Archive for març, 2014

Tres Peons i dos «doblados»

dilluns, març 31st, 2014

Mentre no comencin els play-off, aprofitarem l’impasse per parlar del primer torneig de l’any amb participació de «doblados». Es tracta del XVI Obert Internacional Tres Peons, a la vila de Gràcia, amb dos «doblados» inscrits en el grup B: Ignasi Archs i David Guirado.

DavidGuirado_TresPeons2014_ronda2Començarem amb en David GM, qui, en aquest cas, ha estat la creu (o la cara, que no he sabut mai què és millor). Després d’una primera derrota, acabava vencent en la 2a ronda en una partida llarga que es va decidir en un final de peons força instructiu. A la dreta teniu la posició en la jugada 50, que sembla lleugerament favorable al negre, especialment perquè el seu rei està més a prop dels peons rivals de l’ala de dama. En David, amb les negres, va jugar aquí b6, tot i que en les seves anàlisis posteriors considera que b5 era probablement superior. Jo crec, en canvi, que el que cal evitar és Rg6, per la qual cosa la millor jugada de les negres penso que és Rf5, mantenint l’oposició.

Però cal tenir en compte el factor temps, que sol provocar més d’una errada. I això és el que li va passar al seu contrincant, que gairebé es podia haver assegurat les taules però que va acabar perdent la partida. Podeu veure la continuació i la partida sencera a la pàgina d’Activitats individuals.

A continuació patia un parell de derrotes però se sobreposava i aconseguia remuntar per acabar amb un total de 4 punts que li suposaran un lleuger increment d’ELO.

Pel que fa a l’Ignasi, realitzava un magnífic torneig, molt per damunt de les pròpies expectatives. A la 1a ronda jugava una partida molt didàctica: segur que a tots els «dobladitos» els vostres professors us han dit més d’un cop que la dama és una peça molt valuosa i que no s’ha de jugar en els primers moviments. Doncs si reproduïu aquesta partida us adonareu del perill que comporta treure la dama de passeig a les primeres de canvi. La seva persecució sol donar grans fruits, encara que això suposi acabar amb un peó “triplado”.

A la 2a ronda m’enfrontava amb la Jessica Moysen, una jugadora mexicana del Tres Peons, en la que seria una final anticipada, tot i que en aquell moment cap dels dos no ho sabia. Tot i no ser una partida brillant, us la deixo a la pàgina d’Activitats individuals, per la transcendència que va tenir en el devenir del torneig.

Jessica by The Allman Brothers Band on Grooveshark

En la 3a ronda, una badada —com va comentar en Carlos Muñoz, el meu rival— em costava la dama i la partida.

Semblava que tot tornava a la normalitat, però seguien dues noves victòries, la darrera després d’una celada que amenaçava mat en dues jugades i que l’Albert Iglesias, confiat en una posició lleugerament superior, no encertava a veure. En aquell moment tenia un moviment que gairebé m’assegurava les taules, però havia albirat el mat i vaig temptar a la sort, amb gran fortuna.

Seguien unes taules que vaig acceptar perquè tenia diverses debilitats que m’haurien suposat tres o quatre temps per resoldre-les, amb l’avantatge que això implicaria per a en Joaquín Sans, el meu contrincant d’aquella ronda.

Tot seguit una nova victòria en què, finalitzant l’obertura, realitzava un moviment de risc. Sabia que no era una bona jugada —i el Fritz ho corrobora—, però era de caire més aviat psicològic. En Lluís Martínez m’havia plantejat un gambit per dominar el centre i vaig suposar que no abandonaria aquest domini tot i que el millor hauria estat canviar peons i peces i obrir el tauler. Però, com em pensava, no ho va fer i vaig acabar guanyant el punt.

Les coses pintaven bé i, després d’aconseguir el punt a la 8a ronda sense jugar, em col·locava amb 6½ punts a manca d’una jornada. Fins i tot El Periódico, en la seva edició del dia 1 de març, se’n feia ressò.

