PostHeaderIcon Sol i núvols

febrer 22nd, 2017 Autor: Ignasi Archs

D’altres fan servir metàfores marítimes o marineres. Darrerament a mi m’ha donat per fer-les meteorològiques. Vistos els resultats de la jornada, està clar que a Cornellà devia fer un sol rutilant. I dic devia perquè jo anava camí de Vilafranca, on a mig camí ens vam trobar una boira —no diré espessa, perquè potser seria exagerat— que no presagiava res de bo. I a Vallromanes, núvols i clarianes que deixarien pas a la llum del sol, si fem cas del marcador. Aquesta crònica no la faré ordenada per equips, com és habitual, sinó per localitats de joc.

Cornellà

Començarem per l’equip «A», amb la crònica que ens ofereix novament l’Iván Humanes:

L’enfrontament contra el Jake «C» era molt important; sabíem que era la prèvia a l’enfrontament contra un dels aspirants del grup, el Gavà, i no podíem fallar. Aquest nivell de concentració ho recordava abans de començar Emilio, que demanava jugar amb cap. I ho vam fer. El Jake venia amb una baixa en l’últim tauler i això sempre relaxa. Per més que en el seu equip estava Pedro Madrid i això és un perill continu; bé ho va demostrar en la partida que va jugar contra el nostre Gustavo, qui, d’estar perdut va passar a igualar, a tenir avantatge, a evitar un continu i finalment a guanyar en una partida maratoniana. I comencem per aquesta, que va ser l’última, perquè és una mostra de l’esma de Gustavo i de l’esperit de l’equip. No sabem si pujarem o si guanyarem el proper enfrontament, però qui ens guanyi haurà de patir. Així és. La resta de partides es van desenvolupar amb la normalitat que et dóna l’avantatge de sortir una mica millor en l’obertura, d’estrènyer a poc a poc i guanyar peó i espai. Vam guanyar tots, i això va guarir algunes ferides que arrossegàvem uns quants per culpa d’un joc erràtic. I m’incloc jo i els meus companys Santolaria i Montoya. Necessitàvem tots una victòria contundent per agafar forces. I ho vam aconseguir. 8 a 0, el resultat final. (Iván Humanes, Cornellà de Llobregat.)

Escacs, CornellàAixò és el que succeïa a les sales 2 i 3. A la sala 1 també lluïa el sol. No sé ben bé com van anar les partides, però el resultat de l’equip «D» no deixa lloc a dubtes: 4 a 0 contra el Jake «E» i en Manuel Cardoso que continua la seva cursa particular per aconseguir el pitxitxi. Les possibilitats d’ascens segueixen vigents: a un punt del primer classificat, el Sant Feliu «C», i millor segon de la categoria, condició que ens col·locaria a 2a provincial la propera temporada.

Vilafranca

Escacs, CornellàCom ja he dit abans, un cel emboirat ens donava la benvinguda als equips «B» i «E». L’enfrontament contra el Vilafranca «C» començava malament: Diego Flores signava unes taules i poc després en Ramon queia davant en César Alcalà, el jove que uns mesos abans havia guanyat el grup C del torneig de Martorell. La partida d’en Jorda estava complicada, amb qualitat de menys. No va trigar en acabar i vaig suposar que l’havia perduda, la qual cosa em va fer rebutjar unes taules que em va oferir el meu contrincant. L’intent de forçar les jugades per a aconseguir la victòria em va dur a realitzar alguns moviments erronis que finalment van decantar el punt a favor del meu rival. Això deixava el matx en 1½ a 2½ en contra. Sí, perquè en Jorda havia guanyat la partida, cosa de la qual no em vaig adonar, i això que a Vilafranca tenen unes pissarretes que reflecteixen el resultat de tots els equips que hi juguen. En Byron finalment tancava amb unes taules en un final en què tenia un cavall contra alfil en una posició tancada en què la seva peça era superior. I José Archilla, finalment, molt apurat de temps, acabava perdent la partida, ja complicada de per si. De fet se li va caure la bandera i va continuar jugant sis o set moviments més fins que en Cristóbal Treviño se’n va adonar i tots els seus companys van respirar tranquils, amb una rialla als llavis per la seva distracció, fruit, segurament, de la concentració amb què va afrontar el final. El resultat total, 2 a 4, ens treu gairebé totes les possibilitats d’ascens, que queda ara en mans del Vilafranca «C» i del Martorell «B».

Escacs, CornellàA la saleta del fons van jugar els nostres companys de l’equip «E» contra el Vilafranca «E». Finalment només vam poder dur tres jugadors: Agustí Compte, que després gaudiria d’una bona calçotada a Cunit (suposo), i els amics Miguel Moreno i Iker Alcalde. Degut a què jo estava jugant a una altra sala, no vaig poder seguir les partides, tot i que en algun moment que m’hi vaig acostar em va semblar que l’Iker no la duia malament. Un joc d’atac de torres i dama per ambdues parts, però amb un millor posicionament de la seva contrincant, l’Ariadna Callau, que s’acabaria enduent el punt fruit de la seva més gran experiència. El resultat final, 0 a 4, demostra clarament els mals presagis de la boira matinera.

Vallromanes

La tercera parada de la jornada. L’equip «C» s’enfrontava al Vallromanes «B», un dels rivals directes del grup. Amb el mòbil apagat no vaig veure el WhatsApp d’en David Guirado, que es trobava ja a la població, però que no sabia l’adreça exacta on es jugava el matx. Finalment imagino que va trobar el local, perquè jugar, va jugar. Condicionat potser, perquè no va poder superar el seu contrincant. Per sort, en Roberto, Marco Antonio i Sebastián van sumar els punts que deixaven el partit en 3 a 1 i l’equip líder del grup. Només depèn de nosaltres mantenir aquesta primera posició, que, a banda de l’ascens de categoria, ens permetria jugar els play-off pel Campionat de Catalunya de la categoria.

Queden quatre rondes i mantenim grans possibilitats d’arrodonir una gran temporada. Està en les nostres mans. I en el nostre cap, com diu l’Emilio. De fet, tres dels nostres equips depenen d’ells mateixos per assolir-ho, cosa que, al principi de la temporada, tan sols havíem somiat. I era un somni boirós, com el matí d’aquest diumenge. Caldrà confirmar les expectatives i per això necessitarem la col·laboració de tots, «doblados» i «dobladitos». No dubto que així serà.

PostHeaderIcon Continuem endavant

febrer 16th, 2017 Autor: Ignasi Archs

En aquesta ocasió intentaré que aquesta crònica sigui més breu. Seguiré la línia del mestre Iván Humanes, perquè hem d’informar també del Comarcal. Som-hi, doncs.

