Archive for febrer, 2018

D’oblits i pèrdues

dimarts, febrer 20th, 2018

Una jornada profitosa, amb victòries dels equips «A», «B» i sub-12 (en aquest cas per descans), empat de l’equip «C» i una única derrota de l’equip «D», que fa que el Peón Doblado assoleixi per fi una victòria global en aquesta Lliga. Diumenge marcat pels oblits i pèrdues de peces no habituals en les partides, com si ens haguéssim posat d’acord. Però com que els resultats van acompanyar, no hi donarem més importància, bo i esperant que no es repeteixin, especialment en el nostre bàndol. Anem, doncs, a analitzar la jornada, avui amb diversos cronistes.

L’equip «A»

Un diumenge més i ja portem cinc rondes a la Lliga. Només en queden quatre per finalitzar la millor competició d’escacs de l’any, podríem dir també la més divertida, tot i que crec que el format s’ha quedat obsolet. Potser caldria replantejar-se la durada de la Lliga com en altres esports. [Nota: Dani es refereix a allargar el nombre de jornades. Atesos els problemes que tenim per conformar les alineacions, quasi que ho deixaria tal com està.]

Bé, aquest diumenge ens va venir a visitar… la PATUM!!! El Club d’Escacs Berguedà venia a la nostra seu per primera vegada. Els de Berga van arribar amb puntualitat, a diferencia dels «doblados», que vam començar amb cinc minuts de retard en no ser presents la meitat de l’equip.

Els rellotges es van posar en marxa i el silenci s’apoderà de la sala. Ben aviat, quan tan sols portàvem prop d’una hora jugant, el jugador Flash va guanyar la partida. Parlo d’en Gustavo Magallanes, a qui he rebatejat com a Flash. Per als qui no heu sentit parlar mai de Flash us en faig cinc cèntims. Flash és un personatge de còmic, un superheroi de l’univers DC, que posseeix l’habilitat d’una rapidesa sobrehumana.

La resta de partides continuaven molt igualades, excepte la d’en Ramón, que es va deixar la dama en els primers moviments. El següent en finalitzar va ser Batman, un altre superheroi que continua imbatut en el campionat: es tracta d’Iván Humanes, que va fer taules en una posició prou complicada. Poc després Diego Flores va guanyar la seva partida i continua amb el peu a l’accelerador després d’haver perdut en les dues primeres jornades.

El marcador se situava 2½ a ½ i començava el carrusel: pràcticament cada deu minuts finalitzava una partida. La següent va ser la d’en Ramón i amb sorpresa: va jugar tota la partida amb dama de menys i no es va rendir en cap moment, fins a provocar l’error del seu adversari i sumar un nou punt per l’equip; d’això se’n diu atracar o, millor dit, “atraco a mano alzada”.

Escacs, CornellàAra em toca a mi: la partida va estar prou bé, amb cert avantatge des de l’obertura fins que finalment vaig canviar totes les peces per arribar a un final guanyador de rei i peons. Marcador 4½ a ½ i només ens faltava un puntet per a aconseguir la victòria.

En el primer tauler aquesta setmana hi jugava la ria xilena, que va jugar una partida espectacular. No sé com s’ho va fer, però tenia una peonada que anava avançant com un exèrcit pagà, devorant tot el que es trobava pel camí, aconseguint sumar un nou punt al marcador que ens certificava ja la victòria.

Quedaven quatre partides i una d’elles era la d’en Jorda (el responsable de barbacoes), que va fer taules i que li va faltar ben poquet per guanyar. Al tauler 9 jugava José Archilla, que va fer una bona partida, però que es va apurar de temps mentre rumiava si acceptava l’oferta de taules del rival, se li va caure la bandera i va perdre el punt.

Al seu costat s’hi trobava en Martí Aguilà, que també s’ho pensava molt. Tanmateix el seu rival va esgotar el temps tot i que ell no se’n va adonar, així que, com a delegat de l’equip, vaig cantar la caiguda de bandera. Ja només quedava una partida, la del gran Slimani. Molta expectació: tenia avantatge en un final de torre i peons, però li restava molt poc temps. Finalment va signar les taules per deixar el marcador final 7½ a 2½. [Dani Llargués, Cornellà de Llobregat.]

