PostHeaderIcon Good, good, Johnny B Goode

març 23rd, 2017 Autor: Ignasi Archs

És difícil sintetitzar en una frase la trajectòria del club en aquesta Lliga Catalana que tot just acaba de finalitzar, almenys en la seva fase regular. Són tantes les imatges que em vénen al cap, les emocions, els patiments, les anècdotes… Queda clar que els fitxatges que vam fer a principis de temporada, grans fitxatges, ens han conduït a la situació actual. I no em refereixo només als del primer equip, Francisco Olivares, Emilio Carrasco i Gustavo Magallanes, sinó també als d’equips inferiors, Sebastián Buitrago i Francisco Javier (Paco) González. Tots ells, integrats plenament en el Peón Doblado, un club que —rectifiqueu-me si m’equivoco— ja s’estimen tant com els més veterans, amb qui han lluitat colze amb colze per aconseguir el que tots sabeu a hores d’ara, l’ascens, ni més ni menys, de tres dels nostres equips: l’equip «A» a Preferent, i els equips «C» i «D» a 2a provincial. I com a campions de grup, el que ens dóna dret a lluitar pel Campionat de Catalunya de les categories respectives. Si a això hi afegim que també participarem en la final de la Copa Catalana de 1a categoria, podem parlar, sens dubte, d’una temporada gairebé immillorable. Dic gairebé perquè encara no ha acabat i tant de bo no sigui aquesta la darrera celebració (ens manca la cirereta, oi?). El que sí que podem afirmar és que és la millor en els dotze anys d’existència del club.

Algun soci, mig en broma, em demanava una declaració institucional com a President. No sé si això se’n pot considerar, però és la meva forma de manifestar l’orgull —com deia el rei “emèrit”— que sento en representar-vos a tots els «doblados». I, no me n’oblido pas, també als «dobladitos». Perquè el Peón Doblado, malgrat tots els èxits esportius que s’assoleixin, perdria la seva raó de ser sense vosaltres, nens i nenes que ompliu les sales amb la vostra alegria i les vostres ganes de jugar. Perdoneu-nos si, de vegades, no podem seguir el vostre ritme. Els anys no perdonen.

Després d’aquesta introducció —no diré breu, però estareu d’acord amb mi que l’ocasió s’ho mereixia—, passarem a explicar com va anar la jornada.

L’equip «A»

El primer equip afrontava l’última jornada amb ànsia per guanyar. L’empat al capdavant amb el Gavà feia que només un bon resultat ens valgués. En cas que el Gavà guanyés en el seu desplaçament contra el Vilafranca «B», el desempat entre nosaltres i ells era el mitjà per saber el guanyador. Per això esperàvem aquesta última ronda amb ganes. El Sant Feliu «B», de fet, va presentar un bon equip i va estar a prop de fer que no celebréssim la festa. Les partides començaven, això sí, bé. La primera partida la va guanyar Magallanes, que va tenir un dia inspirat i aviat va fer valer la seva superioritat. Santolaria seguia amb la seva ratxa positiva de les últimes jornades i també aconseguia situar les seves peces en la setena fila, amenaçant el contrari i fent que abandonés ràpidament. Era molt important la seva victòria, ja que la superioritat (en elo) dels nostres primers taulers feia presagiar un gran resultat. En el meu cas, no va poder ser, i vaig perdre després que el meu rival jugués el final amb menys d’un minut en el rellotge, avisant-li en cinc ocasions que havia d’apuntar les jugades. En certa manera, la partida es perdia per no saber jugar amb aquests detalls: temps, delegat i paciència. També falta de pràctica de finals, per descomptat. [Iván Humanes, Cornellà de Llobregat.]

Escacs, CornellàEl marcador es situava en 2 a 1 i la resta de partides no estaven clares. En Daniel Montoya aconseguia millorar la posició i va arribar a tenir un peó d’avantatge que no va ser suficient i finalment va fer taules. Quedaven quatre partides i teníem molt poc temps. Rubén acceptava la proposta de taules: tenia una posició complicada. Només restaven tres partides i tots tres apurats de temps. Em vaig aixecar quan em quedaven dos minuts de rellotge per veure com evolucionaven les altres dues partides i l’Emilio em deia que em tranquil·litzés; sorprenent, perquè a ell només li quedaven trenta segons. Torno a la meva partida; al meu rival li quedava un minut i em vaig decidir a sacrificar-ho tot per entrar en una xarxa de mat i aconseguir un nou punt que assegurava l’empat com a mínim. Minuts després l’adversari de Francisco aconseguia les taules en trobar un escac continu i guanyàvem el matx. Tot seguit la fúria xilena Emilio Carrasco firmava les taules.

El partit havia finalitzat 5 a 3, però no sabíem com anava el Vilafranca «B» vs Gavà, així que vaig introduir els resultats a la web de l’FCE. En aquell moment érem campions virtuals, però no era suficient i vaig trucar al telèfon del Vilafranca. El delegat del primer equip, emperò, no en sabia res. Quins nervis! Alguns jugadors ens vam dirigir al bar i l’Iván Humanes, que feia estona que havia marxat, ens retransmetia per WhatsApp el Carrusel Deportivo. Oh! Nou WhatsApp! Vilafranca «B» ha guanyat al Gavà!!! Brindis per celebrar que havíem aconseguit ascendir per primer cop en la nostra curta història a la categoria Preferent.

Aprofito per felicitar a tots els jugadors del Club, persones i col·laboradors que han confiat en nosaltres!

Després arribaria el presi, que s’havia quedat sense botifarres d’Hostalets perquè el xarcuter s’havia jubilat. [Dani Llargués, Cornellà de Llobregat.]

L’equip «B»

Ja no ens jugàvem res, llevat de la lluita pel 3r lloc amb el nostre rival, l’Hostalets de Pierola. Per tant, ens ho vam prendre com una jornada festiva, malgrat que, de bon matí, en Ramon ens comunicava que no podria venir perquè la seva filla estava malalta. Desitgem que, quan aparegui aquesta crònica, la nena ja es trobi bé i pugueu celebrar junts la temporada «doblada».

Vam haver d’improvisar, tot i que l’equip contrincant presentava també dues baixes, el que va fer que el nostre «dobladito» que havia de jugar en el 6è tauler, en David Álvarez, ja sumés el primer punt de l’equip sense despentinar-se. Abans he parlat d’una jornada festiva, i no n’hi ha per menys, ja que va ser per riure. Per començar, quan dúiem mitja hora jugant, els companys de l’Hostalets em preguntaren si el nostre 4t tauler no vindria. Sorprès, em vaig girar i vaig constatar que, efectivament, l’Agustí no hi era. Davant del tauler, és clar, perquè havíem anat en el seu cotxe. Ràpidament em vaig dirigir al bar del Casal i me’l vaig trobar llegint tranquil·lament el diari, ja que es pensava que no jugava. Un cop assegut, va recuperar el temps… i va perdre. Havia confós la dama amb un alfil i el sacrifici que pretenia es va convertir en un regal.

En el meu cas l’error va ser una mica més subtil. L’avantatge que vaig tenir durant tota la partida es va esvair es un tres i no res per un moviment de cavall inadequat. 2 a 1 i en Guirado semblava també perdut: cinc minuts de rellotge contra una hora del seu rival, més dos peons de desavantatge. Vaig sortir a airejar-me i quan vaig tornar signaven les planelles. El resultat semblava evident, però no. En Samuel Pérez —l’autor de la foto de l’equip— també s’havia equivocat. Un altre regal que empatava, en aquest cas, el matx.

