PostHeaderIcon Arriba el fred a Pedralbes

setembre 25th, 2017 Autor: Ignasi Archs

Habitualment acabem el curs amb màniga curta i el reprenem amb màniga curta. Però fa uns dies una onada de fred va envair Catalunya i ens va deixar glaçats, fins al punt que algun torneig el vam començar amb jaqueta. A poc a poc el temps torna als seus estàndards; tanmateix, us recomanaria que no amaguéssiu massa la roba d’abric.

Abans de l’inici de la nova temporada, us comentaré els resultats dels «doblados» en els dos tornejos que se situen a cavall de les dues temporades, l’anterior i la present: els de Sants i Sabadell.

Open Internacional de Sants

El torneig obert més important de Catalunya començava, malauradament, amb els atemptats terroristes de la Rambla de Barcelona i de Cambrils. Malgrat el cop tan dur que suposa una acció d’aquestes característiques, el torneig es va desenvolupar amb la major normalitat possible, potser amb l’única diferència d’algunes baixes més de les usuals.

En el grup «A» hi participaven quatre «doblados». El mestre Panelo va ser el millor classificat, amb 7 punts i una darrera victòria contra el GM rus Vladimir Dobrov, que no va veure una combinació en la que perdia la dama. Uns llocs més avall trobem en Gonzalo Quirhuayo, amb 6½ punts i que es va quedar molt a prop d’obtenir la 3a norma d’MI. Almenys, però, en la propera llista de la FIDE ja superarà els 2400 punts d’elo, la qual cosa fa que la tingui a tocar. Amb 5 punts es va classificar en Miguel Rupérez, el darrer fitxatge del club, gairebé 60 llocs per damunt del seu rànquing inicial i acostant-se als 2200 punts d’elo FIDE. La seva trajectòria el situa entre els primers taulers del club. Un reforç important que segur que es notarà en la Lliga Catalana. I finalment, en el lloc 273 trobem en Jordi Planella, amb 4 punts, un bon resultat en un grup tan dur com aquest.

En el grup «B», els nostres dos companys van quedar lluny de les seves —i nostres— expectatives. En Gustavo Magallanes, 6è del rànquing, va acabar en el lloc 46. Després de perdre en la 2a ronda contra el nostre ex company Daniel Peirón, es va refer, però dues derrotes en les rondes 7 i 8 el van allunyar dels llocs capdavanters. Joan Tortosa, per la seva banda, va començar força bé i a la 7a ronda ja duia els 4½ punts amb què acabaria el torneig. Li van sobrar les tres darreres, una d’elles contra en Gustavo, que acabaria guanyant el punt.

En el grup «C» participàvem un servidor i la resta de la família Planella, que s’estrenaven en un torneig internacional de ritme normal: Cristina Zavala i els seus fills Ivan i Irene Planella. Amb un total de 6 punts, em va sobrar també la darrera ronda (matinal), en què vaig desaprofitar un avantatge de dos peons (quasi tres) que m’haurien fet acabar entre els quinze primers. A continuació es va classificar l’Ivan Planella: 4 punts, amb dues victòries i quatre taules, que demostren que també pot jugar a aquest ritme. I amb 2½ punts cadascuna, mare i filla, Cristina i Irene, havent aconseguit les seves primeres victòries en un torneig obert.

Obert Internacional de Sabadell

Gairebé els mateixos participants que en el de Sants, amb l’excepció d’en Gustavo i l’Ignasi. En el grup «A», en Miguel Rupérez va aconseguir un total de 3 punts que, malgrat tot, li suposen un augment d’elo, donat els rivals amb els que es va haver d’enfrontar i després de quedar ja absolutament esgotat amb tantes partides com ha jugat des que va arribar al club.

En el grup «B», en Jordi Planella va realitzar un molt bon torneig, acabant en la 7a posició amb 6 punts. A en Joan Tortosa, com ha quedat dit anteriorment, li van sobrar altre cop les tres darreres rondes i no va poder superar els 3½ punts. Potser haurà de començar a pensar en demanar un bye en alguna d’elles en les properes conteses.

I en el grup «C» l’Ivan Planella se superava a si mateix i obtenia la 15a plaça amb 5 punts, fruit de tres victòries i quatre taules novament. La seva germana, la Irene, aconseguia també superar-se amb 3½ punts i la mare, la Cristina, millorava lleugerament, acabant amb 3 punts. L’anècdota graciosa es produïa a la 7a ronda, amb un enfrontament entre mare i filla. Jo vaig pressuposar unes taules, però en Jordi em va dir que no, que la Irene volia guanyar. I ho va fer! Demostració clara de la gran competitivitat que tenen els nens i nenes avui dia, que no donen cap partida per perduda. I en dono fe per algunes partides que he jugat en els darrers tornejos contra nens i nenes sub-10 i sub-12.

La nova temporada

Ja estem en plena temporada 2017/2018. Per tots aquells que encara no ho sàpiguen, les classes infantils ja s’han reprès, amb la incorporació com a nou monitor d’en Miguel Rupérez, que ja n’havia donat en la seva Argentina natal. Enguany tenim com a novetat l’ampliació d’horari: les classes duraran un quart d’hora més, de 18:15 a 19:30 per a tots els nivells. I a partir de gener, els dissabtes obrirem el club durant un parell d’hores perquè els nens i nenes que ho vulguin puguin jugar entre ells. Comptarem també amb la presència d’un monitor que resoldrà els dubtes que li puguin plantejar i explicarà aquelles coses que potser no els hagin quedat prou clares.

A l’octubre també tornarem a les escoles d’Els Pins i Mediterrània per seguir impartint lliçons d’escacs a tots els qui s’hagin apuntat a aquesta activitat extraescolar.

I el proper dissabte 14 d’octubre participarem a la Festa Major de Sant Ildefons amb un taller d’escacs per a petits i adults a la plaça de Sant Ildefons, davant del Mercat.

Us seguiré informat de totes les activitats, ara sí amb una periodicitat més curta després de les vacances d’estiu.

I un apunt final: per la penya argentina del club, la música que heu estat escoltant està composta per un compatriota vostre, en Xavier Patricio Pérez, més conegut com «Gato» Pérez, que va viure molts anys a Barcelona fins a la seva sobtada mort als 39 anys d’edat.

PostHeaderIcon A 24 hores del Torneig de Sants

agost 18th, 2017 Autor: Ignasi Archs

En l’anterior entrada se’m van oblidar algunes mencions i pensava corregir-les en la propera, que no havia de ser aquesta. Però les circumstàncies de vegades et fan canviar d’opinió i, davant d’un fet com el que ha succeït a menys de 24 hores perquè s’iniciï el Torneig de Sants, el més important que se celebra a Catalunya, amb gairebé 800 inscrits en aquesta edició, hom no pot quedar-se de braços creuats.