L’equip «B»

Escacs, CornellàL’equip «B» jugava amb els veïns, l’Espluguenc, i es que aquest club està tan sols a deu minuts a peu del nostre. El matx no va començar massa bé: al tauler 2 Marco Antonio no tenia el dia, es deixava la dama i no li va quedar cap més remei que abandonar. Al seu costat jugava l’inconfusible Antonio Molina, que va jugar com un Ferrari passat de revolucions i això va provocar que perdés el punt davant d’en César Augusto. Marcador 0 a 2. No pintava bé; les altres partides estaven igualades llevat de la del jove jugador del nostre planter David Romero, que va realitzar una gran partida per inaugurar el marcador local. 1 a 2 i la remuntada semblava possible. Calia esperar que aparegués l’esperit «doblado» i així va ser: a la taula 6 hi jugava el vice, Manuel Cardoso, que aconseguia la victòria realitzant una gran partida que ens permetia empatar el partit 2 a 2 provisionalment. Quedaven dues partides, la del Byron y la del Loko Ramone David Guirado, que tenien millors posicions. El primer en aprofitar-ho va ser en Byron, situant el marcador 3 a 2. Només quedava en David Guirado; tot en joc, nervis a la sala, el temps del rellotge anava baixant fins que el Loko va encadenar un seguit de jugades fortes que donaven el punt i la victòria als «doblados». Marcador final 4 a 2 gràcies a l’esperit «doblado». [Dani Llargués, Cornellà de Llobregat.]

L’equip «C»

Cap al Guinardó que ens hi vam anar per jugar contra el Peona i Peó «E». Tots en metro, des de Cornellà i l’Hospitalet, excepte en Francisco Chevalier, que va voler fer salut i s’hi va arribar caminant. Puntual la de Cornellà, no tant la de l’Hospitalet, ja que en Roberto es va oblidar de posar el despertador i si no l’arribo a trucar encara estaria dormint. Com que tenen tants equips, el matx va començar amb una mica de retard, però finalment —després d’un canvi de rellotge perquè en Jesús prefereix el DGT 2010 en lloc del 2000— ens hi vam posar els cinc «doblados» presents. Al cap d’uns minuts es presentava un jugador a qui no coneixíem i s’anava a asseure a la cadira d’en Roberto fins que li vam fer veure que s’equivocava d’equip. El nostre «doblado», ara sí, compareixia cap a les 10. La sorpresa era que al seu rellotge encara tenia 1h24m de temps, ja que el seu oponent va trigar una estona en posar-lo en marxa.

Seguint la tònica de la jornada, en aquells moments l’Andriy ja havia perdut la dama per dues peces, però es va atrinxerar per intentar les taules. De seguida arribava el primer punt de la mà d’en Francisco Rivas, que continua intractable —o gairebé— en aquesta Lliga. I el darrer en arribar també saldava la partida amb una victòria que ens col·locava 2 a 0 en el marcador. La resta de partides continuaven igualades, amb petits avantatges posicionals o d’un peó, llevat, com ja he dit, de l’Andriy, que finalment havia de rendir-se. Les espases continuaven en alt, fins que en Francisco Chevalier li assenyalava la caiguda de bandera al seu contrincant. El 3 a 1 ens garantia l’empat i jo confiava amb la meva victòria, ja que, després de dues errades consecutives del meu rival, li guanyava qualitat i la seva configuració de peons era propícia perquè en caigués algun. Però… aleshores va començar una lluita tàctica gairebé a la desesperada en què vaig caure de mans i peus. I un mat inevitable em feia abandonar i malbaratar la bona feina feta fins a aquell moment.

Escacs, Cornellà

Jesús Martínez, lluitant pel mig punt que ens podia donar la victòria.
[Foto: Francisco Chevalier.]

Només quedava en Jesús, en una posició que, abans del 3 a 2, es podia haver decidit amb unes taules, però el rival va pressionar fins a netejar l’ala de dama per quedar-se amb un peó d’avantatge en el flanc de rei que el conduiria a la victòria i a salvar mig punt pel seu equip. Un 3 a 3 agredolç que ens obliga a seguir lluitant per la permanència.

L’equip «D»

Començava la jornada de l’equip «D» amb dos «doblados» (Unai i Edu Jodar) corrent per l’andana de l’estació de la RENFE de Cornellà per intentar agafar el tren direcció a Sant Feliu. Després de la cursa ens vam trobar amb David Álvarez, que també jugava amb el «D».

Vam arribar amb temps de sobra per ubicar-nos i esperar els amfitrions, el Sant Feliu «C». «Per a això no calia córrer tant», es queixava l’Unai amb raó. Poc després arribava Agustí a temps de canviar l’alineació de la carpeta. Ens presentàvem amb una vacant. Un cop asseguts davant dels nostres taulers va arribar en Ricci Daniel just a temps. Malauradament no va tenir sort i el seu oponent no li va donar opcions de guanyar. Poc després Unai va exclamar «avui no és el meu dia» quan va cometre una jugada il·legal. Tot i que el seu contrincant li va oferir de seguir jugant, va acabar perdent. [Nota: En la Lliga una jugada il·legal només comporta una compensació de temps, però no pas la pèrdua de la partida.]

