PostHeaderIcon Properes activitats infantils

desembre 14th, 2017 Autor: Ignasi Archs

L’actualitat mana, i deixaré per més endavant el resum de les actuacions de molts «doblados» que han estat participant en tornejos darrerament. I amb grans resultats en molts casos, tant sèniors com júniors.

Trobada Infantil

D’entrada, aquest dissabte 16 de desembre organitzem, com cada any, la nostra Trobada Infantil, l’onzena ja. A diferència d’altres anys, aquesta vegada muntarem tres espais diferents:

  • Sala 1: Partides individuals pel sistema Fischer. Si no sabeu com és, ja ho descobrireu. I us divertireu molt.
  • Sala 2: Passapeces per equips en una banda. I a l’altra, dibuixos per pintar per als més petits.
  • Sala 3: Escacs gegant per equips.

Al llarg de la tarda, anirem fent rotacions entre les diferents sales perquè tots pugueu jugar amb les diferents opcions.

Tot això durant un parell d’hores, de 16:00 a 18:00. A partir d’aquest moment, baixarem tots a la sala polivalent de l’Espai Esportiu Sant Ildefons per veure la pel·lícula Els cavallers del sud del Bronx. Trobareu tota la informació clicant l’enllaç. I, si no falla res, també tindrem preparats uns gots amb crispetes. Veure una pel·li sense crispetes no és el mateix, oi?

Campus Day

Un grup d’entitats esportives de Cornellà vam pensar que seria bo organitzar alguna cosa pel dijous 21 de desembre, en què els col·legis romandran tancats (a efectes escolars) degut a la jornada electoral amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya. I, amb el suport de l’Ajuntament de Cornellà, hem aconseguit tirar endavant aquesta proposta, que hem anomenat Campus Day, en què tots els nens i nenes de Cornellà podran practicar i gaudir de tot un conjunt d’esports, els escacs entre ells, amb preus reduïts pels que siguin socis o sòcies d’alguna de les entitats organitzadores.

A la pàgina relativa al Campus Day en trobareu tota la informació, juntament amb un parell de vídeos on podreu veure un dels nostres «dobladitos» més recents, l’Aleix Batiller, convidant-vos a participar-hi.

Recordeu, sobretot, que les places són limitades i que teniu fins al dilluns 18 de desembre per inscriure-us.

PostHeaderIcon En record d’en Pau

desembre 6th, 2017 Autor: Ignasi Archs


Ahir a la nit, en acabar de sopar, em vaig escalfar el meu cafè i vaig anar a buscar el meu cigarret. Res fora de l’habitual. A l’habitació hi tenia el mòbil, que estava baix de bateria i l’havia de carregar. Abans, però, vaig mirar els missatges. I un d’ells em va deixar glaçat. Al grup de Whatsapp del club, l’Iván Humanes informava de la mort d’en Pau Pascual. No me’n sabia avenir. Vaig preguntar si ho havien contrastat. L’Iván ens va enviar un parell de captures del Facebook on el fill d’en Pau ens confirmava la seva mort sobtada.

Vaig conèixer en Pau, personalment, l’any 2014, durant el Torneig del Foment Martinenc, el club on ell militava. A la 2a ronda ens va tocar jugar junts. Va ser una partida dura. Almenys al nostre nivell i malgrat les errades que de ben segur vam cometre. Després de 62 jugades vaig aconseguir vèncer i, com acostumem a fer els jugadors d’escacs, vam comentar una estona la partida i després vam sortir al carrer a xerrar.

Allí vaig descobrir una gran persona: un enamorat dels escacs, de la fotografia, de l’art… Uns diuen que els escacs són un esport; d’altres, que són un joc. Per a en Pau, els escacs eren un art. Un art que es combina amb d’altres: la fotografia, la pintura, la literatura, el cinema… Em va parlar del seu blog, Viatge als escacs, un blog magnífic en el que podem copsar tota la seva passió per aquest joc mil·lenari. Sortosament, el sobreviurà i el tindrem per sempre, per gaudir-lo i per recordar el seu autor.

L’impacte que em va causar va fer que de seguida pensés en ell quan l’Iván va proposar la idea d’organitzar un torneig d’escacs per Halloween. Per ell, fotògraf oficial de tants tornejos “normals”, vaig creure que seria molt interessant fer el reportatge d’aquell Torneig de Halloween, un torneig diferent i, sens dubte, més divertit. I s’hi va afegir immediatament, fent les fotografies del torneig d’adults, que podeu veure clicant l’enllaç.

I així vam anar coincidint en diferents campionats, el darrer el de Sants d’enguany. I vam seguir conversant. Converses curtes, atès que ell estava “treballant” amb la seva càmera. Però sempre interessants. Pau, et trobaré a faltar. Els tornejos ja no seran el mateix sense veure’t, mentre jugo una partida, passejant entre els taulers, dempeus, ajupit, buscant sempre el millor enquadrament. Et vull donar les gràcies per haver viscut. Ara, descansa en pau.

Nota final: Mai no vam parlar de música, un altre art, però crec que el tema d’Enya que he escollit aquest cop, una “coetània”, com deia el mestre Joaquim Maria Puyal en aquell gran programa de TV3 La vida en un xip, et resultarà, allà on siguis, molt agradable.

Totes les fotografies que il·lustren l’entrada són obra d’en Pau Pascual Duran.