L’atemptat terrorista que s’ha esdevingut aquesta tarda al centre de Barcelona, a les Rambles, el passeig més paradigmàtic i conegut de la Ciutat Comtal, crec que ens ha colpit a tots. En nom meu i en el de tots els integrants d’aquest petit club d’escacs que s’anomena Peón Doblado vull donar el condol a tots els familiars i amics de les víctimes i també desitjar una ràpida recuperació dels ferits i ferides en l’atemptat.

Crec que amb bon criteri, l’organització del torneig ha decidit mantenir els horaris de la primera ronda, després de guardar un minut de silenci en homenatge i record per les víctimes de l’assassinat. Com ben bé diuen, els terroristes no canviaran les nostres vides.

Avui més que mai, continua ben vigent el discurs que Pau Casals va pronunciar davant de les Nacions Unides el 24 d’octubre de 1971, fa més de quaranta anys, en agraïment a la Medalla de la Pau que li va ser concedida per l’organisme internacional de mans del seu Secretari General, U-Thant. Podeu llegir-lo a l’enllaç de l’inici del paràgraf o escoltar-lo en el vídeo que us deixo aquí sota. Pels més joves seria un bon exercici comentar-lo amb els vostres pares i mares, amics i altres familiars. No sempre tot és blanc i negre. A la vida hi ha una gran gamma de grisos. I és bo també conèixer-la.

Addenda

Com he dit al principi, en acabar l’anterior entrada vaig ser informat d’un detall que desconeixia. Deia que el nostre company Gonzalo Quirhuayo ja havia aconseguit una norma de Mestre Internacional. De fet, ja en són dues, ja que va obtenir la segona en el Torneig de Sant Martí. Per tant, tan sols li queda una tercera per assolir el títol de Mestre Internacional. Abans de retornar cap al seu país natal, Perú, encara li queda, justament, el Torneig de Sants, on intentarà conquerir aquesta tercera norma. Esperem que, abans de marxar, es converteixi en el primer MI del Peón Doblado.

D’altra banda, us havia deixat la foto oficial de la Festa de l’Esport, però si voleu veure la resta podeu clicar en aquest enllaç.

Només em queda desitjar sort i bones partides a tots els nostres companys que participaran a Sants i una gran classificació en el torneig d’equips, en què per fi podrem presentar-ne un.

PostHeaderIcon Rapidito, que nos vamos

agost 1st, 2017 Autor: Ignasi Archs

Ja fa dies que vam acabar el curs escolar. Per Sant Joan també el club clou les classes d’escacs fins al setembre. La relaxació després d’una temporada tan intensa —i la feina del mes de juliol— han posposat aquesta entrada fins ara. Però abans de marxar de vacances, ens queden algunes coses per comentar.

La darrera activitat del club va estar el nostre tradicional Torneig de Ràpides de Festa Major «Ciutat de Cornellà». La 10a edició es va desenvolupar en horari de tarda, atesa la concentració d’actes aquell mateix dissabte 17 de juny. La participació, tot i això, es va mantenir en nombre similar a la d’altres anys —llevat d’un que vam punxar—. Vint-i-tres jugadors d’un total de vint-i-sis inscrits van disputar les nou rondes de què constava, amb un notable increment de joves i nens, més de la tercera part del total.

Escacs, CornellàPodria dir que el torneig va ser divertit, espectacular i força renyit. Divertit, segur; i si algú no s’ho va passar bé, que aixequi la mà. (D’acord, Manuel, quan ens vam quedar mig tancats a l’ascensor no va ser gaire divertit.) Espectacular, a estones, com qualsevol torneig de ràpides. Renyit, ni de bon tros. Dir el contrari seria mentir. O una postveritat, com en diuen ara. Des del primer moment, el nostre company Jordi Planella va agafar les regnes de la contesa i va anar superant obstacles fins a fer el ple: 9 de 9, un resultat que ni tan sols ell s’esperava, malgrat la seva experiència amb aquest ritme de joc.

La segona plaça se la va adjudicar en Vladimir Chernikov, del Peón Negro, un club barceloní de fundació recent, superant en el desempat a en Miguel Rupérez, la darrera incorporació del Peón Doblado, ambdós amb 7 punts.

El trofeu al millor «doblado» se’l va endur l’Iván Humanes, amb 6 punts, atès que els premis no són acumulables. El millor sub-12 va ser l’Ivan Planella, qui, com el seu pare, és un especialista en partides ràpides, tot i que també cal destacar dos «dobladitos» més, l’Unai Jodar i el Miguel Moreno, superats en el Buchholz. I el millor sub-16 sí que podem dir que va ser un trofeu disputat. Entre dos Davids: en David Romero i en David Álvarez. Fins a la darrera ronda no vam saber qui seria el guanyador. I el gat a l’aigua se’l va endur en David Romero, pel seu millor desempat.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàCornellà, RàpidesCornellà, ràpidesCornellà, RàpidesRàpides, Cornellà

Escacs, CornellàEscacs, llibre, Judit, CornellàAmb el berenar-aperitiu i el lliurament de les copes del torneig vam donar per tancada la temporada escaquística, almenys en allò que pertoca al club. Tanmateix, encara resta algun acte del qual us vull parlar. Pocs dies després del seu aniversari, vam rebre la visita de la Judit Vela, una ex «dobladita» que durant molt de temps ha assistit a les classes del club. Recordeu el llibre que vaig adquirir per Sant Jordi? En assabentar-me de l’argument, de seguida vaig pensar en ella. Semblava que l’autor, sense conèixer-la, també ho hagués fet. Així que vaig comprar un segon exemplar com a regal pel seu 11è aniversari. Un exemplar també dedicat, en aquest cas de forma més personal, i que espero que li agradi i gaudeixi de la seva lectura.

Tot seguit us deixo la foto oficial del Peón Doblado en el moment de recollir els trofeus que ens van atorgar durant la Nit de l’Esport, amb un enllaç al vídeo que s’hi va projectar, en el qual podreu reconèixer alguns companys que van estar presents en la sessió fotogràfica que es va realitzar durant una de les classes de dijous.

Festa Esport Cornellà

Tal com he anat dient al llarg de l’article, l’activitat clubística s’ha acabat aquesta temporada. Però no pas l’escaquística, que continua amb participació «doblada» en molts dels tornejos estiuencs del nostre país, molts d’ells integrats en el Circuit Català de Tornejos Internacionals. Així d’entrada voldria destacar dos companys. En primer lloc, en Gonzalo Quirhuayo, que va obtenir la primera norma de Mestre Internacional en el Torneig de Sant Boi, del qual us ofereixo aquí la partida que va acabar guanyant contra l’escaquista irlandès Joseph Ryan amb un alliçonador final d’alfil i cavall que podeu veure a partir de la jugada 51.

També és remarcable l’actuació d’en Joan Tortosa, que s’ha posat al dia i, en aquests moments, ha pujat gairebé 200 punts d’elo FIDE i 140 d’elo català. Podeu trobar la classificació actualitzada a la pàgina de Jugadors. (Jesús, no cal que busquis, només clica l’enllaç.) Si us trobeu molt avall, penseu que encara esteu a temps de jugar algun dels tornejos que queden i provar d’escalar posicions de cara a la propera Lliga Catalana, com ha fet en Jesús Martínez, a qui podeu veure en la foto (d’autor desconegut), inscrivint-se al Torneig de Sitges.