Com deia, per riure. Tanmateix encara quedava en joc la darrera opera buffa. Francisco Rivas guanyava qualitat i disposava d’un atac brutal sobre el rei. El seu contrincant, a més, li facilitava les coses permetent-li un descobert que, en el pitjor dels casos, li reportava una nova torre d’avantatge. Així ho vèiem tots, locals i forasters. Però ell veia altres coses: un parell de peons passats i units que el preocupaven. I va deixar estar la torre per eliminar-los. La conseqüència, l’habitual: si deixes passar l’oportunitat, el rival es refà i, tal com va succeir, va recuperar el material perdut fins que només van quedar els dos reis sobre el tauler. (Aquí obro un parèntesi. Mentre això succeïa a la sala, en David Guirado i jo ens assabentàvem de la mort de Chuck Berry, un dels grans mestres del rock and roll i figura destacada en la història de la Música. Tanco el parèntesi.)

Final, doncs, 2½ a 2½ que, si més no, ens ha mantingut en la 3a plaça, gens menyspreable. L’única decepció, com ha comentat abans en Dani, és que, a més, no vaig poder comprar botifarres ni salsitxes perquè els propietaris de la carnisseria Sala tot just feia un mes que s’havien jubilat.

Escacs, CornellàAbans de marxar em van comentar que possiblement l’any vinent ja no participin com a equip en la Lliga, atès que diversos jugadors han marxat i d’altres ho faran en breu. Lamento aquesta circumstància, perquè els dos anys que hi hem anat hem estat molt ben rebuts. Els desitjo molta sort en els seus nous clubs.

Els equips «C» i «D»

Com de costum, no us puc donar massa detalls d’ambdós equips. Per sort, tinc una certa capacitat deductiva, que no em servei de gaire quan jugo a escacs però que em permet esbrinar com es van desenvolupar les partides.

Escacs, CornellàL’equip «C» s’enfrontava al Castellar «C». Només calia mig punt per ser campions de grup i es va aconseguir sobradament. Al migdia el marcador ja reflectia un 2 a 0, fruit de les victòries d’en Jordi González i d’en Roberto, que es van refer dels dubtes de la jornada anterior. Més tard arribarien unes taules d’en Byron i la derrota d’en Manuel Cardoso, o viceversa, que la meva bola de vidre estava una mica entelada i no puc assegurar l’ordre. El que importa, però, és el resultat final, 2½ a 1½, que ens confirma com a campions de grup i permet al nostre rival, el Castellar «C», gràcies a la combinació dels altres resultats, pujar també de categoria com a segon de grup.

L’equip «D» ho tenia, d’inici, un pèl més complicat. Del matx contra el Sant Feliu «C» havia de sortir el campió del grup. Amb els dos equips empatats i ja a 2a provincial passés el que passés, els nostres companys necessitaven guanyar per assolir el primer lloc. Amb la mínima era suficient, però, pel que sembla, estaven afamats i van mossegar fins a obtenir els quatre punts en joc. Una victòria clara que els situa també en els play off de 3a provincial, juntament amb els companys de l’equip «C».
Escacs, Cornellà

L’equip «E»

Escacs, CornellàEls nostres «dobladitos» (amb un «doblado» infiltrat, com podeu veure a la foto) van fer via cap a Castelldefels per disputar el matx contra el seu equip «C». Alguns hi van anar amb Renfe (i van arribar a l’hora!), d’altres en moto (xupopapapa, en moto), i els més tradicionals en cotxe. I es van trobar amb un equip que necessitava guanyar per pujar de categoria i que no va voler arriscar; la prova, el seu elo mitjà, 1887, molt superior al dels nostres companys, 1561. Aconseguir puntuar hauria estat gairebé un miracle. Els nens, Gerard, Unai i Miguel Cabrillana, no van poder donar la sorpresa, però l’infiltrat no li va posar les coses tan fàcils al seu rival. Al final, però, els més de 200 punts d’elo de diferència s’havien de notar, i en Miguel Cabrillana Sr. va haver de deposar les armes i rendir-se.

Al principi de la temporada no teníem gaire clar si presentar un cinquè equip. El temps ha confirmat l’encert de la decisió i no ens n’hem penedit gens. L’equip «E» ha servit perquè els «dobladitos» poguessin participar també a la Lliga Catalana, que els ha servit de rodatge i per endinsar-se en el sentiment de grup que comporta aquesta competició. També, òbviament, els ha preparat millor per al proper torneig que molts d’ells disputaran, el Calculín, en el qual podran desplegar tots els coneixements adquirits. Segur que a principis de maig tindrem més coses a celebrar.

Els play off

Aquest dimarts es va realitzar el sorteig de les eliminatòries, en el que, com ja hem dit, hi havia tres equips «doblados» dins del bombo. Bé, més que un bombo, era un tàper. I en lloc de boles (calentes o fredes) hi havia paperetes. L’FCE no és la UEFA, i tampoc no calia tanta parafernàlia. Amb alguns problemes de so, el sorteig va començar puntualment. Degut al nombre d’equips, la primera eliminatòria és d’ajust en moltes categories i vam tenir la fortuna que els equips «A» i «C» se n’hagin lliurat i passin directament a quarts de final. L’equip «D», per contra, haurà de disputar el seu passi a la següent ronda contra el Cerdanyola Mataró «B» en la seu d’aquest club: c. València, 92-94, baixos, de Mataró. Per Sant Jordi es reprendrà la competició amb tots els equips i esperem seguir comptant amb tres en els quarts de final. Els nostres companys del «D» lluitaran per seguir fent història.

Punt i seguit

Si teniu costum de llegir —i espero que així sigui—, avui us podeu saltar la lectura programada. Després d’aquesta llarga crònica, ja heu complit a bastament amb la lectura diària. I com que ja deu fer estona que en Chuck Berry ha deixat de sonar, podeu escoltar el breu clip que l’amic Alfonso Pardo ha enregistrat pel Peón Doblado en viu i en diferit (el directe va ser el dissabte per la nit, per animar els jugadors del club davant de la jornada que es presentava). Gaudiu-ne! Ens retrobarem ben aviat, perquè la temporada continua.

PostHeaderIcon De traca

març 17th, 2017 Autor: Ignasi Archs

El mocador haurà d’esperar una setmana més. De moment, però, ja podem afirmar que els equips «C» i «D» han assolit l’ascens a la 2a categoria provincial de forma matemàtica. Queda concretar si es proclamen també campions del seu grup i es classifiquen, per tant, per jugar el play off de la categoria.

L’equip «A», per la seva banda, va donar un pas més cap a l’ascens. Empatat ara només amb el Gavà degut a la punxada del Vilafranca «B» —que s’enfrontaran en aquesta darrera ronda—, encara li queda, tanmateix, un últim esforç. Però no en parlem més. Ja hi haurà temps per fer-ho. Anem equip per equip.