L’equip «A»

El del Cornellà «C» era d’aquests enfrontaments que estàs obligat a guanyar per continuar en la lluita per l’ascens però que pot complicar-se. L’equip presentat pel rival ens afavoria, ja que havien optat per reforçar altres equips, conscients que aquest any tenim per dalt veritables màquines de destrucció. L’enfrontament començava malament amb la derrota de Montoya enfront de Sáez, un clàssic. Jorda arreglava l’esglai guanyant en l’últim tauler i Emilio i Gustavo imposaven la seva força, deixant el marcador favorable. Després arribava la meva victòria per temps, una partida-carrusel que qualsevol podia haver guanyat. Santolaria feia taules i Francisco i Dani guanyaven deixant el marcador 6½ a 1½. Important resultat que s’uneix a la derrota del Gavà a casa contra el Sitges «B» i que ens deixa com a líders en solitari. Cal seguir concentrats. [Iván Humanes, Cornellà de Llobregat.]

L’equip «B»

Escacs, CornellàMentre acomodàvem els rivals dels equips «C» i «E», va aparèixer per la porta un grup de quitxalla que, lògicament —no cal ser Sherlock Holmes— vam deduir que es tractava de l’equip del Cardona «B». Efectivament, quatre nens i dues nenes havien vingut, carregats de tota la seva alegria infantil, a enfrontar-se als nostres companys del «B». La major experiència d’aquests no els va donar massa opcions, com reflecteix el marcador final: 6 a 0. Tot i que els nostres dos primers espases van haver de suar de valent per a aconseguir el punt.

Ja sabeu que un dels principals actius del nostre club són els «dobladitos», així que sabem reconèixer l’esforç d’altres clubs per mantenir viu el nostre esport ensenyant a d’altres nens i nenes a estimar-lo. Per això i —per què no dir-ho— perquè em van caure molt bé, vaig decidir d’obsequiar-los amb uns adhesius del club com a record. I a la seva delegada, i mare de dos dels nens, amb un dels llibrets commemoratius del nostre 10è aniversari. Després de matinar i recórrer tants quilòmetres, espero que almenys s’hagin endut una agradable impressió de la seva visita al Peón Doblado, on sempre seran benvinguts.

L’equip «C»

Escacs, CornellàEscacs, CornellàAixò ja són figues d’un altre paner. El matx contra el Sant Cugat «D» es presentava, a priori, molt més igualat. Les victòries, amb negres, d’en Paco González i meva, ens situaven en molt bona posició. Però en Roberto disputava una partida complicada, amb els vuit peons travats, alguns d’ells doblats. I això, justament, feia que la posició del seu rival fos lleugerament millor. El trencament de la cadena havia de ser decisiu i l’Antoni Grivé va saber forçar-lo i decantar la partida del seu cantó. Quedava en Byron, amb un final d’alfils oposats que en el 99% de les partides acaba en taules. Tanmateix hi ha excepcions, i aquesta en va ser una. Byron va jugar molt bé per a aconseguir dos peons passats i units que ja li auguraven la victòria, tot i que aquesta es va produir finalment per la caiguda de bandera del rival. El 3 a 1 ens col·loca amb molt bona posició i ens manté en la lluita per l’ascens.

L’equip «D»

Jethro TullPoques informacions ens van arribar d’aquest equip. De fet no en teníem cap notícia quan ja tots els altres havíem acabat les partides. Per fi van arribar: victòria per 3 a 1 contra l’Hospitalet-Bellvitge «C». En Manuel Cardoso guanyava la que, segons em va dir, havia estat la millor partida que ha jugat aquesta Lliga. Victòries també de la família Buitrago i només una derrota, la d’en Francisco Rivas després de rebutjar una oferta de taules. És comprensible: en Francisco encara és jove i no ha après que, quan t’ofereixen taules, no les pots rebutjar a no ser que tinguis el triomf a tocar. I ho dic per experiència —experiències, millor en plural— pròpia. El tema musical que he escollit, per cert, va per tu, Francisco.
Escacs, Cornellà

L’equip «E»

Un «doblado» i tres «dobladitos» van competir contra el Gavà «C». Iker Alcalde i Miguel Moreno no aconseguien superar en Pedro i Laura Escoriza, pare i filla. Aviat l’equip «A» es trobarà també amb l’altre membre d’aquesta família escaquista, en Pedro, fill i germà dels esmentats i amb qui tinc una molt bona relació a resultes d’unes treballades taules que vam obtenir ja fa uns anys a Martorell. En Francesc Xavier Escaler (pare) començava força bé i la seva posició semblava esperançadora… fins que va cometre un error que ens costava el punt. Però el millor estava per arribar: el seu fill, en Xavier, conduint les peces negres, assolia una posició difícil però avantatjosa. Torre i peó contra torre. No és fàcil guanyar un final així, però en Xavi va jugar amb gran mestria i ho va aconseguir, sumant almenys un punt per l’equip i deixant el marcador final en 1 a 3 en contra.

Escacs, CornellàCom a colofó, podem dir que ja s’ha publicat el quadre d’ascensos i descensos i que, en el pitjor dels casos, en aquests moments tenim tres equips en situació d’ascens, als quals s’hi pot afegir encara un quart que està molt a prop de la zona de promoció. A seguir treballant, doncs.

El Comarcal

Durant quatre dissabtes s’ha jugat aquesta prova, que dóna accés a la final del Campionat de Catalunya individual d’edats. Hi hem participat amb cinc «dobladitos» repartits en quatre categories. Només ens ha mancat algun sub-12. Començarem de major a menor.

Escacs, CornellàSub-16

David Álvarez, el més veterà dels júniors, no va tenir gaire fortuna. En un grup format només per deu jugadors i amb un nivell força alt, no va aconseguir puntuar en les cinc rondes, llevat d’un punt per incompareixença del rival. I a la darrera ronda, en què estava jugant molt bé, va cometre un error que li va costar el merescut punt.

Sub-14

David Romero va ser el nostre participant en aquest grup. Després d’una derrota inicial aconseguia tres punts consecutius que el situaven amunt en la classificació. La quarta partida, contra en Pau Pueyo, amb gairebé 2000 d’elo, la duia molt bé i n’esperava almenys unes taules, però un avanç incorrecte del peó de torre deixava un forat a la columna de cavall per on el seu rival va entrar i es va acabar imposant. Després d’unes taules disputava la darrera ronda i el seu bon inici, que li podia haver donat un nou punt que l’hagués col·locat en la 5a posició de la classificació final, es veia estroncat per un nou error. Són fallades posicionals que caldrà corregir.

