PostHeaderIcon És temps de festa major

maig 22nd, 2016 Autor: Ignasi Archs

Com us he dit mantes vegades, quan s’acaba la Lliga Catalana sembla que a tots ens arribi una mena de relaxament. Però és només un miratge. Potser a la web les cròniques ja no són setmanals i sembla com si ens haguéssim aturat. Res més lluny de la realitat. L’activitat, després d’una breu pausa, es reprèn encara amb més força i el club i els seus socis i sòcies participen en un munt de tornejos.

MemorialBurgues2016_1Els nostres «dobladitos», per exemple, han participat en diverses competicions. Alguns d’ells ho han fet per primera vegada: és el cas d’en Roger Terrafeta, que, pel que sabem, n’ha sortit molt content. I dels altres les notícies que tenim és que han fet un gran paper en les partides que han jugat.

També hem participat amb un equip al Memorial Burgués, un torneig celebrat a l’Ateneu Catalònia de l’Hospitalet el diumenge 1 de maig. Ens hi van representar en Marc Alquézar, Francisco Rivas, Manuel Cardoso i els dos Miguel Cabrillana, júnior i sènior. Al final, tercers de la general, en un torneig pensat per passar-ho bé i endur-se un bon record, com podeu veure a les fotos (fetes per Lydia Primo). Volem felicitar al Club d’Escacs Collblanc per l’organització del torneig i agrair-los la seva invitació a participar-hi.

MemorialBurgues2016_2Llucmajor2016_PaneloUna setmana més tard, el nostre “profe”, en Marcelo Panelo, se n’anava a competir al V Open Internacional de Llucmajor, a ses illes. Amb un resultat de 6 punts de 9 partides, la curiositat és que va guanyar totes les partides que va jugar amb negres, però només una amb blanques. Així que, a les properes classes, li haurem de demanar que ens ensenyi defenses, que és, pel que sembla, el que millor domina. L’esperàvem la setmana següent, però sembla que s’hi va trobar tan bé que va decidir quedar-s’hi set dies més. Potser va ser la sobrassada, potser l’ensaïmada… Especuleu el que vulgueu. Ja ens ho explicarà quan torni.

I encara més activitats concloses: la Festa de la Primavera de l’escola Mediterrània. Començava aquest dissabte 21 de maig a les 10:00 i ja teníem les taules muntades i a punt (malgrat la ventada que feia). Pels voltants, atraccions inflables, entre elles un rocòdrom, balls, tir amb arc (amb fletxes amb ventosa, que no cal ferir ningú) i molts partits de diferents esports. La primera mitja hora la canalla passava i s’ho mirava, però a poc a poc es van anar animant i des de llavors fins a les 13:30, els deu taulers van estar permanentment ocupats (i les taules amb dibuixos per pintar també). I això que l’activitat havia d’acabar a les 13:00… De fet, si no haguéssim anat recollint, ens hi hauríem estat una bona estona més.

Mediterrània_Primavera2016_1Mediterrània_Primavera2016_2En marxa encara queden diversos tornejos individuals amb participació «doblada». Entre ells, el nostre Torneig Social, del qual se n’han disputades tres rondes. De moment, tres socis es destaquen amb tres punts: Jordi Planella, Dani Llargués i Ignasi Archs. Les properes partides aniran perfilant la classificació. Per la banda dels «dobladitos» ja només queden dos sense puntuar i s’enfrontaran entre ells a la 4a ronda: l’Íker Alcalde i l’Eric López. La disputa del trofeu al millor «dobladito» és, per tant, ben incerta i no m’atreviria a dir qui el pot guanyar. I això és bo, perquè reflecteix la igualtat que hi ha entre ells. Segur que tots se’l mereixen, però malauradament només un podrà gaudir-lo. Sort a tots.

Passem ja a les activitats que estan a punt d’iniciar-se. En primer lloc, el 9è Campionat de Festa Major de Ràpides «Ciutat de Cornellà» 2016, que celebrarem el proper dissabte 28 de maig. Ja hi ha diversos jugadors inscrits, però com diu la cançó d’en Sisa, ja me n’adono que encara hi faltes tu. A què esperes? També volem comptar amb la teva presència i compartir aquest acte amb tots vosaltres. Afanyeu-vos!

I per als més petits i petites, dues activitats més: en primer lloc, la cloenda dels Jocs Escolars al parc de Can Mercader, el mateix dia del torneig de ràpides, el dissabte 28 de maig; hi haurà jocs i, per suposat, entre ells els escacs, amb l’estand que hi muntarem. I, en segon lloc, el VII Campionat Interescolar «Els Pins» 2016. Serà el proper dissabte 11 de juny i està pensat per a tots els nens i nenes fins a 12 anys que hi vulgueu jugar. Tant se val el vostre nivell, tant se val si esteu federats o no: el torneig és per vosaltres, perquè pugueu passar una bona estona jugant i fent amistats. Hi haurà molts trofeus i records, amb alguna aturada per esmorzar una mica i agafar forces per les següents partides i un final amb el lliurament dels premis i un aperitiu. Ja esteu trigant a inscriure-us!