P.S. Si algú veu alguna intencionalitat en la música que heu escoltat mentre llegíeu aquesta pàgina, no us equivoqueu. Tan sols va ser una promesa que li vaig fer a Emilio Carrasco, la “fúria xilena”, molt abans que esclatés el cas del poble de Batea. Bé, més aviat de la cacicada del seu alcalde, que els habitants d’aquest poble de la Terra Alta no en tenen cap culpa.

PostHeaderIcon Què està passant en els taulers?

juny 8th, 2017 Autor: Ignasi Archs

Escacs, CornellàMoltes coses. Totes bones? No totes, però així és la vida. Us ho explicaré tot seguit. Però abans pujarem al Delorean per viatjar al futur, el més immediat almenys.

10è Campionat de Festa Major de Ràpides «Ciutat de Cornellà»

D’aquí a deu dies, el proper dissabte 17 de juny, celebrarem la 10a edició del nostre tradicional torneig de festa major. Enguany serà en sessió vespertina, a partir de les 16:30, ja que la sessió matinal estava ocupada. Així no haureu de matinar, però compte amb la migdiada, no sigui que us adormiu a la 1a ronda. Bé, ara que hi penso, a un ritme de 4+2 serà difícil que algú faci una becaina. Si en voleu saber més, a la dreta teniu els enllaços a les bases i als jugadors i jugadores preinscrits. Hem d’omplir aquesta llista i tots, grans i petits, us hi podeu apuntar. Hi haurà, a banda dels habituals trofeus als tres primers classificats, copes per als millors sub-12, sub-16 i «doblado». I si no n’aconseguiu cap, sempre us quedarà el plaer d’haver-hi participat, en el torneig i en l’aperitiu nocturn posterior.

«Doblados» davant del tauler

Mentre es disputava la Lliga, un tema prioritari, no he pogut parlar de molts companys que participaven també en tornejos individuals. Alguns continuen fent-ho i d’altres ho faran en les proves estiuenques que se celebren al llarg i ample del nostre país. Tanmateix, teniu tota la informació a la pàgina de Tornejos individuals. Ho he dit força vegades, però alguns sembla que encara no us n’heu assabentat —despistats, que sou una colla de despistats—. Per simplificar-vos la feina, us ho posaré a la pàgina principal. Per ordre cronològic, tenim tots aquests tornejos:

Tornejos finalitzats

Escacs, Cornellà

  • X Torneig d’Escacs Base del Baix Llobregat (Cornellà de Llobregat)
    dissabte 13 de maig de 2017
    Participants del Club: Miguel Cabrillana

Escacs, CornellàEscacs, Cornellà

Tornejos en joc

La Nit de l’Esport

El proppassat divendres 5 de juny va tenir lloc la Festa de l’Esport de Cornellà. Hi vam assistir diversos jugadors dels equips «A», «C» i «D», els nostres equips guardonats pels respectius ascensos de categoria. Tres equips en una sola temporada, un honor que vam compartir amb l’Associació de Clubs de Petanca de Cornellà, fet que va provocar un lapsus en el presentador, que es va confondre i ens va anunciar com un club de petanca. Si més no, els nostres esports comparteixen una característica comuna: ambdós són aptes per a totes les edats i tots els sexes.

Escacs, CornellàDesprés de la sorpresa i les rialles, set «doblados» vam pujar a l’escenari a recollir els premis a què ens havíem fet creditors. Un d’aquests, en Jorda, ja ho havia fet minuts abans per recollir el seu premi individual, ben merescut després de la seva trajectòria al club.

Acabat l’acte i mentre ens dirigíem cap a la taula més propera a la barra de les cerveses —un «doblado» ho és en totes les ocasions—, a la pantalla central es va projectar el vídeo que reflecteix les activitats esportives que les diverses entitats promovem a Cornellà. Entre el recull d’imatges, algunes gravades al nostre local on apareixen diversos «dobladitos» i alguns que ja fa uns quants anys que han deixat de ser-ho.
Escacs, Cornellà

Activitats extraescolars i educatives

Dintre de les classes extraescolars que realitzem a les escoles Mediterrània i Els Pins, també s’inclouen activitats de promoció dels escacs i del nostre club. Alguna d’elles ja us l’havia comentat anteriorment, però darrerament es van celebrar les Festes de les Famílies —a l’escola Mediterrània, el 21 de maig, i a l’Escola Els Pins, el 3 de juny—. Ambdues van comptar amb una important participació de la canalla i els nostres monitors van poder copsar l’interès pel nostre esport per part dels nens i nenes i també de pares i mares que volien informar-se de les diverses possibilitats perquè els seus fills i filles aprenguin aquest joc mil·lenari. Crec que, fins i tot, en algun cas vam esgotar les targetes del club.

Escacs, CornellàOrganitzada per l’Ajuntament, també, el dissabte 27 de maig va tenir lloc a Can Mercader la Cloenda de l’Esport Escolar, en què s’atorga un record a tots els nens i nenes que hi participen i també als clubs i entitats que organitzem activitats per als més menuts.

Escacs, Cornellà

El nostre monitor Dani Llargués amb l’alcalde de la ciutat, Antonio Balmón, i els cinc «dobladitos» que van recollir el premi a la Cloenda de l’Esport Escolar: Miguel Cabrillana, Iker Alcalde, Miguel Moreno, David Álvarez i Unai Jodar.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàCrec que ja us he posat al dia. En les properes cròniques us continuaré informant de les nostres activitats, tant de club com individuals i ampliaré alguna de les que ja he esmentat. Especialment amb alguna de les partides que darrerament ha jugat en Gonzalo Quirhuayo. En una d’elles vaig poder observar, en viu i en directe, com es dóna un mat amb alfil i cavall. Tots l’hem practicat per si algun dia es dóna el cas, però fins ara no l’havia vist en una partida viva. Segons em va comentar, hi ha tres tècniques diferents. La que va emprar ell és la que anomena del serrucho. Un dia li demanarem que ens en faci una classe magistral, però si no, intentaré pujar-la al web perquè vegeu com s’aconsegueix aquest mat, el més difícil de tots els que es poden donar en el nostre joc.

I un apunt final: ja hem arribat als 80 socis i sòcies i als 50 federats, amb la incorporació de Cristina Zavala, la mare de l’Ivan i la Irene Planella. Benvinguda al Club!

PostHeaderIcon No tenim cel, però sí mar

maig 28th, 2017 Autor: Ignasi Archs

Estem a les portes de l’estiu. Temps de calor, però també de reunions, activitats i gestions. Els dies s’allarguen —diuen—; tanmateix continuen tenint 24 hores —llevat d’un que en té 23—. Això fa que costi més trobar el moment i la inspiració per actualitzar aquesta web. Em refereixo a les entrades del blog, que n’és la part més visible, però no pas l’única.

En els darrers quinze dies han passat moltes coses. Toca parlar-ne i ho farem per ordre d’importància.