IAG_remunta_el_vol

La Jessica, per la seva banda, s’havia recuperat i se situava amb 7 punts. Arribava la jornada decisiva. Al 1r tauler s’enfrontaven la Jessica Moysen amb en Joaquín Sans. Al 2n, un servidor jugava amb en Kuno Meyer. I al 3r, el nostre amic Lluís Febrero contra en Rafael Romero. Després d’una estona vaig pujar al lavabo i em vaig trobar amb en Joaquín Sans, que s’estava fumant un cigarret. La breu conversa que vam mantenir va anar aproximadament així:

J.S.: Estic molt malament. Has vist la meva partida?
I.A.: No, estava mirant…
J.S.: És clar, estàs pendent de la teva.
I.A.: No, la que mirava és la del Lluís Febrero.
J.S.: Ostres! Tens raó! És brutal!

I no n’hi ha per menys: una partida d’aquelles que ja no es veuen i que, si en Lluís ens la proporciona, la penjarem a la web. De fet en Kuno Meyer, el meu contrincant, es va apurar molt de temps i en gran part fou perquè estava més pendent d’aquella partida que de la nostra.

Finalment la Jessica va forçar unes taules per continu, el que li garantia, almenys, la 2a plaça, però no li assegurava el 1r lloc. La meva victòria ens empatava al capdamunt amb 7½ punts i tot depenia del desempat. L’àrbitre se’m va acostar i em va comentar que en tenia dos a favor, un en contra i un quart igualat. És a dir, un 67% contra un 33%. Però les lleis de Murphy són inexorables i la victòria final se l’enduia la Jessica, tot i que la 2a plaça aconseguida té un regust de victòria.

TresPeons2014

Jessica Moysen i Ignasi Archs, campiona i subcampió del grup B del XVI Torneig Internacional Tres Peons 2014.

I això és tot de moment. Em disculpareu per la llarga crònica, però és que no és gens habitual, al nostre nivell, finalitzar un torneig amb 7½ punts de 9. Abans d’acabar, un petit aclariment: com sabeu, a les cròniques d’aquest any hi afegeixo una música de fons. Per a aquesta en tenia dues de preparades: una per si guanyava jo i una altra per si guanyava ella. I aquesta darrera opció és, per tant, la que heu pogut escoltar: Jessica de l’Allman Brothers Band.

Reciclem

dimarts, març 25th, 2014

RecycleEn el món actual, el reciclatge (i no només el de residus) constitueix una obligació moral de tots els ciutadans. Des d’aquesta web volem afegir-hi el nostre granet de sorra i reutilitzarem una imatge de fa un parell d’anys. Els «dobladitos» i els altres menuts de la casa podeu jugar un joc sobre el reciclatge clicant sobre l’enllaç del mot.

FireworksLa recordeu? Sí, és la mateixa que vam fer servir quan vam aconseguir l’ascens fa dues temporades. Igual que ara. Però millor. Perquè enguany hem assolit l’ascens no d’un, sinó de dos equips! I per poc que no en són tres, 3 de 4 (ui, de què em sonen aquests números? Ah, deu ser perquè habitualment m’aixeco a 3/4 de 15).

The_A_TeamL’equip «A» ja havia ascendit fa una setmana. Quedava, però, veure si es mantenien primers de grup. El 5 a 1 contra el Vilafranca «D» ens ha confirmat com a campions de grup de la província de Barcelona. Ben aviat podrem disputar els play-off i tractar d’assolir també el campionat de Catalunya de la categoria.

L’equip «B» se la jugava. Contra el Cornellà «F», que es va reforçar per l’ocasió, arrencaven un valuós empat a 2, suficient per guanyar-se la primera plaça del grup, amb el consegüent ascens de categoria i el dret de lluitar també pel campionat de Catalunya. Un gran resultat en un matx que es va prolongar fins ben tard per la partida entre l’Eduard Calbet i en Frederic Bonsoms. En un final de dames i amb dos peons menys, l’Eduard intentava les taules per escac continu, però el rei del seu contrincant s’amagava darrera dels seus vassalls i les evitava, fins a obtenir la victòria que tancava el marcador.

I Do by Lisa Loeb on Grooveshark

L’equip «C» vam anar a escaquejar a Castellbisbal. Bé, de fet només hi vam anar dos; la resta es va escaquejar però d’una altra manera. Al final, ½ a 3½ contra el campió del grup, possible rival de l’equip «B» en els play-off, amb unes taules d’en Sergi Cuenca.

