Archive for març 3rd, 2017

Plou i fa sol

divendres, març 3rd, 2017

I què voleu, nois i noies? De vegades la realitat supera la metàfora. Feia un bon dia i al carrer lluïa el sol. Un diumenge per passejar, vaja. Però tenim obligacions, així que vam pujar les escales del pavelló, vam obrir la porta de la sala 1 i ens disposàvem a col·locar els rellotges quan vam descobrir, astorats, la gotera de la sala 3 i el bassal d’aigua que havia format al terra. Amb el sol que feia fora i a dins plovia… I sense arc de sant Martí, que almenys hauria donat una mica de color. Per sort, entre nosaltres comptàvem amb en Manuel Cardoso, que sabia on es guarden els estris de neteja i, després d’aconseguir la clau, va pujar amb una galleda i un pal de fregar per minimitzar els efectes pluvials.

Suposo que ja us heu situat. Per tant acabarem el preàmbul i atacarem la jornada. Metafòricament parlant, el títol de la crònica també és vàlid. Som-hi. Tornarem novament a l’ordre alfabètic.

L’equip «A»

Aquest diumenge vam anar a jugar l’encontre contra el Gavà amb dues baixes molt importants per a l’equip, les de l’Emilio Carrasco i l’Iván Humanes. Tot i així vam recuperar el MC Rubén Martín i vam pujar del segon equip en Jorda i en Diego Flores.

El primer en estrenar el marcador va ser Daniel Montoya: taules en un final de torres que no era clar per cap dels dos. Més tard Jorda perdia la partida i és que cal anar amb compte quan et juguen l’orangutan. A la taula 3 hi havia la partida del Gustavo; no pintava bé després de realitzar un moviment erroni a l’obertura i, esclar, el seu adversari, en Santiago Bonay, tot un veterà dels escacs, no ho va desaprofitar i el va anar collant fins que el va fer abandonar. No pintava bé el matx. A les taules 1 i 2 jugaven el MF Francisco Olivares i el Rubén, que tenien bones posicions i van ser els primers en aconseguir la victòria i deixar el marcador en 2½ a 2½, però no era suficient. A en Diego Flores, al tauler 8, se li va capgirar la partida quan la tenia molt millor i perdia el punt després que el seu adversari li hagués ofert les taules. Quedaven dues partides: la meva, que era un final de cavall contra alfil amb peó d’avantatge, i la partida del Manel, qui, amb poc temps de rellotge, va cometre una errada i se li escapà el punt. Poc després vaig guanyar, però el matx ja estava perdut per 3½ a 4½.

Ara toca lluitar i guanyar els partits que queden. Ha estat una llàstima, perquè l’empat ens hagués deixat a dues passes de Preferent. [Dani Llargués, Gavà]

L’equip «B»

Després de la derrota anterior amb el Vilafranca «B», vam haver de plantejar el matx contra el Martorell «B» de forma diferent a com l’havíem pensat quinze dies abans. A més, com ha dit en Dani, els dos primers taulers van haver de cobrir les baixes del primer equip i l’alineació quedava minvada. Així que vam canviar el xip i ens vam centrar en altres possibilitats. I el resultat no deixa lloc a dubtes: ½ a 5½, tot i que no esperàvem una derrota tan grossa. Sort de les taules d’en Ramón Fuentes: el que en futbol es coneix com el gol de l’honor. I això —o potser per això— que va jugar amb el degoteig constant de l’aigua que es filtrava del sostre i que marcava els segons com si el rellotge digital s’hagués convertit en analògic.

L’equip «C»

Havíem de mantenir la 1a posició del grup per seguir optant a l’ascens, per la qual cosa vam jugar amb gairebé tot l’equip titular, amb el reforç d’en David Romero, un dels nostres «dobladitos» més veterans. I, parlant de veterans, alguns de vosaltres recordareu un programa d’entrevistes de TV3 titulat Tres senyores i un senyor. Doncs així era l’equip que va presentar el Catalunya «F».