PostHeaderIcon Arriba el fred a Pedralbes

setembre 25th, 2017 Autor: Ignasi Archs

Habitualment acabem el curs amb màniga curta i el reprenem amb màniga curta. Però fa uns dies una onada de fred va envair Catalunya i ens va deixar glaçats, fins al punt que algun torneig el vam començar amb jaqueta. A poc a poc el temps torna als seus estàndards; tanmateix, us recomanaria que no amaguéssiu massa la roba d’abric.

Abans de l’inici de la nova temporada, us comentaré els resultats dels «doblados» en els dos tornejos que se situen a cavall de les dues temporades, l’anterior i la present: els de Sants i Sabadell.

Open Internacional de Sants

El torneig obert més important de Catalunya començava, malauradament, amb els atemptats terroristes de la Rambla de Barcelona i de Cambrils. Malgrat el cop tan dur que suposa una acció d’aquestes característiques, el torneig es va desenvolupar amb la major normalitat possible, potser amb l’única diferència d’algunes baixes més de les usuals.

En el grup «A» hi participaven quatre «doblados». El mestre Panelo va ser el millor classificat, amb 7 punts i una darrera victòria contra el GM rus Vladimir Dobrov, que no va veure una combinació en la que perdia la dama. Uns llocs més avall trobem en Gonzalo Quirhuayo, amb 6½ punts i que es va quedar molt a prop d’obtenir la 3a norma d’MI. Almenys, però, en la propera llista de la FIDE ja superarà els 2400 punts d’elo, la qual cosa fa que la tingui a tocar. Amb 5 punts es va classificar en Miguel Rupérez, el darrer fitxatge del club, gairebé 60 llocs per damunt del seu rànquing inicial i acostant-se als 2200 punts d’elo FIDE. La seva trajectòria el situa entre els primers taulers del club. Un reforç important que segur que es notarà en la Lliga Catalana. I finalment, en el lloc 273 trobem en Jordi Planella, amb 4 punts, un bon resultat en un grup tan dur com aquest.

En el grup «B», els nostres dos companys van quedar lluny de les seves —i nostres— expectatives. En Gustavo Magallanes, 6è del rànquing, va acabar en el lloc 46. Després de perdre en la 2a ronda contra el nostre ex company Daniel Peirón, es va refer, però dues derrotes en les rondes 7 i 8 el van allunyar dels llocs capdavanters. Joan Tortosa, per la seva banda, va començar força bé i a la 7a ronda ja duia els 4½ punts amb què acabaria el torneig. Li van sobrar les tres darreres, una d’elles contra en Gustavo, que acabaria guanyant el punt.

En el grup «C» participàvem un servidor i la resta de la família Planella, que s’estrenaven en un torneig internacional de ritme normal: Cristina Zavala i els seus fills Ivan i Irene Planella. Amb un total de 6 punts, em va sobrar també la darrera ronda (matinal), en què vaig desaprofitar un avantatge de dos peons (quasi tres) que m’haurien fet acabar entre els quinze primers. A continuació es va classificar l’Ivan Planella: 4 punts, amb dues victòries i quatre taules, que demostren que també pot jugar a aquest ritme. I amb 2½ punts cadascuna, mare i filla, Cristina i Irene, havent aconseguit les seves primeres victòries en un torneig obert.

Obert Internacional de Sabadell

Gairebé els mateixos participants que en el de Sants, amb l’excepció d’en Gustavo i l’Ignasi. En el grup «A», en Miguel Rupérez va aconseguir un total de 3 punts que, malgrat tot, li suposen un augment d’elo, donat els rivals amb els que es va haver d’enfrontar i després de quedar ja absolutament esgotat amb tantes partides com ha jugat des que va arribar al club.

En el grup «B», en Jordi Planella va realitzar un molt bon torneig, acabant en la 7a posició amb 6 punts. A en Joan Tortosa, com ha quedat dit anteriorment, li van sobrar altre cop les tres darreres rondes i no va poder superar els 3½ punts. Potser haurà de començar a pensar en demanar un bye en alguna d’elles en les properes conteses.

I en el grup «C» l’Ivan Planella se superava a si mateix i obtenia la 15a plaça amb 5 punts, fruit de tres victòries i quatre taules novament. La seva germana, la Irene, aconseguia també superar-se amb 3½ punts i la mare, la Cristina, millorava lleugerament, acabant amb 3 punts. L’anècdota graciosa es produïa a la 7a ronda, amb un enfrontament entre mare i filla. Jo vaig pressuposar unes taules, però en Jordi em va dir que no, que la Irene volia guanyar. I ho va fer! Demostració clara de la gran competitivitat que tenen els nens i nenes avui dia, que no donen cap partida per perduda. I en dono fe per algunes partides que he jugat en els darrers tornejos contra nens i nenes sub-10 i sub-12.

La nova temporada

Ja estem en plena temporada 2017/2018. Per tots aquells que encara no ho sàpiguen, les classes infantils ja s’han reprès, amb la incorporació com a nou monitor d’en Miguel Rupérez, que ja n’havia donat en la seva Argentina natal. Enguany tenim com a novetat l’ampliació d’horari: les classes duraran un quart d’hora més, de 18:15 a 19:30 per a tots els nivells. I a partir de gener, els dissabtes obrirem el club durant un parell d’hores perquè els nens i nenes que ho vulguin puguin jugar entre ells. Comptarem també amb la presència d’un monitor que resoldrà els dubtes que li puguin plantejar i explicarà aquelles coses que potser no els hagin quedat prou clares.