Per la meva part, vaig començar esperant el meu rival sense posar el rellotge en marxa (quantes coses per aprendre!) i malgrat haver canviat el bolígraf no vaig ser capaç de remuntar la peça de desavantatge que tenia des del començament i vaig acabar essent el tercer en perdre.

En el tauler 2 David Álvarez (oh, sorpresa!) seguia lluitant amb més paciència de la que ens té habituats. Plantava cara, però acabava posant el quart zero en el nostre caseller (el cinquè, si comptem la vacant).

Escacs, Cornellà

Agustí Compte i David Álvarez, els darrers en acabar, però amb sort ben diferent. [Foto: Edu Jodar.]

El primer tauler tampoc no semblava tenir-ho millor. Malgrat tot, l’Agustí em va demanar una foto. Poc després el seu adversari feia arribar la seva dama a la vuitena fila per a amenaçar el rei i obligar-lo a clavar un cavall i un alfil per defensar-lo. Aquesta posició, afegida a l’amenaça constant dels dos alfils rivals, augurava el pitjor, però l’Agustí, lluny de rendir-se, va cercar una sortida. I després d’un escac amb peó aconsegueix intimidar amb la seva dama el rei contrari, obligant el contrincant a rendir-se davant d’un mat inevitable. Gran Agustí, donant un punt al «D» i quedant-se amb els santfeliuencs a analitzar les possibilitats. [Eduardo Jodar, Sant Feliu de Llobregat.]

La Lliga i més

dijous, febrer 15th, 2018

Em permetreu que aquesta setmana la crònica de la Lliga sigui una mica més breu, ja que hi ha un parell de notícies que també crec que són importants. Començarem, com sempre, per la crònica que ens fa Dani Llargués des de Viladecans.

L’equip «A»

Aquest diumenge ens apropàvem una mica més a l’equador de la competició. Ens va tocar competir amb el Viladecans A i B (l’equip «B»). Vam organitzar dues expedicions, una des de Barcelona i una altra des de Cornellà.

Amb els equips definits, a primera hora Slimani ens trucava per comunicar-nos que no es trobava bé, la qual cosa ens obligava a moure les alineacions una posició cap amunt i a rectificar els fulls d’alineació.

Escacs, CornellàA les 9:20, les expedicions que havien sortit de Cornellà arribaven al seu destí, però la de Barcelona feia tard. A les 9:32 els rellotges es van posar en marxa, però no podíem començar el matx degut a què el reglament de la Lliga indica que per poder començar és requisit indispensable que hi siguin presents almenys la meitat dels jugadors de l’equip. Pocs minuts després va arribar el Ramón des de Cunit i vam poder fer les primeres jugades. L’expedició barcelonina arribava poc després i per fi tota la marea doblada era asseguda davant dels taulers. El silenci es va apoderar de la sala fins que en Gustavo Magallanes s’anotà les primeres taules del marcador. Tot seguit perdien Francisco Pizzarro i Dani Llargués, que trencava la ratxa i perdia la seva primera partida en aquesta Lliga. El marcador se situava ½ a 2½.

Poc després de les 12:30 Ramón i Diego Flores firmaven les taules amb els seus respectius contrincants. 1½ a 3½. A la taula 10 hi jugava el Super Jordi, que va guanyar amb una bona partida i se situa com a pitxitxi a la Lliga. (Si no recordo malament no ha perdut cap partida des que juga amb nosaltres al club.) 2½ a 3½. El matx no estava clar; Rubén Martín i Emilio Carrasco tenien posicions favorables, però Jorda estava en una posició inferior i José Archilla amb una posició que només podia aspirar a taules.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàA continuació en Jorda perdia la seva partida i José Archilla sumava de nou mig punt. Quedaven dues partides i tot estava per decidir. La fúria xilena aconseguia imposar-se en un final de torres i peons; per variar, amb poc temps de rellotge. Marcador 4 a 5 i restava només una partida, la del Rubén: era una posició amb un cert avantatge però amb moltes variants i tan sols li quedaven 30 segons; finalment va acordar les taules amb el seu rival i el partit va finalitzar amb el marcador de a . Esperem poder recuperar-nos el proper diumenge. [Dani Llargués, Viladecans.]