Final de la Lliga Catalana

Ens hi havíem classificat per mèrits propis i només quedava rematar la feina. De vegades, però, les coses es torcen, i aquella setmana es va anar produint un degoteig de baixes: la nostra estrella Francisco Olivares, la fúria xilena Emilio Carrasco, l’escriptor Iván Humanes i el responsable de barbacoes i suplent de luxe Jorda no podien jugar la final. I encara sort que en Daniel Montoya i Manel Santolaria, després d’alguns dubtes, finalment van poder participar-hi.

Per aturar la tempesta vam pujar al primer equip a en Ramón Fuentes i a en José Archilla (ambdós jugadors històrics del club) i, en l’últim tauler, en Byron Zambrano, que no para de créixer com a escaquista. Així vam conformar un equip format per jugadors de tres equips i no hi va jugar ningú del «D» de miracle.

La jornada coincidia amb la celebració del Gran Premi de Fórmula 1 al circuit de Montmeló, el que va provocar cues a la sortida de Barcelona i que l’equip arribés a Santa Eulàlia de Ronçana amb uns deu minuts de retard. Això, però, no ens va passar factura, ja que els nostres adversaris del Vall de Tenes no van posar en marxa els rellotges fins que vam arribar. Un detall de fair play que els hi vam agrair.

Escacs, CornellàAl cap de dues hores les partides encara estaven igualades llevat de la d’en Byron, que anava collant el rival fins a anotar el primer punt de l’equip. Trenta minuts més tard, José Archilla perdia la iniciativa i finalment el punt. Al seu costat, en Ramón, fidel al seu estil de joc, no deixava d’atacar, però no va aconseguir els fruits desitjats i es va haver de rendir. Les coses ja no pintaven tan bé i menys encara quan en Manel Santolaria també perdia la seva partida i el marcador reflectia un 3 a 1 en contra preocupant.

En Daniel Montoya semblava controlar la situació, però el seu adversari trobava petroli sota les pedres i assegurava l’empat del seu equip. Quedava només el darrer cartutx: el desempat holandès ens dava el campionat de la categoria si es guanyava als tres primers taulers. El Rubén i el Dani ho van intentar, però al final no van poder extreure més suc en les seves partides i es van haver de resignar amb les taules. El matx ja estava decidit; tot i així, Gustavo va continuar lluitant al més pur estil “fúria xilena”, però el seu rival es va defensar amb ungles i dents i no va aconseguir passar de l’empat.

El resultat, 5½ a 2½, ens deixa com a subcampions de Catalunya de 1a categoria, tancant una temporada magnífica en què s’ha aconseguit també la Copa Catalana i, sobretot, l’ascens de l’equip «A» a Preferent i dels equips «C» i «D» a 2a categoria. Cal felicitar el club de Vall de Tenes, amb qui hem compartit la lluita en molts partits durant aquesta temporada i que també han d’estar molt satisfets pels resultats aconseguits.

L’Inter-Escolar

Ja fa uns anys que celebrem el Campionat Inter-Escolar per a nens i nenes fins a 12 anys, federats o no. Fins ara s’havia organitzat amb la col·laboració de l’escola Els Pins, però enguany vam comptar amb el suport de l’AMPA de l’escola Mediterrània, un altre dels col·legis on impartim classes extraescolars d’escacs. Així, el proppassat dissabte 20 de maig vam organitzar el VIII Campionat Inter-Escolar «Mediterrània» a la nostra seu social i en un nou horari de tarda.

Moltes vegades no saps per què una activitat funciona i una altra no. El fet és que, quinze dies abans del torneig, ja teníem més de trenta jugadors i jugadores inscrits, la qual cosa augurava un gran èxit de la convocatòria. De sobte les preinscripcions es van aturar, però per experiència sabem que la darrera setmana s’incrementen de nou. I així va ser. Ja havíem augmentat el nombre màxim d’inscrits de 41 a 45 respecte de l’any anterior. I vam fer curt. Un parell de dies abans ja n’hi havia apuntats 43. I l’endemà ens sol·licitaven tres més, per la qual cosa vam decidir col·locar una taula més i permetre un màxim de 49 nens i nenes. A última hora encara s’hi apuntaven tres més, arribant a un total de 52, dos dels quals van poder jugar cobrint dues baixes que es van produir.

Escacs, CornellàLes tres sales del pavelló van ser ocupades per 49 nens i nenes disposats a jugar a escacs i passar-ho bé. Un gran èxit al qual va contribuir el magnífic comportament de tota la canalla. Així va començar la prova, amb uns minuts de retard, però que es va desenvolupar perfectament gràcies també a la bona disposició dels pares i mares i dels delegats d’alguns clubs participants, que ens van ajudar en tot moment.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàA poc a poc els jugadors més potents a priori s’anaven col·locant en les primeres posicions. El desenllaç, però, no estava gens clar i, de fet, no es va decidir fins a la darrera ronda, el que demostra el potencial d’aquests joves jugadors, alguns dels quals ja han deixat de ser promeses per convertir-se en realitats. La prova està en què les tres primeres places es van definir en el desempat, ja que totes tres havien aconseguit 6½ punts. La classificació final va quedar establerta de la manera següent:

Campió
Ivan Planella Zavala
(Peón Doblado)

Subcampió
Martín García Gómez
(Viladecans)

3r classificat
Vicent Serrano Batova
(CE Masnou)

Millor sub-10
Arnau Muntal Corrales
(Cerdanyola)

Millor sub-8
Irene Planella Zavala
(Peón Doblado)

Millor «dobladito»
Joan de Déu Claros Choque
(Peón Doblado)

Escacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, CornellàA banda dels guanyadors de les copes, tots van rebre una medalla de record i, a més, alguns d’ells van obtenir un dels regals amb què va col·laborar l’escola EDAMI: Simona Stoykova, Lucas Sánchez, Diego Fernández-Huerta, Joel Fernández i Nicolai Serrano.

Escacs, Cornellà

Els alumnes del Mediterrània amb els seus monitors: Jesús Martínez i Gustavo Magallanes. [Foto: Mari Ángeles Sola.]

Pel que fa als jugadors del Club, els «dobladitos», molts d’ells participaven per primer cop en un torneig. D’altres ja en són veterans. I en molts casos ens vam endur sorpreses ben agradables. Voldria destacar alguns d’ells, sense cap ànim de discriminar, però crec que s’ho han merescut: l’Iván Planella, que continua augmentant el seu palmarès; la seva germana Irene, que va obtenir més punts (6) que anys té (5); en Joan de Déu Claros, millor «dobladito» amb 6 punts; l’Aitor Jiménez, que va demostrar el seu potencial, malgrat que de vegades no se’l cregui; en Joel Moreno, un dels alumnes del Mediterrània, que tot i jugar amb un braç enguixat, va fer un gran paper; en Nika Liparteliani, amb una progressió que li augura un gran futur, com ja va demostrar al Calculín; i molts més que mantenen molt vives les ganes de continuar amb la tasca que fem. De fet, durant una de les darreres rondes, el pare dels germans Pol i Aran, mirant la sala, em va preguntar si aquella imatge de tants nens jugant ens feia sentir orgullosos. I sí, és clar. Malgrat la feina i el cansament que suposa, tot el temps que dediquem a aconseguir que tots aquells nens i nenes gaudeixin del nostre esport preferit, és una gran inversió. I com he dit manta vegades, el Peón Doblado no seria el que és sense els nostres «dobladitos» i «dobladitas». Potser seguiria sent un gran club, però mancat d’aquella guspira que ells i elles hi aporten.