L’equip «A»

Aquesta jornada vam jugar al mític club Tres Peons, on ens esperava un equip «D» que ja intuíem reforçat. Es va confirmar en la seva alineació. S’enfrontava a la necessitat de guanyar per mantenir la categoria. I es presumia un enfrontament més que complicat. Però tot ens va venir de cara. O quasi tot. Es va començar evitant posicions inferiors i sortint amb ganes de fer-ho bé. Ho necessitàvem, ja que no solament ens valia la victòria, sinó que, barallant pel desempat, havíem de fer un bon resultat. Així va ser, el marcador final, 7 a 1, ho va reflectir. La primera partida que es guanyava va ser la d’Iván, que va comprimir la posició del rival fins que, aprofitant un error del contrari, li desmuntava la defensa i entrava amb les torres en setena. [Iván Humanes, Barcelona.]

L’Iván va marxar i poc després vaig aconseguir un avantatge clar després d’entregar qualitat i el rival va abandonar. Només eren les 11:00 del matí i el marcador ja era de 2 a 0. Una estona després en Daniel Montoya feia taules en una posició en què cap dels dos semblava que pogués lluitar per la victòria. En Manel Santamaria jugava contra un nen que li posava moltes ganes, però la veterania del nostre jugador es va anar imposant a poc a poc fins que va abandonar. Quedaven quatre partides més; la més interessant era la del Gustavo, que va aprofitar el poc temps que li quedava al seu rival per aconseguir la quarta victòria. A la taula dos hi jugava el MC Rubén Martín, que va anar collant la posició fins a forçar la derrota del seu adversari, l’MC Joan Segura, tot un veterà dels escacs. A la taula tres teníem l’Emilio amb menys d’un minut al rellotge, com és habitual en ell, i és que li agraden les emocions fortes; va aconseguir fer unes taules en una posició complicada que requeria de més temps. Finalment a la taula u hi teníem l’imbatut MF Francisco Olivares, que jugava contra un nen que li va plantar cara durant la partida, però al final es va imposar l’experiència del nostre jugador.

El Tres Peons «D» va presentar la millor alienació possible per tal d’intentar aconseguir la permanència, però no va ser possible. Felicitem els dos nens que van presentar, en Llibert Céspedes i en Joan Gabriel Castro, que van jugar molt bones partides i de qui segur que en poc temps en sentirem parlar. [Dani Llargués, Barcelona.]

Escacs, Cornellà

L’equip «B»

Després d’unes jornades nefastes, en què es van esvair totes les possibilitats de pujar, per fi ens vam refer contra l’equip del Balsareny-Sallent «B». Certament l’encontre es va presentar força desnivellat, ja que els rivals van acudir al nostre local amb dues baixes, el que ja limitava les seves opcions. Això no obstant, totes les partides s’han de jugar, perquè en qualsevol moment pot saltar la sorpresa. I els nostres companys s’ho van prendre seriosament i concentrats. Aviat van arribar les victòries d’en Diego Flores i José Archilla, que ens daven ja el punt del matx. Jorda i Ramon ho van tenir una mica més complicat, però a poc a poc van anar aconseguint avantatge. Ramon sumava poc després el 5è punt. Jorda, finalment, aprofitava un petit error del contrincant per desmantellar la poca protecció del rei mitjançant un sacrifici d’alfil que li acabava reportant la victòria. Un 6-0 balsàmic després de les anteriors jornades i que ens manté en la 3a posició, en lluita contra l’Hostalets de Pierola, amb qui ens enfrontarem aquest proper diumenge.

L’equip «C»

Mentre els nostres companys de l’«A» lluitaven a Gràcia amb el Tres Peons «D», nosaltres, més modestos, ho fèiem contra el Tres Peons «J». Només per la lletra ja us podeu imaginar la potència d’aquest club, el primer de Catalunya en nombre de federats. Com sempre, jo vaig estar pendent de l’equip «E», que jugava a la sala contigua, la qual cosa vaig comunicar al meu rival, que es va mostrar molt comprensiu. Finalment, quan la resta de partides ja feia més de cinc minuts que havien començat, vaig asseure’m al meu lloc. Tot i així vaig ser el primer en acabar, després d’un atac fulminant sobre l’enroc que culminava en mat en la 15a jugada. Curiosament, un cop vaig iniciar l’atac amb un sacrifici d’alfil típic de la posició, em vaig aixecar per observar les partides dels altres «doblados». Aleshores em vaig trobar en Francisco Moreno, el meu contrincant, passejant per la sala i vaig suposar que ja havia mogut. Ell mateix em va fer saber que no, que encara no ho havia fet, sinó que s’estava rumiant les pretensions i l’abast de la meva jugada.

En Byron sumava poc després el segon punt de l’equip. Restaven les partides d’en Jordi González i d’en Roberto. I aquí sí que podem parlar d’un autèntic carrussel, com deia en una crònica anterior l’Iván Humanes. D’entrada en Roberto duia peça d’avantatge i tot semblava indicar que acabaria sumant un nou punt. Però menystenia un peó passat que, a les postres, l’obligava a retornar la peça i quedar-se amb un final inferior que no aconseguia superar.

En Jordi, en canvi, tenia millor posició però no semblava fàcil guanyar, per les opcions de contraatac del seu rival. La partida girava entorn també d’un peó i quan tot apuntava a què en Jordi el guanyaria, quedant-li un final avantatjós, canviava de pla i aquell peó que tots donàvem per mort però que ningú no havia enterrat s’enfilava fins a la 6a fila i desafiava el nostre company. Per sort, el seu rival no trobava la manera de donar el mat i en Jordi, més experimentat, se li avançava, tancant el marcador en 3 a 1, un resultat que ens situa a tan sols mig punt de finalitzar la temporada regular al capdavant del grup.

L’equip «E»

Els nostres «dobladitos», com ja he esmentat, competien a la sala 1 contra el Cornellà «E». En Nil López, que s’estrenava en la competició i que sé de fonts fidedignes que es va posar molt content quan va saber que estava convocat, i l’Iker Alcalde no van poder superar les seves respectives rivals, l’Èrica Suárez i l’Esther Fresneda, qui també es va estrenar, en aquest cas en la funció de delegada. Per contra, en Miguel Moreno i en Ricci Daniel Cevallos només van haver de tenir paciència i esperar l’hora preceptiva que indica el reglament de la Lliga per sumar el punt per incompareixença dels seus competidors. Això també forma part d’aquest torneig per equips. Tanmateix, no van perdre el temps, ja que, mentre esperaven, van jugar unes partides amistoses. El 2 a 2 final és un resultat que, sumat al dels altres equips del club, dóna un total de 22 a 4, superant fins i tot l’espectacular marcador de la 1a jornada.

Obert de Ràpides del Tres PeonsEscacs, Cornellà

Per anar fent boca de cara a l’enfrontament del diumenge, l’Emilio va participar el divendres en aquesta prova. L’acompanyaven Jordi i Ivan Planella. I tots tres van fer un gran paper: Emilio es va endur el trofeu al segon classificat, superat només pel Mestre FIDE Josué Expósito en el desempat; i en Jordi i l’Ivan, amb 5½ punts, van quedar en les posicions 9a i 13a respectivament. Meritori especialment el cas del nostre «dobladito», guanyant rivals amb més elo i experiència que ell i acabant amb una performance de 2007, a l’abast de molt pocs jugadors d’aquest nivell.

L’èxtasi de l’Emilio devia ser tan gran que l’endemà ens havia de preguntar on jugava el diumenge. Amb un somriure d’orella a orella li vam recordar que al mateix lloc on havia guanyat el trofeu el dia abans, trofeu que podeu veure en la foto que adjuntem.

