Archive for març, 2012

Pels pèls…

dilluns, març 26th, 2012

…però sí; per la mínima, però sí; justet, però sí… HEM ACONSEGUIT L’ASCENS A PRIMERA!!! I per la porta gran, sense haver d’esperar a veure quants quarts pujaven. Tercers per mèrits propis i gràcies també a alguna carambola a tres bandes: la victòria del Molí Nou contra el Sitges “C”, previsible, i la no tan previsible punxada de l’Incresa contra el Gavà “B”, que, malgrat aquest darrer empat, no aconsegueix salvar la categoria.

La pel·lícula del nostre enfrontament contra el Castelldefels “B” va anar així —o almenys així me l’han explicada—: d’entrada, el Ramon perdia la seva partida i les coses no pintaven massa bé. Però només era un miratge, ja que ràpidament en Flores, el Dani i l’Eduard guanyaven les seves. Resultat: 1 a 3 i esperançats. El Xavi signava unes taules i ja només estàvem a un punt de la victòria, punt que anotava en David Guirado i ja podíem respirar. El punt del matx era nostre i la quarta plaça, de moment, també. Després en Jorda perdia la seva partida en un final de problema de diari, però davant hi havia un tauler i no la premsa. I finalment en David Julià, justet de temps —com és habitual— acabava perdent també amb el seu rival. Resultat final: 3½ a 4½ i l’ascens a tocar, ja que en aquells moments no coneixíem els altres resultats. Resultats que, després, ens van donar l’ascens directe. Podeu veure el quadre amb la classificació final clicant en aquest enllaç.

Els nostres “dobladitos“, per la seva banda, no aconseguien puntuar davant del Peona i Peó “B”. Però en la seva estrena en competicions oficials, creiem que no han fet un mal paper. Han agafat taules —un mot ben apropiat, en aquest cas— i han anat aprenent de cara al futur. Fins i tot un d’ells —millor dit, una d’elles, l’Andrea— apareixerà en les noves llistes d’ELO amb un parell de punts més. No és gran cosa i segurament tampoc no és massa important, però és un al·licient, per ella, per nosaltres i pels seus companys, per continuar en el camí traçat i seguir aprenent i progressant.

Finalment, ens queda proclamar el pitxitxi d’enguany. Em fa una mica de vergonya, però ha estat l’Ignasi, és a dir, un servidor. Avantatges de jugar als darrers taulers, tot i que no hi ha partida fàcil i sempre cal jugar amb la màxima concentració i, sobretot, pensant en l’equip i en sumar punts que ens condueixin a la victòria. I, aquest any, amb un premi afegit: l’ascens, per fi, a Primera provincial.

Enhorabona a tots els socis i jugadors i gràcies, també, a tots aquells que han col·laborat amb nosaltres, sigui amb les seves opinions, el seu treball o el seu encoratjament.

Progressem adequadament

dimarts, març 20th, 2012

Si la setmana passada comentàvem que la victòria per 6½ a 1½ contra el Sitges “C” era la més àmplia en la història del Club, ¿què podem dir de la d’aquesta setmana per 7 a 1 contra el Martorell “C”? Doncs sí, ens hem superat a nosaltres mateixos, tot i que amb una petita diferència: aquest cop sí que hem perdut una partida, la d’en Flores, però al final només ha estat una simple anècdota.

Com que el resultat parla per si sol, anem al que realment interessa: ¿pujarem a Primera provincial, sí o no? S’admeten apostes. D’entrada, haurem de guanyar al Castelldefels “B”, creuar els dits i esperar que la sort ens acompanyi per ser tercers o estar entre els millors quarts de Segona provincial.

Tot plegat ho sabrem d’aquí a set dies, amb una hora més de son, la que els polítics s’entesten a treure’ns cada any per aquestes dates.