De tot això en parlarem en les properes cròniques i també dels resultats finals del Torneig Social, amb el lliurament de trofeus i medalles, i de la fi del curs 2015/2016, de la qual encara n’estem estudiant el format, però que volem que sigui una festa per a tots els nostres «dobladitos» i «dobladitas» i que tinguin un bon record fins a l’inici de la nova temporada.

PostHeaderIcon Primavera plujosa

abril 25th, 2016 Autor: Ignasi Archs

Darrerament hem tingut una climatologia variable. És primavera i la inestabilitat és la norma. Plugims i clarianes alternant-se. Blanc i negre, com en els escacs. Per sort, el nostre esport es practica habitualment en pista coberta. Però no sempre. I quan no és així, s’agraeix un dia assolellat. Així va ser el proppassat diumenge 17 d’abril, en què en Jesús Martínez, en Dani Llargués i jo mateix vam col·laborar amb la Jornada de l’Esport de l’escola Mediterrània. Quasi 40 nens i nenes i 9 pares preinscrits ens van obligar a aplegar una bona quantitat de material per poder omplir les taules que l’AMPA ens havia preparat. I va ser tot un èxit de participació. Durant tota l’estona hi havia jugadors i jugadores davant dels taulers, jugant i aprenent. Fins i tot un nen de 3 anys —Èric, crec recordar que es diu— que va poder aprendre el nom i moviment de les peces. I un altre Erik —aquest cop amb “k”—, més petit i a qui podeu veure a la foto de la dreta. És un futur «dobladito» —el seu germà, en Miguel Cabrillana, ja se n’està encarregant—. La primera lliçó que li haurem de donar, òbviament, serà que això de menjar les peces del rival no s’ha de prendre al peu de la lletra.

Mediterrània2016_1Mediterrània2016_2

El “Calculín”

Seguim parlant de «dobladitos». Aquest cap de setmana van finalitzar les fases prèvies del IV Obert Calculín de Promoció d’Escacs. Les perspectives que teníem no es van complir del tot i només un dels nostres joves escaquistes s’ha classificat per la fase final de Llinars del Vallès. Es tracta de l’Ivan Planella, segon en la categoria sub-8. Amb un inici fulgurant —4 punts en la 5a ronda—, no aconseguia rematar la feina i perdia les dues darreres partides, tot i que, si més no, va salvar la classificació per la final.

CalculinBlau2016_1

Una imatge de la sala durant la 1a ronda del “Calculín” Blau a Sant Boi.
Foto: Ramon Ros Gorné.

Amb els mateixos punts trobem en Miguel Moreno. Era el seu primer torneig oficial —a nivell individual— i el seu rendiment ha estat excel·lent, amb només dues derrotes i un parell de taules.

Tot seguit tenim a en Miguel Cabrillana. En el seu cas va començar una mica fred, amb només un punt en quatre rondes. La classificació ja era gairebé impossible, però almenys s’havia de lluitar. I les dues següents partides va quedar emparellat amb dos companys: la Irene Planella, a qui va guanyar, i l’Íker Alcalde, amb qui va signar unes taules després de sacrificar una torre en un final que tenia complicat. Sempre hi ha recursos tàctics i no podem donar mai la partida per perduda. També jo, aquesta setmana, vaig salvar mig punt en la meva partida al Jake gràcies a una celada de caire psicològic.

CalculinBlau2016_7

Quatre dels nostres «dobladitos» del Calculín. D’esquerra a dreta: Irene Planella, Íker Alcalde, Miguel Cabrillana i Miguel Moreno.
Foto: Lydia Primo.

Una mica més avall, amb tres punts, s’ha classificat la Irene Planella, que va haver de bregar amb en Miguel Cabrillana i l’Íker Alcalde. Dos partides que va perdre, malgrat que a cap dels dos els va agradar haver d’enfrontar-se a la seva companya, però als tornejos individuals es donen aquestes circumstàncies i s’hi trobaran sovint.

I finalment, el darrer «dobladito» ha estat l’Íker Alcalde, que no s’ha pogut estrenar amb un millor resultat, però que el torneig li haurà servit per adquirir una molt bona experiència de cara a futures competicions.

Seguim jugant

Sí, perquè això no ha fet més que començar. A banda que ja hi ha diversos tornejos individuals amb participació «doblada», tenim a tocar dues competicions a les que ja us podeu inscriure:

Memorial Burgués

Un torneig per equips de quatre jugadors que es disputarà aquest diumenge 1 de maig a l’Ateneu Catalònia de Collblanc (Rafael Campalans, 16, 2n, de l’Hospitalet), a partir de les 10:00 del matí. Si hi voleu participar, comuniqueu-nos-ho aviat. Les places, òbviament, són molt limitades.

