Archive for març, 2017

Good, good, Johnny B Goode

dijous, març 23rd, 2017

És difícil sintetitzar en una frase la trajectòria del club en aquesta Lliga Catalana que tot just acaba de finalitzar, almenys en la seva fase regular. Són tantes les imatges que em vénen al cap, les emocions, els patiments, les anècdotes… Queda clar que els fitxatges que vam fer a principis de temporada, grans fitxatges, ens han conduït a la situació actual. I no em refereixo només als del primer equip, Francisco Olivares, Emilio Carrasco i Gustavo Magallanes, sinó també als d’equips inferiors, Sebastián Buitrago i Francisco Javier (Paco) González. Tots ells, integrats plenament en el Peón Doblado, un club que —rectifiqueu-me si m’equivoco— ja s’estimen tant com els més veterans, amb qui han lluitat colze amb colze per aconseguir el que tots sabeu a hores d’ara, l’ascens, ni més ni menys, de tres dels nostres equips: l’equip «A» a Preferent, i els equips «C» i «D» a 2a provincial. I com a campions de grup, el que ens dóna dret a lluitar pel Campionat de Catalunya de les categories respectives. Si a això hi afegim que també participarem en la final de la Copa Catalana de 1a categoria, podem parlar, sens dubte, d’una temporada gairebé immillorable. Dic gairebé perquè encara no ha acabat i tant de bo no sigui aquesta la darrera celebració (ens manca la cirereta, oi?). El que sí que podem afirmar és que és la millor en els dotze anys d’existència del club.

Algun soci, mig en broma, em demanava una declaració institucional com a President. No sé si això se’n pot considerar, però és la meva forma de manifestar l’orgull —com deia el rei “emèrit”— que sento en representar-vos a tots els «doblados». I, no me n’oblido pas, també als «dobladitos». Perquè el Peón Doblado, malgrat tots els èxits esportius que s’assoleixin, perdria la seva raó de ser sense vosaltres, nens i nenes que ompliu les sales amb la vostra alegria i les vostres ganes de jugar. Perdoneu-nos si, de vegades, no podem seguir el vostre ritme. Els anys no perdonen.

Després d’aquesta introducció —no diré breu, però estareu d’acord amb mi que l’ocasió s’ho mereixia—, passarem a explicar com va anar la jornada.

L’equip «A»

El primer equip afrontava l’última jornada amb ànsia per guanyar. L’empat al capdavant amb el Gavà feia que només un bon resultat ens valgués. En cas que el Gavà guanyés en el seu desplaçament contra el Vilafranca «B», el desempat entre nosaltres i ells era el mitjà per saber el guanyador. Per això esperàvem aquesta última ronda amb ganes. El Sant Feliu «B», de fet, va presentar un bon equip i va estar a prop de fer que no celebréssim la festa. Les partides començaven, això sí, bé. La primera partida la va guanyar Magallanes, que va tenir un dia inspirat i aviat va fer valer la seva superioritat. Santolaria seguia amb la seva ratxa positiva de les últimes jornades i també aconseguia situar les seves peces en la setena fila, amenaçant el contrari i fent que abandonés ràpidament. Era molt important la seva victòria, ja que la superioritat (en elo) dels nostres primers taulers feia presagiar un gran resultat. En el meu cas, no va poder ser, i vaig perdre després que el meu rival jugués el final amb menys d’un minut en el rellotge, avisant-li en cinc ocasions que havia d’apuntar les jugades. En certa manera, la partida es perdia per no saber jugar amb aquests detalls: temps, delegat i paciència. També falta de pràctica de finals, per descomptat. [Iván Humanes, Cornellà de Llobregat.]

Escacs, CornellàEl marcador es situava en 2 a 1 i la resta de partides no estaven clares. En Daniel Montoya aconseguia millorar la posició i va arribar a tenir un peó d’avantatge que no va ser suficient i finalment va fer taules. Quedaven quatre partides i teníem molt poc temps. Rubén acceptava la proposta de taules: tenia una posició complicada. Només restaven tres partides i tots tres apurats de temps. Em vaig aixecar quan em quedaven dos minuts de rellotge per veure com evolucionaven les altres dues partides i l’Emilio em deia que em tranquil·litzés; sorprenent, perquè a ell només li quedaven trenta segons. Torno a la meva partida; al meu rival li quedava un minut i em vaig decidir a sacrificar-ho tot per entrar en una xarxa de mat i aconseguir un nou punt que assegurava l’empat com a mínim. Minuts després l’adversari de Francisco aconseguia les taules en trobar un escac continu i guanyàvem el matx. Tot seguit la fúria xilena Emilio Carrasco firmava les taules.