I passem ara als nostres “dobladitos“. Aquest diumenge, tant ells com els seus rivals del Joviat “B” han volgut retre un petit homenatge al Club d’Escacs Peón Doblado. El resultat: 2 a 2. Els guanyadors: per part nostre, dos Xavis, en Javier Grueso i en Xavi Escaler contra els germans Farell; per la seva part, dos nens que no són germans ni tan sols família, però que comparteixen cognom, els Clotet, i que van guanyar a la María José i al nostre benjamí, l’Isaac, qui, amb només cinc anys, debutava en el Campionat i iniciava el seu camí en el món dels escacs.  Com podeu veure, tot ben “doblat“.

I ara, a esperar i a somiar. Somiar és gratis i en aquest temps de retallades, tot el que no costi gens resulta un autèntic luxe.

Arriben els indis

dijous, març 15th, 2012

A punt d’acabar-se el Campionat d’Equips de Catalunya, s’inicien els tornejos individuals. Alguns socis ja es comencen a moure i a inscriure-s’hi. Però el primer de tots, el XXX Obert d’Escacs de La Lira 2012, s’ha acabat recentment. Tres “doblados” hi han participat: en Xavier Santolaria, David Guirado i Eduard Calbet. Amb 4 punts, l’Eduard ha estat el millor dels nostres i ha quedat segon del seu tram, mentre que en Xavi i en David acabaven el torneig amb 3 punts.

En la darrera ronda l’Eduard s’enfrontava amb l’Eloi Serrano, del Ripollet, i aconseguia el quart punt en una partida que reproduïm tot seguit. Amb peça de menys des de la jugada 15, a la jugada 24 el seu rival cometia un error considerable, però fàcil d’entendre: tenia un atac prometedor, però no se’n va adonar de les possibilitats de contraatac del nostre company. Ell sí que ho va veure i, tal com ens va dir, va passar de l’amenaça a la dama i es va llençar de cap a la piscina, sense treure’s la roba i sense comprovar si l’aigua estava freda o no.

Us recomanem que atureu la partida a la jugada 24 del blanc i trobeu la maniobra tàctica que permet guanyar al negre.

Podeu trobar més informació sobre aquest torneig i sobre els altres que juguen els nostres socis a la pestanya “Participació en tornejos individuals“.

Els lleons no eren tan ferotges

dilluns, març 12th, 2012

Un cop païda la inesperada derrota de la setmana anterior, ens vam posar les piles i ens vam dirigir cap a Sitges per lluitar contra el Sitges “C”. El local de joc, ubicat en un hotel del passeig Marítim de la vila és esplèndid: ampli, còmode i a la vora de la mar Mediterrània. A la porta ens rebien dos lleons de pedra que no presagiaven res de bo, però…

Començava —puntualment— el matx i l’Ignasi s’enfrontava, al 8è tauler, contra un jove jugador d’origen xinès —suposo— que havia quedat subcampió del Comarcal sub-12 d’enguany. El primer punt queia ràpidament degut a una errada d’obertura del rival que condicionava tota la partida. Poc després en David Guirado guanyava la seva i el Ramon sumava unes taules. Són dues partides que no vaig poder seguir perquè me’n vaig anar a donar un tomb per la platja i per un estany amb ànecs i cignes amb l’Ivan, el fill d’en David Julià, que l’havia acompanyat carregat de joguines.

De tornada, en Xavi tenia bones perspectives i l’Eduard no ho duia malament. Al cap de poca estona ja sumàvem dos nous punts. Sembla increïble, però, a manca de tres partides, ja teníem el punt del partit a la butxaca.

Quedaven els tres primers taules i la conclusió encara es va fer esperar. En Jorda, finalment, acceptava les taules proposades pel seu rival en un final de dama contra dues torres amb moltes probabilitats d’escac continu. En David Julià intentava guanyar el seu punt, però acabava acceptant també les taules donada la premura de temps.