Sub-8

Biel Giles no començava gaire bé el seu concurs, però es refeia a la 4a ronda i sumava un segon punt després d’un bye a la 2a. A la 5a ronda li tocava en Magí Belvis, un belluguet que acabaria guanyant la categoria. I anem a la darrera ronda. Mentre el seu rival li anava donant escacs, en Biel anava movent el rei i menjant-se tot el que trobava per davant. Finalment, ja amb un bon avantatge material, es decidia a activar les seves peces, amagades durant tota la partida. Una partida llarga, segurament la més llarga que haurà disputat el nostre company, fins al punt que el seu rival va veure els segons en el seu rellotge. I, com que era una novetat per tots dos, es van pensar que el rellotge marcava… 19 hores! Aclarit el tema, van reprendre la partida fins que en Biel va aconseguir l’escac i mat.

Sub-10

Ja sé que no he seguit l’ordre escrupolosament, però em permetreu que hagi deixat pel final la cirereta del pastís. L’Aitor Jiménez tancava la seva participació amb 2½ punts, una mica més amunt del seu rànquing inicial. La sorpresa —relativa— va estar en Miguel Cabrillana, que assolia 6 de 6 a manca de la darrera ronda. Cinc primers punts guanyats amb qualitat i un sisè perquè el seu rival, de qui ja vaig parlar en una crònica anterior, li perdonava la vida i així en Miguel guanyava una partida que jo ja donava per perduda pràcticament des dels primers moviments. I arribem a l’últim dia, en què unes taules ja el feien campió. Però no tenia el dia, i la seva contrincant, l’Ares Pueyo, el va collar fins a donar-li un mat molt bonic. En un moment de la partida Miguel va ubicar el seu cavall a la columna de torre, una jugada que ja li havia vist en anteriors partides. Ho vaig comentar amb el seu pare i, durant l’esmorzar, aquest em va explicar el motiu pel qual en Miguel l’havia situat allí: perquè el destorbava!!! En fi, crec que no calen més comentaris. Finalment, però, el rival que li podia haver pispat la copa de campió no va poder passar de les taules i en Miguel va assolir el campionat de la categoria, acompanyat en la 2a posició per la seva rival en la darrera ronda, l’Ares Pueyo.

Ajedrez, CornellàAjedrez, CornellàEscacs, CornellàUn bon torneig dels nostres «dobladitos», millorable en alguns aspectes que haurem de treballar en les classes. I en Miguel, feliç i content de poder anar a un hotel a disputar el Campionat de Catalunya, tot i que no és pas això el que el fa més feliç.

Ah! I abans d’acabar, us deixo aquí un tema que tenia pendent: el vídeo de la Mannequin Challenge que el nostre company Jesús Martínez va enregistrar durant la X Trobada Infantil que vam organitzar a finals de l’any passat.

PostHeaderIcon Bufa el vent

febrer 7th, 2017 Autor: Ignasi Archs

I amb força. A totes les comarques: les que vam visitar, les que ens van venir a veure i totes les altres. Perquè, en una sola jornada, vam tenir rivals de cinc comarques diferents, un fet insòlit pel que recordo. Que en són sis si ens comptem nosaltres, al Baix Llobregat. Sort que “només” tenim cinc equips…

L’equip «A»

L’encontre contra el Vilafranca «B», provinent de la comarca del Penedès, començava amb una novetat respecte les anteriors alineacions. Iván Humanes no podia jugar, per la qual cosa vam decidir pujar al primer equip a en Jorda. Per tant avui la crònica està basada en les dades que m’ha facilitat en Dani Llargués i en el que jo mateix vaig poder copsar al final.

Escacs, CornellàEn Daniel Montoya, el nostre premiat a l’anterior temporada, no tenia el seu millor dia i es rendia en poc menys d’una hora. La resta de partides, llevat de les d’en Jorda i Manel Santolaria, continuaven igualades quan, de sobte, van saltar totes les alarmes. Un mal presagi? Per sort (o no) es tractava de l’alarma contra incendis del pavelló, que havia començat a sonar. Ningú no sabia què fer fins que en Jorda es va posar l’uniforme de capità i va ordenar aturar els rellotges mentre en Dani baixava a veure què passava. Sortosament no va caldre la participació dels bombers de la imatge. Tan sols es tractava dels sensors de les dutxes, que amb el baf calent de l’aigua s’havien activat.

Després de respirar tranquils es va reprendre el matx. Poc després en Manel perdia i Jorda continuava amb una posició inferior. La cosa no pintava gaire bé contra l’equip més potent amb qui fins ara havíem jugat. En Dani mantenia una posició igualada després de no aprofitar l’avantatge de l’obertura, però en Gustavo i l’Emilio disposaven de millor joc. Per fi, des de l’Amèrica Llatina, queien els primers punts: Francisco, Emilio i Gustavo s’anotaven la victòria i el marcador es col·locava en un 3 a 2 esperançador.

Al cap de poca estona arribàvem des de Manresa i de seguida em vaig adonar que la cosa estava difícil: Jorda estava inferior; Rubén, amb poc temps de rellotge, es trobava en un final millor però que calia jugar fi; i Dani lluitava amb el seu cavall contra un peó en 7a que amenaçava coronar. Aleshores va saltar la sorpresa: Jorda, que en l’anterior jornada s’havia complicat la vida, li donava la volta a la posició amb una celada i sumava el punt que ja ens donava l’empat. Dani continuava la seva particular croada, ara ja contra una dama. Però Rubén, finalment, aconseguia aclarir el tauler i situar dos peons passats contra els quals el seu contrincant ja no va poder lluitar més i es va veure obligat a abandonar. Buf! 5 a 2 i el punt de matx ja era nostre. En Dani, que no se n’havia assabentat, seguia intentant aconseguir les taules, però finalment ho va haver de deixar córrer. Al final, 5 a 3 i el tercer punt en tres rondes, que ens situa al capdavant de la classificació, empatats amb l’equip de Gavà, amb qui ens enfrontarem d’aquí a quinze dies. Serà un partit dur, segur, però que pot tenir un premi important.

L’equip «B»

Ens dirigim cap al Bages per jugar contra el Catalònia «D» de Manresa. D’entrada l’equip rival ja patia una baixa, però finalment, pel que vaig veure en el full d’alineació, van tatxar el 5è participant. Així que el matx ja començava amb un 0 a 2 a favor. Tanmateix, vam jugar tots. Sé que sembla estrany, però l’explicació és molt senzilla: en Sebastián Buitrago i en Paco González, els nostres taulers 5è i 6è, van passar l’estona jugant entre ells. En Paco, el nostre darrer fitxatge, si més no, es va revelar com un magnífic xofer —bé, amb algun lapsus en l’anada—, ja que no va poder demostrar la seva vàlua en la competició.