El partit havia finalitzat 5 a 3, però no sabíem com anava el Vilafranca «B» vs Gavà, així que vaig introduir els resultats a la web de l’FCE. En aquell moment érem campions virtuals, però no era suficient i vaig trucar al telèfon del Vilafranca. El delegat del primer equip, emperò, no en sabia res. Quins nervis! Alguns jugadors ens vam dirigir al bar i l’Iván Humanes, que feia estona que havia marxat, ens retransmetia per WhatsApp el Carrusel Deportivo. Oh! Nou WhatsApp! Vilafranca «B» ha guanyat al Gavà!!! Brindis per celebrar que havíem aconseguit ascendir per primer cop en la nostra curta història a la categoria Preferent.

Aprofito per felicitar a tots els jugadors del Club, persones i col·laboradors que han confiat en nosaltres!

Després arribaria el presi, que s’havia quedat sense botifarres d’Hostalets perquè el xarcuter s’havia jubilat. [Dani Llargués, Cornellà de Llobregat.]

L’equip «B»

Ja no ens jugàvem res, llevat de la lluita pel 3r lloc amb el nostre rival, l’Hostalets de Pierola. Per tant, ens ho vam prendre com una jornada festiva, malgrat que, de bon matí, en Ramon ens comunicava que no podria venir perquè la seva filla estava malalta. Desitgem que, quan aparegui aquesta crònica, la nena ja es trobi bé i pugueu celebrar junts la temporada «doblada».

Vam haver d’improvisar, tot i que l’equip contrincant presentava també dues baixes, el que va fer que el nostre «dobladito» que havia de jugar en el 6è tauler, en David Álvarez, ja sumés el primer punt de l’equip sense despentinar-se. Abans he parlat d’una jornada festiva, i no n’hi ha per menys, ja que va ser per riure. Per començar, quan dúiem mitja hora jugant, els companys de l’Hostalets em preguntaren si el nostre 4t tauler no vindria. Sorprès, em vaig girar i vaig constatar que, efectivament, l’Agustí no hi era. Davant del tauler, és clar, perquè havíem anat en el seu cotxe. Ràpidament em vaig dirigir al bar del Casal i me’l vaig trobar llegint tranquil·lament el diari, ja que es pensava que no jugava. Un cop assegut, va recuperar el temps… i va perdre. Havia confós la dama amb un alfil i el sacrifici que pretenia es va convertir en un regal.

En el meu cas l’error va ser una mica més subtil. L’avantatge que vaig tenir durant tota la partida es va esvair es un tres i no res per un moviment de cavall inadequat. 2 a 1 i en Guirado semblava també perdut: cinc minuts de rellotge contra una hora del seu rival, més dos peons de desavantatge. Vaig sortir a airejar-me i quan vaig tornar signaven les planelles. El resultat semblava evident, però no. En Samuel Pérez —l’autor de la foto de l’equip— també s’havia equivocat. Un altre regal que empatava, en aquest cas, el matx.

Com deia, per riure. Tanmateix encara quedava en joc la darrera opera buffa. Francisco Rivas guanyava qualitat i disposava d’un atac brutal sobre el rei. El seu contrincant, a més, li facilitava les coses permetent-li un descobert que, en el pitjor dels casos, li reportava una nova torre d’avantatge. Així ho vèiem tots, locals i forasters. Però ell veia altres coses: un parell de peons passats i units que el preocupaven. I va deixar estar la torre per eliminar-los. La conseqüència, l’habitual: si deixes passar l’oportunitat, el rival es refà i, tal com va succeir, va recuperar el material perdut fins que només van quedar els dos reis sobre el tauler. (Aquí obro un parèntesi. Mentre això succeïa a la sala, en David Guirado i jo ens assabentàvem de la mort de Chuck Berry, un dels grans mestres del rock and roll i figura destacada en la història de la Música. Tanco el parèntesi.)

Final, doncs, 2½ a 2½ que, si més no, ens ha mantingut en la 3a plaça, gens menyspreable. L’única decepció, com ha comentat abans en Dani, és que, a més, no vaig poder comprar botifarres ni salsitxes perquè els propietaris de la carnisseria Sala tot just feia un mes que s’havien jubilat.

