Archive for març, 2013

Tocats i enfonsats

diumenge, març 24th, 2013

Tot i el nostre esforç “titànic”, no vam poder evitar la topada contra l’iceberg, que ens va deixar glaçats. Però no som un vaixell i no resulta tan fàcil enfonsar-nos. Més aviat som un submarí, navegant sota l’aigua i alçant el periscopi per saber on hem de dirigir els torpedes. I un cop abatuts els rivals, emergim a la superfície i tornem a port amb la satisfacció del deure complert.

SSN 774 Virgina Class SubmarineFins aquí la metàfora. Perquè, de moment, haurem de fer la nostra particular travessia pel desert. Penso, de debò, que teníem —tenim— equip per estar a 1a Provincial, però, sigui pel nivell del grup que ens va tocar, sigui perquè se’ns van entravessar les 32 caselles blanques (o les negres, vés tu a saber), la qüestió és que no hem aconseguit l’objectiu de mantenir la categoria.

Contra el Padró esperàvem un empat salvador. I amb aquesta idea, el Dani pactava unes taules ben aviat. La derrota de l’Ignasi contra en Gregorio Valbuena, un vell conegut del Viejo Piano, emperò, ho complicava una mica. Unes noves taules, en aquest cas força clares, d’en David Guirado, mantenien les espases en alt. Tanmateix, aquí s’acabava gairebé la il·lusió. L’Eduard i en Diego Flores es rendien i el marcador se situava en un 1 a 4. Quedaven tres taulers: en David Julià, en Daniel Peirón i en Jorda. Aquests dos darrers tenien la victòria a tocar i l’aconseguien, tot i que amb un xic de suspens, ja que en Daniel Peirón desaprofitava un mat en una que ni ell ni el seu rival van veure. El David Julià, en canvi, apurava el temps, però després d’unes ulleres a torre i dama (jo sempre les he anomenat fourchette, seguint la nomenclatura que vaig aprendre de Roberto G. Grau), finalment s’havia d’aixecar de la cadira, deixant el marcador final en un 3 a 5 que confirmava la pèrdua de categoria.

L’equip «B», per la seva banda, acaba la temporada en tercer lloc. És una bona classificació, tot i que ens deixa un petit regust, ja que, per poc, no aconseguim pujar de categoria. En Ramon guanyava la seva partida en un tres i no res (ni tan sols sé com va anar, de tan ràpid que va acabar), però en José María Archilla perdia la seva i les coses tornaven a estar com al principi. Tot seguit en Sergi Cuenca ens tornava a donar avantatge i la cosa quedava en mans del Roberto. Amb peça de més, aconseguia arribar a un final amb torre i peons, però els peons anaven caient i era qüestió de temps que es produís el canvi de torres. I, esclar, rei i cavall contra rei és taules. N’hi havia prou, de totes maneres, per guanyar el matx contra el Jake “D” per 2½ a 1½, amb la qual cosa aconseguíem la tercera plaça del grup.

(més…)

Sí, podem!

dimarts, març 12th, 2013

I tant que podem! Depenem de nosaltres mateixos i el Sonnen ens empara. Una victòria —i, fins i tot, un empat— ens mantindria a la 1a Provincial. El rival serà el Padró, els nostres veïns. Segur que en la casella de la taula no hi figurarà un zero. Som-hi!

I ara, després d’aquest preàm- bul futurista —tot i que sembli un contrasentit—, analitzem la jornada passada. Jugàvem a casa del Cornellà “B”, l’altre equip veí, i a punt vam estar d’arrencar mig punt. Començà- vem força bé, amb un ½ a 1½ esperançador. Però les coses es torçaven i, a manca de les dues darreres partides, el marcador electrònic (sí, l’acta es podia seguir a través d’una pantalla) reflectia un 3½ a 2½. L’Ignasi finalment aconseguia esgarra- par unes taules que ho deixaven tot en mans d’en David Julià. El seu oponent havia pretès, a l’inici de la partida, acabar d’hora, però no coneixia el nostre company. En David el mantenia assegut a la cadira fins que se li va caure la bandera. Era el 5 a 3 final, que deixa la permanència per la darrera jornada.