PostHeaderIcon El moment crucial

març 9th, 2017 Autor: Ignasi Archs

Hem arribat ja al tram decisiu de la temporada. Les espases continuen en alt, però els equips «C» i «D» tenen l’ascens gairebé a tocar. L’equip «A» segueix lluitant i es manté líder, però tan sols pel millor desempat. Vegem com es va desenvolupar la jornada.

L’equip «A»

Un cop assimilada la derrota contra el Gavà de la jornada anterior i sabent quins eren els nostres deures, afrontàvem el matx contra el Sitges «B» amb l’obligació de guanyar i, a més, fer un bon resultat. Era una situació complexa, ja que l’equip rival amb prou feines havia perdut punts, però en les primeres jugades Francisco guanyava un peó i la resta de partides estaven igualades. Montoya ens va donar el primer punt guanyant-li una torre neta al rival i Santolaria reforçava la solidesa entaulant poc després. Hi havia algunes partides travades, com la meva, la de Gustavo i la de Dani, que feien perillar el resultat. Aviat Gustavo va arribar a taules i jo vaig fer el mateix amb el meu contrincant, després de canviar totes les peces i no poder forçar la situació. Daniel cedia davant el seu contrari, en una escandinava amb Dd8. Quedaven Francisco, Emilio i Flores i d’ells depenia fer un bon resultat. La partida que es va decidir després d’un exercici posicional esplèndid va ser la d’Emilio, qui, amb negres, va aconseguir col·lapsar la posició del contrari i fer-li rendir-se en un final exemplar. Flores vencia després de guanyar un peó i jugar amb el mat del contrari en l’última fila i Francisco consolidava el seu peó avançat en l’ala de dama, guanyant la partida. Un resultat final de 5,5 a 2,5 que iguala l’aconseguit pel Vilafranca «B», l’equip que, pel desempat acumulat, serà el rival en aquestes últimes jornades. Empatats a punts tots dos equips però amb el Sonnen favorable de moment per a nosaltres; només cal guanyar i fer-ho amb convenciment i solvència. [Iván Humanes, Cornellà de Llobregat.]

Escacs, Cornellà

L’equip «B»

Liquidades les opcions d’ascens, l’equip «B» ha quedat a expenses de les necessitats de l’equip superior i dels inferiors. Tanmateix, contra el Navarcles «B» vam presentar una alineació força competitiva, amb un elo mitjà superior al del rival. Però sembla que aquest no és l’any del nostre segon equip, que va marxar derrotat per 2 a 4. Només Jorda i José Archilla van aconseguir la victòria, ambdós jugant amb les peces negres. Tot i així, ens mantenim en la 3a plaça, però caldrà jugar més fi per acabar, almenys, en aquesta posició.

Els equips «C» i «D»

Avui els comentaré conjuntament, perquè durant tota la Lliga han dut trajectòries paral·leles, fins al punt que l’equip «C» ha aconseguit, fins ara, tan sols mig punt més que el «D». Més encara en aquesta jornada, en què s’enfrontaven al Peona i Peó «G» i «F» respectivament. I un cop més, resultat parell: 4 a 0. És una lluita fratricida que, tant de bo, es pugui dilucidar en els play off.

Com he dit en la introducció, ambdós equips estan molt a prop de pujar a la 2a categoria. Matemàticament podria ser una realitat aquesta propera jornada. L’equip «C» tindrà l’oportunitat enfrontant-se al segon classificat del grup, el Tres Peons «J». L’equip «D», en canvi, no patirà gaire. Ja té el 4 a 0 assegurat atès que li toca la plaça vacant del grup. El primer lloc es dirimirà la darrera ronda contra el Sant Feliu «C».

L’equip «E»

Els nostres «dobladitos» tenien la possibilitat de guanyar el seu primer partit. Malauradament, no va ser així. I això que l’Hospitalet-Bellvitge «D» presentava dues baixes. Però ni en Xavi Escaler ni en Miguel Moreno van aconseguir la victòria contra rivals, això sí, que els superaven en elo. El 2 a 2 final té un regust amarg, però almenys ens deixa fora del fanalet vermell del grup.

I Torneig d’Escacs «Bellavista»

El proppassat dissabte 4 de març es va celebrar la 1a edició d’aquest torneig organitzat per l’Escola d’Escacs de Barcelona. Les partides es van jugar al Restaurant «Bellavista» de la Ciutat Comtal. Amb un total de 26 inscrits, entre ells sis «doblados», finalment n’hi van participar 20. A un ritme de 8 minuts sense increment, el nostre company Emilio Carrasco es va endur el gat a l’aigua, després d’enfrontar-se a tres «doblados» (dos, si tenim en compte que al final en Rubén Martín no hi va arribar). El premi: un sopar per a dues persones en l’esmentat restaurant. La seva companya potser no jugui a escacs, però de ben segur que gaudirà d’aquest premi.

Us deixo aquí algunes fotos realitzades per Jordi Planella. Podeu veure un resum, la classificació final i més fotos clicant aquest enllaç.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, CornellàEscacs, Cornellà

PostHeaderIcon Plou i fa sol

març 3rd, 2017 Autor: Ignasi Archs

I què voleu, nois i noies? De vegades la realitat supera la metàfora. Feia un bon dia i al carrer lluïa el sol. Un diumenge per passejar, vaja. Però tenim obligacions, així que vam pujar les escales del pavelló, vam obrir la porta de la sala 1 i ens disposàvem a col·locar els rellotges quan vam descobrir, astorats, la gotera de la sala 3 i el bassal d’aigua que havia format al terra. Amb el sol que feia fora i a dins plovia… I sense arc de sant Martí, que almenys hauria donat una mica de color. Per sort, entre nosaltres comptàvem amb en Manuel Cardoso, que sabia on es guarden els estris de neteja i, després d’aconseguir la clau, va pujar amb una galleda i un pal de fregar per minimitzar els efectes pluvials.

Suposo que ja us heu situat. Per tant acabarem el preàmbul i atacarem la jornada. Metafòricament parlant, el títol de la crònica també és vàlid. Som-hi. Tornarem novament a l’ordre alfabètic.

L’equip «A»

Aquest diumenge vam anar a jugar l’encontre contra el Gavà amb dues baixes molt importants per a l’equip, les de l’Emilio Carrasco i l’Iván Humanes. Tot i així vam recuperar el MC Rubén Martín i vam pujar del segon equip en Jorda i en Diego Flores.

El primer en estrenar el marcador va ser Daniel Montoya: taules en un final de torres que no era clar per cap dels dos. Més tard Jorda perdia la partida i és que cal anar amb compte quan et juguen l’orangutan. A la taula 3 hi havia la partida del Gustavo; no pintava bé després de realitzar un moviment erroni a l’obertura i, esclar, el seu adversari, en Santiago Bonay, tot un veterà dels escacs, no ho va desaprofitar i el va anar collant fins que el va fer abandonar. No pintava bé el matx. A les taules 1 i 2 jugaven el MF Francisco Olivares i el Rubén, que tenien bones posicions i van ser els primers en aconseguir la victòria i deixar el marcador en 2½ a 2½, però no era suficient. A en Diego Flores, al tauler 8, se li va capgirar la partida quan la tenia molt millor i perdia el punt després que el seu adversari li hagués ofert les taules. Quedaven dues partides: la meva, que era un final de cavall contra alfil amb peó d’avantatge, i la partida del Manel, qui, amb poc temps de rellotge, va cometre una errada i se li escapà el punt. Poc després vaig guanyar, però el matx ja estava perdut per 3½ a 4½.

