Archive for febrer, 2014

On éreu el 23-F?

dimarts, febrer 25th, 2014

Però no el de fa 33 anys, sinó l’actual. Perquè de 36 jugadors convocats —entre «doblados» i contrincants— en van faltar set. Gairebé un 20%.

Alguns, malalts —a millorar-se, nois!—; d’altres, de festa (pel que ens van dir, a Manresa, d’on venien dos dels equips rivals, era festa local); i alguns més, per altres motius (potser celebraven el 23-F a la seva manera).

Malgrat les absències, al pavelló de Sant Ildefons ens hi vam aplegar una bona colla, entre jugadors, delegats i pares i mares —hi havia molta gent jove, i no només d’esperit—. Així que, a les 9:30 h, al crit de Se sienten, c… (frase popularitzada pel tinent coronel Tejero en el 23-F més famós de la història recent d’Espanya—, es van posar en marxa els rellotges i es va iniciar la jornada.

Tejero23F

El tinent coronel de la Guàrdia Civil, Antonio Tejero, al Congrés dels Diputats el 23 de febrer de 1981.

L’equip «A» ho tenia fàcil: només havien vingut tres contrincants, per la qual cosa el matx contra el Catalonia «C» començava amb un 3 a 0 a favor. Al final, dos puntets més, i amb un 5 a 1 sumàvem el cinquè punt en cinc rondes i ens mantenim en la 1a posició del grup VIII de la Segona provincial.

L’equip «B» es va trobar amb un rival més dur del que, a priori, es podia pensar pels seus ELO personals. Contra el Cervelló «B» les partides es van allargar i en Diego Flores va tancar la jornada amb una treballada victòria que empatava l’encontre: 2 a 2. Malgrat tot, seguim també en 1a posició gràcies al Sonnen.

L’equip «C», degut a les baixes esmentades, només comptàvem amb dos efectius. Però el Joviat va venir tan sols amb tres. Això justifica el marcador final: 1½ a 1½, que ens deixa una jornada més en 3a posició, darrera del Castellbisbal i del Joviat.

Forever Young by Bob Dylan & The Band on Grooveshark

I l’equip «D» va aconseguir novament un 4 a 0 que el manté líder en solitari. El Cervelló «C» es va presentar amb dos nens —germans— i una nena, l’Aitana Garcia Márquez, qui, tan bon punt va acabar, se’n va anar a jugar amb l’Ivan Julià, amb qui va fer amistat durant el torneig de Martorell. Al 4t tauler s’havia d’estrenar en Javier Grueso, un dels nostres «dobladitos» més veterans, però no va ser possible, ja que es va trobar amb el tauler vacant.

Les tribulacions de la FEDA

No voldria acabar aquesta crònica sense esmentar un fet del qual ens vam assabentar el darrer divendres. Com alguns sabeu, al torneig dels Tres Peons hi estem participant un parell de «doblados», amb més o menys fortuna (d’això ja en parlarem més endavant). Habitualment, els dilluns ja estan penjats els emparellaments al Chess-results. Aquesta setmana, però, l’àrbitre, en Jaume Gallart Zafra, va dir que estaria de viatge i els penjaria més tard. Però anaven passant els dies i els emparellaments no apareixien. Innocents com som, vam pensar que havia tingut algun problema amb el servidor.

Efectivament, hi havia un problema, segons ens va explicar ell mateix abans d’iniciar-se la 7a ronda: la Federació Espanyola havia demanat als gestors del Chess-results que bloquessin l’accés als àrbitres catalans que operessin amb llicència espanyola (la núm. 386). Segurament hi tenen tot el dret, però no sembla que la millor manera sigui prendre una decisió d’aquest tipus de forma unilateral,EngMilitar sense ni tan sols haver dialogat amb els àrbitres, clubs i estaments implicats.

El problema està en vies de solució. Probablement els àrbitres passaran a utilitzar la llicència de la Federació Catalana (la núm. 17). Els escaquistes ens trobem amb reptes a cada partida, així que ja estem avesats a cercar solucions.

I per a acabar, i per si a algú l’interessa, un servidor, el 23-F famós es trobava al barracó de transmissions del quarter general de la Brunete, amb una boina negra al cap, un parell de torres —símbol dels enginyers militars— a la camisa i un tauler d’escacs damunt la taula.

No news, good news

dimecres, febrer 19th, 2014

S’està convertint en un costum —beneït costum!—, però no hi ha massa cosa a explicar. En una jornada forana, les corresponsalies no han enviat els teletips amb les seves cròniques, però, donat el resultat, tampoc no és massa important. Ara bé, potser serà una funció a afegir a les tasques dels capitans. O crear una nova figura per les rondes en què no juguem a casa: la de corresponsal —de guerra, que els escacs no són sinó una batalla, incruenta, això sí—.