III Torneig Social “Peón Doblado”

El nostre torneig per antonomàsia. Podeu trobar les bases a la pàgina del Torneig Social. Començarem el dilluns 2 de maig i esperem una molt bona participació, entre la qual hi haurà, segur, uns quants «dobladitos» amb ganes de jugar i donar guerra als seus companys sèniors. Confirmeu la vostra inscripció per correu o whatsapp per poder confeccionar la 1a ronda.

PostHeaderIcon El darrer vals

abril 10th, 2016 Autor: Ignasi Archs

Perdoneu el retard, però compromisos personals (i la memòria, cal dir-ho tot) han fet que no pogués escriure la darrera crònica de la Lliga Catalana fins a data d’avui.

Jornada marcada pels empats. No ens hi jugàvem gairebé res, només millorar alguna posició, així que podem donar per bons els resultats. Analitzem-los equip per equip.

L’equip «A» s’enfrontava al Tres Peons «D», segon classificat del grup, amb mitjanes d’elo pràcticament iguals, la qual cosa es va reflectir clarament en el marcador final: 4 a 4. Cal destacar l’estrena d’en Miguel Cabrillana en el primer equip. No va poder debutar amb victòria, però en poc temps segur que serà un dels fixos de l’equip i ens ajudarà molt amb els seus punts. I també, una nova victòria d’en Manel Santolaria, que ha realitzat un campionat magnífic, totalitzant 6 punts que l’apropen novament als 2000 d’elo.

L’equip «B» va empatar també contra el Balsareny-Sallent «B», malgrat el punt inicial que teníem contra una vacant. Les victòries d’en Jose Archilla i d’en Roberto de la Fuente (per fi!) no van ser suficients. A la meva derrota s’hi afegien les d’en Diego Flores i Jesús Martínez, que, malgrat no donar en cap moment la partida per perduda, no aconseguien superar els seus rivals i tancaven el marcador en un 3 a 3. Això ha deixat l’equip «B» en quarta posició, amb 6 punts i només una derrota. Hem demostrat ser un equip potent, però no prou per rematar alguns partits. Haurem d’esperar l’any següent i concentrar-nos millor en algunes partides.

L’equip «C» va jugar contra l’Hospitalet-Bellvitge «D». 2 a 2, un altre empat. En aquest cas, hem de ressaltar tres noves estrenes: les dels bessons Eric i Mario López i la d’en Byron Zambrano, en aquest cas no com a jugador sinó com a delegat. En Mario va tenir la sort de no tenir contrincant i així va sumar el seu primer punt en la Lliga. L’Eric, en canvi, tot i fer una bona partida, es va haver de rendir davant la seva jove rival, la Gina Castejón, força més experimentada. El segon —i definitiu— punt el va aconseguit en Byron, abans de signar la seva primera acta.

I, finalment, l’equip «D» no va poder fer res contra el Barberà «D» que es jugava unes minses possibilitats d’ascens i, per tant, va anar a per totes.

Peón Doblado, foto oficial 2016Així ha acabat la Lliga Catalana d’enguany. Bé, això no és cert del tot. Abans de marxar cap a casa —o al bar a prendre una cervesa refrescant—, vam fer les fotos oficials de la temporada. I amb una bona colla. La tria no ha estat fàcil, però, després de llargues hores de deliberacions amb mi mateix —alguna prerrogativa havia de tenir—, les winners han estat les que podeu veure a continuació i que quedaran per la posteritat a la pàgina de la Lliga Catalana.

Foto 2016 dobladitosFoto oficial 2016 Peón DobladoDoblados a la Lliga Catalana d'EscacsEntre els presents hi podreu trobar en Daniel Montoya, qui, malgrat haver estat hospitalitzat durant dotze dies, va sorprendre tothom i no es va voler perdre un moment com aquell. El seu esperit ens il·lumina a tots i li tenim reservada una sorpresa per agrair-li el seu compromís i la seva lluita —a la vida i als escacs—.

No podem acabar, emperò, sense esmentar un altre winner. Ja ho sabeu, el nostre pitxitxi, un títol honorífic que enguany se l’ha merescut un nouvingut, en Marco Antonio Buitrago. Malgrat que l’han afavorit un parell de vacants, els 7½ punts que ha aconseguit, amb una sola derrota, han contribuït en un grau molt alt als resultats sobretot de l’equip «B», en el qual ha jugat quasi totes les partides.

A la pàgina del Rànquing de la Lliga Catalana trobareu ja actualitzada la llista de jugadors que han participat en aquesta competició per equips, amb dotze noves incorporacions que han sumat un bon grapat de punts.

Tornejos amb participació «doblada»

A hores d’ara en són tres: el Tupinambà, amb un representant; el del Jake, amb quatre socis competint-hi; i, especialment, la fase prèvia del Calculín a Sant Boi, amb cinc «dobladitos» inscrits.

Properes activitats

Tenim tot un seguit d’activitats en preparació: el Torneig Social, el Torneig de Ràpides de Festa Major, el Torneig Interescolar “Els Pins”, el Memorial Burgués, un torneig de partides ràpides per equips a Collblanc…

De tots aquests temes us n’anirem informant, a través de la web o del correu electrònic o whatsapp, tan bon punt es vagin confirmant i es vagin concretant les dates i les bases, així que esteu ben atents.