L’equip «B»

Escacs, CornellàÉs potser l’equip que es va veure menys afectat per les baixes d’aquesta ronda. El canvi d’en Jordi González, que va pujar a l’«A», per Francisco Rivas, que havia de jugar al «C» i que està fent una gran temporada, amb tan sols una derrota en la 1a ronda, no va suposar cap entrebanc i l’equip va guanyar el Viladecans «B» per 5 a 1. Marco Antonio continua amb la seva serenor i bon nivell; Byron Zambrano va recuperant a poc a poc el joc que li va mancar en el Torneig del CE Cornellà; Andriy Severyn, després d’un inici dubitatiu, va sumant punts per l’equip; i Francisco Chevalier, que no havia competit mai a nivell oficial, li va agafant el ritme i a poc a poc també va puntuant. L’únic que no va aconseguir la victòria va ser en Jesús Martínez, fruit potser de la seva manca de continuïtat i del seu rival, en José Olmo, un jugador solvent amb qui tinc algun compte pendent (però de bon rotllo, eh!).

L’equip «C»

També va patir les baixes d’aquest diumenge. El matx contra l’Espiga de les Corts «D» era, a priori, un matx que es podia guanyar. Però quan les coses es torcen… Ja d’entrada els delegats vam haver d’intervenir en la partida entre Antonio Molina i Lluís Sinyol, ja que aquest darrer va reclamar com a jugada il·legal un moviment de cavall que, després de refer la partida, es va demostrar que era correcte. La partida va continuar però Molina no va aconseguir guanyar el rival. Era el 0 a 2, atès que David Romero, ben d’hora, també havia perdut el punt (amb gairebé 1:30 de temps al rellotge). Roberto de la Fuente sumava el primer punt de l’equip i semblava que el matx es redreçava una mica. Les tres partides restants ja van durar força més. Martí Aguilà, però, no assolia l’objectiu i, en una partida dolenta, segons ell mateix va reconèixer, s’havia de rendir. Quedàvem en Xavi Escaler i jo mateix. En Xavi ho va intentar, però potser se li van escapar algunes jugades que l’haurien deixat en millor posició. Almenys, però, es va prendre el seu temps i va pensar per tots els «dobladitos» junts. Amb el partit decidit, el delegat de l’altre equip em va comentar si ho deixaríem córrer i potser hauria estat així en una posició més igualada. Però aleshores tenia un avantatge de dos peons, un d’ells passat i avançat i, a més, amenaçava de canviar totes les peces, per la qual cosa, el meu rival va abandonar i vaig sumar el darrer punt, encara que ja no servís de res: 2 a 4 i a seguir lluitant per la categoria.

L’equip «D»

Amb una vacant en el darrer tauler, a causa de la pujada d’altres jugadors als equips superiors, no va poder competir contra el Gavà «B», un equip amb jugadors ben forts amb una mitjana d’elo superior als 1800 punts. El resultat, ½ a 5½, ho diu tot. Només vam comptar amb les taules d’en Manuel Cardoso per no deixar el comptador a zero.

El sub-12

Escacs, Cornellà

Els nostres «dobladitos» competint contra el Sant Cugat «B». D’esquerra a dreta: Iker Alcalde, Nil López i Miguel Moreno.

La segona alegria de la jornada va venir de la mà dels nostres «dobladitos». Es van dirigir a jugar contra el Sant Cugat «B» també amb una baixa, però en aquest cas deguda a la coincidència amb les festes del Carnestoltes, per la qual cosa és més d’agrair la presència dels tres que hi van anar: Miguel Moreno, Nil López i Iker Alcalde. Miguel i Iker, amb negres, van sumar els dos punts de l’equip, tancant el marcador amb un 2 a 2 molt meritori ateses les circumstàncies.

El Comarcal

Escacs, CornellàEl dissabte concloïa el Campionat Comarcal d’edats del Baix Llobregat. Comptàvem amb dos participants: Miguel Cabrillana en el sub-10 i Miquel Jimena en el sub-8. Enguany, degut a la baixa participació, alguns del grups d’edat van reduir el nombre de rondes. Així, tant el sub-8 com el sub-10 es van disputar a un total de 5 partides, el que condicionava molt la classificació final, puix una sola derrota gairebé et deixava fora de la lluita pels primers llocs.

I és el que va passar. Miguel Cabrillana no va poder superar l’ensopegada de la 1a ronda malgrat que després va guanyar les quatre partides restants. El que havia de ser una cursa de fons es va convertir en una cursa de velocitat i a en Miguel li van mancar metres de recorregut. Finalment, tot i això, va aconseguir el trofeu al tercer classificat sub-10, després d’una darrera partida en què va aconseguir guanyar peça amb una combinació que se sustentava en un peó clavat de l’adversari.