I l’equip «D» guanyava per 2½ a 1½ contra l’Espiga «D». L’ascens, en aquest cas, era complicat, ja que depenia d’una carambola que no es va produir. El 3r lloc final, però, no és gens menyspreable, per molt que ara puguem lamentar algun dels punts que s’han quedat pel camí.

El seny i la rauxa, trets fonamentals del caràcter català. Fins aquí, el seny. La rauxa va començar amb la celebració que vam fer al mateix bar del Patronat Cultural i Recreatiu de Cornellà, seu del nostre rival de la ciutat. I continuarà aquest proper dissabte amb la ja tradicional barbacoa que muntem sempre que acaba el Campionat per Equips, ara Lliga Catalana. I em penso que aquest any serà multitudinària. Fins i tot, si fa bon temps, ens estem rumiant d’habilitar la piscina per encabir tot el personal que ja ha confirmat l’assistència.

2014FotoOficialI ja, per a acabar, la foto oficial de la temporada, tal com us vaig prometre en la crònica anterior. I el pitxitxi: finalitzada la lliga regular, el vencedor ha estat un nouvingut, en Daniel Montoya, 3r per l’esquerra a la foto, qui, amb 8½ punts de 9 partides, ha demostrat l’encert del seu fitxatge. Encara, però, queda la fase final (crec que mai no l’havíem jugada) i no sé si hauríem d’esperar per proclamar el pitxitxi de la temporada. En parlarem i us farem saber la decisió… dels capitans, aquell càrrec que no sabíem ben bé per a què servia. Doncs ara ja ho tenim clar. Ells seran els qui decidiran si proclamem ja el pitxitxi, si esperem a què acabin els play-off, si el fem compartit, si diferenciem entre la lliga regular i les finals o si… vés a saber tu el que se’ls acudirà als capitans, amb o sense braçalet.

Que comenci la festa

dimarts, març 18th, 2014

S’ha acabat. La Lliga Catalana d’enguany ja ha acabat a la nostra seu, un local ampli i lluminós amb dos espais ben diferenciats: a l’esquerra, segons s’entra, la zona VIP (Very Important Players), on juguen els nostres dos primers equips. Ambdós han complit amb el que hom esperava d’ells. L’equip «A» va sumar un nou punt en derrotar el Sant Joan Despí «B» per un contundent 5½ a ½, amb només unes taules d’en Manel Santolaria. L’equip «B», per la seva banda, aconseguia la victòria per 4 a 0 contra el Gran Penya «C».

A la dreta de la sala, per contra, aquest diumenge tenia lloc la reunió anual de la Coral Cantaire de Sant Ildefons. Tenors i barítons afinant les seves veus de cara a la propera Setmana Santa, època de reflexió i penitència, la qual cosa va fer que es desplegués la mampara acústica separadora, per tal de minimitzar l’efecte dels gorgoritos dels cantants.

Quino_TarzanComençarem, aquest cop, per l’equip «D». D’entrada, en Jesús Salvador es deixava una torre i el seu contrincant li agraïa efusivament l’obsequi, tot i que no fossi el seu aniversari. En Xavier Santolaria acabava perdent també una partida en què comptava amb peça de més i crec que també algun peó. En el seu descàrrec, però, cal dir que estava afectat per la síndrome d’ET (escurat de temps). L’equip rival, el Congrés «F», s’encomanava també de la diada cantaire i el contrincant d’en David Guirado no veia un doble de cavall amb escac i pèrdua de la dama. L’1 a 3 final ens allunya definitivament de l’ascens, que serà probablement pel Molí Nou «B», tot i la petita punxada que van patir aquesta jornada.

A l’equip «C» no volíem ser menys i també participàvem amb la Coral. En Manuel Cardoso es deixava passar un peó i acabava perdent la torre i la partida. Però el premi al millor cantant del cor se l’enduia un servidor. En una posició clarament guanyadora —el Fritz, en aquell moment, assenyalava un avantatge de 8.66—, se m’apareixien els fantasmes i, veient un mat inexistent, abandonava la partida i li regalava el punt al meu rival. El marcador final encara se salvava amb un 2 a 2 contra el Navarcles «B», gràcies a la victòria d’en José María Archilla, qui, fruit potser de la seva recent paternitat, va posar “un punt” de seny i de responsabilitat a l’equip. (Posteriorment, per cert, ens va presentar la seva filla Ainhoa mentre li ensenyava les partides que restaven.)