PostHeaderIcon Alta tensió

març 22nd, 2016 Autor: Ignasi Archs

Acabarem la crònica de la 8a jornada de la Lliga Catalana amb els equips «A» i «C». Jornada d’alta tensió, efectivament, perquè la salvació matemàtica del primer equip era a l’abast. Tot i que jugava contra l’Escola d’Escacs de Barcelona «B», la vaga en zel dels treballadors del metro i la celebració de la Marató de Barcelona, que provocava que els vagons anessin plens de gom a gom, posava en perill arribar-hi a l’hora. Però s’hi arribava, quinze minuts tard, però s’hi arribava. I la primera victòria se l’enduia en Marc Alquézar, primera de l’equip i primera seva particular en la Lliga, a una hora en què, habitualment, tot just s’asseia a jugar. El matx s’igualava amb la derrota d’en José María Archilla i les taules d’en Daniel Montoya, que es manté en la lluita pel pitxitxi. Cap al migdia, la victòria d’en Diego Flores, la d’en Manel Santolaria —en una de les seves millors partides de l’any—, i la derrota d’en Martí Aguilà contra un jugador d’origen rus situaven el marcador en un esperançador 2½ a 3½. Només ens mancava mig punt per donar la campanada. En Dani Llargués jugava una posició que semblava taules, però, amb poc temps al rellotge, no podia sumar aquest mig punt i perdia contra en Pawel Bielecki, jugador polonès amb 2163 d’elo. Quedava en Ramón Fuentes, també amb posició igualada, però el rellotge, aquest «maleït estri que els organitzadors de tornejos posen damunt la taula perquè les partides no esdevinguin una ensopida prova de resistència sobre el seient» (Roberto G. Grau), el feia caure contra en Jordi Palomares i tancava el marcador en 4½-3½. Un resultat que, contra el líder del grup, que compta els seus partits per victòries, no està gens malament. I, sortosament, els altres resultats ens van acompanyar, de forma que, malgrat la derrota, l’equip «A» ja ha salvat la categoria matemàticament.

L’equip «C», gràcies al descans del «B», presentava un equip complet amb quatre jugadors sèniors que es van dirigir a Vilanova i la Geltrú per jugar contra el Gran Penya «D». En Byron Zambrano aconseguia, com en Marc, la seva primera victòria a la Lliga. I en Marco Antonio Buitrago s’entestava en donar-li emoció a la lluita pel pitxitxi signant unes taules amb l’Alba Meng Sánchez, una noia diria que d’origen xinès. Però aquest cop la victòria no s’escapava, i l’Agustí Compte i en Jesús Martínez —que s’apunta també al pitxitxi— sumaven els dos punts que ho deixaven tot en un total de ½-3½. Victòria reconfortant, com es pot veure a la foto que es van fer a posteriori.

Peón Doblado, equip CAra, després de la Setmana Santa, es jugarà la darrera jornada. L’equip «A» s’enfrontarà al Tres Peons «D» amb la possibilitat d’assolir la 3a posició del grup, depenent dels altres resultats i del Sonnenborn-Berger, que, en alguns casos, ens és favorable. L’equip «B», per la seva banda, li disputarà la 3a plaça al Balsareny-Sallent «B», amb la possibilitat —molt remota, certament— de quedar 2n.

Campionat de Catalunya d’edats

Continuarem parlant de «dobladitos», perquè aquest cap de setmana s’ha celebrat a Vila-seca l’esmentat campionat, amb la participació d’en Miguel Cabrillana i dels germans Ivan i Irene Planella, tots tres en la categoria sub-8.

Doblados al Campionat de Catalunta d'edats

L’Ivan i la Irene han dut vides paral·leles. En les dues primeres rondes s’intercanviaven els rivals i, en finalitzar el torneig, acabaven amb un total de 8 punts. Curiosament, quan l’un guanyava, l’altra perdia i a l’inrevés, com si un atzar o designi còsmic no permetés que tots dos sumessin el punt alhora. L’Ivan, amb 6 punts, s’ha classificat en el 5è lloc, un molt bon resultat. La Irene, malgrat la seva curta edat, ha aconseguit sumar dos punts; encara li queden uns quants anys com a sub-8, així que ben aviat, si continua amb la seva progressió i no perd el somriure, la veurem també en els llocs capdavanters.