L’equip «A» jugava a Cornellà, un barri d’Almeda —o això diuen els seus veïns—. El resultat, malauradament, no va ser el 6 a 0 que es va produir a… Montilivi, en l’enfrontament futbolístic entre el Girona i el Lugo —ja estàveu pensant una altra cosa, eh?—. Tanmateix vam guanyar per 4½ a 1½, amb derrota d’en DJ Yebra i unes taules d’en Dani Garcia Llargués que en aquell moment ja ens asseguraven el punt del matx.

Walk on the Wild Side by Lou Reed on Grooveshark

L’equip «B», amb l’absència del “presi”, Eduard Calbet, per lesió, jugava contra l’Espiga de les Corts, a prop del Camp Nou, on la nit abans s’havia produït també un 6 a 0 —aquest cop sí que l’heu encertada—. Aquesta proximitat va fer que plantegéssim un 4-2-3-1, tàctica futbolística —i ordre de finalització de les partides— que ens va permetre guanyar per 4 a 0.

L’equip «C» va tenir el desplaçament més llarg per jugar contra el Castellet. Amb una barreja de joventut i experiència, aconseguia la victòria per 3 a 1. No podia anar millor, ja que no vam poder presentar més que tres jugadors.

I a l’equip «D» de moment no hi ha qui l’aturi: tots els partits guanyats per 4 a 0, aquest diumenge contra el Catalunya de Barcelona. Seguim imbatuts, a més d’invictes, una setmana més.

I ara comentarem una miqueta el Comarcal infantil i juvenil. Hi hem participat amb nou «doblados» i «dobladitos»: en Sergi Cuenca i Jesús Martínez en el sots-18; David Romero, David Álvarez i María José Naharro en el sots-12; i Xavier Escaler, Pol Álvarez, Nahoa Martín i Andrés Daniel Navarro en el sots-10.

Comarcal2014_grupEl torneig es va disputar durant cinc dissabtes consecutius a diverses seus de la comarca, entre elles Sitges, a l’hotel dels lleons —el recordeu?—. Posats a destacar algun dels nostres cadells de lleó, hauríem de fer-ho amb en Xavier Escaler, que va aconseguir 4½ punts en 7 rondes, acabant en la 7a posició del seu grup d’edat.

I perquè recordeu els lleons de Sitges, us proposo el següent vídeo de la Katy Perry, una Jane moderna (sense en Tarzan, el rei dels micos), en color i perduda a una jungla on no hi ha lleons però sí tigres.

Ara, a descansar una estona, que potser en alguna ronda us necessitarem per reforçar algun dels nostres quatre equips.

Un gos amb dues cues

dilluns, febrer 10th, 2014

Així ens sentim en aquests moments: feliços i contents com un gos amb dues cues (paraules del doctor House).

I no n’hi ha per menys. L’equip «A» va guanyar per 5½ a ½; el «B» per 4 a 0; el «C» per 3½ a ½; i el «D» per 4 a 0. Impressionant. Hem superat fins i tot el resultat de la 1a jornada, tancant el marcador total en 17 a 1. Difícil de superar, però encara tenim un punt de marge; així que impossible no ho és.

Posats a destacar alguna partida, aquesta setmana ens podríem fixar en les tres que van acabar més tard. En primer lloc, la d’en David Julià contra Josep Muñoz Carol del Catalonia, equip manresà, com els membres del grup musical que sentiu de fons. Fidel al seu estil pausat i reflexiu, anava esgotant el temps mentre aclaria el tauler i la posició, i en un final de torres i peons, aconseguia coronar-ne un que obligava el seu rival a sacrificar la torre, deixant via lliure a un segon peó del nostre DJ que li donava la victòria.

Corren by Gossos on Grooveshark

En segon lloc, la d’en José Daniel Peirón contra el jove Guillermo Torrubia del Viladecans. En aquest cas, la posició era molt més travada, però en Dani dominava la columna g i, un cop obertes les diagonals perquè actuessin els alfils, es convertia en un passadís per on es filtrava la treballada victòria.

I en darrer lloc, la de l’Ignasi Archs, la meva, contra l’Albert Pascual de la Rubinenca. Com és habitual, després de sortir mínimament airós de l’obertura, em complicava la vida en el mig joc, perdent qualitat i més tard un peó. Però, arribant al final, activava la cavalleria (recordeu que som a l’any del cavall), obligant el meu contrincant a tornar la qualitat. Tot i així el final li era lleugerament favorable, per la qual cosa va rebutjar les taules que li vaig oferir. A partir d’aquí era ell qui es complicava l’existència i qui m’oferia les taules. Però la posició havia donat un tomb de 180°: jo disposava d’un peó passat i lliure, i ell, en canvi, d’un peó passat però obstaculitzat pel seu rei i la seva torre, el que em donava dos temps d’avantatge que em permetien guanyar una partida que havia tingut francament malament en molts dels seus trams.

LittleBigHornI això és tot. Després, cap al bar: cerveses i conversa. Fins i tot en Daniel Montoya, un dels nouvinguts, ens comentava que, si hagués sabut que acabàvem així les jornades d’equip, hauria vingut al nostre club molt abans. És l’esperit del Peón Doblado. I que duri!