A l’octubre també tornarem a les escoles d’Els Pins i Mediterrània per seguir impartint lliçons d’escacs a tots els qui s’hagin apuntat a aquesta activitat extraescolar.

I el proper dissabte 14 d’octubre participarem a la Festa Major de Sant Ildefons amb un taller d’escacs per a petits i adults a la plaça de Sant Ildefons, davant del Mercat.

Us seguiré informat de totes les activitats, ara sí amb una periodicitat més curta després de les vacances d’estiu.

I un apunt final: per la penya argentina del club, la música que heu estat escoltant està composta per un compatriota vostre, en Xavier Patricio Pérez, més conegut com «Gato» Pérez, que va viure molts anys a Barcelona fins a la seva sobtada mort als 39 anys d’edat.

PostHeaderIcon A 24 hores del Torneig de Sants

agost 18th, 2017 Autor: Ignasi Archs

En l’anterior entrada se’m van oblidar algunes mencions i pensava corregir-les en la propera, que no havia de ser aquesta. Però les circumstàncies de vegades et fan canviar d’opinió i, davant d’un fet com el que ha succeït a menys de 24 hores perquè s’iniciï el Torneig de Sants, el més important que se celebra a Catalunya, amb gairebé 800 inscrits en aquesta edició, hom no pot quedar-se de braços creuats.

L’atemptat terrorista que s’ha esdevingut aquesta tarda al centre de Barcelona, a les Rambles, el passeig més paradigmàtic i conegut de la Ciutat Comtal, crec que ens ha colpit a tots. En nom meu i en el de tots els integrants d’aquest petit club d’escacs que s’anomena Peón Doblado vull donar el condol a tots els familiars i amics de les víctimes i també desitjar una ràpida recuperació dels ferits i ferides en l’atemptat.

Crec que amb bon criteri, l’organització del torneig ha decidit mantenir els horaris de la primera ronda, després de guardar un minut de silenci en homenatge i record per les víctimes de l’assassinat. Com ben bé diuen, els terroristes no canviaran les nostres vides.

Avui més que mai, continua ben vigent el discurs que Pau Casals va pronunciar davant de les Nacions Unides el 24 d’octubre de 1971, fa més de quaranta anys, en agraïment a la Medalla de la Pau que li va ser concedida per l’organisme internacional de mans del seu Secretari General, U-Thant. Podeu llegir-lo a l’enllaç de l’inici del paràgraf o escoltar-lo en el vídeo que us deixo aquí sota. Pels més joves seria un bon exercici comentar-lo amb els vostres pares i mares, amics i altres familiars. No sempre tot és blanc i negre. A la vida hi ha una gran gamma de grisos. I és bo també conèixer-la.

Addenda

Com he dit al principi, en acabar l’anterior entrada vaig ser informat d’un detall que desconeixia. Deia que el nostre company Gonzalo Quirhuayo ja havia aconseguit una norma de Mestre Internacional. De fet, ja en són dues, ja que va obtenir la segona en el Torneig de Sant Martí. Per tant, tan sols li queda una tercera per assolir el títol de Mestre Internacional. Abans de retornar cap al seu país natal, Perú, encara li queda, justament, el Torneig de Sants, on intentarà conquerir aquesta tercera norma. Esperem que, abans de marxar, es converteixi en el primer MI del Peón Doblado.

D’altra banda, us havia deixat la foto oficial de la Festa de l’Esport, però si voleu veure la resta podeu clicar en aquest enllaç.

Només em queda desitjar sort i bones partides a tots els nostres companys que participaran a Sants i una gran classificació en el torneig d’equips, en què per fi podrem presentar-ne un.

PostHeaderIcon Rapidito, que nos vamos

agost 1st, 2017 Autor: Ignasi Archs

Ja fa dies que vam acabar el curs escolar. Per Sant Joan també el club clou les classes d’escacs fins al setembre. La relaxació després d’una temporada tan intensa —i la feina del mes de juliol— han posposat aquesta entrada fins ara. Però abans de marxar de vacances, ens queden algunes coses per comentar.

La darrera activitat del club va estar el nostre tradicional Torneig de Ràpides de Festa Major «Ciutat de Cornellà». La 10a edició es va desenvolupar en horari de tarda, atesa la concentració d’actes aquell mateix dissabte 17 de juny. La participació, tot i això, es va mantenir en nombre similar a la d’altres anys —llevat d’un que vam punxar—. Vint-i-tres jugadors d’un total de vint-i-sis inscrits van disputar les nou rondes de què constava, amb un notable increment de joves i nens, més de la tercera part del total.

Escacs, CornellàPodria dir que el torneig va ser divertit, espectacular i força renyit. Divertit, segur; i si algú no s’ho va passar bé, que aixequi la mà. (D’acord, Manuel, quan ens vam quedar mig tancats a l’ascensor no va ser gaire divertit.) Espectacular, a estones, com qualsevol torneig de ràpides. Renyit, ni de bon tros. Dir el contrari seria mentir. O una postveritat, com en diuen ara. Des del primer moment, el nostre company Jordi Planella va agafar les regnes de la contesa i va anar superant obstacles fins a fer el ple: 9 de 9, un resultat que ni tan sols ell s’esperava, malgrat la seva experiència amb aquest ritme de joc.