Ara toca lluitar i guanyar els partits que queden. Ha estat una llàstima, perquè l’empat ens hagués deixat a dues passes de Preferent. [Dani Llargués, Gavà]

L’equip «B»

Després de la derrota anterior amb el Vilafranca «B», vam haver de plantejar el matx contra el Martorell «B» de forma diferent a com l’havíem pensat quinze dies abans. A més, com ha dit en Dani, els dos primers taulers van haver de cobrir les baixes del primer equip i l’alineació quedava minvada. Així que vam canviar el xip i ens vam centrar en altres possibilitats. I el resultat no deixa lloc a dubtes: ½ a 5½, tot i que no esperàvem una derrota tan grossa. Sort de les taules d’en Ramón Fuentes: el que en futbol es coneix com el gol de l’honor. I això —o potser per això— que va jugar amb el degoteig constant de l’aigua que es filtrava del sostre i que marcava els segons com si el rellotge digital s’hagués convertit en analògic.

L’equip «C»

Havíem de mantenir la 1a posició del grup per seguir optant a l’ascens, per la qual cosa vam jugar amb gairebé tot l’equip titular, amb el reforç d’en David Romero, un dels nostres «dobladitos» més veterans. I, parlant de veterans, alguns de vosaltres recordareu un programa d’entrevistes de TV3 titulat Tres senyores i un senyor. Doncs així era l’equip que va presentar el Catalunya «F».

El primer punt en el marcador va venir de la meva mà. Després de perdre un peó a l’obertura, vaig situar les meves peces atacant l’enroc, que es va iniciar amb un sacrifici de cavall i va culminar amb un error de la meva adversària, Màxima Pérez, que li va costar la dama. Mentrestant, en David Romero ja havia aconseguit qualitat d’avantatge i a poc a poc anava guanyant material fins a rematar la partida. En Jordi González, per la seva banda, mantenia un peó de més des de l’obertura. Semblava suficient, però no. Al final, el seu alfil, en lluita contra el cavall rival, només va ser capaç d’arribar a unes taules mortes: rei contra rei. La darrera partida semblava igualada. Només en aparença. Perquè en Byron remata els finals amb molta seguretat. I no va ser diferent en aquesta ocasió. 3½ a ½ que ens deixen en el primer lloc de la taula. Queden tres finals i caldrà continuar en tensió per assolir l’ascens.

L’equip «D»

No gaire lluny, al barri barceloní de les Corts, els nostres companys es van enfrontar a l’Espiga «D». La lluita per la primera plaça continua després de guanyar per 3½ a ½, que ens apropa a només mig punt del Sant Feliu «C». I la lluita pel pitxitxi s’aclareix. En Marco Antonio va sumar un nou punt i queda com l’únic «doblado» que li disputa el premi a en Francisco Olivares. Això perquè els altres rivals, en Gustavo i en Manuel Cardoso, van punxar i en Sebastián no va passar de les taules, tot i que es manté a l’expectativa.

L’equip «E»

En el nostre equip infantil van debutar alguns «dobladitos». En el primer tauler, en David Álvarez s’estrenava en aquesta Lliga, malgrat la seva veterania. En el segon, Miguel Cabrillana jugava la primera partida després de proclamar-se campió sub-10 en el Comarcal. I en Ricci Daniel Cevallos i Unai Jodar participaven per primer cop en una competició oficial després que els haguéssim federat aquesta temporada. L’encontre contra el Gran Penya «D» de Vilanova i la Geltrú, també conformat per quatre nois, semblava que podia estar igualat. Malauradament no va ser així i vam perdre per 0 a 4. Malgrat tot, vaig poder observar algunes de les partides. En el cas del Miguel Cabrillana, va jugar al seu ritme i crec que quan signava la planella encara li quedaven una hora i 33 minuts de rellotge. Potser li haurem de donar una til·la abans de jugar perquè s’ho prengui amb més calma. En Ricci Daniel va desaprofitar una celada que hauria desarmat el seu rival. S’ha de dir, però, que encara no hem arribat a aquest punt en les classes i segurament ni tan sols coneix la paraula. I l’Unai Jodar va disputar una partida amb amenaces mútues que finalment no va aconseguir dur a bon port, tot i que en un moment donat em va semblar que tenia el mat, però em va fer veure que un cavall li ho impedia. No el recordo, aquest cavall, però jo no estava ficat en la partida, així que potser sí que tot plegat va ser un miratge. De totes maneres, les sensacions que vaig tenir van ser prou bones i crec que tots dos faran molt bon paper en els propers tornejos en què participin.

Per acabar, i per aclarir alguns dubtes si és que algú els ha tingut, haig de dir que no, no van ploure homes, tot i que haurem d’anar en compte no fos cas que algun dia ens en caigui algun a sobre —a les pel·lícules passa sovint—. Per si de cas, anoteu bé la partida per si les peces acaben pel terra. I si voleu veure el vídeo original, aquí us en deixo l’enllaç. Compte, que potser no sigui apte per a tots els públics.

PostHeaderIcon Sol i núvols

febrer 22nd, 2017 Autor: Ignasi Archs

D’altres fan servir metàfores marítimes o marineres. Darrerament a mi m’ha donat per fer-les meteorològiques. Vistos els resultats de la jornada, està clar que a Cornellà devia fer un sol rutilant. I dic devia perquè jo anava camí de Vilafranca, on a mig camí ens vam trobar una boira —no diré espessa, perquè potser seria exagerat— que no presagiava res de bo. I a Vallromanes, núvols i clarianes que deixarien pas a la llum del sol, si fem cas del marcador. Aquesta crònica no la faré ordenada per equips, com és habitual, sinó per localitats de joc.

Cornellà

Començarem per l’equip «A», amb la crònica que ens ofereix novament l’Iván Humanes:

L’enfrontament contra el Jake «C» era molt important; sabíem que era la prèvia a l’enfrontament contra un dels aspirants del grup, el Gavà, i no podíem fallar. Aquest nivell de concentració ho recordava abans de començar Emilio, que demanava jugar amb cap. I ho vam fer. El Jake venia amb una baixa en l’últim tauler i això sempre relaxa. Per més que en el seu equip estava Pedro Madrid i això és un perill continu; bé ho va demostrar en la partida que va jugar contra el nostre Gustavo, qui, d’estar perdut va passar a igualar, a tenir avantatge, a evitar un continu i finalment a guanyar en una partida maratoniana. I comencem per aquesta, que va ser l’última, perquè és una mostra de l’esma de Gustavo i de l’esperit de l’equip. No sabem si pujarem o si guanyarem el proper enfrontament, però qui ens guanyi haurà de patir. Així és. La resta de partides es van desenvolupar amb la normalitat que et dóna l’avantatge de sortir una mica millor en l’obertura, d’estrènyer a poc a poc i guanyar peó i espai. Vam guanyar tots, i això va guarir algunes ferides que arrossegàvem uns quants per culpa d’un joc erràtic. I m’incloc jo i els meus companys Santolaria i Montoya. Necessitàvem tots una victòria contundent per agafar forces. I ho vam aconseguir. 8 a 0, el resultat final. (Iván Humanes, Cornellà de Llobregat.)