Hoedown (Live in Anaheim, 1974) by Emerson, Lake & Palmer on Grooveshark

I ara, les bones notícies: ja tenim, matemàticament, equip a 1a. Tal com ens indicava en Javier Márquez, company del Viladecans, en la crònica anterior, només ens mancava ½ punt per pujar i ja l’hem aconseguit. I la primera plaça, que dóna opció a jugar el play-off, està gairebé assegurada per la diferència de Sonnen amb el segon classificat, el Santpedor «C».

L’equip «B», com dèiem, es jugarà l’ascens la propera setmana contra el Cornellà «F». Però, gràcies al punt que aquests es van deixar en el darrer enfrontament, partim amb l’avantatge que un empat ja ens faria quedar primers. Malgrat tot, és millor no confiar-se, perquè el rival de ben segur que jugarà hipermotivat per la rivalitat local.

Com he esmentat abans, aquesta ha estat la darrera jornada a casa i, com cada any, l’aprofitem per fer la foto oficial de la temporada. De moment, aquí us deixo la dels «dobladitos», que van fer cas de les nostres recomanacions i es van abillar amb la seva samarreta del Peón Doblado. La setmana que ve podrem veure la foto conjunta amb tots els jugadors —llevat d’aquells que van marxar abans per participar en una calçotada—. I esperem donar-vos encara més bones notícies i proclamar el pitxitxi de la temporada, que enguany està més renyit que mai.

2014FotoDobladitos

El futur és nostre

dimarts, març 11th, 2014

Fa anys, molts anys —alguns de vosaltres ni tan sols transitàveu per la galàxia catalana—, el moviment punk va popularitzar un lema: No future. Malgrat les reminiscències punkies del nostre logotip, el Club d’Escacs Peón Doblado sí té futur. La darrera jornada de la Lliga Catalana no ha estat la millor, d’acord, però malgrat que lamentem alguns dels punts perduts, la situació continua essent la mateixa —o gairebé— que fa una setmana. Analitzem-la pas a pas.

Tres Cavalls by Jaume Sisa on Grooveshark

L’equip «A», tot i l’empat a 3 contra el Sant Feliu «D», manté un punt d’avantatge en el grup. Així que el futur immediat indica que, guanyant la propera ronda, virtualment ja seríem equip de 1a Provincial, si no matemàticament.

L’equip «B» ho té una mica més complicat. La victòria per 4 a 0 contra el Gavà «C» deixa les coses igual que fa set dies. El Cornellà «F» es manté com a líder gràcies al Sonnen. Emperò, si aquesta propera setmana es produeixen els resultats previsibles, el desempat es reduirà significativament. Tot i això, l’ascens es decidirà la darrera ronda, en l’enfrontament directe contra ells.

A l’equip «C» ja fa dies que ens vam adonar que el Castellbisbal era l’equip del grup que pujaria de categoria i, de fet, ja és virtual equip de 2a, a manca només d’un punt i mig per confirmar-ho matemàticament. Això ens ha permès, darrerament, fer jugar alguns dels nostres «dobladitos» perquè així vagin agafant experiència. Aquest diumenge en vam tenir dos: en Xavier Escaler, que no va poder vèncer un rival que li treia cent punts d’ELO; i en David Romero, que s’estrenava en la modalitat d’equips i aconseguia unes meritòries taules. El resultat final contra el Sant Joan «B» va ser d’1½ a 2½, amb només tres jugadors.

L’equip «D», finalment, es troba en la mateixa situació que el «B»: segon del grup darrera del Molí Nou «B» només pel Sonnen, que també, previsiblement, es reduirà força el proper diumenge. En aquest cas, però, l’ascens no es decidirà contra el rival directe, però és perfectament possible. El darrer enfrontament, contra el Jake «D», es va tancar amb un marcador de 3 a 1, amb dues victòries i dues taules, les d’en Manuel Cardoso i en Roberto de la Fuente. Aquest va haver de lluitar contra un vell conegut: en Gregorio Valbuena, exjugador del Padró i habitual del Viejo Piano. No és un rival fàcil de guanyar, perquè té molts recursos; i en aquest cas va salvar mig punt en una posició inferior gràcies a la torre furiosa que tots coneixeu.

Ens queda, per tant, lluitar dues setmanetes més per aconseguir els objectius. N’estic segur d’això i de que no caldrà cap travessia pel desert ni per l’espai sideral.