La segona plaça se la va adjudicar en Vladimir Chernikov, del Peón Negro, un club barceloní de fundació recent, superant en el desempat a en Miguel Rupérez, la darrera incorporació del Peón Doblado, ambdós amb 7 punts.

El trofeu al millor «doblado» se’l va endur l’Iván Humanes, amb 6 punts, atès que els premis no són acumulables. El millor sub-12 va ser l’Ivan Planella, qui, com el seu pare, és un especialista en partides ràpides, tot i que també cal destacar dos «dobladitos» més, l’Unai Jodar i el Miguel Moreno, superats en el Buchholz. I el millor sub-16 sí que podem dir que va ser un trofeu disputat. Entre dos Davids: en David Romero i en David Álvarez. Fins a la darrera ronda no vam saber qui seria el guanyador. I el gat a l’aigua se’l va endur en David Romero, pel seu millor desempat.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàCornellà, RàpidesCornellà, ràpidesCornellà, RàpidesRàpides, Cornellà

Escacs, CornellàEscacs, llibre, Judit, CornellàAmb el berenar-aperitiu i el lliurament de les copes del torneig vam donar per tancada la temporada escaquística, almenys en allò que pertoca al club. Tanmateix, encara resta algun acte del qual us vull parlar. Pocs dies després del seu aniversari, vam rebre la visita de la Judit Vela, una ex «dobladita» que durant molt de temps ha assistit a les classes del club. Recordeu el llibre que vaig adquirir per Sant Jordi? En assabentar-me de l’argument, de seguida vaig pensar en ella. Semblava que l’autor, sense conèixer-la, també ho hagués fet. Així que vaig comprar un segon exemplar com a regal pel seu 11è aniversari. Un exemplar també dedicat, en aquest cas de forma més personal, i que espero que li agradi i gaudeixi de la seva lectura.

Tot seguit us deixo la foto oficial del Peón Doblado en el moment de recollir els trofeus que ens van atorgar durant la Nit de l’Esport, amb un enllaç al vídeo que s’hi va projectar, en el qual podreu reconèixer alguns companys que van estar presents en la sessió fotogràfica que es va realitzar durant una de les classes de dijous.

Festa Esport Cornellà

Tal com he anat dient al llarg de l’article, l’activitat clubística s’ha acabat aquesta temporada. Però no pas l’escaquística, que continua amb participació «doblada» en molts dels tornejos estiuencs del nostre país, molts d’ells integrats en el Circuit Català de Tornejos Internacionals. Així d’entrada voldria destacar dos companys. En primer lloc, en Gonzalo Quirhuayo, que va obtenir la primera norma de Mestre Internacional en el Torneig de Sant Boi, del qual us ofereixo aquí la partida que va acabar guanyant contra l’escaquista irlandès Joseph Ryan amb un alliçonador final d’alfil i cavall que podeu veure a partir de la jugada 51.

També és remarcable l’actuació d’en Joan Tortosa, que s’ha posat al dia i, en aquests moments, ha pujat gairebé 200 punts d’elo FIDE i 140 d’elo català. Podeu trobar la classificació actualitzada a la pàgina de Jugadors. (Jesús, no cal que busquis, només clica l’enllaç.) Si us trobeu molt avall, penseu que encara esteu a temps de jugar algun dels tornejos que queden i provar d’escalar posicions de cara a la propera Lliga Catalana, com ha fet en Jesús Martínez, a qui podeu veure en la foto (d’autor desconegut), inscrivint-se al Torneig de Sitges.

P.S. Si algú veu alguna intencionalitat en la música que heu escoltat mentre llegíeu aquesta pàgina, no us equivoqueu. Tan sols va ser una promesa que li vaig fer a Emilio Carrasco, la “fúria xilena”, molt abans que esclatés el cas del poble de Batea. Bé, més aviat de la cacicada del seu alcalde, que els habitants d’aquest poble de la Terra Alta no en tenen cap culpa.

PostHeaderIcon Què està passant en els taulers?

juny 8th, 2017 Autor: Ignasi Archs

Escacs, CornellàMoltes coses. Totes bones? No totes, però així és la vida. Us ho explicaré tot seguit. Però abans pujarem al Delorean per viatjar al futur, el més immediat almenys.

10è Campionat de Festa Major de Ràpides «Ciutat de Cornellà»

D’aquí a deu dies, el proper dissabte 17 de juny, celebrarem la 10a edició del nostre tradicional torneig de festa major. Enguany serà en sessió vespertina, a partir de les 16:30, ja que la sessió matinal estava ocupada. Així no haureu de matinar, però compte amb la migdiada, no sigui que us adormiu a la 1a ronda. Bé, ara que hi penso, a un ritme de 4+2 serà difícil que algú faci una becaina. Si en voleu saber més, a la dreta teniu els enllaços a les bases i als jugadors i jugadores preinscrits. Hem d’omplir aquesta llista i tots, grans i petits, us hi podeu apuntar. Hi haurà, a banda dels habituals trofeus als tres primers classificats, copes per als millors sub-12, sub-16 i «doblado». I si no n’aconseguiu cap, sempre us quedarà el plaer d’haver-hi participat, en el torneig i en l’aperitiu nocturn posterior.