Escacs, CornellàAixò és el que succeïa a les sales 2 i 3. A la sala 1 també lluïa el sol. No sé ben bé com van anar les partides, però el resultat de l’equip «D» no deixa lloc a dubtes: 4 a 0 contra el Jake «E» i en Manuel Cardoso que continua la seva cursa particular per aconseguir el pitxitxi. Les possibilitats d’ascens segueixen vigents: a un punt del primer classificat, el Sant Feliu «C», i millor segon de la categoria, condició que ens col·locaria a 2a provincial la propera temporada.

Vilafranca

Escacs, CornellàCom ja he dit abans, un cel emboirat ens donava la benvinguda als equips «B» i «E». L’enfrontament contra el Vilafranca «C» començava malament: Diego Flores signava unes taules i poc després en Ramon queia davant en César Alcalà, el jove que uns mesos abans havia guanyat el grup C del torneig de Martorell. La partida d’en Jorda estava complicada, amb qualitat de menys. No va trigar en acabar i vaig suposar que l’havia perduda, la qual cosa em va fer rebutjar unes taules que em va oferir el meu contrincant. L’intent de forçar les jugades per a aconseguir la victòria em va dur a realitzar alguns moviments erronis que finalment van decantar el punt a favor del meu rival. Això deixava el matx en 1½ a 2½ en contra. Sí, perquè en Jorda havia guanyat la partida, cosa de la qual no em vaig adonar, i això que a Vilafranca tenen unes pissarretes que reflecteixen el resultat de tots els equips que hi juguen. En Byron finalment tancava amb unes taules en un final en què tenia un cavall contra alfil en una posició tancada en què la seva peça era superior. I José Archilla, finalment, molt apurat de temps, acabava perdent la partida, ja complicada de per si. De fet se li va caure la bandera i va continuar jugant sis o set moviments més fins que en Cristóbal Treviño se’n va adonar i tots els seus companys van respirar tranquils, amb una rialla als llavis per la seva distracció, fruit, segurament, de la concentració amb què va afrontar el final. El resultat total, 2 a 4, ens treu gairebé totes les possibilitats d’ascens, que queda ara en mans del Vilafranca «C» i del Martorell «B».

Escacs, CornellàA la saleta del fons van jugar els nostres companys de l’equip «E» contra el Vilafranca «E». Finalment només vam poder dur tres jugadors: Agustí Compte, que després gaudiria d’una bona calçotada a Cunit (suposo), i els amics Miguel Moreno i Iker Alcalde. Degut a què jo estava jugant a una altra sala, no vaig poder seguir les partides, tot i que en algun moment que m’hi vaig acostar em va semblar que l’Iker no la duia malament. Un joc d’atac de torres i dama per ambdues parts, però amb un millor posicionament de la seva contrincant, l’Ariadna Callau, que s’acabaria enduent el punt fruit de la seva més gran experiència. El resultat final, 0 a 4, demostra clarament els mals presagis de la boira matinera.

Vallromanes

La tercera parada de la jornada. L’equip «C» s’enfrontava al Vallromanes «B», un dels rivals directes del grup. Amb el mòbil apagat no vaig veure el WhatsApp d’en David Guirado, que es trobava ja a la població, però que no sabia l’adreça exacta on es jugava el matx. Finalment imagino que va trobar el local, perquè jugar, va jugar. Condicionat potser, perquè no va poder superar el seu contrincant. Per sort, en Roberto, Marco Antonio i Sebastián van sumar els punts que deixaven el partit en 3 a 1 i l’equip líder del grup. Només depèn de nosaltres mantenir aquesta primera posició, que, a banda de l’ascens de categoria, ens permetria jugar els play-off pel Campionat de Catalunya de la categoria.

Queden quatre rondes i mantenim grans possibilitats d’arrodonir una gran temporada. Està en les nostres mans. I en el nostre cap, com diu l’Emilio. De fet, tres dels nostres equips depenen d’ells mateixos per assolir-ho, cosa que, al principi de la temporada, tan sols havíem somiat. I era un somni boirós, com el matí d’aquest diumenge. Caldrà confirmar les expectatives i per això necessitarem la col·laboració de tots, «doblados» i «dobladitos». No dubto que així serà.

PostHeaderIcon Continuem endavant

febrer 16th, 2017 Autor: Ignasi Archs

En aquesta ocasió intentaré que aquesta crònica sigui més breu. Seguiré la línia del mestre Iván Humanes, perquè hem d’informar també del Comarcal. Som-hi, doncs.

L’equip «A»

El del Cornellà «C» era d’aquests enfrontaments que estàs obligat a guanyar per continuar en la lluita per l’ascens però que pot complicar-se. L’equip presentat pel rival ens afavoria, ja que havien optat per reforçar altres equips, conscients que aquest any tenim per dalt veritables màquines de destrucció. L’enfrontament començava malament amb la derrota de Montoya enfront de Sáez, un clàssic. Jorda arreglava l’esglai guanyant en l’últim tauler i Emilio i Gustavo imposaven la seva força, deixant el marcador favorable. Després arribava la meva victòria per temps, una partida-carrusel que qualsevol podia haver guanyat. Santolaria feia taules i Francisco i Dani guanyaven deixant el marcador 6½ a 1½. Important resultat que s’uneix a la derrota del Gavà a casa contra el Sitges «B» i que ens deixa com a líders en solitari. Cal seguir concentrats. [Iván Humanes, Cornellà de Llobregat.]

L’equip «B»

Escacs, CornellàMentre acomodàvem els rivals dels equips «C» i «E», va aparèixer per la porta un grup de quitxalla que, lògicament —no cal ser Sherlock Holmes— vam deduir que es tractava de l’equip del Cardona «B». Efectivament, quatre nens i dues nenes havien vingut, carregats de tota la seva alegria infantil, a enfrontar-se als nostres companys del «B». La major experiència d’aquests no els va donar massa opcions, com reflecteix el marcador final: 6 a 0. Tot i que els nostres dos primers espases van haver de suar de valent per a aconseguir el punt.

Ja sabeu que un dels principals actius del nostre club són els «dobladitos», així que sabem reconèixer l’esforç d’altres clubs per mantenir viu el nostre esport ensenyant a d’altres nens i nenes a estimar-lo. Per això i —per què no dir-ho— perquè em van caure molt bé, vaig decidir d’obsequiar-los amb uns adhesius del club com a record. I a la seva delegada, i mare de dos dels nens, amb un dels llibrets commemoratius del nostre 10è aniversari. Després de matinar i recórrer tants quilòmetres, espero que almenys s’hagin endut una agradable impressió de la seva visita al Peón Doblado, on sempre seran benvinguts.

L’equip «C»

Escacs, CornellàEscacs, CornellàAixò ja són figues d’un altre paner. El matx contra el Sant Cugat «D» es presentava, a priori, molt més igualat. Les victòries, amb negres, d’en Paco González i meva, ens situaven en molt bona posició. Però en Roberto disputava una partida complicada, amb els vuit peons travats, alguns d’ells doblats. I això, justament, feia que la posició del seu rival fos lleugerament millor. El trencament de la cadena havia de ser decisiu i l’Antoni Grivé va saber forçar-lo i decantar la partida del seu cantó. Quedava en Byron, amb un final d’alfils oposats que en el 99% de les partides acaba en taules. Tanmateix hi ha excepcions, i aquesta en va ser una. Byron va jugar molt bé per a aconseguir dos peons passats i units que ja li auguraven la victòria, tot i que aquesta es va produir finalment per la caiguda de bandera del rival. El 3 a 1 ens col·loca amb molt bona posició i ens manté en la lluita per l’ascens.