Escacs, CornellàFinalment vam procedir al lliurament dels trofeus i tot seguit, sense grans discursos —no me’l van deixar fer!—, es van llançar sobre les taules on havíem disposat la teca i les begudes.

Vull agrair a tots, nens i nenes, pares i mares, delegats i altres familiars, la vostra participació en el torneig. I molt especialment a l’AMPA de l’escola Mediterrània, representada per Mari Ángeles Sola, mare de l’Iker Alcalde, tota la tasca de promoció, logística i… càtering i tota la col·laboració que ens han dispensat per aconseguir que el torneig fos un èxit sense precedents. Perquè sense tots vosaltres, amb les vostres ganes i alegria, no hauria estat possible. Us esperem l’any vinent!
Escacs, Cornellà

I ara, què?

Doncs moltes activitats que encara queden abans de finalitzar la temporada. Algunes d’institucionals: la Cloenda de l’Esport Escolar, celebrada ahir mateix, i la Festa de l’Esport de Cornellà, el proper divendres, on rebrem els trofeus per l’ascens de categoria i el nostre «doblado» Diosdado Jaén “Jorda” recollirà també el premi de club per la seva trajectòria (i perquè ja tocava que recollís el seu i no pas el d’un altre).

I el proper dissabte 17 de juny, en horari de tarda, s’esdevindrà el 10è Campionat de Festa Major de Ràpides «Ciutat de Cornellà». Aviat tindreu tota la informació a la web, però, si voleu, podeu anar avançant les vostres inscripcions.

Tot això i altres temes pendents que encara tinc al tinter ho trobareu en les properes cròniques. Seguiu connectant-vos a la web i us n’anirem informant.

PostHeaderIcon Tenim el cel a tocar

maig 12th, 2017 Autor: Ignasi Archs

El darrer diumenge es va disputar la semifinal de Catalunya de 1a categoria. La temporada ha estat magnífica i teníem l’oportunitat de passar a la final de la categoria. Però ens quedava un escull: superar l’equip de l’Amistat de Premià. En aquests moments de la competició ja no hi ha rivals fàcils —si és que en algun moment n’hi ha hagut algun—. I has de superar totes les adversitats que se’t presenten. A priori disposàvem de tot l’equip «A» complet, però a les 9 del matí, en Manel Santolaria, que ja es trobava al club amb en Daniel Montoya, ens feia saber que no es trobava en condicions òptimes per disputar la partida. Així que vam haver d’improvisar: el jugador més proper era en Jorda, un suplent de luxe, al qual vam trucar perquè vingués a substituir en Manel.

Després de rectificar el full d’alineació van començar les partides. Jo devia arribar cap a quarts de dotze, quan en Jorda i en Daniel Montoya ja estaven analitzant les seves amb els seus rivals. Dues taules per començar, tot i que en Daniel, durant l’anàlisi, es va adonar que podia haver guanyat, però va deixar que el seu contrincant aconseguís l’oposició amb el rei, el que impedia de totes totes la victòria. Mentre emplenava l’acta, en Dani Llargués acabava també la seva partida: unes noves taules. El matx es presentava complicat. El sistema Holandès de desempat, en cas de vuit taules, implica que el guanyador hauria estat l’Amistat de Premià, per haver aconseguit empatar amb negres en el primer tauler.

Finalment, però, arribava la primera victòria, la d’Iván Humanes, que ja ens posava amb avantatge en el marcador: 2½ a 1½. A poc a poc ens acostàvem als 4½ punts que ens donarien el pas a la final. Gustavo, molt just de temps, aconseguia arrencar unes noves taules per repetició de posició. Potser hi havia possibilitats millors, però també pitjors —i més quan el rellotge pesa—, i no era cas de córrer riscos, així que va forçar la repetició per sumar mig punt més. Els nervis estaven presents a tota la sala. Tanmateix les partides que restaven semblaven ben encarrilades i era qüestió de temps que el matx s’acabés decidint a favor nostre. Per fi a la taula 1, Francisco Olivares assolia la victòria amb una posició d’atac que obligava el seu contrincant a rendir-se. 4 a 2. Estàvem a la final? Les calculadores van començar a treballar. Segons l’Holandès, si l’equip rival aconseguia guanyar en els taulers 2 i 3, el desempat quedava en 17 a 19. Xiuxiuejos. Encara ens mancava mig punt!

Les mirades concentrades en aquells taulers. Aparentment els nostres companys estaven millor, però sempre existeix el minut noranta-i-Ramos, com diuen al Be Negre. Sospirs de satisfacció. Rubén Martín sumava les taules en un final complex! Torres i peons passats amb avantatge segurament del nostre company, però un petit error pot provocar el desastre. Per sort no va ser així. La classificació ja era nostra. Ja només mancava l’Emilio Carrasco, qui, més que la “fúria xilena”, com diu en Dani Llargués, en aquesta partida va ser l’“indomable”. Després de moltes voltes va aconseguir un peó d’avantatge. Amb el matx ja decidit el rival li va oferir les taules, però ell veia molt clara la victòria i les va rebutjar. Si encara li quedaven més de tres minuts de temps! I a fe que els va aprofitar bé per aconseguir el darrer punt de l’equip. Resultat final: 5½ a 2½. Un resultat enganyós que no reflecteix la gran lluita que va haver sobre els taulers. L’Amistat de Premià ha estat un dels rivals més punyents amb què ens hem trobat. I em quedo amb la reflexió d’en Daniel Montoya: cap dels nostres jugadors va perdre i tots van sumar en aquesta victòria que ens col·loca a la final i que ens assegura un nou trofeu. Una final que disputarem contra el Vall del Tenes. Com ja he dit en altres cròniques, aquesta temporada ha estat la dels enfrontaments entre el Peón Doblado i el Vall del Tenes. I què millor que acabar-la amb un darrer matx, el que decidirà el Campió de Catalunya de 1a categoria?

Finalment, constatar que, com es preveia, el nostre tauler número 1, el Mestre FIDE Francisco Olivares ha assolit el pitxitxi de la temporada a manca d’una jornada i s’ha fet mereixedor d’aquest trofeu simbòlic que premia el jugador amb més punts aconseguits durant la Lliga regular i els play off consegüents si és el cas.