Pel que fa a l’equip «B», el matx començava amb polèmica. La nostra alineació provocava les protestes del delegat del Cornellà “D”, degut a una interpretació errònia de la norma 7.2 del Reglament del Campionat de Catalunya d’Equips, poc clara per a alguns. Després de recomanar-li que truqués al telèfon de guàrdia de la Federació Catalana i de fer-li notar que ja havíem aplicat aquesta norma en altres partits, aquest començava. I ho feia amb sorpresa. Sorpresa desagradable. Al primer tauler, en Ramon, que ja devia estar pensant en la barbacoa d’aquest proper diumenge, es deixava la dama i el rival li agraïa el regal post-nadalenc (o pre-nadalenc, això no ho sabem). La resta continuava lluitant, però finalment només en «Balas» sumava un punt amb la seva victòria —un punt que va costar d’aparèixer, ja que, en principi, la web de la Federació reflectia un 4 a 0 i fins dilluns no es va comptabilitzar el punt del nostre company—. El 3 a 1 pràcticament ens deixa sense possibilitat d’ascens, a menys que es produeixi una carambola miraculosa. Si més no, encara podem lluitar per la 3a posició, precisament contra el Jake “D”, el proper contrincant.

Per la seva banda, els «dobladitos» s’enfrontaven a l’Hortenc, segon classificat de la categoria. I en treien un punt, gràcies al triomf d’en Pol Álvarez sobre el seu rival. Ara queda el Bellvitge, un altre barri (de l’Hospitalet, en aquest cas) amb grans edificis (per l’alçada, bàsicament). El repte: abandonar el farolillo rojo del grup, opció possible ja que ens el juguem contra aquest equip.

I la setmana que vé, foto oficial i barbacoa comunitària. Esperem que els resultats acompanyin i les botifarres no se’ns entravessin. Bon appétit!

Campionat de resistència

dimarts, març 5th, 2013

No recordo una altra jornada que durés tant. Fins a les 2 o un quart de 3 no va acabar la darrera partida, la que va guanyar en José María Archilla al seu rival.

En l’equip «A» era en Diego Flores qui tancava el matx contra el Molí Nou, anotant-ne el darrer punt després de demanar una planella addicional que, finalment, no va caldre. Així, va tancar el marcador en un 3½ a 4½, amb la victòria també d’en Daniel Peiron i les taules del Dani, l’Eduard i el David Guirado. Continuem en 7a posició i depenem de nosaltres mateixos, però haurem de puntuar en les dues darreres rondes.

L’equip «B», per la seva banda, només aconseguia el punt esmentat de l’Archilla contra el Sant Feliu “D”, que ens manté encara en 2a posició, en lluita, justament, contra aquest equip. Ara queden dos dels conjunts més potents del grup i si aconseguim mantenir la plaça de promoció serà tot un èxit, tenint en compte que és el primer any que presentem un segon equip.

I els «dobladitos» seguien la tònica d’aquest diumenge. Tres dels taulers acabaven ràpid sense aconseguir puntuar. Però en quedava un, el primer, on jugava en Javier Grueso, que continuava lluitant quan alguns taulers del primer equip ja havien acabat. Realment no és massa habitual que les partides dels «dobladitos» s’allarguin tant, i això vol dir que cada dia milloren i que el mat del pastor ja està superat. Finalment en treia unes taules per no deixar el marcador a zero en l’encontre contra l’Olesa. Ens queda només un repte: guanyar almenys un partit, ja que, fins ara, el màxim que s’ha aconseguit són tres empats. Ànims! Queden dues jornades i el repte encara és possible.

Traductor
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish
Cerca a la web
Lliga Catalana
Seguiu aquí la Lliga Catalana 2017
Problema ocult
Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • Advocat.cat
  • Mary Pickford
  • La Herradura
  • Gramma arts gràfiques
  • Adeslas
  • Filatelia Llach
  • Ajedrez 21
  • Viejo Piano
  • The Corner
març 2013
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« febr.   abr. »
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031
Categories
Visitants