L’equip «D»

Jethro TullPoques informacions ens van arribar d’aquest equip. De fet no en teníem cap notícia quan ja tots els altres havíem acabat les partides. Per fi van arribar: victòria per 3 a 1 contra l’Hospitalet-Bellvitge «C». En Manuel Cardoso guanyava la que, segons em va dir, havia estat la millor partida que ha jugat aquesta Lliga. Victòries també de la família Buitrago i només una derrota, la d’en Francisco Rivas després de rebutjar una oferta de taules. És comprensible: en Francisco encara és jove i no ha après que, quan t’ofereixen taules, no les pots rebutjar a no ser que tinguis el triomf a tocar. I ho dic per experiència —experiències, millor en plural— pròpia. El tema musical que he escollit, per cert, va per tu, Francisco.
Escacs, Cornellà

L’equip «E»

Un «doblado» i tres «dobladitos» van competir contra el Gavà «C». Iker Alcalde i Miguel Moreno no aconseguien superar en Pedro i Laura Escoriza, pare i filla. Aviat l’equip «A» es trobarà també amb l’altre membre d’aquesta família escaquista, en Pedro, fill i germà dels esmentats i amb qui tinc una molt bona relació a resultes d’unes treballades taules que vam obtenir ja fa uns anys a Martorell. En Francesc Xavier Escaler (pare) començava força bé i la seva posició semblava esperançadora… fins que va cometre un error que ens costava el punt. Però el millor estava per arribar: el seu fill, en Xavier, conduint les peces negres, assolia una posició difícil però avantatjosa. Torre i peó contra torre. No és fàcil guanyar un final així, però en Xavi va jugar amb gran mestria i ho va aconseguir, sumant almenys un punt per l’equip i deixant el marcador final en 1 a 3 en contra.

Escacs, CornellàCom a colofó, podem dir que ja s’ha publicat el quadre d’ascensos i descensos i que, en el pitjor dels casos, en aquests moments tenim tres equips en situació d’ascens, als quals s’hi pot afegir encara un quart que està molt a prop de la zona de promoció. A seguir treballant, doncs.

El Comarcal

Durant quatre dissabtes s’ha jugat aquesta prova, que dóna accés a la final del Campionat de Catalunya individual d’edats. Hi hem participat amb cinc «dobladitos» repartits en quatre categories. Només ens ha mancat algun sub-12. Començarem de major a menor.

Escacs, CornellàSub-16

David Álvarez, el més veterà dels júniors, no va tenir gaire fortuna. En un grup format només per deu jugadors i amb un nivell força alt, no va aconseguir puntuar en les cinc rondes, llevat d’un punt per incompareixença del rival. I a la darrera ronda, en què estava jugant molt bé, va cometre un error que li va costar el merescut punt.

Sub-14

David Romero va ser el nostre participant en aquest grup. Després d’una derrota inicial aconseguia tres punts consecutius que el situaven amunt en la classificació. La quarta partida, contra en Pau Pueyo, amb gairebé 2000 d’elo, la duia molt bé i n’esperava almenys unes taules, però un avanç incorrecte del peó de torre deixava un forat a la columna de cavall per on el seu rival va entrar i es va acabar imposant. Després d’unes taules disputava la darrera ronda i el seu bon inici, que li podia haver donat un nou punt que l’hagués col·locat en la 5a posició de la classificació final, es veia estroncat per un nou error. Són fallades posicionals que caldrà corregir.

Sub-8

Biel Giles no començava gaire bé el seu concurs, però es refeia a la 4a ronda i sumava un segon punt després d’un bye a la 2a. A la 5a ronda li tocava en Magí Belvis, un belluguet que acabaria guanyant la categoria. I anem a la darrera ronda. Mentre el seu rival li anava donant escacs, en Biel anava movent el rei i menjant-se tot el que trobava per davant. Finalment, ja amb un bon avantatge material, es decidia a activar les seves peces, amagades durant tota la partida. Una partida llarga, segurament la més llarga que haurà disputat el nostre company, fins al punt que el seu rival va veure els segons en el seu rellotge. I, com que era una novetat per tots dos, es van pensar que el rellotge marcava… 19 hores! Aclarit el tema, van reprendre la partida fins que en Biel va aconseguir l’escac i mat.

Sub-10

Ja sé que no he seguit l’ordre escrupolosament, però em permetreu que hagi deixat pel final la cirereta del pastís. L’Aitor Jiménez tancava la seva participació amb 2½ punts, una mica més amunt del seu rànquing inicial. La sorpresa —relativa— va estar en Miguel Cabrillana, que assolia 6 de 6 a manca de la darrera ronda. Cinc primers punts guanyats amb qualitat i un sisè perquè el seu rival, de qui ja vaig parlar en una crònica anterior, li perdonava la vida i així en Miguel guanyava una partida que jo ja donava per perduda pràcticament des dels primers moviments. I arribem a l’últim dia, en què unes taules ja el feien campió. Però no tenia el dia, i la seva contrincant, l’Ares Pueyo, el va collar fins a donar-li un mat molt bonic. En un moment de la partida Miguel va ubicar el seu cavall a la columna de torre, una jugada que ja li havia vist en anteriors partides. Ho vaig comentar amb el seu pare i, durant l’esmorzar, aquest em va explicar el motiu pel qual en Miguel l’havia situat allí: perquè el destorbava!!! En fi, crec que no calen més comentaris. Finalment, però, el rival que li podia haver pispat la copa de campió no va poder passar de les taules i en Miguel va assolir el campionat de la categoria, acompanyat en la 2a posició per la seva rival en la darrera ronda, l’Ares Pueyo.

Ajedrez, CornellàAjedrez, CornellàEscacs, CornellàUn bon torneig dels nostres «dobladitos», millorable en alguns aspectes que haurem de treballar en les classes. I en Miguel, feliç i content de poder anar a un hotel a disputar el Campionat de Catalunya, tot i que no és pas això el que el fa més feliç.

Ah! I abans d’acabar, us deixo aquí un tema que tenia pendent: el vídeo de la Mannequin Challenge que el nostre company Jesús Martínez va enregistrar durant la X Trobada Infantil que vam organitzar a finals de l’any passat.

PostHeaderIcon Bufa el vent

febrer 7th, 2017 Autor: Ignasi Archs

I amb força. A totes les comarques: les que vam visitar, les que ens van venir a veure i totes les altres. Perquè, en una sola jornada, vam tenir rivals de cinc comarques diferents, un fet insòlit pel que recordo. Que en són sis si ens comptem nosaltres, al Baix Llobregat. Sort que “només” tenim cinc equips…

L’equip «A»

L’encontre contra el Vilafranca «B», provinent de la comarca del Penedès, començava amb una novetat respecte les anteriors alineacions. Iván Humanes no podia jugar, per la qual cosa vam decidir pujar al primer equip a en Jorda. Per tant avui la crònica està basada en les dades que m’ha facilitat en Dani Llargués i en el que jo mateix vaig poder copsar al final.