Altres competicions

De vegades l’actualitat mana i la importància, enguany, de la Lliga Catalana en la història del club ha fet que no hagi pogut comentar alguns dels molts tornejos en què hi ha hagut «doblados» participant-hi. Això no obstant ho podeu seguir des de la pàgina de Participació en Tornejos individuals, però sí que us avanço un parell de classificacions importants, ambdues del nou «doblado» Gonzalo Quirhuayo. En el Campionat Mundial Escolar va aconseguir la setena plaça final en la categoria sub-15 i la vuitena en la categoria blitz sub-17. En properes cròniques m’estendré més i penjaré la partida que va guanyar-li a l’uzbek Nodirbek Yakubboev, el qui, a les postres, seria el guanyador del grup d’edat. Més recentment ha pujat al podi en el XI Campionat Internacional actiu de Canovelles, en classificar-se en la tercera posició final, després de perdre només contra dos Grans Mestres.

Els nostres «dobladitos», mentrestant, continuen jugant el Calculín a Sant Boi. Aquesta setmana es disputarà la darrera ronda i en farem balanç. Creiem que haurà estat una bona preparació, especialment per molts d’ells que encara no havien disputat cap torneig i que necessiten jugar partides per poder progressar en el joc. El proper dissabte 20 de maig en tindran una nova oportunitat en el VIII Campionat Interescolar «Mediterrània», que organitzarem al club amb la col·laboració de l’AMPA d’aquesta escola de Cornellà i del qual en podeu trobar més informació clicant l’enllaç que us he deixat o en la finestra que teniu a dalt de la pàgina principal a mà dreta.

escacs, cornellà

Un moment de les classes de dijous a l’escola Mediterrània, amb els monitors Gustavo Magallanes i Jesús Martínez.

En parlarem més endavant, però la propera crònica ja us puc dir que serà sobre la final de la Lliga Catalana. Els nostres companys ja estan preparats i concentrats per desplaçar-se a Santa Eulàlia de Ronçana i tant de bo tornin amb un nou trofeu sota el braç. Els hi desitgem tota la sort del món! Som-hi, campions!

PostHeaderIcon Seguim endavant… alguns

abril 30th, 2017 Autor: Ignasi Archs

Per Sant Jordi es va celebrar la segona ronda dels play off de la Lliga Catalana, amb tres equips «doblados» competint-hi. Començarem per aquí i després passarem a d’altres temes. Les cròniques seran diverses, com diversos seran els cronistes. Aquí va la primera, d’en Dani Llargués, sòbria (em refereixo a la crònica, no al seu estat).

L’equip «A»

L’Ateneu Colón «B» va venir amb algunes baixes degut a la diada de Sant Jordi, baixes que va cobrir amb uns joves que tenen molt de talent. Nosaltres teníem també la baixa important del Mestre Català Rubén Martín i vam pujar al primer equip el nostre crac Jorda.

El matx començava amb la primera victòria a favor nostre d’Iván Humanes, que va jugar com un coet. Poc després guanyava l’imparable Daniel Montoya i el marcador se situava 2 a 0. Al cap d’una estona perdia en Dani Llargués, però en Jorda compensava la derrota imposant-se al seu rival i deixant el marcador 3 a 1. Quedaven quatre partides; el Manel Santolaria tenia una posició complicada i perdia el punt. Els nostres adversaris del Colón reduïen distancies: 3 a 2. Quedaven només tres partides i al tauler número 2 teníem Emilio Carrasco, “la fúria xilena”, amb a penes 15 segons de rellotge, gens estrany, ja que a aquest home li agraden les emocions fortes; no va parar de buscar petroli i finalment va firmar les taules. A la taula 1 tot seguit guanyava el MF Francisco Olivares amb una partida impressionant i guanyàvem el matx. Encara quedava una partida i era la del noi de San Luis, en Gustavo Magallanes, que també va a aconseguir la victòria per al nostre equip.

Resultat final, doncs, 5½ a 2½ i passem a semifinals. [Dani Llargués, Cornellà de Llobregat.]

L’equip «C»

Com ja sabeu ens vam desplaçar fins a Figueres, a tan sols 25 km de la frontera amb França, per jugar contra l’Atzucac. Vam arribar amb prou temps de fer un mos a un restaurant que hi havia dins d’un polígon industrial i, ja amb el temps una mica just, ens vam dirigir cap al Centre Penitenciari Puig de les Basses, on ens vam presentar com a jugadors d’escacs. En el primer control, la funcionària va avisar la Mireia, l’educadora, qui ens va acompanyar, amb els nostres passis ben visibles, cap a la sala de joc, explicant-nos les diferents zones del recinte. En el segon control vam haver de deixar els objectes de metall, carteres, mòbils, etc. en una guixeta, abans de passar per l’arc de seguretat. No hi vam tenir cap problema, llevat del Jordi Gonzàlez, que el va haver de travessar tres vegades perquè alguna cosa xiulava. Dit així, pot semblar una mica feixuc, però la realitat és que tot va ser molt senzill, gràcies en gran part a l’amabilitat dels diversos funcionaris i funcionàries amb qui ens vam creuar.

Escacs, CornellàUn cop a la sala ja ens esperaven els nostres rivals i l’Elías Muratet, el delegat i coordinador de la secció d’escacs, membre d’una família escaquista ben coneguda no tan sols a les terres de Girona sinó a tot Catalunya. De cada ronda que disputa el seu equip, en fa una crònica i li vaig demanar que ens l’enviés juntament amb les fotos de l’encontre. Quan la vaig llegir vaig veure que no podia dir res millor que el que ell ja havia escrit, per la qual cosa vaig sol·licitar-li el seu permís per publicar-la a la nostra web. Així que aquesta és la crònica del matx des del punt de vista de l’equip rival. És la primera vegada que ho fem, però crec que paga la pena. (Les fotos que acompanyen l’article han estat realitzades per l’Elías Muratet, llevat de la foto de grup, que la va fer la Mireia.)

L’Atzucac s’imposa al Peón Doblado de Cornellà de Llobregat per 2½ a 1½ i ens fiquem a les semifinals del Campionat de Catalunya de la categoria

Avui venia l’equip «C» del Peón Doblado de Cornellà de Llobregat. Era un equip més bregat i experimentat que els nostres jugadors i gairebé tots amb més elo.

Com ens va passar a vuitens, la jornada no ha començat bé per nosaltres, ja que en Vicens, en el tauler 4, s’ha complicat la partida, crec que impressionat per la vàlua del rival, en David Guirado, amb un elo de 100 punts més (1800). Vicens ha jugat molt defensiu i això, contra un jugador de qualitat com Guirado, es paga car. Cap a les dues hores de joc, la posició del nostre jugador era poc menys que desesperada i un atac definitiu per la columna oberta ha sentenciat. El Peón Doblado agafava avantatge: 0 a 1.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàJust a l’hora en què començava el teatre al Centre, en el tauler 1, entre el nostre Marcos i en Byron Zambrano del Peón Doblado, s’ha produït una posició que es veia que trencava cap a un costat o l’altre. Malgrat que jo volia anar a veure la funció, l’evidència de què allà estava el desenllaç ha fet que em quedés i, efectivament, amb un moviment de dama després de capturar un cavall, Marcos ha agafat un avantatge important.