Cavall de ferro

dimarts, febrer 4th, 2014

En la 2a jornada de la Lliga Catalana es va barrejar el transport públic (sobre rails) i el privat (sobre quatre rodes).

FGCNo35MTM1902

Locomotora “Berga” núm. 35 a Martorell, davant de l’estació de Martorell-Enllaç.

L’equip «A» jugava a Martorell. Mig equip hi va anar amb tren, acompa- nyats del nostre entrena- dor, l’Ivan Julià. L’altra meitat s’hi va acostar amb taxi. Bé, de fet, qui conduïa era en Xavier Santolaria, a qui, d’altra banda, no li resulta gens aliè ser el xofer d’un vehicle de servei públic. Aquesta vegada la tàctica de l’entrenador va ser plenament encertada, ja que el nostre primer equip va guanyar per 6 a 0.

El segon equip, el «B», no jugava massa lluny: prop de la plaça Espanya de Barcelona, al local de l’ONCE, un lloc on s’hi pot anar amb metro o carrilet —elèctrics, que el vapor ja està passat de moda—. No sé ben bé com van anar les partides, però el resultat va ser de 2½ a 1½, amb derrota d’en Diego Flores i taules d’en «Jorda». (En primera instància, a l’acta de la FCE hi apareixia en Daniel Montoya en el primer tauler, però, que nosaltres sapiguem, no té el do de la ubiqüitat, i no podia estar a Martorell i a Barcelona alhora.) Donat el resultat, he pensat que la música més apropiada per a aquesta crònica seria un blues d’en Sonny Terry, un harmonicista nord-americà que es va quedar cec per accident —o per una malifeta d’un company— als 14 anys, segons explicava en una entrevista.

Train Whistle Blues by Sonny Terry on Grooveshark

Anem per l’equip «C», que érem els qui jugàvem més lluny de Cornellà, cosa que va sorprendre fins i tot els companys del Moià, contra els qui ens havíem d’enfrontar. Com que vam arribar una mica d’hora, vam decidir passar per La Vicaria. No és que, en un rampell de misticisme, decidíssim visitar l’església del poble per encomanar-nos a cap sant —cosa que sembla que està de moda darrerament—, sinó que es tracta d’un bar que s’anomena així, tot i que amb una “P” trepitjant la “V”. Com que hi hem de tornar el mes que ve, ja provarem d’esbrinar què significa aquest joc de paraules. Després d’uns cafès amb tapa inclosa —sí, ens van posar una “tapa” consistent en un bocí de pa de pessic ben esponjós i ben bo—, ens vam dirigir al local de joc. Allí vam conèixer en Joan Codina Espinasa, un escaquista veterà —94 anys, ni més ni menys— que jugava a l’altre equip del Moià i que va acabar guanyant la seva partida. Qui sap; potser la pràctica dels escacs li ha mantingut una lucidesa mental que molts voldríem tenir a la seva edat —si és que som tan afortunats d’arribar-hi—. I bé, el resultat va ser de 3 a 1, amb una única derrota d’en José María Archilla.

I acabarem amb l’equip «D». Tot i que som un equip de Cornellà, els nostres jugadors provenen de diversos punts de Catalunya. En concret, en aquest cas, de Barcelona, Esparreguera, Gavà i Castelldefels, la qual cosa va comportar un desplaçament de tres cotxes, un d’ells el d’en Xavier Santolaria, qui, tornant de Martorell, va fer parada —i fonda, potser— a la Colònia Güell. Pel que m’han explicat, la partida més complicada va ser la d’en David Guirado. El seu rival, l’Iván Pérez Marcos, un nen d’11 o 12 anys, jugant pràcticament al toc, li va complicar tant les coses que el nostre David GM estava literalment “cagat de por”. Després d’un moviment crucial, va agafar aire i se’n va anar a parlar amb el senyor Roca. Alliberat de la pressió de la por, a poc a poc va aconseguir girar la truita i, en un cop de bona sort, una clavada li va fer guanyar qualitat i iniciativa i, el que és més important, va ensorrar la confiança i seguretat del seu contrincant, qui, a poc que guanyi experiència, serà un jugador molt difícil de batre. Finalment l’equip va guanyar per 4 a 0 contra el rival amb més ELO mitjà de tots els equips amb els que vam jugar aquest diumenge. L’èxit va fer que en «Balas», el capità, en ple exercici de les seves funcions, no tan sols va encarregar les birres, sinó que fins i tot les va pagar.

Llarga crònica per a llargues distàncies, com les que recorren els ferrocarrils de tot el món. La setmana que ve, a casa, més a prop, tot i que no us puc garantir que la crònica s’escurci per això. Llarga vida al Peón Doblado!

Traductor
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish
Cerca a la web
Lliga Catalana
Seguiu aquí la Lliga Catalana 2017
Problema ocult
Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • The Corner
  • Adeslas
  • Ajedrez 21
  • Filatelia Llach
  • La Herradura
  • Mary Pickford
  • Gramma arts gràfiques
  • Advocat.cat
  • Viejo Piano
febrer 2014
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« gen.   març »
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
2425262728  
Categories
Visitants