Escacs, CornellàPel que fa a en Miquel Jimena, que havia complit els set anys tot just abans de començar la contesa, ens ha demostrat que la nostra aposta per ell no era gens arriscada. En la primera jornada no va poder guanyar cap de les dues partides, en la seva estrena com a jugador federat. La tercera va aguantar el fred d’Olesa, amb les muntanyes de Montserrat nevades de fons, per sumar el primer punt per incompareixença del seu rival; el seu premi: esmorzar doble, perquè la Beatriz Alfonso, una de les dues àrbitres auxiliars del torneig, li va donar el de l’altre nen. (Obro un petit parèntesi. Vull agrair a la Beatriz i a la Sònia Martín el seu bon tracte amb els nens, entenent que són això, nens, i que la funció de l’àrbitre/a és més educativa que no pas sancionadora. Gràcies a totes dues.) En la tercera jornada, quarta ronda, arribava la seva primera victòria sobre el tauler. I la darrera… la darrera va ser tot un poema. Competia contra l’Aritz Vitalla, un nen de tan sols cinc anys, amb el qual anaven comentant la partida… mentre la jugaven! La Beatriz i jo els hi vam dir que baixessin la veu diverses vegades, però finalment, després de mirar-nos, vam desistir i els vam deixar jugar. Al final l’Aritz es va endur el gat a l’aigua, però ambdós se’n van anar amb un somriure als llavis… i una medalla al coll.

Escacs, CornellàEscacs, Cornellà

L’esport al punt

El dilluns 12 de febrer, després de la ronda del diumenge, en Dani Llargués i Ignasi Archs vam ser entrevistats a Ràdio Cornellà, en el programa L’esport al punt, que analitza la situació de l’esport a Cornellà, centrant-se en els diferents equips de la ciutat. Vam comptar amb la presència d’en Víctor Collell, cap de premsa del Peona i Peó i conductor del programa Xarxa de mat a 7 de ràdio. Va ser una entrevista curteta atès el poc temps de què disposaven, però vam poder explicar una mica la història del club i les previsions per a aquesta temporada. A la pàgina de Ràdio podeu escoltar l’entrevista completa (a partir del minut 45, aproximadament).

Temps de neu

dijous, febrer 8th, 2018

Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, hem d’agrair que la Lliga es jugui pel matí. D’altra manera, ens hauríem trobat amb els problemes de circulació que hi va haver per la tarda en moltes carreteres, deguts al mal temps i la neu. Anem per feina.

L’equip «A»

No feia pas un bon dia el passat diumenge, però per fi el primer equip jugava a casa i aquest cop amb el Prat, que venia amb un jugador menys. El matx va començar amb puntualitat i, com és habitual, partides igualades fins a dos quarts d’onze. En aquest moment en Jorda va reclamar la meva atenció perquè el rellotge digital es va desprogramar. No recordava aleshores quin programa calia utilitzar per posar el temps que els hi restava als dos jugadors; per tal d’anar ràpid i no haver de llegir les instruccions del DGT, vaig recordar que al meu costat jugava en Francisco Pizarro, que es Àrbitre Internacional i que de seguida el va reprogramar: problema resolt. Poc després el mateix Francisco demanava taules al seu rival (tenia menys temps de rellotge), qui va decidir jugar una mica més però, passats uns minuts, s’ho va repensar i va ser ell qui li va demanar les taules. Francisco les va acceptar. Tot seguit el meu adversari abandonava en una posició de xarxa de mat i el marcador se situava 2½ a ½.

A continuació guanyaven les partides en Jorda, Diego i Ramón, que celebrava el seu aniversari, tots amb posicions superiors excepte la de Diego, que va saber aprofitar el poc temps que li quedava a l’adversari. A la taula 4 encara hi jugava Batman, l’escriptor Iván Humanes, amb una partida que més aviat semblava una de pinball i que finalment va acabar amb taules, per la qual cosa en Batman continua imbatut. Al seu costat teníem el gran Slimani, que després d’una esplèndida partida aconseguia la seva primera victòria com a «doblado». Quedaven dues partides, la de l’MC Rubén i la de la fúria xilena, que tenia una posició complicada per salvar el punt. Emilio li va demanar taules al seu contrincant, però aquest, lògicament, no les va acceptar. El temps, emperò, li anava baixant, s’ho va rumiar i li va demanar taules a l’Emilio, qui acceptava l’oferta sense pensar-s’ho dues vegades, ja que duia dos peons de desavantatge.

Finalment quedava l’MC Rubén Martín amb una posició avantatjosa després d’una gran partida, però amb el temps al límit i una posició gairebé tancada, es va haver de conformar amb les taules. Resultat final, doncs, 8 a 2, i a continuar sumant. [Dani Llargués, Cornellà de Llobregat.]