Miguel Cabrillana a Martorell

Miguel Cabrillana al Campionat de Catalunya 2016

En Miguel Cabrillana, per la seva banda, camí de Vila-seca, va fer parada i fonda a Martorell per disputar un mini torneig de 5 rondes en el qual va quedar segon perdent tan sols una partida. I aquesta ha estat la tònica en el Campionat de Catalunya: una derrota per jornada, que l’han conduït a sumar 5 punts de 8 possibles, millorant el seu resultat de l’any anterior. La primera jornada, el dissabte, després d’uns banys relaxants a la piscina i al jacuzzi de l’hotel, aconseguia el primer punt. El segon, però, se li escapava contra un rival més experimentat, amb un elo per damunt dels 1700. El diumenge s’aixecava amb febre, però tot i així assolia una nova victòria no exempta de polèmica: pel que es veu el rival badava i no aturava el rellotge fins que en Miguel, nerviós, li va clavar un calbot perquè es concentrés a la partida, la qual cosa gairebé li costa l’expulsió. En les dues partides de la tarda sumava un nou punt i després lluitava contra un altre contrincant per sobre dels 1700 que l’acabava guanyant amb gran esforç. I arribem a la darrera jornada. Per no perdre el costum, dos de tres per enfilar-se fins al 18è lloc d’un total de 68 participants. Bon torneig d’en Miguel, que li permetrà seguir pujant elo i situar-se com el primer «dobladito» des del canvi de la forma de càlcul de l’elo català.

Miguel Cabrillana en el Campionat de Catalunya 2016

PostHeaderIcon La puce à l’oreille

març 14th, 2016 Autor: Ignasi Archs

Com alguns de vosaltres sabreu, aquest cap de setmana l’equip «B» descansava. Així que vaig pensar que era un bon dia per acompanyar els nostres «dobladitos» i veure els seus progressos de primera mà i sense partida que em distragués. Començaré, doncs, per ells.

Integrant l’equip «D», s’enfrontaven al Peona i Peó «H», el qual delegat anava de bòlit atenent a tots els equips i a qui li haig de reconèixer la seva amabilitat i bon tracte. Lamentablement, no puc dir el mateix d’algun dels pares dels jugadors rivals. Anem per parts.

En el primer tauler, en David Álvarez, que havia començat força bé, després d’una bona jugada d’interposició errava el seu càlcul i perdia un cavall. A partir d’aquí es desconcentrava i el seu contrincant ho aprofitava per guanyar la partida de forma brillant.

Al tercer tauler, en Miguel Moreno, en canvi, jugava una bona partida contra un noi que necessitava ajut per anotar les jugades i a qui li desitjo molta sort per la seva esportivitat i les seves ganes de practicar el nostre esport. En Miguel va anar guanyant material a poc a poc, fins a arribar a coronar una segona dama. Però no et pots confiar mai i pensar que ja has aconseguit la victòria abans d’hora. En un moment donat, en Raül Solé, el seu rival, va tenir l’oportunitat de donat el mat Philidor o Greco-Philidor, conegut més popularment com el de la coça. Per sort no el va veure i en Miguel va haver de sacrificar qualitat per evitar-lo. Poques jugades després assolia el segon punt de l’equip (el primer el devem a la Lucía Enríquez, que no va poder jugar ja que el Peona i Peó només disposava de tres efectius).

Ens queda el segon tauler i aquí ja no va ser tot flors i violes. L’Íker Alcalde començava de forma espectacular, serena però espectacular. En poques jugades conqueria peça i dos peons, li destrossava l’enroc curt al seu rival i, aprofitant dues clavades amb la parella d’alfils, aconseguia una pressió asfixiant que augmentava encara més amb la incorporació de la dama a l’atac. Aquí, l’Íker va afluixar una mica i alguns sons indefinits per part del pare del seu contrari em van fer pujar la mosca al nas. Poc després, aquest li tancava la dama, que es podia salvar mitjançant un contraatac, però entenc que l’Íker, amb poca experiència encara en aquest tipus de posicions, no trobés la rèplica adequada. Tot i així, un doble de cavall li permetia guanyar una torre i quedar-se amb dos torres, cavall i dos o tres peons contra dama i torre. Aleshores el nen rival va començar a intercanviar mirades —gens dissimulades— amb son pare. Eren tan descarades que vaig canviar la meva posició per observar la partida des d’un altre angle, just entre ambdós, interrompent la seva visual. Finalment, però, en Biel Andreu va aconseguir entrar en una xarxa de mat que el va fer guanyar el matx.

No sé si així el pare se’n sentirà més orgullós, però jo sí que n’estic d’orgullós de tots els nostres «dobladitos». Perquè van jugar amb esportivitat, perquè van fer una molt bona feina sobre el tauler i perquè aquest bon joc va ser fruit només de la seva intel·ligència, sense ajudes externes.

Us haig de donar les gràcies a tots tres perquè em vau fer gaudir d’unes bones partides i em vaig adonar —en viu i en directe— que la tasca que estem fent no cau en sac foradat. I també per la companyonia entre vosaltres, exemplificada amb l’actitud de la Lucía, qui, malgrat que li vaig dir un parell de vegades que podia marxar si volia, va preferir quedar-se fins al final, demostrant un gran esperit d’equip, l’esperit «doblado». Sens dubte que, amb aquestes noves generacions, el futur del Peón Doblado està més que garantit.