Escacs, CornellàPel que fa a la resta, vam jugar en una petita sala dins d’un magnífic centre, l’Ateneu Les Bases. En Jose Archilla va ser el primer en acabar i assegurava l’empat. A poc d’espai acabava la meva partida amb un mat després de 21 jugades degut al desconeixement del meu contrincant de l’obertura, que el va fer perdre la iniciativa en pocs moviments. En Roberto de la Fuente s’asseia una mica més tard. Com molts fem abans de començar, va anar al lavabo. I es va despistar i, en lloc de baixar les escales, se’n va anar cap amunt, on es va trobar tot un grup de noies fent exercicis —no recordo ben bé de quina mena—. Per sort, els seus dubtes inicials es van esvair i va baixar els dos pisos pertinents per asseure’s davant del tauler. (Rebeca, si llegeixes això, és broma.) En la partida va trigar una mica més, però després de coronar dama la situació es va precipitar i a dos quarts i mig d’onze el marcador ja indicava un 0 a 5.

Només quedava en Ramón Fuentes i pensàvem que acabaríem ben aviat perquè també disposava d’un bon avantatge posicional. Però la seva contrincant es resistia, així que la resta vam anar a prendre la fresca —mai millor dit, donat el vent que bufava—. En Ramon va forçar el canvi de peces per guanyar amb els seus peons avançats i finalment va aconseguir la victòria, però per caiguda de bandera quan ell encara disposava d’una hora i tres minuts al rellotge. 0 a 6 i segons en la classificació oficiosa —la meva—, tot i que, segons l’FCE, estem en 1a posició.

L’equip «C»

Escacs, CornellàEscacs, CornellàNovament un 0 a 4, però en aquest cas amb competidors davant. Al Vallès Occidental ens vam enfrontar a la Rubinenca «D», segurament l’equip més fluixet del grup, conformat bàsicament per nens que estan aprenent i que no van poder superar els nostres companys. Almenys de moment, perquè en un futur potser seran rivals temibles, com alguns dels nens amb qui hem jugat —i guanyat— en el passat i que avui tindríem moltes dificultats per aconseguir-ho. Des d’aquí, i sense conèixe’ls, els vull animar a perseverar en el joc. Segur que, com els nostres «dobladitos», ben aviat estaran disputant les places als seus companys dels equips superiors.

L’equip «D»

Ens aturarem un moment al Garraf, la comarca d’on provenia l’equip contrincant, el Gran Penya «C» de Vilanova i la Geltrú. Deixant de banda l’equip «E», era el primer amb un elo mitjà superior al nostre. I la resposta va ser espectacular: en Francisco Rivas no podia batre el seu rival, l’Abel de Santiago, un jove amb qui vaig jugar en el darrer torneig de Martorell i que té un futur molt prometedor; però els altres tres «doblados» vencien en les seves respectives partides i assolien un 3 a 1 que ens manté en la lluita —difícil— per l’ascens. L’Antonio Molina, al seu ritme, és a dir, ràpid —gairebé diria que blitz—, acabava aturant el rellotge… amb una hora i trenta un minuts! No sé el nombre de jugades i no puc calcular el temps que va emprar, però està clar que devia guanyar jugant al toc. En Jordi Alcántara, un antic «doblado» que ha retornat com el fill pròdig, no estava segur d’estar al nivell adequat, però els seus dubtes es devien dissipar davant la victòria obtinguda. I en Manuel Cardoso —a qui li vaig donar un bon ensurt una estona més tard, quan em vaig descomptar en el nombre d’esglaons i em vaig clavar una bona nata baixant les escales— continua sumant punts i elo, disposat a disputar-li el pitxitxi de la temporada a qualsevol altre «doblado» que se li posi pel davant. (Pels qui esteu preocupats, no patiu: tan sols em vaig fer unes poques rascades.)

L’equip «E»

Visitarem ara la comarca del Barcelonès, Sud concretament. Si sabeu prou geografia, ja haureu sospitat que els nostres «dobladitos» es van dirigir a l’Hospitalet de Llobregat, l’única ciutat que forma part d’aquesta subcomarca, per lluitar contra el Torreblanca «B» al Centre Cultural Sant Josep, el mateix local on fa més de trenta anys ja vaig fundar, amb un amic, el Club d’Escacs Sant Josep-L’Hospitalet i que, posteriorment, sense conèixer la història, un antic «doblado», en José Ortega “Kocar”, va refundar.

Peón Doblado, escacs

Cartell del III Torneig d’Escacs Sant Josep, celebrat l’any 1985 a la llavors Aula de Cultura de Sant Josep, amb 125 participants inscrits i la col·laboració d’en Lluís Comas i Fabregó, qui un any abans s’havia proclamat Campió del Món Infantil a l’Argentina.

Després de totes les combinacions que vam haver de fer el dijous, aconseguíem muntar un equip complet. Al matí, però, rebíem un whatsapp en què se’ns comunicava que en Xavier Escaler es trobava malament i que ni ell ni el seu pare podrien jugar la ronda. A hores d’ara esperem que en Xavi ja es trobi millor i li reservarem un espai aquest diumenge per si té ganes de jugar una partida —que em sembla que en té, i moltes—. La responsabilitat, per tant, va recaure en l’Iker Alcalde i en Miguel Moreno, que no van poder fer res davant dels seus competidors, més experimentats. L’Iker es va enfrontar a en David Páez, un altre antic «doblado» (especialista en taules, per cert), que després va comentar la partida amb ell i li va explicar un parell de temes. Al final, tanmateix, el resultat va ser de 3 a 0, atès que l’equip rival tampoc no comptava amb tots els efectius i va jugar amb una plaça vacant.
Escacs, Cornellà

El Comarcal

La setmana que ve el comento, segur. Però de moment podeu resar, posar-li un ciri al vostre sant de confiança o, si no sou massa creients, desitjar-li sort a en Miguel Cabrillana, qui, en el seu primer any com a sub-10, duu 6 de 6 i es perfila com a campió de la categoria, amb dret a participar, per mèrits propis, en la final del Campionat de Catalunya d’edats, ben allotjat en un hotel. Que, no ens enganyem, és el que de debò l’hi interessa.

La setmana vinent seguirem lluitant per aconseguir els nostres objectius. Els assolirem o no. No ho sabem. La resposta, amic meu, flota en el vent.

PostHeaderIcon A cal sabater

febrer 1st, 2017 Autor: Ignasi Archs

…sabates foradades (de camussa blava). O, com dirien en castellà, en casa del herrero, cuchillo de palo. Tant demanar a tothom que ens enviï fotos de la jornada i al final qui se n’oblida sóc jo. I això que no havia d’estar pendent de la meva partida, ja que vaig descansar. En fi, la setmana que ve hi posaré remei. Ara toca parlar de la diada del diumenge, una jornada no tan satisfactòria com l’anterior, malgrat el resultat global de 18 a 8 aconseguit.

L’equip «A»

El primer equip arribava motivat i l’enfrontament contra el Cadena no va estar senzill; ans al contrari, molt igualat. Començàvem amb la complicació de posar en temps uns rellotges que es resistien a sumar l’increment i acabàvem amb un Emilio amb actitud guanyadora, dient que la seva partida la guanyava o la perdia, però que anava fins al final. I el final va ser taules. Gran el xilè, que deixava clara la necessitat de lluitar.