Mentrestant, en el tauler 3 Narcís C. també assolia un cert avantatge davant del President del Peón Doblado, Ignasi Archs. Peons llunyans a les dues ales feien que el material de Narcís fos molt valuós. Quan Narcís ha quedat amb avantatge d’alfil i el rei atacant els peons de l’altre ala, Ignasi ha plegat. El matx es posava bé per nosaltres, 1 a 1 i el desempat holandès, si Marcos guanyava en el tauler 1, ens classificava.

Escacs, CornellàEn donar-se la mà Narcís i Ignasi, Byron, des del tauler 1, m’interroga amb la mirada sobre el resultat, i jo amb senyes li dic que 1 a 1. Byron posa cara de pomes agres.

Byron Zambrano ha lluitat aferrissadament per obtenir almenys un empat que portés la decisió de l’encontre al tauler 2, on el nostre Antoni F. se les veia amb Jordi González en un matx molt igualat. Però Marcos en el tauler 1, amb la seva parsimònia habitual, ha conduït molt bé el joc, aconseguint un final guanyador. El 2 a 1 decidia el passi a les semifinals a favor nostre, ja que encara que Antoni perdés, el desempat ens era favorable.

Escacs, Cornellà

La posició que val el passi a la semifinal. Marcos farà D×e4 (prenent el cavall) i Byron respon D×a4, que sembla guanyadora ja que la dama de Marcos està amenaçada. Byron prendrà l’alfil, però Marcos respon Df5 amenaçant mat amb la presa de la torre a c8. Byron perd peça i queda en una posició pràcticament insostenible.

Poc després Antoni i Jordi han signat les taules, que, tal com estava la partida, era el resultat previsible.

Èxit dels nostres jugadors, que es fiquen entre els quatre millors de tot Catalunya, dels més de cent equips que componen la categoria a nivell nacional. Un somni, i el diumenge que ve ens juguem ficar-nos a la final. Ja els resultats actuals superen totes les previsions; arribar a la final, com diu la propaganda, no és un somni, sinó el següent…

Els resultats estan portant molta alegria, il·lusió, autoestima i cohesió dels jugadors i de tota la gent (molts funcionaris em demanen pel resultat quan surto) en un indret on aquestes emocions són poc freqüents. Crec que els interns estan fent un treball impressionant i que ens ha de servir a tots (ells, i els que estem al voltant) per adonar-nos del que es pot assolir malgrat estar en situacions adverses. Felicitats, nois!!!

Els jugadors del Peón Doblado i de l’Atzucac amb el seu delegat, agermanats, a la fi del matx s’han fet una foto que ja s’està fent habitual. [Elías Muratet, Figueres.]

Escacs, CornellàPer tancar aquesta crònica, voldria remarcar el que ha estat, sens dubte, una molt bona experiència. Per nosaltres i també pels interns, que en aquesta primera temporada en què participen en la Lliga Catalana estan demostrant un gran potencial que els ha fet arribar, de moment, fins a les semifinals. Estic convençut que estaran lluitant en la final per assolir aquest Campionat de Catalunya, que suposarà un gran incentiu per tots ells i, com diu l’Elías, també per tots aquells i aquelles que s’hi han implicat. Si algú preveia, després del sorteig, que tindríem molts entrebancs, es va equivocar del tot, ja que l’únic que puc constatar és el fet d’haver de matinar tant per recórrer els 150 km que separen les dues poblacions.

L’equip «D»

S’enfrontava al Vall del Tenes «C», un club habitual aquesta temporada —i que encara ho pot ser més perquè és un dels semifinalistes de 1a provincial—. A darrera hora patíem la baixa important d’en Sebastián Buitrago, un dels puntals de l’equip enguany. L’elo mitjà es va equilibrar i els contrincants ho van saber aprofitar per decantar el matx al seu favor: 1 a 3, que ens deixava sense cap opció a la 3a categoria. La victòria d’en Jesús Martínez en el primer tauler, aprofitant un error d’obertura del seu rival, feia que les possibilitats de passar a la següent ronda augmentessin, però tot es va esvair amb les derrotes dels altres taulers, en què només en Marco Antonio va tenir alguna opció, però se li va escapar.

Properes cròniques

Escacs, CornellàTenim uns quants «doblados» competint en diversos tornejos individuals. La propera setmana, conjuntament amb el resultat de l’eliminatòria de semifinals en què hi participarà l’equip «A», us en faré cinc cèntims. A més, ja estem preparant l’Interescolar infantil, aquest cop amb la participació de l’escola Mediterrània, del qual us n’informarem en breu.

Abans d’acabar, però, com ha quedat palès en els darrers escrits, diverses activitats es van realitzar o començar la diada de Sant Jordi, un dia especial per fruir de la lectura. Així que, un cop a casa i després de dinar, em vaig dirigir a la rambla de Canaletes, no per celebrar algun èxit del Barça, sinó per recollir la signatura d’en Ricard Ruiz Garzón, l’autor de la novel·la La Immortal, premi Edebé de Literatura Infantil d’enguany, i que va dedicar a tots els «dobladitos» i «dobladitas» del club. El llibre estarà a disposició de tots vosaltres perquè el pugueu llegir. Esperem que us agradi i que us faci estimar encara més els escacs, aquest esport nostre que ens fa passar, si més no, moltes estones agradables. Clicant sobre la foto de la portada us podreu descarregar el primer capítol, per anar fent boca.

Escacs, Cornellà

PostHeaderIcon De nou a la carretera

abril 21st, 2017 Autor: Ignasi Archs

Després de les mini vacances de Setmana Santa (per a alguns), ja tornem a rutllar. El diumenge, alguns, carretera i manta. Més de 300 km entre anada i tornada per als companys de l’equip «C» (entre els que m’hi incloc), per jugar contra l’Atzucac, al Centre Penitenciari de Puig de les Basses, prop de Figueres. Abans, però, comentaré algunes de les darreres activitats que havien quedat pendents amb l’ajut d’en Dani Llargués, que ha confeccionat part de la crònica i m’ha proporcionat les notes convenients per a arrodonir-la.

Final de la Copa Catalana

Com ja us havíem avançat, el passat diumenge dia 2 d’abril es va celebrar la final de la Copa Catalana a Amposta, a la comarca del Baix Ebre.

Vam haver de matinar molt aquell dia, i sí, a les 6:15 del matí d’un diumenge es poden observar zombis pels carrers. A les 7:30 ja ens trobàvem a la plaça Universitat per agafar l’autocar que havia llogat l’FCE i que ens conduiria a lloc, acompanyats per jugadors de diferents clubs de la Ciutat Comtal i altres poblacions de la província. Emilio Carrasco (la fúria xilena) va arribar un cop l’autocar ja havia posat la directa cap a les terres de l’Ebre. Això suposava una baixa important i ara ja no podríem fer rotacions al més pur estil Johan Cruyff. (Un apunt: com podeu veure a la foto, els correus d’Holanda ens han aclarit per fi com s’escriu el cognom d’aquest gran futbolista.)