L’equip «B»

Escacs, CornellàEra l’equip local, però atès que jugava contra l’ONCE de Barcelona, es va desplaçar fins a la seva seu per disputar el partit. Ben repartits, tres «doblados» i tres «dobladitos» es van disposar a lluitar pel punt en joc. No ho van aconseguir, però el resultat no va estar gens malament: 2 a 4. Els adults van complir amb escreix, obtenint els dos punts «doblados» del marcador: taules d’en José Archilla, ofertes pel rival; victòria d’en David Guirado (coneixent-lo, m’imagino una partida tancada i sense canvis de peces que devia complicar moltíssim el joc del contrincant); i finalment, taules d’en Jordi González, sol·licitades pel ell al nostre ex company Daniel Peirón, que les va acceptar i que ens va donar records per a tots.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàPel que fa als «dobladitos», la cosa va ser completament diferent. Al quart tauler, la partida d’en David Álvarez semblava la faula de la llebre i la tortuga, tal com em comentà en José Archilla. (Obro parèntesi: si cliqueu l’enllaç podreu llegir la faula; però si us fa mandra llegir, més avall us he inserit un vídeo de Disney de l’any 1934, en què la versiona amb dibuixos animats.) En David s’avorria perquè el seu rival jugava molt lent —és a dir, pensava—, però tan sols va necessitar 12 jugades per donar-li mat. L’Iker Alcalde i el Miguel Cabrillana van estar una mica més concentrats, però tampoc no van poder fer res contra els seus respectius adversaris, els quals a poc a poc van anar guanyant material fins a decantar la partida al seu favor. Això no obstant, i segons em va dir la M. Ángeles Sola, l’Iker es va mostrar molt satisfet amb l’experiència.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàL’equip «C»

Aquesta setmana vàrem anar a jugar contra el Sant Quirze «B» amb un equip potent, tot i que a darrera hora vam patir la baixa d’en Sebastián Buitrago. Malgrat això, el primer punt queia ràpidament de la mà del seu pare, en Marco Antonio Buitrago, qui en només 14 moviments feia abandonar un dels dos adults de l’equip rival. Les partides s’anaven definint per minuts i ben aviat en Roberto, l’Andriy i jo mateix ja disposàvem de qualitat d’avantatge, que s’acabava convertint en torre i ens feia sumar tres punts més. Per la seva banda, el darrer «doblado», Francisco Rivas, ja feia estona que comentava la partida amb el seu jove contrincant, l’Àlex Uria. Així que, ben d’hora, a dos quarts de dotze, ja havíem sentenciat el partit amb un 5 a 1 que ens feia sumar el primer punt d’aquesta Lliga. I sort d’això, que ens va permetre tornar a casa amb temps inestable però sense problemes importants.

L’equip «D»

Degut a les diverses baixes d’aquesta setmana, l’equip «D» inicialment havia de jugar contra el Cadena «B» amb dues vacants, però en Jordi Alcántara s’hi va afegir a darrera hora i així van anar-hi cinc «doblados». El més ràpid en acabar va ser, segons sembla, l’Agustí Compte, qui darrerament està tan acostumat a jugar partides ràpides que sembla un «dobladito». (Agustí, et dono permís per veure el vídeo de Disney, a veure si la propera dures una mica més.) Tot seguit, en Jordi, motu proprio i sense encomanar-se a ningú, acceptava unes taules amb dues peces d’avantatge. Mal inici. Les derrotes d’en Manuel Cardoso, que aquest any no està gaire fi, i d’en Francisco Chevalier confirmaven la derrota. Tanmateix, i per sorpresa de molts, l’Antonio Molina guanyava la seva partida i maquillava un pèl el resultat: 1½ a 4½. I en una partida a ritme normal, que és el més sorprenent!

El sub-12

Jornada d’estrenes contra el Sitges «B». Llevat d’en Nil López, la resta participaven per primer cop en la Lliga d’enguany. I per a la Paula Díaz, de fet, era la seva primera partida en competició oficial. Jugava amb blanques i l’havíem alliçonat per obrir amb una Italiana, però el seu adversari va adoptar la Defensa Siciliana i encara no està preparada per lluitar-hi. Però ho estarà, per la seva capacitat d’aprenentatge i les seves ganes, reforçades amb la ajut de l’Alfonso, el seu pare, i perquè a casa també pot practicar amb el seu germà Adrià, un altre «dobladito», el que comportarà una millor progressió d’ambdós.

En Joan de Déu, conduint les negres, aconseguia un bon avantatge, però acabava regalant una torre que la seva contrincant, la Irene Almazán, acceptava de bon grat. El seu rellotge marcava 1:38 h de temps. Les presses… I en el darrer tauler teníem en Nika, el més jove de tots quatre, qui tampoc no aconseguia puntuar i ens deixava amb un 0 a 4 contra el líder de la categoria.