Escacs, CornellàAbans de marxar em van comentar que possiblement l’any vinent ja no participin com a equip en la Lliga, atès que diversos jugadors han marxat i d’altres ho faran en breu. Lamento aquesta circumstància, perquè els dos anys que hi hem anat hem estat molt ben rebuts. Els desitjo molta sort en els seus nous clubs.

Els equips «C» i «D»

Com de costum, no us puc donar massa detalls d’ambdós equips. Per sort, tinc una certa capacitat deductiva, que no em servei de gaire quan jugo a escacs però que em permet esbrinar com es van desenvolupar les partides.

Escacs, CornellàL’equip «C» s’enfrontava al Castellar «C». Només calia mig punt per ser campions de grup i es va aconseguir sobradament. Al migdia el marcador ja reflectia un 2 a 0, fruit de les victòries d’en Jordi González i d’en Roberto, que es van refer dels dubtes de la jornada anterior. Més tard arribarien unes taules d’en Byron i la derrota d’en Manuel Cardoso, o viceversa, que la meva bola de vidre estava una mica entelada i no puc assegurar l’ordre. El que importa, però, és el resultat final, 2½ a 1½, que ens confirma com a campions de grup i permet al nostre rival, el Castellar «C», gràcies a la combinació dels altres resultats, pujar també de categoria com a segon de grup.

L’equip «D» ho tenia, d’inici, un pèl més complicat. Del matx contra el Sant Feliu «C» havia de sortir el campió del grup. Amb els dos equips empatats i ja a 2a provincial passés el que passés, els nostres companys necessitaven guanyar per assolir el primer lloc. Amb la mínima era suficient, però, pel que sembla, estaven afamats i van mossegar fins a obtenir els quatre punts en joc. Una victòria clara que els situa també en els play off de 3a provincial, juntament amb els companys de l’equip «C».
Escacs, Cornellà

L’equip «E»

Escacs, CornellàEls nostres «dobladitos» (amb un «doblado» infiltrat, com podeu veure a la foto) van fer via cap a Castelldefels per disputar el matx contra el seu equip «C». Alguns hi van anar amb Renfe (i van arribar a l’hora!), d’altres en moto (xupopapapa, en moto), i els més tradicionals en cotxe. I es van trobar amb un equip que necessitava guanyar per pujar de categoria i que no va voler arriscar; la prova, el seu elo mitjà, 1887, molt superior al dels nostres companys, 1561. Aconseguir puntuar hauria estat gairebé un miracle. Els nens, Gerard, Unai i Miguel Cabrillana, no van poder donar la sorpresa, però l’infiltrat no li va posar les coses tan fàcils al seu rival. Al final, però, els més de 200 punts d’elo de diferència s’havien de notar, i en Miguel Cabrillana Sr. va haver de deposar les armes i rendir-se.

Al principi de la temporada no teníem gaire clar si presentar un cinquè equip. El temps ha confirmat l’encert de la decisió i no ens n’hem penedit gens. L’equip «E» ha servit perquè els «dobladitos» poguessin participar també a la Lliga Catalana, que els ha servit de rodatge i per endinsar-se en el sentiment de grup que comporta aquesta competició. També, òbviament, els ha preparat millor per al proper torneig que molts d’ells disputaran, el Calculín, en el qual podran desplegar tots els coneixements adquirits. Segur que a principis de maig tindrem més coses a celebrar.

Els play off

Aquest dimarts es va realitzar el sorteig de les eliminatòries, en el que, com ja hem dit, hi havia tres equips «doblados» dins del bombo. Bé, més que un bombo, era un tàper. I en lloc de boles (calentes o fredes) hi havia paperetes. L’FCE no és la UEFA, i tampoc no calia tanta parafernàlia. Amb alguns problemes de so, el sorteig va començar puntualment. Degut al nombre d’equips, la primera eliminatòria és d’ajust en moltes categories i vam tenir la fortuna que els equips «A» i «C» se n’hagin lliurat i passin directament a quarts de final. L’equip «D», per contra, haurà de disputar el seu passi a la següent ronda contra el Cerdanyola Mataró «B» en la seu d’aquest club: c. València, 92-94, baixos, de Mataró. Per Sant Jordi es reprendrà la competició amb tots els equips i esperem seguir comptant amb tres en els quarts de final. Els nostres companys del «D» lluitaran per seguir fent història.