I per avui, res més. Crec que no havia parlat mai de forma tan extensa d’un sol equip. Però entendreu que l’ocasió s’ho mereixia. I aprofitaré les dues setmanes de descans de la Lliga Catalana per comentar les vicissituds dels altres equips que han disputat la 8a jornada: l’«A» i el «C». Així també dono temps als meus corresponsals perquè me n’informin adequadament.

PostHeaderIcon Amb retard, però avancem

març 7th, 2016 Autor: Ignasi Archs

Aprenent escacs des de ben petitDeu ser llei de vida, però sempre hi ha algú que arriba tard. I no, Marc, aquesta setmana no em refereixo a tu. Ha trigat, però per fi tenim un nou «dobladito» en aquest món: en David, el fill de l’Iván Humanes i la Maria, que va néixer el proppassat divendres 4 de març. Potser perquè, com va apuntar en Ramón Fuentes, no volia sortir fins que no s’hagués après bé el gambit de dama. En fi, com diu la dita castellana, nunca es tarde si la dicha es buena. Felicitats a tots tres! Sobretot al petit David, aquest estrany que s’ha ficat al bell mig de les vostres vides. (Nota: El nen de la foto no és el David, però segur que, quan vegi per primer cop les peces d’escacs, farà la mateixa cara de sorpresa.)

Després de l’esclat de color, toca parlar de la vida en blanc i negre. L’equip «A», sense l’Iván, que tenia altres preocupacions, s’enfrontava al Cornellà «C», el duel de rivalitat local. Rivalitat sana, com reflecteix el marcador final: 4 a 4. Un munt de taules: Rubén Martín, el darrer en acabar, Dani Llargués, «Jorda» i Ramón Fuentes; un parell de derrotes: Marc Alquézar i Diego Flores; i dues victòries, les de l’estranya parella: Manel Santolaria i Daniel Montoya, que s’ha proposat ser el pitxitxi de la temporada (amb el permís d’en Marco Antonio Buitrago, que, de moment, es manté al capdavant).

El rival de l’equip «B» era el Martorell «B». A les 9:30 en punt, tots estàvem asseguts davant dels taulers. Tots? No! En David Guirado sabia que jugàvem CONTRA el Martorell, però va pensar que ho fèiem A Martorell. Greu error. Un cop avisat, va pitjar l’accelerador i va arribar a les 10:00 aproximadament, amb el temps just d’arrencar unes taules que acabarien donant-nos el matx. El primer punt l’obtenia en Marco Antonio, tan aviat que va tenir temps de jugar una altra partida amb el seu rival i tornar a guanyar, tot i que aquest darrer punt no compta. La meva victòria i la d’en Francisco Rivas ja ens permetien respirar, malgrat les derrotes d’en Roberto de la Fuente, que perdia una qualitat en el mig joc i no aconseguia recuperar-la, i la d’en Martí Aguilà, qui, apurat de temps, havia de cedir davant del seu contrincant. Així doncs, 3½ a 2½, justet, però suficient.

Amb aquests resultats, els equips «A» i «B» es col·loquen en la 3a posició dels seus grups, amb possibilitats d’assolir la 2a plaça, remotes i després d’alguna que altra carambola, però il·lusionadores i que ens ajudaran a afrontar les dues darreres jornades encara amb més ganes.

Els equips «C» i «D» no van tenir gaire fortuna en els seus compromisos contra el Vilafranca «F» i el Jake «D» respectivament. Tan sols van poder sumar mig punt, el d’en Byron Zambrano contra la Foix Torrents del Vilafranca, una nena que, després, es va passar la resta de l’estona jugant amb l’Agustí Compte. Segur que va aprendre moltes coses (l’Agustí, no la Foix, una de les moltes joves promeses del seu club).

Entrevistats a la ràdio

Com ja us vam avançar, el divendres 26 de febrer, en Dani Llargués i aquest cronista vam ser entrevistats en el programa L’esport al punt de Ràdio Cornellà. Aquí us deixo l’àudio perquè el pugueu escoltar si és que no ho vau fer en directe.

PostHeaderIcon Neu blanca, camisa negra

març 1st, 2016 Autor: Ignasi Archs

Finalment les previsions meteorològiques no es van complir. En el nostre cas, és clar, perquè nevar, va nevar. Però pel Peón Doblado, a banda d’algun plugim, va lluir plenament el sol. Per primer cop en aquesta temporada els quatre equips vam guanyar. Sí, d’acord, digueu-li a l’espavilat de torn que té raó, que l’equip «C» descansava, però això no treu que, oficialment, el resultat hagi estat una victòria per 0-4.