Ens costa que els nens s’acostumin a utilitzar el temps per pensar la millor jugada. I els entrenadors estem treballant en diverses opcions. Una d’elles pot ser que tots els qui acabin la partida amb més d’una hora de rellotge es quedin sense berenar durant una setmana. Esteu avisats.

Millorem, però lentament

dijous, febrer 1st, 2018

Les mans es mouen lentes sobre els taulers. Tanmateix el temps corre de pressa. La ment passeja entre les peces, rambleja entre les caselles. El temps passa. Però ja no escoltem aquell tic-tac neguitós…

Deixem de divagar. Després d’aquest petit homenatge a Robert Johnson i a Eric “Slowhand” Clapton, ens centrarem en la jornada del proppassat diumenge.

L’equip «A»

Aquest diumenge vàrem jugar contra el Club d’Escacs Martorell, un dels equips candidats a pujar a la segona divisió de la Lliga Catalana. En aquesta jornada tornava a l’equip el Mestre Català Rubén Martín i s’estrenava a la Lliga amb nosaltres l’àrbitre FIDE Francisco Pizarro. El matx va començar i alguns jugadors del nostre equip aprofitaven els minuts del rival per demanar un cafè. Fins passades un parell d’hores les partides no es van començar a definir i el primer en puntuar va ser Gustavo Magallanes amb unes taules. Poc després Iván Humanes guanyava en una posició on els peons no deixaven respirar el rei enemic. El marcador se situava 1½ a ½ a favor nostre i algunes posicions eren favorables.

Pizarro aconseguia estrenar-se en la Lliga amb un punt i una partida on sempre va triar les millors respostes, així que esperem que continuï amb el nivell i sumi punts, que és el que necessita l’equip en les seves posicions. 2½ a ½, un començament molt favorable. Immediatament després Slimani es rendia en una posició que havia començat molt sòlida però on va anar cedint espai; va ser una pena ja que tant aquesta partida com algunes altres podien haver-se resolt de forma favorable, però ens va poder el temps, la concentració i altres factors. Segur que aquest matx ha servit per corregir aquests petits desajustaments i encarar les següents jornades amb major seguretat. 2½ a 1½, però aviat va igualar el Martorell amb la victòria sobre Jorda. Una partida complexa on també podia haver succeït qualsevol cosa. Ramón va abandonar malgrat haver lluitat molt bé tota la partida i tenir opcions igualades.

Escacs, CornellàRubén va cedir la seva posició en el primer tauler i va situar el marcador 2½ a 4½ favorable al Martorell. Una partida que l’MC també tenia dominada: dos cavalls, alfil i dama contra torre, alfil i dama. Però la pressió en la setena va ser massa. Aquesta partida també es veia molt a favor, com la d’Emilio, la fúria xilena, que emprenia un final amb avantatge però que les dificultats de temps i el soroll a la sala van fer que rendís el seu rei poc després que Flores abandonés la seva partida en un final de torres amb avantatge de peons del contrari. Així les coses, anàvem 2½ a 5½ fins que Dani va guanyar un final que va jugar d’una forma molt precisa i amb sorpresa de ruptura inclosa. Tenia dos alfils i un peó per dos peons i un alfil del contrari i aquest s’havia refugiat en la cantonada. No va ser suficient: Dani va immobilitzar els moviments del rei rival, qui solament va poder avançar els peons a canvi que el de Dani mengés i es plantés amenaçant coronar netament. D’aquesta forma el marcador quedava 3½ a 5½ fins que finalitzà la partida d’Emilio, que ho va tenir ben a prop, com hem dit, havent jugat fantàsticament totes les fases del joc. 3½ a 6½. Un marcador excessiu pel que havíem vist. Això no obstant les sensacions van ser bones, hi ha equip i lluitarem fins al final! [Dani Llargués i Iván Humanes, Martorell.]

L’equip «B»

Només en tinc referència per la conversa tavernària posterior a l’encontre amb el Sant Boi «D». El primer punt de l’equip es va forjar gràcies a les victòries d’en Jordi González, que ha arrencat amb gran força, Marco Antonio i Sebastián Buitrago, que s’estrenaven en aquesta Lliga, i Byron Zambrano, l’únic que havia puntuat la jornada anterior. Les notes negatives van ser en José Archilla, tot i que quan vaig veure que el seu contrincant havia estat en Sebastián Altemir ho vaig entendre millor. És un jugador molt sòlid i jo mateix tampoc no vaig ser capaç de vènce’l en el darrer Torneig de Sant Boi. L’altre punt que se’ns va escapar va ser el d’en Roberto, que ha començat una mica fred després d’estar gairebé un any sense jugar. Però de ben segur que es recuperarà i contribuirà amb els seus punts a les victòries de l’equip. De moment, 4 a 2 i a seguir lluitant.