«Doblados» davant del tauler

Mentre es disputava la Lliga, un tema prioritari, no he pogut parlar de molts companys que participaven també en tornejos individuals. Alguns continuen fent-ho i d’altres ho faran en les proves estiuenques que se celebren al llarg i ample del nostre país. Tanmateix, teniu tota la informació a la pàgina de Tornejos individuals. Ho he dit força vegades, però alguns sembla que encara no us n’heu assabentat —despistats, que sou una colla de despistats—. Per simplificar-vos la feina, us ho posaré a la pàgina principal. Per ordre cronològic, tenim tots aquests tornejos:

Tornejos finalitzats

Escacs, Cornellà

  • X Torneig d’Escacs Base del Baix Llobregat (Cornellà de Llobregat)
    dissabte 13 de maig de 2017
    Participants del Club: Miguel Cabrillana

Escacs, CornellàEscacs, Cornellà

Tornejos en joc

La Nit de l’Esport

El proppassat divendres 5 de juny va tenir lloc la Festa de l’Esport de Cornellà. Hi vam assistir diversos jugadors dels equips «A», «C» i «D», els nostres equips guardonats pels respectius ascensos de categoria. Tres equips en una sola temporada, un honor que vam compartir amb l’Associació de Clubs de Petanca de Cornellà, fet que va provocar un lapsus en el presentador, que es va confondre i ens va anunciar com un club de petanca. Si més no, els nostres esports comparteixen una característica comuna: ambdós són aptes per a totes les edats i tots els sexes.

Escacs, CornellàDesprés de la sorpresa i les rialles, set «doblados» vam pujar a l’escenari a recollir els premis a què ens havíem fet creditors. Un d’aquests, en Jorda, ja ho havia fet minuts abans per recollir el seu premi individual, ben merescut després de la seva trajectòria al club.

Acabat l’acte i mentre ens dirigíem cap a la taula més propera a la barra de les cerveses —un «doblado» ho és en totes les ocasions—, a la pantalla central es va projectar el vídeo que reflecteix les activitats esportives que les diverses entitats promovem a Cornellà. Entre el recull d’imatges, algunes gravades al nostre local on apareixen diversos «dobladitos» i alguns que ja fa uns quants anys que han deixat de ser-ho.
Escacs, Cornellà

Activitats extraescolars i educatives

Dintre de les classes extraescolars que realitzem a les escoles Mediterrània i Els Pins, també s’inclouen activitats de promoció dels escacs i del nostre club. Alguna d’elles ja us l’havia comentat anteriorment, però darrerament es van celebrar les Festes de les Famílies —a l’escola Mediterrània, el 21 de maig, i a l’Escola Els Pins, el 3 de juny—. Ambdues van comptar amb una important participació de la canalla i els nostres monitors van poder copsar l’interès pel nostre esport per part dels nens i nenes i també de pares i mares que volien informar-se de les diverses possibilitats perquè els seus fills i filles aprenguin aquest joc mil·lenari. Crec que, fins i tot, en algun cas vam esgotar les targetes del club.

Escacs, CornellàOrganitzada per l’Ajuntament, també, el dissabte 27 de maig va tenir lloc a Can Mercader la Cloenda de l’Esport Escolar, en què s’atorga un record a tots els nens i nenes que hi participen i també als clubs i entitats que organitzem activitats per als més menuts.

Escacs, Cornellà

El nostre monitor Dani Llargués amb l’alcalde de la ciutat, Antonio Balmón, i els cinc «dobladitos» que van recollir el premi a la Cloenda de l’Esport Escolar: Miguel Cabrillana, Iker Alcalde, Miguel Moreno, David Álvarez i Unai Jodar.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàCrec que ja us he posat al dia. En les properes cròniques us continuaré informant de les nostres activitats, tant de club com individuals i ampliaré alguna de les que ja he esmentat. Especialment amb alguna de les partides que darrerament ha jugat en Gonzalo Quirhuayo. En una d’elles vaig poder observar, en viu i en directe, com es dóna un mat amb alfil i cavall. Tots l’hem practicat per si algun dia es dóna el cas, però fins ara no l’havia vist en una partida viva. Segons em va comentar, hi ha tres tècniques diferents. La que va emprar ell és la que anomena del serrucho. Un dia li demanarem que ens en faci una classe magistral, però si no, intentaré pujar-la al web perquè vegeu com s’aconsegueix aquest mat, el més difícil de tots els que es poden donar en el nostre joc.

I un apunt final: ja hem arribat als 80 socis i sòcies i als 50 federats, amb la incorporació de Cristina Zavala, la mare de l’Ivan i la Irene Planella. Benvinguda al Club!

PostHeaderIcon No tenim cel, però sí mar

maig 28th, 2017 Autor: Ignasi Archs

Estem a les portes de l’estiu. Temps de calor, però també de reunions, activitats i gestions. Els dies s’allarguen —diuen—; tanmateix continuen tenint 24 hores —llevat d’un que en té 23—. Això fa que costi més trobar el moment i la inspiració per actualitzar aquesta web. Em refereixo a les entrades del blog, que n’és la part més visible, però no pas l’única.

En els darrers quinze dies han passat moltes coses. Toca parlar-ne i ho farem per ordre d’importància.