Per tant, aquesta setmana només parlaré dels altres tres equips. L’equip «A» vam fer via cap a Castellbisbal. Allí, els nostres rivals ens esperaven en un local —em penso que cedit per l’Ajuntament, com el nostre— força més ampli i lluminós que el que recordo de quan ens hi vam enfrontar a la 2a provincial fa alguna temporada. Amb un equip un pèl descompensat (gairebé 450 punts d’elo entre el primer i el darrer taulers enfront dels 150 nostres), van plantar cara amb totes le seves forces i ens van complicar molt la victòria. La primera va arribar de la mà d’en Jordi Gonzàlez, que es va estrenar amb l’equip «A» de la millor forma possible després d’haver-ho fer amb el «B» i a qui veig cada cop més integrat al club. El seu atac pel flanc de dama no va poder ser rebatut per l’Álvaro Castellanos, un nen que va cometre l’error de no desenvolupar l’ala de rei però que es va defensar molt bé i que realment promet. Tot seguit, en Daniel Montoya signava unes taules, però les derrotes d’en «Jorda» i d’en Manel Santolaria ens col·locaven en desavantatge. Per sort en Ramón Fuentes i en Diego Flores —aquest, després de superar una pèrdua de qualitat al principi de la partida— sumaven els seus dos punts i ens posaven de nou per davant: 2½-3½. La meva partida semblava ben encarrilada, amb dos peons d’avantatge, però una transposició mental me’n feia perdre un i, per un error de càlcul, no aconseguia l’oposició que ja ens hauria dat el punt. Les taules ens garantien l’empat i tot quedava en mans d’en Dani Llargués, que aquesta setmana era l’últim en acabar. Amb dos peons separats a la sisena fila la cosa pintava bé, però el temps —del rellotge— no l’acompanyava i no aconseguia trobar la millor continuació. La tensió era extrema, tant per part dels uns com dels altres i, finalment, malgrat no haver escollit les millors opcions, el seu rival acceptava la derrota i li oferia la mà. Tots respiràvem alleujats amb un nou punt (3-5) a la butxaca que gairebé ens garanteix la permanència.

El Peón Doblado «D» al completL’equip «B» se’n va anar cap a Calaf a la recerca del nord, al qual s’hi apropa cada cop més. Amb dues baixes —al Calaf «B»—, el matx es posava de cara. La derrota d’en Jesús Martínez —la primera en aquesta campanya— hi posava una mica d’emoció, però en Jose Archilla ens garantia l’empat. Àdhuc, la majoria de «doblados» som culés i no sabem viure sense patir, així que en Roberto de la Fuente hi afegia el seu granet de sorra per col·locar el 2-3 al marcador. Quedava en Francisco Rivas, amb posició superior però que també, com en el meu cas, es complicava la vida. Sortosament, la resolució va ser millor i va guanyar un final de peons, tot i que haurà de perfeccionar aquest aspecte del joc. Marcador final, doncs, 2-4.

I, finalment, l’equip «D» es va desplaçar dins de Barcelona per competir amb el Congrés «F». Per fi vam comptar amb un equip complet, i es va notar. Victòria per 1-3, la primera també d’enguany, obtinguda gràcies a en Luis Miguel Cabrillana i els «dobladitos» Miguel Moreno i Íker Alcalde. Tots tres han pogut afegir el primer palet en els seus casellers de la Lliga Catalana —sobre el tauler, és clar, perquè en Miguel Moreno ja n’havia aconseguit un en un matx vacant—. Només va faltar la victòria d’en Miguel Cabrillana per arrodonir el resultat, però no sempre es pot guanyar. (I potser el seu rival, ben documentat, ja s’havia previngut contra les habilitats del nostre jove jugador.)

I això es tot…

Doncs no, encara no. Perquè us hem d’informar d’algunes activitats noves.

En primer lloc, durant tres dilluns, els dies 7, 14 i 21 de març, de 19:30 a 20:30, us proposem a pares i mares un petit curs d’aprenentatge bàsic del nostre joc, els escacs. El curs és gratuït i prorrogable i el que pretenem, essencialment, és que pugueu aprendre les normes elementals i jugar a casa amb els vostres fills i filles i que així progressin més ràpidament. És a dir, en paraules planeres, que elles i ells tinguin a l’abast un bon sparring els dies que no acudeixin al club.

En segon lloc, comentar-vos que el passat divendres 26 de febrer en Dani Llargués i l’Ignasi Archs —un servidor— vam ser entrevistats a Ràdio Cornellà en el programa L’esport al punt, després d’haver-nos oferit voluntàriament. La podreu escoltar ben aviat, ja que la penjarem a la web, tal com vam fer l’any anterior.

I ara sí, per acabar, suposo que ja haureu escoltat la música integrada en la crònica d’avui. Com que sóc persona de paraula i la Lucía Enríquez, la nostra «dobladita» més organitzada —i organitzadora— em va demanar un tema de Juanes, he optat, seguint la seva suggerència, d’incorporar la cançó La camisa negra, segurament la més coneguda d’aquest cantant colombià. Va per ella i per tots els nostres petits jugadors i jugadores.

PostHeaderIcon La primera victòria

febrer 23rd, 2016 Autor: Ignasi Archs

No em refereixo als diferents equips, que alguna ja s’ha aconseguit. Parlo d’una victòria global, del club. 11½ a 10½ en total. En gran part deguda als 8 punts obtinguts pel primer equip. Però el mig punt que decanta la balança el devem a en Miguel Cabrillana, un dels nostres «dobladitos» més prometedors.