Punt i seguit

Si teniu costum de llegir —i espero que així sigui—, avui us podeu saltar la lectura programada. Després d’aquesta llarga crònica, ja heu complit a bastament amb la lectura diària. I com que ja deu fer estona que en Chuck Berry ha deixat de sonar, podeu escoltar el breu clip que l’amic Alfonso Pardo ha enregistrat pel Peón Doblado en viu i en diferit (el directe va ser el dissabte per la nit, per animar els jugadors del club davant de la jornada que es presentava). Gaudiu-ne! Ens retrobarem ben aviat, perquè la temporada continua.

De traca

divendres, març 17th, 2017

El mocador haurà d’esperar una setmana més. De moment, però, ja podem afirmar que els equips «C» i «D» han assolit l’ascens a la 2a categoria provincial de forma matemàtica. Queda concretar si es proclamen també campions del seu grup i es classifiquen, per tant, per jugar el play off de la categoria.

L’equip «A», per la seva banda, va donar un pas més cap a l’ascens. Empatat ara només amb el Gavà degut a la punxada del Vilafranca «B» —que s’enfrontaran en aquesta darrera ronda—, encara li queda, tanmateix, un últim esforç. Però no en parlem més. Ja hi haurà temps per fer-ho. Anem equip per equip.

L’equip «A»

Aquesta jornada vam jugar al mític club Tres Peons, on ens esperava un equip «D» que ja intuíem reforçat. Es va confirmar en la seva alineació. S’enfrontava a la necessitat de guanyar per mantenir la categoria. I es presumia un enfrontament més que complicat. Però tot ens va venir de cara. O quasi tot. Es va començar evitant posicions inferiors i sortint amb ganes de fer-ho bé. Ho necessitàvem, ja que no solament ens valia la victòria, sinó que, barallant pel desempat, havíem de fer un bon resultat. Així va ser, el marcador final, 7 a 1, ho va reflectir. La primera partida que es guanyava va ser la d’Iván, que va comprimir la posició del rival fins que, aprofitant un error del contrari, li desmuntava la defensa i entrava amb les torres en setena. [Iván Humanes, Barcelona.]

L’Iván va marxar i poc després vaig aconseguir un avantatge clar després d’entregar qualitat i el rival va abandonar. Només eren les 11:00 del matí i el marcador ja era de 2 a 0. Una estona després en Daniel Montoya feia taules en una posició en què cap dels dos semblava que pogués lluitar per la victòria. En Manel Santamaria jugava contra un nen que li posava moltes ganes, però la veterania del nostre jugador es va anar imposant a poc a poc fins que va abandonar. Quedaven quatre partides més; la més interessant era la del Gustavo, que va aprofitar el poc temps que li quedava al seu rival per aconseguir la quarta victòria. A la taula dos hi jugava el MC Rubén Martín, que va anar collant la posició fins a forçar la derrota del seu adversari, l’MC Joan Segura, tot un veterà dels escacs. A la taula tres teníem l’Emilio amb menys d’un minut al rellotge, com és habitual en ell, i és que li agraden les emocions fortes; va aconseguir fer unes taules en una posició complicada que requeria de més temps. Finalment a la taula u hi teníem l’imbatut MF Francisco Olivares, que jugava contra un nen que li va plantar cara durant la partida, però al final es va imposar l’experiència del nostre jugador.

El Tres Peons «D» va presentar la millor alienació possible per tal d’intentar aconseguir la permanència, però no va ser possible. Felicitem els dos nens que van presentar, en Llibert Céspedes i en Joan Gabriel Castro, que van jugar molt bones partides i de qui segur que en poc temps en sentirem parlar. [Dani Llargués, Barcelona.]

Escacs, Cornellà

L’equip «B»

Després d’unes jornades nefastes, en què es van esvair totes les possibilitats de pujar, per fi ens vam refer contra l’equip del Balsareny-Sallent «B». Certament l’encontre es va presentar força desnivellat, ja que els rivals van acudir al nostre local amb dues baixes, el que ja limitava les seves opcions. Això no obstant, totes les partides s’han de jugar, perquè en qualsevol moment pot saltar la sorpresa. I els nostres companys s’ho van prendre seriosament i concentrats. Aviat van arribar les victòries d’en Diego Flores i José Archilla, que ens daven ja el punt del matx. Jorda i Ramon ho van tenir una mica més complicat, però a poc a poc van anar aconseguint avantatge. Ramon sumava poc després el 5è punt. Jorda, finalment, aprofitava un petit error del contrincant per desmantellar la poca protecció del rei mitjançant un sacrifici d’alfil que li acabava reportant la victòria. Un 6-0 balsàmic després de les anteriors jornades i que ens manté en la 3a posició, en lluita contra l’Hostalets de Pierola, amb qui ens enfrontarem aquest proper diumenge.