L’enfrontament començava amb les meves taules després de rebutjar un peó de més i, de forma errònia, voler pressionar. La derrota estava a prop i vaig poder maniobrar per pactar l’empat amb dificultats de temps del rival i jo amb peó de menys. Arribaven les taules de Montoya i de Rubén, i és que aquest diumenge no ha estat un bon dia pels tres. O sí. Depèn de com es miri. Dani cedia en la posició després d’un desenvolupament millor del rival i Magallanes guanyava una siciliana amb blanques en la qual el seu rival va jugar amb minut i poc gran part de la partida.

Escacs, CornellàI aquí ens detenim, ja que cal felicitar Santolaria, qui, després de la partida de l’anterior setmana, es va saber sobreposar i guanyar qualitat i un final de cavall contra torre. Vindran més punts d’en Manel. N’estem segurs. I Francisco Olivares, jugant fi i posant pressió en la posició després de canvis de peces, va anar guanyant peons, apuntant-se el punt amb negres. El final d’Emilio ja el coneixeu, i és que avui ha demostrat el que cal tenir si volem pujar: actitud. Resultat: 3 a 5. Cal patir per fer-nos més forts. [Iván Humanes, Barcelona]

L’equip «B»

Iniciava la seva participació a la Lliga després de la jornada de descans. I el resultat va ser immillorable. Bé, potser un pèl millorable: 5 a 1, a falta del punt d’en Jorda, que es va complicar la vida en el final i va permetre al seu rival, en una posició que semblava taules per escac continu, canviar les dames i, amb peça i tres peons de més, obligar el nostre company a rendir-se. Els punts van anar caient seguint una seqüència numèrica —ja sabeu com m’agraden—, tal com em va fer notar en Jose Archilla. El primer es va deure a la plaça vacant del Berguedà «B». Jordi González no va poder estrenar-se davant del tauler, però el seu punt també compta. Byron segueix amb la seva progressió i assolia el segon punt en el 5è tauler. Al seu costat, Jose Archilla, amb dues peces d’avantatge, assegurava l’empat. Ramón lluitava, amb peó en 7a, contra el peó en 6a del rival. Dit així, semblaria un final fàcil de guanyar pel temps de més, però la posició era força complicada i calia jugar fi. Finalment la partida es decantava al nostre favor i ja ens donava la victòria.

Tauler a tauler, arribem al segon, on Diego Flores no ho tenia fàcil. Peons doblats i el rei molt desemparat propiciaven l’atac de l’adversari. Però Diego és un lluitador i no dóna mai una partida per perduda (i en dono fe per les diverses vegades que ens hem enfrontat; de fet, li recordo poques taules). Així, aconseguia guanyar un peó, mantenint l’avantatge fins a guanyar el matx. Només va mancar el punt d’en Jorda, com he comentat al principi. Un bon començament, això no obstant, que ens situa en la lluita per la primera plaça del grup.

L’equip «C»

Res a dir. Jornada de descans. La propera setmana sí que ja jugarem tots els equips i la crònica serà completa.

L’equip «D»

Escacs, CornellàÈxit total dels nostres companys: Francisco Rivas, Marco A. Buitrago, Sebastián Buitrago i Manuel Cardoso assolien els quatre punts davant del Súria «B». Malgrat el llarg desplaçament, encara van arribar a temps de veure el final de la partida d’en Jorda. Aquesta victòria ens situa en la 2a posició del grup, tot i que queden rivals difícils i caldrà lluitar fins al final, en què ens enfrontarem al Sant Feliu «C», el líder actual.

L’equip «E»

Els nostres «dobladitos», en canvi, no van poder puntuar davant del Sant Joan Despí «B», líder actual i possiblement l’equip més fort del grup, candidat clar a l’ascens. Els falta encara controlar millor el temps i adonar-se que poden pensar més estona abans d’efectuar el moviment. És un error que tots hem patit —i que alguns pateixen encara: fixeu-vos en la foto de l’equip «D»— i que caldrà anar corregint en les classes. Tanmateix, del que es tracta en aquest equip «E» és justament que vagin aprenent el ritme competitiu i de ben segur que en Gerard Pérez, David Romero, Miguel Moreno i Iker Alcalde, els nostres joves companys, n’hauran pres bona nota. Malgrat la seva edat, el seu joc és molt bo i acabaran aportant molts punts a qualsevol dels equips del Peón Doblado en què acabin jugant.

El Comarcal

D’aquí a quinze dies us comentaré com ha anat la participació dels nostres «dobladitos» en aquest torneig d’edats. De moment, però, us avanço, que, en les dues jornades que ja s’han disputat (un total de tres o quatre rondes, segons el cas), tenim alguns companys en les posicions capdavanteres. Esperem que les mantinguin i que acabem celebrant l’èxit de la seva participació.

PostHeaderIcon L’arbre dels desitjos

gener 24th, 2017 Autor: Ignasi Archs

Primera crònica d’aquesta nova temporada de la Lliga Catalana. Com que enguany no podré seguir gaires partides, m’hauré de basar en els comentaris que els «doblados» i «dobladitos» (pares i mares, en aquest cas) em facilitin via WhatsApp i en les actes dels encontres. En algun cas, però, disposaré de corresponsal oficial, com és el cas de l’equip «A», que compta amb l’Iván Humanes, periodista acreditat a tal fi. Així que iniciarem la primera jornada amb el seu escrit sobre:

L’equip «A»

«La primera jornada de la Lliga Catalana es presentava per a l’equip «A» amb la incògnita de com funcionaria un equip renovat en els primers taulers. La resposta ha estat evident: 7 a 1 contra l’Esplugues. És cert que el rival han vingut minvat amb diverses baixes pel que fa al seu equip de gala, però les sensacions han estat molt bones. Daniel Montoya feia el primer punt amb d4; el seu rival, absent, ens ha donat aquest primer punt de comoditat. Mentrestant, la lluita en els altres taulers s’anava perfilant. Emilio Carrasco guanyava el segon amb un atac devastador, amb aquesta intenció ja des de les primeres jugades. Iván Humanes feia el tercer punt després de sortir amb més avantatge de l’obertura, una Siciliana amb negres. Rubén Martín i Gustavo Magallanes aplicaven la mateixa tècnica per guanyar peça de més després de buscar horitzontals i diagonals per clavar i deixar la peça contrària sense protecció. Gran tècnica. Quart i cinquè punts que ratificaven el bon moment de forma d’aquests jugadors. Dani Llargués maniobrava i maniobrava fins a aconseguir una posició guanyadora, indefensable per al rival i que va explotar quan havia de fer-ho. Bona partida. Sisè punt que feia preveure un marcador d’escàndol. Manel Santolaria i Francisco Olivares lluitaven per a això en les últimes partides. Francisco i Jordi Planella van jugar la partida més oberta i perillosa de la trobada. Olivares va guanyar qualitat en els primers moviments i va jugar fi per rebutjar les amenaces de Planella fins a guanyar en una partida “perillosa”. Enorme joc ens han brindat, sens dubte. I Santolaria, amb avantatge en el 95 per cent de la partida, va errar en un dels moviments i es va deixar el punt. Confiem, tanmateix, que puntuarà bastant, ja que, malgrat el resultat, ha demostrat estar en forma. Això acaba de començar i caldrà estar atent i en forma, puix l’objectiu és clar: pujar de categoria.» [Iván Humanes, Cornellà de Llobregat.]
Peón Doblado, Cornellà

L’equip «B»

Va jugar contra la plaça vacant. 6 a 0. Punt i final.