Durant el trajecte alguns vam aprofitar per dormir, altres per esmorzar i en Francisco Olivares anava jugant partides online amb el seu mòbil. L’autocar va arribar a les 10:00 a Amposta i poc després van començar las partides. Cinc rondes pel matí i quatre per la tarda ens van conduir al que ja sabeu: proclamar-nos campions de Catalunya de 1a categoria, amb un total de 27½ punts, dos més que el següent rival, el Vall del Tenes, amb set victòries, dos empats i cap derrota. Això és fruit de la gran actuació dels nostres jugadors, dos dels quals van quedar 1r i 2n en la classificació individual. Aquí en teniu un breu resum:

  • Francisco Olivares: El nostre crac cubà va fer el ple, amb un total de 9 de 9.
  • Gustavo Magallanes: Quan es va despertar, el noi de San Luis no va parar de guanyar partides, acabant amb un total de 7½ de 9.
  • Dani Llargués: Em sembla que no vaig acabar de despertar-me, tot i acabar amb un total de 6 de 8.
  • Byron Zambrano: Aquest nano té molt de recorregut i va assolir un total de 4 punts de 9, suplint la baixa sobtada de l’Emilio Carrasco molt millor del que ell mateix esperava.

Escacs, CornellàA la pàgina de la Copa Catalana podreu trobar l’enllaç on comprovar els resultats ronda a ronda i l’actuació particular dels nostres quatre «doblados». En fi, un nou trofeu per al club, i esperem que no sigui l’últim d’aquesta temporada en què encara estem competint en els play off de la Lliga Catalana.

Final del Campionat de Catalunya d’edats

Entre els dies 8 i 13 d’abril es va disputar a l’Hotel**** Palas Pineda de Vila-seca la final del Campionat de Catalunya individual d’edats, amb una participació rècord de 472 jugadors i jugadores. Com a representant del nostre club hi va assistir en Miguel Cabrillana (sub-10), que havia quedat campió del Baix Llobregat en les fases prèvies. Com a entrenador i delegat hi va anar en Dani Llargués, que no anava a una final de Catalunya des de feia uns quinze anys, quan encara era un adolescent.

El nostre petit talent va anar acompanyat dels seu pares i del seu germà petit Erik, que es un trasto i no para quiet (un cul de mal seient, com diu l’Ignasi). A la categoria sub-10 hi participaven un total de 102 nens i nenes. En Miguel va finalitzar amb 3½ de 9, lluny de les seves expectatives. Cal dir que és el primer any que competeix en aquesta categoria d’edat. Va tenir partides intenses i un dels factors a millorar és el temps que pensa entre jugada i jugada, tot i que, a mesura que avançaven les rondes, ho va anar corregint.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, CornellàCom a entrenador, penso que en Miguel ha après moltes coses i que després de sis dies intensos de competició ha valgut la pena. El més important és que tots els que hi vam anar ens ho vam passar genial. En el nostre facebook podeu veure més fotos de l’esdeveniment, a banda de les que us deixo aquí per anar fent boca.

Entre els socis del club també vam comptar amb la participació dels dos germans Planella, l’Ivan i la Irene, en la categoria sub-8. Aquesta categoria es juga a vuit rondes i a l’Ivan se li va escapar el torneig en la ronda 5, quan va perdre amb el campió final. Però un subcampionat tampoc no està gens malament, i les seves set victòries en les altres rondes li van proporcionar aquesta meritòria posició. La Irene, per la seva banda, continua amb la seva progressió, i als seus cinc anys d’edat va tancar el torneig amb 4 punts, la qual cosa la converteix en un dels valors amb més futur dels escacs femenins.

Escacs, CornellàEscacs, Cornellà

A banda dels escacs, el Campionat es complementava amb tot un seguit d’activitats paral·leles:

  • Escacs, CornellàAnimació a càrrec del Grup La Gralla.
  • Campionat de puzzles per parelles.
  • Campionat de partides llampec.
  • Tast de vins del Celler Cal Pla de Porrera (Priorat).
  • Jocs i tallers per a acompanyants.
  • Exposició de dibuixos de Leire Martínez i Arranz, una jove escaquista amb qui vaig tenir el gust de competir en un dels primers tornejos que vaig disputar després de tornar-me a federar i de qui us en deixo aquí una mostra.

De totes aquestes activitats en podeu veure més fotos i tenir més informació clicant aquest enllaç de la Federació Catalana. Us recomano els dibuixos de la Leire, una promesa dels escacs i, pel que he vist, també una brillant il·lustradora.

Properes activitats

Toca ara informar-vos de les properes activitats que s’inicien aviat. A banda dels múltiples tornejos en què hi ha inscrits un munt de «doblados» (en algun dels quals encara esteu a temps de participar-hi si voleu i teniu temps i que podeu veure a les pàgines de Tornejos individuals i de Propers tornejos), aquest dissabte comença una nova edició del Calculín, un torneig de promoció fins als dotze anys, en el qual participaran vuit «dobladitos» a la seu de Sant Boi —on som el club amb més inscrits—, amb la intenció de classificar-se per la final de Llinars del Vallès. Per molts d’ells serà el primer torneig oficial que disputaran en la seva curta carrera com a escaquistes i els desitgem molta sort, però sobretot que els serveixi per anar agafant experiència en la competició, ja que l’any vinent, atès que tindrem tres equips a Segona Categoria, necessitarem del seu ajut per conformar els diferents equips del club.

Escacs, CornellàEl proper diumenge 23 d’abril, diada de Sant Jordi, comença també a Iasi (Romania) el World School Chess Championship, en què comptarem amb la presència del nou «doblado» (no m’atreveixo a anomenar-lo «dobladito») Gonzalo Quirhuayo, que competirà en la categoria sub-15. A hores d’ara ja deu estar de camí cap a Romania. És un exemple del que es pot aconseguir amb treball, constància i perseverança, i estic segur que aconseguirà un gran resultat. Fins a l’1 de maig, dia internacional del Treball, podreu seguir en directe les partides connectant-vos a la web que us he deixat més amunt.

El mateix diumenge disputarem també els quarts de final dels play off de la Lliga Catalana, en què esperem que els nostres tres equips, A, C i D, assoleixen la victòria i continuïn endavant en les semifinals i, tant de bo, algun d’ells —o tots tres, el que ja seria un èxit considerable— arribin a la final.

De tot això us n’informarem en la propera crònica, així com d’altres activitats que ja s’estan afegint al calendari. Bona diada de Sant Jordi a tothom! I si us regalen —o compreu— algun llibre, no oblideu que el més important és llegir-lo i gaudir de la lectura. I per marcar la pàgina on us heu quedat, al club tenim uns punts de llibre per tots vosaltres. Demaneu-nos-el.

Traductor
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish
Cerca a la web
Problema ocult
Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • Viejo Piano
  • The Corner
  • La Herradura
  • Filatelia Llach
  • Ajedrez 21
  • Mary Pickford
  • Advocat.cat
  • Gramma arts gràfiques
  • Adeslas
octubre 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« set.    
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031  
Categories
Visitants