L’equip «C»

Mentre els nostres companys de l’«A» lluitaven a Gràcia amb el Tres Peons «D», nosaltres, més modestos, ho fèiem contra el Tres Peons «J». Només per la lletra ja us podeu imaginar la potència d’aquest club, el primer de Catalunya en nombre de federats. Com sempre, jo vaig estar pendent de l’equip «E», que jugava a la sala contigua, la qual cosa vaig comunicar al meu rival, que es va mostrar molt comprensiu. Finalment, quan la resta de partides ja feia més de cinc minuts que havien començat, vaig asseure’m al meu lloc. Tot i així vaig ser el primer en acabar, després d’un atac fulminant sobre l’enroc que culminava en mat en la 15a jugada. Curiosament, un cop vaig iniciar l’atac amb un sacrifici d’alfil típic de la posició, em vaig aixecar per observar les partides dels altres «doblados». Aleshores em vaig trobar en Francisco Moreno, el meu contrincant, passejant per la sala i vaig suposar que ja havia mogut. Ell mateix em va fer saber que no, que encara no ho havia fet, sinó que s’estava rumiant les pretensions i l’abast de la meva jugada.

En Byron sumava poc després el segon punt de l’equip. Restaven les partides d’en Jordi González i d’en Roberto. I aquí sí que podem parlar d’un autèntic carrussel, com deia en una crònica anterior l’Iván Humanes. D’entrada en Roberto duia peça d’avantatge i tot semblava indicar que acabaria sumant un nou punt. Però menystenia un peó passat que, a les postres, l’obligava a retornar la peça i quedar-se amb un final inferior que no aconseguia superar.

En Jordi, en canvi, tenia millor posició però no semblava fàcil guanyar, per les opcions de contraatac del seu rival. La partida girava entorn també d’un peó i quan tot apuntava a què en Jordi el guanyaria, quedant-li un final avantatjós, canviava de pla i aquell peó que tots donàvem per mort però que ningú no havia enterrat s’enfilava fins a la 6a fila i desafiava el nostre company. Per sort, el seu rival no trobava la manera de donar el mat i en Jordi, més experimentat, se li avançava, tancant el marcador en 3 a 1, un resultat que ens situa a tan sols mig punt de finalitzar la temporada regular al capdavant del grup.

L’equip «E»

Els nostres «dobladitos», com ja he esmentat, competien a la sala 1 contra el Cornellà «E». En Nil López, que s’estrenava en la competició i que sé de fonts fidedignes que es va posar molt content quan va saber que estava convocat, i l’Iker Alcalde no van poder superar les seves respectives rivals, l’Èrica Suárez i l’Esther Fresneda, qui també es va estrenar, en aquest cas en la funció de delegada. Per contra, en Miguel Moreno i en Ricci Daniel Cevallos només van haver de tenir paciència i esperar l’hora preceptiva que indica el reglament de la Lliga per sumar el punt per incompareixença dels seus competidors. Això també forma part d’aquest torneig per equips. Tanmateix, no van perdre el temps, ja que, mentre esperaven, van jugar unes partides amistoses. El 2 a 2 final és un resultat que, sumat al dels altres equips del club, dóna un total de 22 a 4, superant fins i tot l’espectacular marcador de la 1a jornada.

Obert de Ràpides del Tres PeonsEscacs, Cornellà

Per anar fent boca de cara a l’enfrontament del diumenge, l’Emilio va participar el divendres en aquesta prova. L’acompanyaven Jordi i Ivan Planella. I tots tres van fer un gran paper: Emilio es va endur el trofeu al segon classificat, superat només pel Mestre FIDE Josué Expósito en el desempat; i en Jordi i l’Ivan, amb 5½ punts, van quedar en les posicions 9a i 13a respectivament. Meritori especialment el cas del nostre «dobladito», guanyant rivals amb més elo i experiència que ell i acabant amb una performance de 2007, a l’abast de molt pocs jugadors d’aquest nivell.