L’equip «A», com ja he dit, assolia un 0-8 absolutament inesperat. Ara sembla fàcil, però algunes de les partides es van allargar força. No és el cas de la d’en Dani Llargués, que va ser arribar i moldre: la victòria més ràpida que recordo (a banda de la celada de la Budapest). Tot seguit venia el meu punt, després d’alguna imprecisió, però en el final el meu contrincant errava i em permetia superar-lo. El tercer punt arribava, poc després, de la mà d’en Rubén Martín, el nostre cap de colla. Les altres partides ja trigaven una mica més, però en Manel Santolaria i en «Jorda» guanyaven els seus punts i ja ens donaven el matx. En Daniel Montoya, murri, aconseguia que el seu rival s’equivoqués i, després d’un sacrifici de peó, obria una posició bloquejada i penetrava amb el rei per la rereguarda d’aquell. 6-0. En Diego Flores, després d’una seqüència de jugades lògiques que, aparentment, finalitzaven amb el guany d’un peó, es trobava, mercès a l’error del jugador del Catalunya «D» amb un mat amb cavall molt bonic. I, mentre signaven les planelles, queia el 8è punt. En Ramón Fuentes, peó a peó, assolia un sòlid avantatge que obligava el seu adversari a abandonar. Un punt més, en definitiva, que ens acosta a la permanència.

L’equip «B» jugava a la Pobla de Claramunt, en un matx més igualat del que es podia pensar a l’inici de la Lliga. Les primeres notícies ens indicaven un 2-1 en contra. Era al voltant del migdia, així que les partides anaven acabant una rere l’altra i, minuts després, el marcador ja se situava en un 3-2. Quedava una partida decisiva. Els mòbils treien fum. Qui s’estava jugant l’empat? Es tractava d’en David Guirado qui lluitava pel punt de la seva partida. El temps passava i la incògnita es mantenia. El mòbil només reflectia els punts de l’«A». Finalment es produïa el desenllaç tan esperat: a les 13:33 en Jose Archilla ens confirmava la victòria d’en David. Matx empatat i mig punt més a la taula, que manté vives les esperances de l’ascens. Ens quedaran tres finals i s’haurà de lluitar molt, però la possibilitat existeix i és real.

L’equip «C» es va desplaçar a Sant Adrià tan sols amb la família Cabrillana. En Luis Miguel pare, pel que sabem, es va oblidar la dama i va perdre la partida. Altra cosa és el cas d’en Miguel fill, que lluitava contra un home gran que, pel que es veu, volia guanyar, per fi, un joc. Però en Miguel és un nen molt espavilat i va reclamar dues jugades il·legals. A partir d’aquí es va muntar un enrenou considerable: el nostre company al·legava que podia aturar el mat que li amenaçaven i, finalment, davant les discrepàncies en les planelles —mal anotades ambdues—, es va acordar deixar-ho en taules, amb el consegüent emprenyament del seu contrincant, que ja es veia guanyant una partida.

L’equip «D» no va haver d’anar tan lluny. Jugava a Gràcia amb el Tres Peons «J», el club amb més escaquistes federats de tot Catalunya, un total de 175. Potser algun dia també hi arribarem: no en va ells són tres peons i nosaltres tan sols dos, però amb molta empenta i voluntat. De moment, però, tres peons poden més que dos i els nostres companys no van aconseguir puntuar: l’Agustí Compte va trencar la seva ratxa victoriosa i en David Romero i en Byron Zambrano —benvingut al club!— no van poder debutar amb el punt.

Altres aspectes de la Lliga

Amb cinc jornades ja es poden albirar alguns canvis en la llista. Diversos jugadors estan experimentant fortes pujades d’elo: en Daniel Montoya, en Jesús Martínezpitxitxi actual en solitari— i en Miguel Cabrillana podrien arribar a superar els 2000, 1800 i 1400 punts respectivament. D’altres pugen més lleugerament: en Rubén Martín, en Diego Flores —que s’enfila per damunt dels 1900— i en Martí Aguilà i en Marco Antonio Buitrago, dels qui ja sabíem que el seu elo inicial era fictici. Malauradament també hi ha baixades: les d’en «Jorda», José María Archilla, Francisco Rivas i Manuel Cardoso són les més pronunciades: hauran de concentrar-se millor en les properes rondes. I la resta, a seguir sumant, pel bé dels equips i el propi.

P.S.: La música d’aquesta crònica està dedicada a un «dobladito», en Mateo Enríquez. Efectivament, tenies raó: el peó que se’ns havia extraviat el vam trobar, com vas dir, a les “altures”.

Traductor
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish
Cerca a la web
Problema ocult
Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Patrocinadors
  • Viejo Piano
  • Mary Pickford
  • Gramma arts gràfiques
  • Filatelia Llach
  • Advocat.cat
maig 2016
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« abr.    
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031  
Categories
Visitants