L’equip «C»

Peón Doblado, CornellàDes de diversos llocs del país ens vam desplaçar fins a Santa Eulàlia de Ronçana per disputar la primera ronda contra l’equip del Vall del Tenes «E». En una sala àmplia, còmoda i amb bona calefacció ens vam acomodar per jugar les partides. En el quart tauler, Manuel Cardoso sumava el primer punt, amb el propòsit personal de sumar elo aquest any. Poc després Ignasi Archs guanyava el seu matx, que es podia haver enllestit força jugades abans amb una mica més d’ambició en l’atac. Mentre esperava la resolució de les altres partides, vaig sortir a fumar i em va sorprendre, just davant del Centre Cívic i Cultural La Fàbrica, l’arbre que podeu veure a la foto i que estava farcit de targetes penjades amb bons desitjos per a aquest nou any. Potser sigui un bon presagi.

Jesús Martínez, engripat encara, tenia una posició complicada que segurament es podia haver guanyat, però l’afecció vírica va fer que acceptés les taules que li va oferir el seu contrincant. És qüestió de sumar punts. Quedava ja només en David Guirado, lluitant contra l’Àngel Boixader, un jugador de 92 anys amb molta energia. És el que fa gran el nostre esport, que és apte per a tots el públics, independentment del seu sexe, de la seva edat, del seu origen o de les seves creences. Finalment en David va aconseguir vèncer i tancar el marcador amb un 3½ a ½, un bon començament per l’equip.

L’equip «D»

Gairebé aconsegueix el ple contra el Cervelló «B». El resultat de 3 a 1 es deu a què l’Agustí Compte es va despistar i no va venir a jugar. Però els altres companys sí que van obtenir la victòria: Francisco Rivas i la família Buitrago, pare i fill: en Marco continua sumant elo, i aquest cop disputant el matx, ja que l’anterior temporada es va trobar uns quants taulers buits; el seu fill Sebastián també ha començat amb bon peu la seva primera participació en la Lliga i d’ell n’esperem que sumi punts i augmenti el seu elo inicial, ja que mai no havia estat federat.

La més contenta va ser l’Aitana García Márquez, la rival de l’Agustí, que no va haver de pensar gaire per sumar el punt. No sé si, fruit de l’emoció, també es va despistar i es va oblidar la motxilla. Per sort se’n va recordar poc abans que marxéssim i li vam poder tornar. Aitana, aquest any t’esperem al Torneig de Halloween. Segur que, com em vas dir fa uns mesos, vindràs molt ben disfressada i t’enduràs el trofeu a la millor disfressa. Anima’t!
Peón Doblado, Cornellà

L’equip «E»

És l’equip dels «dobladitos». Bé, i algun adult de tant en tant. Se’n van anar a jugar contra el Molí Nou «B» i no ho van fer gens malament. Miguel Moreno i Miguel Cabrillana van perdre amb negres, aquest darrer per jugar amb massa pressa segons em van dir. Però amb blanques les coses van ser molt diferents. L’Íker Alcalde vencia el seu rival, una victòria que li reportarà 29 punts d’elo. I en Luis Miguel Cabrillana, el pare del Miguel, guanyava també el seu punt, en aquest cas contra en Biel Castaño, que esperem que estigui gaudint del cotxe d’scalextric que va guanyar en la darrera Trobada que vam organitzar. El resultat final, 2 a 2, també és molt esperançador.

Conclusió final

Sumant els punts de tots els nostres equips, ens dóna un resultat global de 21½ a 4½. Impensable fa uns anys. I que ens aferma en la idea que estem en la bona línia.

Abans de començar la Lliga vam somniar en l’ascens de diversos equips. Potser només era la nostra imaginació. Però haurem de començar a pensar que els somnis es poden fer realitat.

PostHeaderIcon Alimenta el teu cap

gener 19th, 2017 Autor: Ignasi Archs

Portàvem tot un any esperant-la i ja ha arribat: la Lliga Catalana comença aquest cap de setmana, si el tiempo y la autoridad no lo impiden. Així que mengeu bé i alimenteu les vostres neurones —en sentit literal—.

De moment, aquest proppassat diumenge es va celebrar la fase territorial de Barcelona de la Copa Catalana. Un total de 135 equips i més de 700 jugadors i jugadores aplegats a les Cotxeres de Sants. Els nostres equips «A» i «C» començaven en els llocs 74è i 132è respectivament. I Alícia ens va transportar al País de les Meravelles [no us perdeu l’enllaç]. L’equip «A» es va enfilar fins al 22è lloc, amb 21½ punts, tot un rècord que ens va proporcionar el primer trofeu de la temporada: subcampions de Barcelona de 1a categoria i classificats per a la final de Catalunya, que, si no vaig entendre malament, es disputarà el mes d’abril a les comarques de Tarragona. L’equip «C», per la seva banda, va pujar 28 posicions, quedant en el lloc 104è, amb 15½ punts, que podien haver estat un més que ens hauria classificat també per a la final. De seguida us ho explico.

Peón Doblado «A»

Conformat per sis jugadors, Francisco Olivares, Emilio Carrasco, Gustavo Magallanes, Dani Llargués, Iván Humanes i Marc Alquézar, van aconseguir, com he dit, el segon lloc de la categoria, superats només pel primer equip de Vall del Tenes en el quart desempat, el que dóna fe de l’enorme igualtat entre ambdós equips. Volem felicitar l’equip de Vall del Tenes «A» pel premi obtingut i esperem retrobar-nos i competir directament amb vosaltres en la final.

A la pàgina de la Copa Catalana (Activitats per equips) trobareu els enllaços on podreu veure la classificació final, els resultats dels nostres equips «A» i «C» ronda a ronda i els resultats personals de cadascun dels «doblados» i «dobladitos».

L’èxit que la pastilla que fa créixer ens va proporcionar es pot copsar ràpidament donant un cop d’ull a la llista final: vam superar un munt d’equips de Preferent, 1a Divisió i 2a Divisió i fins i tot un parell de Divisió d’Honor, si bé cal dir que eren els segons equips dels respectius clubs. Les tres noves incorporacions de l’equip «A», que, conjuntament amb en Rubén Martín, en conformen el nucli dur, van donar els seus fruits i ens auguren una temporada molt reeixida.