Escacs, CornellàL’equip «C»

Escacs, CornellàVam estar a punt, però se’ns va escapar. El matx contra el Tres Peons «H» es presentava molt igualat (tan sols 9 punts d’elo mitjà de diferència). Aviat es torçaven les coses: en Gerard Pérez perdia en el darrer tauler ràpidament; pel que vaig percebre li manca ritme de competició i aprofitar millor el temps. Sortosament són defectes que es perden amb la pràctica. Més tard queia en Francisco Chevalier, que no va poder repetir la magnífica partida del diumenge anterior. Jo, pressionat per la manca de concentració —típica quan jugo a casa—, no aconseguia rebatre el potencial d’en Pol Ortiz, un nen de nou anys que aprofitava esplèndidament els meus errors i no em permetia recuperar-me, amenaçant amb la coronació d’un peó que m’obligava a abandonar. 0 a 3 i el matx estava gairebé decidit.

Tot i això les tres partides restants no pintaven gens malament. A en Francisco Rivas li oferien taules i, quan em va consultar, li vaig dir que si les acceptava perdíem el partit, així que va decidir continuar. La seva posició era lleugerament millor però els finals no són el seu fort. Després del canvi de peces quedaven cinc peons per banda: 2 i 3 en el cas del Francisco i 1 i 4 en el del seu oponent. M’ensumava unes taules i vaig anar a mirar les altres partides. Quan vaig tornar, oh sorpresa!, en Francisco tenia dos peons d’avantatge i sumava el primer punt. L’alegria, emperò, va durar poc. L’Andriy tenia qualitat de més, qualitat que no servia de res davant l’atac del seu contrincant. Només li va quedar una opció: forçar les taules per escac continu.

El darrer en acabar va ser en Martí Aguilà, ben tornat després d’un any allunyat dels taulers. El seu punt, després d’una molt bona partida, tancava el marcador en 2½ a 3½, ajustat però insuficient per sumar a la taula. Haurem d’esperar una nova oportunitat.

L’equip «D»

Un dels partits més estranys que recordo. Ambdós equips, nosaltres i el Comtal «C», arribàvem amb els equips complets… en les llistes d’alineació. Tanmateix només es van disputar tres partides: per la nostra part, l’Antonio Molina (1r tauler), que no falla mai, no es va presentar; i en Ricci Daniel Cevallos (6è tauler), que havia confirmat l’assistència, es devia despistar i tampoc no va venir. Però és que el 5è tauler del Comtal també va faltar a la cita. Així que, ja d’entrada, el marcador assenyalava un 1 a 2. Poc després el resultat era ja definitiu; l’Agustí perdia el punt i també en Manuel Cardoso, que s’havia de rendir davant la puixança d’un quasi «dobladito», en Lucas Sánchez, habitual en totes les trobades i tornejos que organitzem. Tan sols quedava en Jordi Alcántara lluitant contra l’amic Lluís Febrero. Saben aquél que diu que quan tens el rei enrocat i arribes al final és convenient avançar un peó per evitar mals majors? Doncs a en Lluís la idea li va rondar tota l’estona pel cap, però se’n va oblidar i en Jordi no va perdonar: mat directe a la 8a fila, per deixar el 2 a 4 final.
Escacs, Cornellà

El sub-12

Aquesta setmana els «dobladitos» es van desplaçar a Sant Adrià per jugar contra l’equip local. Pràcticament repetíem equip, amb l’únic canvi d’en Nil López per l’Aitor Jiménez. Rotacions que anirem fent perquè tots els «dobladitos» puguin participar en la Lliga i siguin partícips també dels èxits del club. En aquesta ocasió tan sols vam aconseguir un punt, gràcies a la victòria de l’Iker Alcalde, la qual cosa ens alegra profundament, ja que en la 1a ronda havia quedat molt tocat en perdre la partida. Quan comences a competir les derrotes són habituals, però a poc a poc arriben les victòries. I abans que us adoneu ja ens haureu superat a molts de nosaltres. El futur del Peón Doblado és a les vostres mans, no ho oblideu.

Traductor
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish
Cerca a la web
III Halloween Chess
Problema ocult
Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • Ajedrez 21
  • Advocat.cat
  • Adeslas
  • Viejo Piano
  • La Herradura
  • The Corner
  • Mary Pickford
  • Gramma arts gràfiques
  • Filatelia Llach
febrer 2018
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« gen.   març »
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728  
Categories
Visitants