L’èxtasi de l’Emilio devia ser tan gran que l’endemà ens havia de preguntar on jugava el diumenge. Amb un somriure d’orella a orella li vam recordar que al mateix lloc on havia guanyat el trofeu el dia abans, trofeu que podeu veure en la foto que adjuntem.

El moment crucial

dijous, març 9th, 2017

Hem arribat ja al tram decisiu de la temporada. Les espases continuen en alt, però els equips «C» i «D» tenen l’ascens gairebé a tocar. L’equip «A» segueix lluitant i es manté líder, però tan sols pel millor desempat. Vegem com es va desenvolupar la jornada.

L’equip «A»

Un cop assimilada la derrota contra el Gavà de la jornada anterior i sabent quins eren els nostres deures, afrontàvem el matx contra el Sitges «B» amb l’obligació de guanyar i, a més, fer un bon resultat. Era una situació complexa, ja que l’equip rival amb prou feines havia perdut punts, però en les primeres jugades Francisco guanyava un peó i la resta de partides estaven igualades. Montoya ens va donar el primer punt guanyant-li una torre neta al rival i Santolaria reforçava la solidesa entaulant poc després. Hi havia algunes partides travades, com la meva, la de Gustavo i la de Dani, que feien perillar el resultat. Aviat Gustavo va arribar a taules i jo vaig fer el mateix amb el meu contrincant, després de canviar totes les peces i no poder forçar la situació. Daniel cedia davant el seu contrari, en una escandinava amb Dd8. Quedaven Francisco, Emilio i Flores i d’ells depenia fer un bon resultat. La partida que es va decidir després d’un exercici posicional esplèndid va ser la d’Emilio, qui, amb negres, va aconseguir col·lapsar la posició del contrari i fer-li rendir-se en un final exemplar. Flores vencia després de guanyar un peó i jugar amb el mat del contrari en l’última fila i Francisco consolidava el seu peó avançat en l’ala de dama, guanyant la partida. Un resultat final de 5,5 a 2,5 que iguala l’aconseguit pel Vilafranca «B», l’equip que, pel desempat acumulat, serà el rival en aquestes últimes jornades. Empatats a punts tots dos equips però amb el Sonnen favorable de moment per a nosaltres; només cal guanyar i fer-ho amb convenciment i solvència. [Iván Humanes, Cornellà de Llobregat.]

Escacs, Cornellà

L’equip «B»

Liquidades les opcions d’ascens, l’equip «B» ha quedat a expenses de les necessitats de l’equip superior i dels inferiors. Tanmateix, contra el Navarcles «B» vam presentar una alineació força competitiva, amb un elo mitjà superior al del rival. Però sembla que aquest no és l’any del nostre segon equip, que va marxar derrotat per 2 a 4. Només Jorda i José Archilla van aconseguir la victòria, ambdós jugant amb les peces negres. Tot i així, ens mantenim en la 3a plaça, però caldrà jugar més fi per acabar, almenys, en aquesta posició.

Els equips «C» i «D»

Avui els comentaré conjuntament, perquè durant tota la Lliga han dut trajectòries paral·leles, fins al punt que l’equip «C» ha aconseguit, fins ara, tan sols mig punt més que el «D». Més encara en aquesta jornada, en què s’enfrontaven al Peona i Peó «G» i «F» respectivament. I un cop més, resultat parell: 4 a 0. És una lluita fratricida que, tant de bo, es pugui dilucidar en els play off.

Com he dit en la introducció, ambdós equips estan molt a prop de pujar a la 2a categoria. Matemàticament podria ser una realitat aquesta propera jornada. L’equip «C» tindrà l’oportunitat enfrontant-se al segon classificat del grup, el Tres Peons «J». L’equip «D», en canvi, no patirà gaire. Ja té el 4 a 0 assegurat atès que li toca la plaça vacant del grup. El primer lloc es dirimirà la darrera ronda contra el Sant Feliu «C».

L’equip «E»

Els nostres «dobladitos» tenien la possibilitat de guanyar el seu primer partit. Malauradament, no va ser així. I això que l’Hospitalet-Bellvitge «D» presentava dues baixes. Però ni en Xavi Escaler ni en Miguel Moreno van aconseguir la victòria contra rivals, això sí, que els superaven en elo. El 2 a 2 final té un regust amarg, però almenys ens deixa fora del fanalet vermell del grup.