Peón Doblado «C»

Enguany ens vam decidir a inscriure un segon equip en la 3a categoria i l’experiència no ens ha defraudat gens. Pel matí vam comptar ni més ni menys que amb set «dobladitos»: David Romero, David Álvarez, Unai Jodar, Miguel Moreno, Miguel Cabrillana, Iker Alcalde i Aitor Jiménez. Tals eren les ànsies de jugar i competir de tots ells. Es van anar tornant i van sumar 4 punts a l’equip. Oficialment, perquè a l’Aitor li van pispar una victòria que, segons l’equip rival —el Congrés «C», de 1a categoria—, no ho era perquè havia comès una jugada il·legal. No ho vam veure, però confiem en el nostre jugador i els pares i mares que l’acompanyaven. I també en l’anotació de l’acta, on constava inicialment el seu punt, però que es va rectificar dues rondes després per una reclamació del seu contrincant que l’àrbitre va atendre sense ni tan sols consultar el nostre delegat. Per sort existeix la justícia universal i aquest punt robat va fer que a la 3a ronda —ves per on— s’haguessin d’enfrontar al nostre equip «A», que no va perdonar i va guanyar per un contundent 4-0.

Malgrat aquest entrebanc —per dir-ho d’alguna manera—, els nanos s’ho van passar força bé. Destacaríem els dos punts d’en David Romero en tres partides i l’estrena competitiva de l’Unai Jodar, tot i que no va poder rubricar-la amb una victòria.

Per la tarda hi vam participar mitja dotzena de «doblados» més, tots sèniors, alguns molt sèniors: Byron Zambrano, Ignasi Archs, Francisco Rivas, Marco i Sebastián Buitrago i Manuel Cardoso. La tàctica del submarí va funcionar gairebé a la perfecció i entre els sis vam assolir 11½ punts més, per totalitzar-ne 15½. Llàstima del punt de l’ela geminada, que ens hauria col·locat en la 4a plaça de 3a categoria, donant-nos l’accés a la final de Catalunya. El millor «doblado» va ser en Marco Antonio Buitrago, pitxitxi de la temporada anterior, amb 3 de 3. Remarcable també l’estrena del seu fill Sebastián, amb 3 de 4, si bé un d’ells va ser per plaça vacant.

Peón Doblado Copa Catalana

Alguns dels integrants dels equips del Peón Doblado a la Copa Catalana. D’esquerra a dreta: Ignasi Archs, Gustavo Magallanes, Dani Llargués i Iván Humanes. Foto: Marcelo Panelo.

I això és tot el que va donar de si la Copa Catalana. Això i, esclar, el trofeu aconseguit, important pel seu valor simbòlic, ja que, estèticament, el disseny no podem dir que sigui massa afortunat.

A les properes cròniques comentaré les incidències de la Lliga, amb l’ajut dels meus corresponsals, ja que, com vaig dir, enguany no jugarem tots els equips junts i dependré de les informacions que em facilitin. I parlaré també de la participació en el Comarcal dels cinc «dobladitos» que s’hi han inscrit: David Romero, David Álvarez, Miguel Cabrillana, Aitor Jiménez i Biel Giles.

Acabo. Però recordeu el que diu el liró: Feed your head!

PostHeaderIcon No us desitjaré un bon any…

gener 12th, 2017 Autor: Ignasi Archs

Perquè estic plenament convençut que ho serà. Pel Peón Doblado, almenys. A pocs dies d’encetar la Lliga Catalana, ja sabreu que enguany hi presentem cinc equips. Cinc! Pocs clubs de Catalunya compten amb la lletra «E». Amic Javier, ja saps que agraeixo moltíssim els teus comentaris, però em sembla que aquest cop no m’hauràs de rectificar si dic que és la primera vegada que inscrivim tants equips. A més, com a aperitiu de la Lliga, aquest cap de setmana es juga la Copa Catalana, amb dos equips del club presents, un a la 1a categoria i un altre a la 3a. I amb possibilitats d’accedir a la final de Catalunya. En això hi tenen molt a veure els reforços d’aquesta nova temporada, en què tindrem tres equips que, a priori, gaudeixen de molts números per aconseguir l’ascens de categoria. Hem de ser prudents i cal respectar, òbviament, tots els equips rivals, però la temporada és molt il·lusionant.

Com de costum, a la pàgina de la Lliga Catalana hi trobareu el calendari i la informació actualitzada, setmana rere setmana, de la situació de tots els nostres equips. Aquest any hi haurà també una novetat: fins ara tot el Peón Doblado jugava a casa quan tocava; aquest temporada, però, degut en part al nombre d’equips, jugarem de forma alterna: A i D a casa i B, C i E a fora, i viceversa. Així que hi haurà escacs a l’Espai Esportiu tots els diumenges al matí. Un apunt pels equips que ens hagueu de visitar i no sapigueu on som. Podeu trobar-nos a la pàgina corresponent de la nostra web o, mitjançant el Google Maps, si cerqueu directament Peón Doblado, l’aplicació us donarà la nostra adreça exacta.

Abans de tot això s’han disputat tot un seguit de tornejos individuals amb participació de «doblados» i «dobladitos», que us comentaré de forma breu.

III Sunway Sitges Internacional Chess Festival

Un total de sis companys inscrits, tres en el grup A —ja fa temps que us vaig assegurar que tindríem «doblados» en els grups A— i tres més en el grup B. El primer classificat de tots ells ha estat en Francisco Olivares, Mestre FIDE que, provinent de Cuba, ocuparà el primer tauler del primer equip i a qui donem la benvinguda al club dels «doblados». En segon lloc, en Marcelo Panelo, Mestre Internacional argentí que potser l’any vinent ocupi el primer tauler del primer equip. I en tercera posició, en Gustavo Magallanes, Mestre argentí de moltes coses —d’escacs encara no, almenys oficialment—, que reforçarà el quart tauler de l’equip «A».

En el grup B, el primer classificat ha estat en Byron Zambrano, tot i el bye laboral que va haver de demanar. El resultat li reportarà 118 punts d’elo FIDE, gràcies a la k=40 que està aprofitant perfectament. La seva trajectòria és espectacular i ben aviat el veurem, segur, en el primer equip. Una mica més avall trobem el nostre estimat Daniel Montoya, en la seva preparació de cara a la Lliga. L’acompanyava, esclar, en Manel Santolaria. Tots dos tancaran els taulers del primer equip quan estigui al complet. I estic convençut que sumaran molts punts. La lluita pel pitxitxi serà aferrissada.