Només quedava en Dani, en un final amb alfils oposats i peons travats. Tot apuntava també a les taules, però potser els problemes de la setmana anterior el van enfortir i, després d’obrir la posició, donava escac i mat coronant un peó. L’anècdota va ser que ni ell ni el seu rival se’n van adonar i el contrincant va col·locar el rei en una casella dominada per l’alfil. Mentre pensava com donar el mat, en Dani va veure que era una jugada il·legal i que la posició ja era de mat.

Resultat final, doncs, 6½ a 1½ a favor nostre, la victòria mès àmplia d’aquesta temporada i en la que, a més, hi hem participat tots, ja que ningú no va caure derrotat.

I pel que fa als nostres “dobladitos“, s’enfrontaven als nois de l’Escola Espluguenca, una escola amb més tradició i que porta uns quants anys més que nosaltres ensenyant escacs. De moment cap dels quatre va poder guanyar, però així que tinguin més hores de vol i els haguem ensenyant una mica més, segur que s’hi podran enfrontar amb més possibilitats de victòria.

Les claus del partit

dilluns, març 5th, 2012

Aquesta ha estat una jornada estranya. O potser seria millor dir atípica. D’entrada, en Dani, el custodi de les claus, de les claus de l’armari on guardem els rellotges, es trobava indisposat sobtadament i l’Eduard havia de realitzar un servei d’emergència —als quals ja està ben acostumat—, però aquest cop en moto en lloc d’ambulància —tot i que una farmaciola tampoc no li hauria anat gens malament—.

Finalment, i amb uns vint minuts de retard —que detrèiem del temps de tots els nostres jugadors—, aconseguíem asseure’ns a disputar les partides contra l’Esplugues “B”, el nostre rival del dia.

I quan ja crèiem que tot estava solucionat, sonava una nova veu d’alarma: alguns dels rellotges, amb les presses, no s’havien programat convenientment i no incrementaven els 30 segons reglamentaris. Nova aturada per solucionar-ho i, després d’una estoneta barallant-nos amb els programes, ara sí, per fi, tots ben assegudets i… a jugar!!!

Amb els nervis, i davant la presència de la seva filla Paula, en Ramon deixava escapar el primer punt. En David Guirado signava també unes taules ràpides amb el seu rival, que tenia ganes de tornar a casa amb la seva dona. A continuació —l’ordre dels factors no altera el producte— en Flores i l’Ignasi guanyaven la seva partida amb sang freda i el nostre nou fitxatge, en David Julià, perdia la seva per la manca de rodatge després d’uns anys sense jugar.

El matx estava empatat a 2½, però la resta de partides no convidaven a l’optimisme. I, efectivament, en Xavi perdia mentre que l’Eduard i en Jorda es treien de la màniga unes taules que deixaven el marcador final en 3½ a 4½.

Pel que fa als nostres “dobladitos“, tal com vaig dir la setmana anterior, s’enfrontaven a un dels millors equips del grup, les Franqueses “A”, que venia amb tres nois amb ELO consolidat —un d’ells, 1832—, la qual cosa vol dir que ja fa un temps que juguen. Ni en Javier, ni l’Àlex ni el Xavi podien superar la major experiència dels seus rivals. Només l’Andrea, que havia de jugar al quart tauler i que no tenia contrincant amb qui fer-ho, sumava un puntet per l’equip.

Només ens queda agrair als nostres rivals, Esplugues “B” i les Franqueses “A”, la seva comprensió i paciència davant dels contratemps d’aquesta jornada. El seu fair play ha fet que els partits es desenvolupessin amb una certa normalitat malgrat tot. Gràcies a tots i us assegurem que n’hem pres bona nota per solucionar els problemes que hem tingut avui.

Traductor
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish
Cerca a la web
Lliga Catalana
Seguiu aquí la Lliga Catalana 2017
Problema ocult
Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • Filatelia Llach
  • Gramma arts gràfiques
  • Mary Pickford
  • La Herradura
  • The Corner
  • Viejo Piano
  • Ajedrez 21
  • Advocat.cat
  • Adeslas
març 2012
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« febr.   abr. »
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031  
Categories
Visitants