Final de la Lliga Catalana

Ens hi havíem classificat per mèrits propis i només quedava rematar la feina. De vegades, però, les coses es torcen, i aquella setmana es va anar produint un degoteig de baixes: la nostra estrella Francisco Olivares, la fúria xilena Emilio Carrasco, l’escriptor Iván Humanes i el responsable de barbacoes i suplent de luxe Jorda no podien jugar la final. I encara sort que en Daniel Montoya i Manel Santolaria, després d’alguns dubtes, finalment van poder participar-hi.

Per aturar la tempesta vam pujar al primer equip a en Ramón Fuentes i a en José Archilla (ambdós jugadors històrics del club) i, en l’últim tauler, en Byron Zambrano, que no para de créixer com a escaquista. Així vam conformar un equip format per jugadors de tres equips i no hi va jugar ningú del «D» de miracle.

La jornada coincidia amb la celebració del Gran Premi de Fórmula 1 al circuit de Montmeló, el que va provocar cues a la sortida de Barcelona i que l’equip arribés a Santa Eulàlia de Ronçana amb uns deu minuts de retard. Això, però, no ens va passar factura, ja que els nostres adversaris del Vall de Tenes no van posar en marxa els rellotges fins que vam arribar. Un detall de fair play que els hi vam agrair.

Escacs, CornellàAl cap de dues hores les partides encara estaven igualades llevat de la d’en Byron, que anava collant el rival fins a anotar el primer punt de l’equip. Trenta minuts més tard, José Archilla perdia la iniciativa i finalment el punt. Al seu costat, en Ramón, fidel al seu estil de joc, no deixava d’atacar, però no va aconseguir els fruits desitjats i es va haver de rendir. Les coses ja no pintaven tan bé i menys encara quan en Manel Santolaria també perdia la seva partida i el marcador reflectia un 3 a 1 en contra preocupant.

En Daniel Montoya semblava controlar la situació, però el seu adversari trobava petroli sota les pedres i assegurava l’empat del seu equip. Quedava només el darrer cartutx: el desempat holandès ens dava el campionat de la categoria si es guanyava als tres primers taulers. El Rubén i el Dani ho van intentar, però al final no van poder extreure més suc en les seves partides i es van haver de resignar amb les taules. El matx ja estava decidit; tot i així, Gustavo va continuar lluitant al més pur estil “fúria xilena”, però el seu rival es va defensar amb ungles i dents i no va aconseguir passar de l’empat.

El resultat, 5½ a 2½, ens deixa com a subcampions de Catalunya de 1a categoria, tancant una temporada magnífica en què s’ha aconseguit també la Copa Catalana i, sobretot, l’ascens de l’equip «A» a Preferent i dels equips «C» i «D» a 2a categoria. Cal felicitar el club de Vall de Tenes, amb qui hem compartit la lluita en molts partits durant aquesta temporada i que també han d’estar molt satisfets pels resultats aconseguits.

L’Inter-Escolar

Ja fa uns anys que celebrem el Campionat Inter-Escolar per a nens i nenes fins a 12 anys, federats o no. Fins ara s’havia organitzat amb la col·laboració de l’escola Els Pins, però enguany vam comptar amb el suport de l’AMPA de l’escola Mediterrània, un altre dels col·legis on impartim classes extraescolars d’escacs. Així, el proppassat dissabte 20 de maig vam organitzar el VIII Campionat Inter-Escolar «Mediterrània» a la nostra seu social i en un nou horari de tarda.

Moltes vegades no saps per què una activitat funciona i una altra no. El fet és que, quinze dies abans del torneig, ja teníem més de trenta jugadors i jugadores inscrits, la qual cosa augurava un gran èxit de la convocatòria. De sobte les preinscripcions es van aturar, però per experiència sabem que la darrera setmana s’incrementen de nou. I així va ser. Ja havíem augmentat el nombre màxim d’inscrits de 41 a 45 respecte de l’any anterior. I vam fer curt. Un parell de dies abans ja n’hi havia apuntats 43. I l’endemà ens sol·licitaven tres més, per la qual cosa vam decidir col·locar una taula més i permetre un màxim de 49 nens i nenes. A última hora encara s’hi apuntaven tres més, arribant a un total de 52, dos dels quals van poder jugar cobrint dues baixes que es van produir.

Escacs, CornellàLes tres sales del pavelló van ser ocupades per 49 nens i nenes disposats a jugar a escacs i passar-ho bé. Un gran èxit al qual va contribuir el magnífic comportament de tota la canalla. Així va començar la prova, amb uns minuts de retard, però que es va desenvolupar perfectament gràcies també a la bona disposició dels pares i mares i dels delegats d’alguns clubs participants, que ens van ajudar en tot moment.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàA poc a poc els jugadors més potents a priori s’anaven col·locant en les primeres posicions. El desenllaç, però, no estava gens clar i, de fet, no es va decidir fins a la darrera ronda, el que demostra el potencial d’aquests joves jugadors, alguns dels quals ja han deixat de ser promeses per convertir-se en realitats. La prova està en què les tres primeres places es van definir en el desempat, ja que totes tres havien aconseguit 6½ punts. La classificació final va quedar establerta de la manera següent:

Campió
Ivan Planella Zavala
(Peón Doblado)

Subcampió
Martín García Gómez
(Viladecans)

3r classificat
Vicent Serrano Batova
(CE Masnou)

Millor sub-10
Arnau Muntal Corrales
(Cerdanyola)

Millor sub-8
Irene Planella Zavala
(Peón Doblado)

Millor «dobladito»
Joan de Déu Claros Choque
(Peón Doblado)

Escacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, CornellàA banda dels guanyadors de les copes, tots van rebre una medalla de record i, a més, alguns d’ells van obtenir un dels regals amb què va col·laborar l’escola EDAMI: Simona Stoykova, Lucas Sánchez, Diego Fernández-Huerta, Joel Fernández i Nicolai Serrano.