El primer punt en el marcador va venir de la meva mà. Després de perdre un peó a l’obertura, vaig situar les meves peces atacant l’enroc, que es va iniciar amb un sacrifici de cavall i va culminar amb un error de la meva adversària, Màxima Pérez, que li va costar la dama. Mentrestant, en David Romero ja havia aconseguit qualitat d’avantatge i a poc a poc anava guanyant material fins a rematar la partida. En Jordi González, per la seva banda, mantenia un peó de més des de l’obertura. Semblava suficient, però no. Al final, el seu alfil, en lluita contra el cavall rival, només va ser capaç d’arribar a unes taules mortes: rei contra rei. La darrera partida semblava igualada. Només en aparença. Perquè en Byron remata els finals amb molta seguretat. I no va ser diferent en aquesta ocasió. 3½ a ½ que ens deixen en el primer lloc de la taula. Queden tres finals i caldrà continuar en tensió per assolir l’ascens.

L’equip «D»

No gaire lluny, al barri barceloní de les Corts, els nostres companys es van enfrontar a l’Espiga «D». La lluita per la primera plaça continua després de guanyar per 3½ a ½, que ens apropa a només mig punt del Sant Feliu «C». I la lluita pel pitxitxi s’aclareix. En Marco Antonio va sumar un nou punt i queda com l’únic «doblado» que li disputa el premi a en Francisco Olivares. Això perquè els altres rivals, en Gustavo i en Manuel Cardoso, van punxar i en Sebastián no va passar de les taules, tot i que es manté a l’expectativa.

L’equip «E»

En el nostre equip infantil van debutar alguns «dobladitos». En el primer tauler, en David Álvarez s’estrenava en aquesta Lliga, malgrat la seva veterania. En el segon, Miguel Cabrillana jugava la primera partida després de proclamar-se campió sub-10 en el Comarcal. I en Ricci Daniel Cevallos i Unai Jodar participaven per primer cop en una competició oficial després que els haguéssim federat aquesta temporada. L’encontre contra el Gran Penya «D» de Vilanova i la Geltrú, també conformat per quatre nois, semblava que podia estar igualat. Malauradament no va ser així i vam perdre per 0 a 4. Malgrat tot, vaig poder observar algunes de les partides. En el cas del Miguel Cabrillana, va jugar al seu ritme i crec que quan signava la planella encara li quedaven una hora i 33 minuts de rellotge. Potser li haurem de donar una til·la abans de jugar perquè s’ho prengui amb més calma. En Ricci Daniel va desaprofitar una celada que hauria desarmat el seu rival. S’ha de dir, però, que encara no hem arribat a aquest punt en les classes i segurament ni tan sols coneix la paraula. I l’Unai Jodar va disputar una partida amb amenaces mútues que finalment no va aconseguir dur a bon port, tot i que en un moment donat em va semblar que tenia el mat, però em va fer veure que un cavall li ho impedia. No el recordo, aquest cavall, però jo no estava ficat en la partida, així que potser sí que tot plegat va ser un miratge. De totes maneres, les sensacions que vaig tenir van ser prou bones i crec que tots dos faran molt bon paper en els propers tornejos en què participin.

Per acabar, i per aclarir alguns dubtes si és que algú els ha tingut, haig de dir que no, no van ploure homes, tot i que haurem d’anar en compte no fos cas que algun dia ens en caigui algun a sobre —a les pel·lícules passa sovint—. Per si de cas, anoteu bé la partida per si les peces acaben pel terra. I si voleu veure el vídeo original, aquí us en deixo l’enllaç. Compte, que potser no sigui apte per a tots els públics.

Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • La Herradura
  • Filatelia Llach
  • Gramma arts gràfiques
  • Adeslas
  • Advocat.cat
  • Ajedrez 21
  • The Corner
  • Mary Pickford
  • Viejo Piano
març 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« febr.   abr. »
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  
Categories
Visitants