VI Obert de Nadal del Guinardó

En aquest torneig s’hi va apuntar dos companys, ambdós en el grup B: Marc Alquézar i Byron Zambrano, molt actiu en el tram final de l’any. Tant l’un com l’altre van acabar amb 4½ punts, si bé en el cas del Byron, amb dos byes demanats. Es deu haver pres una d’aquelles begudes isotòniques que diuen que et donen ales. (No diré el nom a no ser que esdevingui patrocinador del club.)

No vull deixar d’esmentar la bona participació d’un antic «doblado», en Daniel Peirón. Empatat en el primer lloc amb tres escaquistes més, va tenir la mala fortuna de comptar amb el pitjor desempat i es va haver de conformar amb la quarta plaça.

II Torneig d’Hivern d’Escacs actius de Sant Boi

Tres «doblados» vam disputar aquesta competició de semiràpides. Francisco Olivares, amb 6½ punts, va aconseguir la 3a plaça, perjudicat també pel sistema de desempat, ja que va quedar empatat en el primer lloc. Malgrat tot, és el seu primer trofeu com a membre del Peón Doblado. No cal que us digui que no serà pas l’últim.

A més distància trobem en Marc Alquézar, amb 4 punts, després d’haver disputat les vuit rondes sense arribar tard a cap d’elles, el que, en si, ja és tota una novetat. I amb 3 punts, un servidor, gens insatisfet amb el torneig realitzat, malgrat alguna imprecisió en alguna partida.

Peón Doblado, escacs

El podi del Torneig d’Hivern d’escacs actius de Sant Boi, amb el company Francisco Olivares a l’esquerra. Foto: Club d’Escacs Sant Boi.

Peón DobladoI Torneig Obert de Reis Club Escac Mat de Martorell

El mateix dia que l’anterior se celebrava aquest torneig de ràpides. Hi van participar un «dobladito», en Miguel Cabrillana, i la família Planella al complet: Jordi, Ivan i Irene i també en Xavier, el germà bessó d’en Jordi.

Els resultats van ser espectaculars: Jordi Planella, segon de la general (maleïts desempats); Ivan i Irene Planella, primer i segona de la categoria sub-8 respectivament; i Miguel Cabrillana, millor sub-10. No està gens malament.

Sant Tornem-hi

Després d’aquest breu repàs al passat, reprenem el present. Recordeu: diumenge 15, Copa; diumenge 22, Lliga. Dissabte 21 comencen també les fases prèvies del Campionat de Catalunya per edats (el Comarcal, vaja). Els «dobladitos» que us hi vulgueu apuntar, aviseu-nos, tot i que volem prioritzar la Lliga i el Calculín, que es disputarà posteriorment. Donada aquesta duplicitat, enguany el club cobrirà el 50% de les inscripcions al Comarcal i al Calculín.

Us recordo també, per tots els que no l’hagueu vista, que el proper dimarts 17 de desembre, l’Espai VO projectarà la pel·lícula El caso Fischer. En les columnes de la dreta hi trobareu més informació.

Ja està. Poseu-vos les piles. O preneu aquella beguda isotònica que he esmentat abans. Us necessitem en plena forma per sumar punts en els equips del club durant la lliga regular i, tant de bo, en els play off posteriors. Som-hi!

PostHeaderIcon Gran matx

desembre 28th, 2016 Autor: Ignasi Archs

Gibraltar. El penyal. Ple de mones, comme d’habitude. Primera ronda de l’Open Internacional. Taula u. La gran partida. Mingus Larssen, amb blanques, contra Marco Lavezza, amb negres. El campió del món arriba puntual. d4. Professional, ha estudiat el seu contrincant. Està afamat. No ha tingut temps de dinar. Però ara li’n sobra, de temps. Sap que el seu rival arribarà no abans que faltin cinc minuts pel primer control. Badalla. El fum és absent. Ja ningú no fuma a la sala de joc. S’aixeca. Mira el rellotge. Sí, li sobra temps.

Es dirigeix al restaurant de l’hotel. Farà un mos. Un mos? No. Demana la carta. Escull el primer plat. Quelcom lleuger. Una amanida. Amb oli de Jaén, potser. Se l’acaba. No ha deixat ni una oliva. El cambrer li retira el plat. I ara, què? Carn o peix? Consulta el maître. Li recomana peix. Sí, millor. El rap està deliciós. És l’hora dels postres. S’ho repensa. No és home de gran àpats. Amb un cafè en tinc prou —pensa. Sense sucre. Només unes gotes de llet. Badalla de nou. Tanmateix, ja no té gana.

Les parpelles li pesen. Així no es pot asseure davant del tauler. Puja a la cambra. Una migdiada li anirà bé. Total, encara no són tres quarts de cinc. Truca a recepció. Demana que el despertin en vint minuts. Es descalça. El llit és molt còmode.

Sona el telèfon. Ja han passat els vint minuts? Sí, el rellotge no menteix. Es refresca la cara. Nota una mica de barba. Agafa la brotxa i s’ensabona. És un home tradicional, malgrat tot. S’afaita. Ja ho havia fet pel matí, però un retoc mai no està de més. Baixa al vestíbul. A fora fa bon temps. Un passeig pel jardí. Li va bé per estirar les cames abans de tornar a la cadira.

Entra a la sala. Observa que el seu rival ja ha arribat. Cf6. Encara li resten quinze minuts. A en Marco poc més de mitja hora. I trenta segons més, si comptem la bonificació. Comme d’habitude. c4. El fum és fora. S’ensuma la flaire. Cal jugar ràpid. Vite, vite! g6…

Jugada deu. Els segons collen cada cop més. La mà vola. La tensió es palpa en l’ambient. Mingus analitza. Sembla que el temps s’hagi aturat. Finalment, mou. Què és això? Una jugada digne d’un mestre. Marco obre els ulls de bat a bat. És possible el que veu? S’ho rumia. Pensa. S’oblida del rellotge. Però aquest no se n’oblida pas, d’ell. Es multipliquen els zeros. Un dibuixet estrany parpelleja a l’esquerra. En Mingus li ofereix la mà. Marco encara bada. Per fi se n’adona. Respon a la salutació. El respecte, per damunt de tot. Intercanvi de planelles. Si més no, ha aconseguit l’autògraf del campió del món.

Dimecres, vint-i-vuit de desembre. Una broma? Potser un conte de Nadal? O una faula? Una cosa és segura: qualsevol semblança amb persones o fets reals NO és pura coincidència. Gràcies per la vostra atenció.

Traductor
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish
Cerca a la web
Lliga Catalana
Seguiu aquí la Lliga Catalana 2017
Problema ocult
Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • La Herradura
  • Gramma arts gràfiques
  • Viejo Piano
  • Advocat.cat
  • Filatelia Llach
  • Ajedrez 21
  • The Corner
  • Mary Pickford
  • Adeslas
febrer 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« gen.    
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728  
Categories
Visitants