Escacs, Cornellà

Els alumnes del Mediterrània amb els seus monitors: Jesús Martínez i Gustavo Magallanes. [Foto: Mari Ángeles Sola.]

Pel que fa als jugadors del Club, els «dobladitos», molts d’ells participaven per primer cop en un torneig. D’altres ja en són veterans. I en molts casos ens vam endur sorpreses ben agradables. Voldria destacar alguns d’ells, sense cap ànim de discriminar, però crec que s’ho han merescut: l’Iván Planella, que continua augmentant el seu palmarès; la seva germana Irene, que va obtenir més punts (6) que anys té (5); en Joan de Déu Claros, millor «dobladito» amb 6 punts; l’Aitor Jiménez, que va demostrar el seu potencial, malgrat que de vegades no se’l cregui; en Joel Moreno, un dels alumnes del Mediterrània, que tot i jugar amb un braç enguixat, va fer un gran paper; en Nika Liparteliani, amb una progressió que li augura un gran futur, com ja va demostrar al Calculín; i molts més que mantenen molt vives les ganes de continuar amb la tasca que fem. De fet, durant una de les darreres rondes, el pare dels germans Pol i Aran, mirant la sala, em va preguntar si aquella imatge de tants nens jugant ens feia sentir orgullosos. I sí, és clar. Malgrat la feina i el cansament que suposa, tot el temps que dediquem a aconseguir que tots aquells nens i nenes gaudeixin del nostre esport preferit, és una gran inversió. I com he dit manta vegades, el Peón Doblado no seria el que és sense els nostres «dobladitos» i «dobladitas». Potser seguiria sent un gran club, però mancat d’aquella guspira que ells i elles hi aporten.

Escacs, CornellàFinalment vam procedir al lliurament dels trofeus i tot seguit, sense grans discursos —no me’l van deixar fer!—, es van llançar sobre les taules on havíem disposat la teca i les begudes.

Vull agrair a tots, nens i nenes, pares i mares, delegats i altres familiars, la vostra participació en el torneig. I molt especialment a l’AMPA de l’escola Mediterrània, representada per Mari Ángeles Sola, mare de l’Iker Alcalde, tota la tasca de promoció, logística i… càtering i tota la col·laboració que ens han dispensat per aconseguir que el torneig fos un èxit sense precedents. Perquè sense tots vosaltres, amb les vostres ganes i alegria, no hauria estat possible. Us esperem l’any vinent!
Escacs, Cornellà

I ara, què?

Doncs moltes activitats que encara queden abans de finalitzar la temporada. Algunes d’institucionals: la Cloenda de l’Esport Escolar, celebrada ahir mateix, i la Festa de l’Esport de Cornellà, el proper divendres, on rebrem els trofeus per l’ascens de categoria i el nostre «doblado» Diosdado Jaén “Jorda” recollirà també el premi de club per la seva trajectòria (i perquè ja tocava que recollís el seu i no pas el d’un altre).

I el proper dissabte 17 de juny, en horari de tarda, s’esdevindrà el 10è Campionat de Festa Major de Ràpides «Ciutat de Cornellà». Aviat tindreu tota la informació a la web, però, si voleu, podeu anar avançant les vostres inscripcions.

Tot això i altres temes pendents que encara tinc al tinter ho trobareu en les properes cròniques. Seguiu connectant-vos a la web i us n’anirem informant.

PostHeaderIcon Tenim el cel a tocar

maig 12th, 2017 Autor: Ignasi Archs

El darrer diumenge es va disputar la semifinal de Catalunya de 1a categoria. La temporada ha estat magnífica i teníem l’oportunitat de passar a la final de la categoria. Però ens quedava un escull: superar l’equip de l’Amistat de Premià. En aquests moments de la competició ja no hi ha rivals fàcils —si és que en algun moment n’hi ha hagut algun—. I has de superar totes les adversitats que se’t presenten. A priori disposàvem de tot l’equip «A» complet, però a les 9 del matí, en Manel Santolaria, que ja es trobava al club amb en Daniel Montoya, ens feia saber que no es trobava en condicions òptimes per disputar la partida. Així que vam haver d’improvisar: el jugador més proper era en Jorda, un suplent de luxe, al qual vam trucar perquè vingués a substituir en Manel.

Després de rectificar el full d’alineació van començar les partides. Jo devia arribar cap a quarts de dotze, quan en Jorda i en Daniel Montoya ja estaven analitzant les seves amb els seus rivals. Dues taules per començar, tot i que en Daniel, durant l’anàlisi, es va adonar que podia haver guanyat, però va deixar que el seu contrincant aconseguís l’oposició amb el rei, el que impedia de totes totes la victòria. Mentre emplenava l’acta, en Dani Llargués acabava també la seva partida: unes noves taules. El matx es presentava complicat. El sistema Holandès de desempat, en cas de vuit taules, implica que el guanyador hauria estat l’Amistat de Premià, per haver aconseguit empatar amb negres en el primer tauler.