I Torneig d’Escacs «Bellavista»

El proppassat dissabte 4 de març es va celebrar la 1a edició d’aquest torneig organitzat per l’Escola d’Escacs de Barcelona. Les partides es van jugar al Restaurant «Bellavista» de la Ciutat Comtal. Amb un total de 26 inscrits, entre ells sis «doblados», finalment n’hi van participar 20. A un ritme de 8 minuts sense increment, el nostre company Emilio Carrasco es va endur el gat a l’aigua, després d’enfrontar-se a tres «doblados» (dos, si tenim en compte que al final en Rubén Martín no hi va arribar). El premi: un sopar per a dues persones en l’esmentat restaurant. La seva companya potser no jugui a escacs, però de ben segur que gaudirà d’aquest premi.

Us deixo aquí algunes fotos realitzades per Jordi Planella. Podeu veure un resum, la classificació final i més fotos clicant aquest enllaç.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, Cornellà

Plou i fa sol

divendres, març 3rd, 2017

I què voleu, nois i noies? De vegades la realitat supera la metàfora. Feia un bon dia i al carrer lluïa el sol. Un diumenge per passejar, vaja. Però tenim obligacions, així que vam pujar les escales del pavelló, vam obrir la porta de la sala 1 i ens disposàvem a col·locar els rellotges quan vam descobrir, astorats, la gotera de la sala 3 i el bassal d’aigua que havia format al terra. Amb el sol que feia fora i a dins plovia… I sense arc de sant Martí, que almenys hauria donat una mica de color. Per sort, entre nosaltres comptàvem amb en Manuel Cardoso, que sabia on es guarden els estris de neteja i, després d’aconseguir la clau, va pujar amb una galleda i un pal de fregar per minimitzar els efectes pluvials.

Suposo que ja us heu situat. Per tant acabarem el preàmbul i atacarem la jornada. Metafòricament parlant, el títol de la crònica també és vàlid. Som-hi. Tornarem novament a l’ordre alfabètic.

L’equip «A»

Aquest diumenge vam anar a jugar l’encontre contra el Gavà amb dues baixes molt importants per a l’equip, les de l’Emilio Carrasco i l’Iván Humanes. Tot i així vam recuperar el MC Rubén Martín i vam pujar del segon equip en Jorda i en Diego Flores.

El primer en estrenar el marcador va ser Daniel Montoya: taules en un final de torres que no era clar per cap dels dos. Més tard Jorda perdia la partida i és que cal anar amb compte quan et juguen l’orangutan. A la taula 3 hi havia la partida del Gustavo; no pintava bé després de realitzar un moviment erroni a l’obertura i, esclar, el seu adversari, en Santiago Bonay, tot un veterà dels escacs, no ho va desaprofitar i el va anar collant fins que el va fer abandonar. No pintava bé el matx. A les taules 1 i 2 jugaven el MF Francisco Olivares i el Rubén, que tenien bones posicions i van ser els primers en aconseguir la victòria i deixar el marcador en 2½ a 2½, però no era suficient. A en Diego Flores, al tauler 8, se li va capgirar la partida quan la tenia molt millor i perdia el punt després que el seu adversari li hagués ofert les taules. Quedaven dues partides: la meva, que era un final de cavall contra alfil amb peó d’avantatge, i la partida del Manel, qui, amb poc temps de rellotge, va cometre una errada i se li escapà el punt. Poc després vaig guanyar, però el matx ja estava perdut per 3½ a 4½.

Ara toca lluitar i guanyar els partits que queden. Ha estat una llàstima, perquè l’empat ens hagués deixat a dues passes de Preferent. [Dani Llargués, Gavà]

L’equip «B»

Després de la derrota anterior amb el Vilafranca «B», vam haver de plantejar el matx contra el Martorell «B» de forma diferent a com l’havíem pensat quinze dies abans. A més, com ha dit en Dani, els dos primers taulers van haver de cobrir les baixes del primer equip i l’alineació quedava minvada. Així que vam canviar el xip i ens vam centrar en altres possibilitats. I el resultat no deixa lloc a dubtes: ½ a 5½, tot i que no esperàvem una derrota tan grossa. Sort de les taules d’en Ramón Fuentes: el que en futbol es coneix com el gol de l’honor. I això —o potser per això— que va jugar amb el degoteig constant de l’aigua que es filtrava del sostre i que marcava els segons com si el rellotge digital s’hagués convertit en analògic.