2013FotoCàmeraI, pels que no us n’hagueu assabentat, el proper diumenge farem la foto oficial del Club de la temporada 2014. Així que us demanem que vingueu ben arregladets, amb americana i corbata. Només n’estan exempts els «dobladitos», que, això sí, haurien de posar-se la seva samarreta oficial per fer més Club.

Si ens llevem ben d’hora…

dimarts, març 4th, 2014

Però ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora (he dit BEN D’HORA, Jorda!), som un equip imparable, tal com va afirmar —més o menys— en Pep Guardiola, el mític exjugador i exentrenador del FC Barcelona, fill de la vila de Santpedor, on va anar a jugar el nostre 1r equip.

Santpedor_AjuntamentPer confirmar-ho, només cal esmentar el resultat: 5½ a ½, un marcador que ens reafirma en la 1a posició i que deixa molt ben encarrilat l’ascens de categoria. El primer a guanyar va ser en Sergi Cuenca, en una partida magistral que intentarem penjar a la pàgina d’Activitats perquè la pugueu veure. El darrer, com no, va ser en David Julià, qui, com ja sabeu, és un expert en apurar el temps i acabar guanyant (quan no l’esgota —el temps— del tot).

Viva la Vida by Coldplay on Grooveshark

L’equip «B» es va desplaçar fins a Sant Feliu de Llobregat, on va néixer un altre jugador mític del FC Barcelona, però en aquest cas de bàsquet: en Juan Carlos Navarro, el màxim anotador de l’Eurolliga. El 4 a 0 obtingut ens manté a dalt, lluitant per la 1a plaça amb els companys del Cornellà, amb qui ens toca jugar la darrera jornada, una jornada potser decisiva.

LligaCatalana2014_C61L’equip «C» vam tornar a viatjar fins a Moià per enfrontar-nos, aquest diumenge, amb el seu equip «C». Abans d’anar cap al local de joc, vam passar per La Vicaria —ja sabeu, el bar on prendre un cafè amb llet calent que ens ajudés a passar el fred—. Finalment, no vam poder esbrinar el significat de la “P” enmig del nom, ja que els actuals propietaris s’ho van trobar així i tampoc no saben el motiu.

Pel que fa al matx, que va finalitzar amb un 3 a 1 a favor, la partida més llarga va ser la que vaig jugar contra en Miquel Anton Valls, un nen que m’ho va posar molt difícil i al qual vaig donar mat en la jugada 75, al darrer quadre de la planella. D’això se’n diu aprofitar-la bé, fins al punt que vam haver de buscar forats per signar-la. En aquell moment a mi em quedaven uns 17 minuts de rellotge; al meu rival, més ràpid que la seva ombra —com en Lucky Luke—, li restaven “només”… una hora i vint-i-vuit minuts!

LuckyLukeQuant a l’equip «D», finalment —i malauradament— ha perdut la imbatibilitat i ha caigut per la mínima, 1½ a 2½, contra el Molí Nou «B». Les espases, això no obstant, es mantenen en alt, ja que el 1r lloc del grup es decidirà entre aquest equip, nosaltres i el Congrés. I un parell d’aquests enfrontaments encara s’han de produir, per la qual cosa l’ascens es decidirà, probablement, com en el cas de l’equip «B», en la darrera jornada.

I canviant de tema, ens hem de fer ressò de la informació proporcionada per la Federació Catalana, ara fa un mes, referent a les llicències federatives. D’un total de 6.706 llicències tramitades, l’elecció dels jugadors ha estat la següent:

  • 5.516 sense llicència FEDA (un 82,25%).
  • 1.190 incloent llicència FEDA+FIDE (un 17,75%)

Aquesta ha estat la tria dels escaquistes catalans i catalanes, que sí que han pogut decidir les seves preferències.

Traductor
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish
Cerca a la web
Lliga Catalana
Seguiu aquí la Lliga Catalana 2017
Problema ocult
Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • Advocat.cat
  • La Herradura
  • Gramma arts gràfiques
  • Adeslas
  • Filatelia Llach
  • Viejo Piano
  • Mary Pickford
  • The Corner
  • Ajedrez 21
març 2014
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« febr.   abr. »
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
31  
Categories
Visitants