amb una desimboltura i una seguretat —tant en el joc com a l’hora d’anotar les jugades i activar el rellotge— que estic convençut que d’aquí a ben poc ens plantarà cara als adults.