L’equip «C»

Havíem de mantenir la 1a posició del grup per seguir optant a l’ascens, per la qual cosa vam jugar amb gairebé tot l’equip titular, amb el reforç d’en David Romero, un dels nostres «dobladitos» més veterans. I, parlant de veterans, alguns de vosaltres recordareu un programa d’entrevistes de TV3 titulat Tres senyores i un senyor. Doncs així era l’equip que va presentar el Catalunya «F».

El primer punt en el marcador va venir de la meva mà. Després de perdre un peó a l’obertura, vaig situar les meves peces atacant l’enroc, que es va iniciar amb un sacrifici de cavall i va culminar amb un error de la meva adversària, Màxima Pérez, que li va costar la dama. Mentrestant, en David Romero ja havia aconseguit qualitat d’avantatge i a poc a poc anava guanyant material fins a rematar la partida. En Jordi González, per la seva banda, mantenia un peó de més des de l’obertura. Semblava suficient, però no. Al final, el seu alfil, en lluita contra el cavall rival, només va ser capaç d’arribar a unes taules mortes: rei contra rei. La darrera partida semblava igualada. Només en aparença. Perquè en Byron remata els finals amb molta seguretat. I no va ser diferent en aquesta ocasió. 3½ a ½ que ens deixen en el primer lloc de la taula. Queden tres finals i caldrà continuar en tensió per assolir l’ascens.

L’equip «D»

No gaire lluny, al barri barceloní de les Corts, els nostres companys es van enfrontar a l’Espiga «D». La lluita per la primera plaça continua després de guanyar per 3½ a ½, que ens apropa a només mig punt del Sant Feliu «C». I la lluita pel pitxitxi s’aclareix. En Marco Antonio va sumar un nou punt i queda com l’únic «doblado» que li disputa el premi a en Francisco Olivares. Això perquè els altres rivals, en Gustavo i en Manuel Cardoso, van punxar i en Sebastián no va passar de les taules, tot i que es manté a l’expectativa.

L’equip «E»

En el nostre equip infantil van debutar alguns «dobladitos». En el primer tauler, en David Álvarez s’estrenava en aquesta Lliga, malgrat la seva veterania. En el segon, Miguel Cabrillana jugava la primera partida després de proclamar-se campió sub-10 en el Comarcal. I en Ricci Daniel Cevallos i Unai Jodar participaven per primer cop en una competició oficial després que els haguéssim federat aquesta temporada. L’encontre contra el Gran Penya «D» de Vilanova i la Geltrú, també conformat per quatre nois, semblava que podia estar igualat. Malauradament no va ser així i vam perdre per 0 a 4. Malgrat tot, vaig poder observar algunes de les partides. En el cas del Miguel Cabrillana, va jugar al seu ritme i crec que quan signava la planella encara li quedaven una hora i 33 minuts de rellotge. Potser li haurem de donar una til·la abans de jugar perquè s’ho prengui amb més calma. En Ricci Daniel va desaprofitar una celada que hauria desarmat el seu rival. S’ha de dir, però, que encara no hem arribat a aquest punt en les classes i segurament ni tan sols coneix la paraula. I l’Unai Jodar va disputar una partida amb amenaces mútues que finalment no va aconseguir dur a bon port, tot i que en un moment donat em va semblar que tenia el mat, però em va fer veure que un cavall li ho impedia. No el recordo, aquest cavall, però jo no estava ficat en la partida, així que potser sí que tot plegat va ser un miratge. De totes maneres, les sensacions que vaig tenir van ser prou bones i crec que tots dos faran molt bon paper en els propers tornejos en què participin.

Per acabar, i per aclarir alguns dubtes si és que algú els ha tingut, haig de dir que no, no van ploure homes, tot i que haurem d’anar en compte no fos cas que algun dia ens en caigui algun a sobre —a les pel·lícules passa sovint—. Per si de cas, anoteu bé la partida per si les peces acaben pel terra. I si voleu veure el vídeo original, aquí us en deixo l’enllaç. Compte, que potser no sigui apte per a tots els públics.

Traductor
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish
Cerca a la web
Lliga Catalana
Seguiu aquí la Lliga Catalana 2017
Problema ocult
Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • Ajedrez 21
  • La Herradura
  • Filatelia Llach
  • The Corner
  • Viejo Piano
  • Mary Pickford
  • Advocat.cat
  • Adeslas
  • Gramma arts gràfiques
març 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« febr.   abr. »
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  
Categories
Visitants