Finalment, però, arribava la primera victòria, la d’Iván Humanes, que ja ens posava amb avantatge en el marcador: 2½ a 1½. A poc a poc ens acostàvem als 4½ punts que ens donarien el pas a la final. Gustavo, molt just de temps, aconseguia arrencar unes noves taules per repetició de posició. Potser hi havia possibilitats millors, però també pitjors —i més quan el rellotge pesa—, i no era cas de córrer riscos, així que va forçar la repetició per sumar mig punt més. Els nervis estaven presents a tota la sala. Tanmateix les partides que restaven semblaven ben encarrilades i era qüestió de temps que el matx s’acabés decidint a favor nostre. Per fi a la taula 1, Francisco Olivares assolia la victòria amb una posició d’atac que obligava el seu contrincant a rendir-se. 4 a 2. Estàvem a la final? Les calculadores van començar a treballar. Segons l’Holandès, si l’equip rival aconseguia guanyar en els taulers 2 i 3, el desempat quedava en 17 a 19. Xiuxiuejos. Encara ens mancava mig punt!

Les mirades concentrades en aquells taulers. Aparentment els nostres companys estaven millor, però sempre existeix el minut noranta-i-Ramos, com diuen al Be Negre. Sospirs de satisfacció. Rubén Martín sumava les taules en un final complex! Torres i peons passats amb avantatge segurament del nostre company, però un petit error pot provocar el desastre. Per sort no va ser així. La classificació ja era nostra. Ja només mancava l’Emilio Carrasco, qui, més que la “fúria xilena”, com diu en Dani Llargués, en aquesta partida va ser l’“indomable”. Després de moltes voltes va aconseguir un peó d’avantatge. Amb el matx ja decidit el rival li va oferir les taules, però ell veia molt clara la victòria i les va rebutjar. Si encara li quedaven més de tres minuts de temps! I a fe que els va aprofitar bé per aconseguir el darrer punt de l’equip. Resultat final: 5½ a 2½. Un resultat enganyós que no reflecteix la gran lluita que va haver sobre els taulers. L’Amistat de Premià ha estat un dels rivals més punyents amb què ens hem trobat. I em quedo amb la reflexió d’en Daniel Montoya: cap dels nostres jugadors va perdre i tots van sumar en aquesta victòria que ens col·loca a la final i que ens assegura un nou trofeu. Una final que disputarem contra el Vall del Tenes. Com ja he dit en altres cròniques, aquesta temporada ha estat la dels enfrontaments entre el Peón Doblado i el Vall del Tenes. I què millor que acabar-la amb un darrer matx, el que decidirà el Campió de Catalunya de 1a categoria?

Finalment, constatar que, com es preveia, el nostre tauler número 1, el Mestre FIDE Francisco Olivares ha assolit el pitxitxi de la temporada a manca d’una jornada i s’ha fet mereixedor d’aquest trofeu simbòlic que premia el jugador amb més punts aconseguits durant la Lliga regular i els play off consegüents si és el cas.

Altres competicions

De vegades l’actualitat mana i la importància, enguany, de la Lliga Catalana en la història del club ha fet que no hagi pogut comentar alguns dels molts tornejos en què hi ha hagut «doblados» participant-hi. Això no obstant ho podeu seguir des de la pàgina de Participació en Tornejos individuals, però sí que us avanço un parell de classificacions importants, ambdues del nou «doblado» Gonzalo Quirhuayo. En el Campionat Mundial Escolar va aconseguir la setena plaça final en la categoria sub-15 i la vuitena en la categoria blitz sub-17. En properes cròniques m’estendré més i penjaré la partida que va guanyar-li a l’uzbek Nodirbek Yakubboev, el qui, a les postres, seria el guanyador del grup d’edat. Més recentment ha pujat al podi en el XI Campionat Internacional actiu de Canovelles, en classificar-se en la tercera posició final, després de perdre només contra dos Grans Mestres.

Els nostres «dobladitos», mentrestant, continuen jugant el Calculín a Sant Boi. Aquesta setmana es disputarà la darrera ronda i en farem balanç. Creiem que haurà estat una bona preparació, especialment per molts d’ells que encara no havien disputat cap torneig i que necessiten jugar partides per poder progressar en el joc. El proper dissabte 20 de maig en tindran una nova oportunitat en el VIII Campionat Interescolar «Mediterrània», que organitzarem al club amb la col·laboració de l’AMPA d’aquesta escola de Cornellà i del qual en podeu trobar més informació clicant l’enllaç que us he deixat o en la finestra que teniu a dalt de la pàgina principal a mà dreta.

escacs, cornellà

Un moment de les classes de dijous a l’escola Mediterrània, amb els monitors Gustavo Magallanes i Jesús Martínez.

En parlarem més endavant, però la propera crònica ja us puc dir que serà sobre la final de la Lliga Catalana. Els nostres companys ja estan preparats i concentrats per desplaçar-se a Santa Eulàlia de Ronçana i tant de bo tornin amb un nou trofeu sota el braç. Els hi desitgem tota la sort del món! Som-hi, campions!

Traductor
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish
Trobada Infantil


Campus Day
Cerca a la web
Problema ocult
Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • Ajedrez 21
  • Viejo Piano
  • The Corner
  • Gramma arts gràfiques
  • Advocat.cat
  • Mary Pickford
  • La Herradura
  • Filatelia Llach
  • Adeslas
desembre 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« set.    
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031
Categories
Visitants