Escacs, CornellàEn Daniel Montoya, el nostre premiat a l’anterior temporada, no tenia el seu millor dia i es rendia en poc menys d’una hora. La resta de partides, llevat de les d’en Jorda i Manel Santolaria, continuaven igualades quan, de sobte, van saltar totes les alarmes. Un mal presagi? Per sort (o no) es tractava de l’alarma contra incendis del pavelló, que havia començat a sonar. Ningú no sabia què fer fins que en Jorda es va posar l’uniforme de capità i va ordenar aturar els rellotges mentre en Dani baixava a veure què passava. Sortosament no va caldre la participació dels bombers de la imatge. Tan sols es tractava dels sensors de les dutxes, que amb el baf calent de l’aigua s’havien activat.

Després de respirar tranquils es va reprendre el matx. Poc després en Manel perdia i Jorda continuava amb una posició inferior. La cosa no pintava gaire bé contra l’equip més potent amb qui fins ara havíem jugat. En Dani mantenia una posició igualada després de no aprofitar l’avantatge de l’obertura, però en Gustavo i l’Emilio disposaven de millor joc. Per fi, des de l’Amèrica Llatina, queien els primers punts: Francisco, Emilio i Gustavo s’anotaven la victòria i el marcador es col·locava en un 3 a 2 esperançador.

Al cap de poca estona arribàvem des de Manresa i de seguida em vaig adonar que la cosa estava difícil: Jorda estava inferior; Rubén, amb poc temps de rellotge, es trobava en un final millor però que calia jugar fi; i Dani lluitava amb el seu cavall contra un peó en 7a que amenaçava coronar. Aleshores va saltar la sorpresa: Jorda, que en l’anterior jornada s’havia complicat la vida, li donava la volta a la posició amb una celada i sumava el punt que ja ens donava l’empat. Dani continuava la seva particular croada, ara ja contra una dama. Però Rubén, finalment, aconseguia aclarir el tauler i situar dos peons passats contra els quals el seu contrincant ja no va poder lluitar més i es va veure obligat a abandonar. Buf! 5 a 2 i el punt de matx ja era nostre. En Dani, que no se n’havia assabentat, seguia intentant aconseguir les taules, però finalment ho va haver de deixar córrer. Al final, 5 a 3 i el tercer punt en tres rondes, que ens situa al capdavant de la classificació, empatats amb l’equip de Gavà, amb qui ens enfrontarem d’aquí a quinze dies. Serà un partit dur, segur, però que pot tenir un premi important.

L’equip «B»

Ens dirigim cap al Bages per jugar contra el Catalònia «D» de Manresa. D’entrada l’equip rival ja patia una baixa, però finalment, pel que vaig veure en el full d’alineació, van tatxar el 5è participant. Així que el matx ja començava amb un 0 a 2 a favor. Tanmateix, vam jugar tots. Sé que sembla estrany, però l’explicació és molt senzilla: en Sebastián Buitrago i en Paco González, els nostres taulers 5è i 6è, van passar l’estona jugant entre ells. En Paco, el nostre darrer fitxatge, si més no, es va revelar com un magnífic xofer —bé, amb algun lapsus en l’anada—, ja que no va poder demostrar la seva vàlua en la competició.

Escacs, CornellàPel que fa a la resta, vam jugar en una petita sala dins d’un magnífic centre, l’Ateneu Les Bases. En Jose Archilla va ser el primer en acabar i assegurava l’empat. A poc d’espai acabava la meva partida amb un mat després de 21 jugades degut al desconeixement del meu contrincant de l’obertura, que el va fer perdre la iniciativa en pocs moviments. En Roberto de la Fuente s’asseia una mica més tard. Com molts fem abans de començar, va anar al lavabo. I es va despistar i, en lloc de baixar les escales, se’n va anar cap amunt, on es va trobar tot un grup de noies fent exercicis —no recordo ben bé de quina mena—. Per sort, els seus dubtes inicials es van esvair i va baixar els dos pisos pertinents per asseure’s davant del tauler. (Rebeca, si llegeixes això, és broma.) En la partida va trigar una mica més, però després de coronar dama la situació es va precipitar i a dos quarts i mig d’onze el marcador ja indicava un 0 a 5.

Només quedava en Ramón Fuentes i pensàvem que acabaríem ben aviat perquè també disposava d’un bon avantatge posicional. Però la seva contrincant es resistia, així que la resta vam anar a prendre la fresca —mai millor dit, donat el vent que bufava—. En Ramon va forçar el canvi de peces per guanyar amb els seus peons avançats i finalment va aconseguir la victòria, però per caiguda de bandera quan ell encara disposava d’una hora i tres minuts al rellotge. 0 a 6 i segons en la classificació oficiosa —la meva—, tot i que, segons l’FCE, estem en 1a posició.

L’equip «C»

Escacs, CornellàEscacs, CornellàNovament un 0 a 4, però en aquest cas amb competidors davant. Al Vallès Occidental ens vam enfrontar a la Rubinenca «D», segurament l’equip més fluixet del grup, conformat bàsicament per nens que estan aprenent i que no van poder superar els nostres companys. Almenys de moment, perquè en un futur potser seran rivals temibles, com alguns dels nens amb qui hem jugat —i guanyat— en el passat i que avui tindríem moltes dificultats per aconseguir-ho. Des d’aquí, i sense conèixe’ls, els vull animar a perseverar en el joc. Segur que, com els nostres «dobladitos», ben aviat estaran disputant les places als seus companys dels equips superiors.

L’equip «D»

Ens aturarem un moment al Garraf, la comarca d’on provenia l’equip contrincant, el Gran Penya «C» de Vilanova i la Geltrú. Deixant de banda l’equip «E», era el primer amb un elo mitjà superior al nostre. I la resposta va ser espectacular: en Francisco Rivas no podia batre el seu rival, l’Abel de Santiago, un jove amb qui vaig jugar en el darrer torneig de Martorell i que té un futur molt prometedor; però els altres tres «doblados» vencien en les seves respectives partides i assolien un 3 a 1 que ens manté en la lluita —difícil— per l’ascens. L’Antonio Molina, al seu ritme, és a dir, ràpid —gairebé diria que blitz—, acabava aturant el rellotge… amb una hora i trenta un minuts! No sé el nombre de jugades i no puc calcular el temps que va emprar, però està clar que devia guanyar jugant al toc. En Jordi Alcántara, un antic «doblado» que ha retornat com el fill pròdig, no estava segur d’estar al nivell adequat, però els seus dubtes es devien dissipar davant la victòria obtinguda. I en Manuel Cardoso —a qui li vaig donar un bon ensurt una estona més tard, quan em vaig descomptar en el nombre d’esglaons i em vaig clavar una bona nata baixant les escales— continua sumant punts i elo, disposat a disputar-li el pitxitxi de la temporada a qualsevol altre «doblado» que se li posi pel davant. (Pels qui esteu preocupats, no patiu: tan sols em vaig fer unes poques rascades.)

L’equip «E»

Visitarem ara la comarca del Barcelonès, Sud concretament. Si sabeu prou geografia, ja haureu sospitat que els nostres «dobladitos» es van dirigir a l’Hospitalet de Llobregat, l’única ciutat que forma part d’aquesta subcomarca, per lluitar contra el Torreblanca «B» al Centre Cultural Sant Josep, el mateix local on fa més de trenta anys ja vaig fundar, amb un amic, el Club d’Escacs Sant Josep-L’Hospitalet i que, posteriorment, sense conèixer la història, un antic «doblado», en José Ortega “Kocar”, va refundar.

Peón Doblado, escacs

Cartell del III Torneig d’Escacs Sant Josep, celebrat l’any 1985 a la llavors Aula de Cultura de Sant Josep, amb 125 participants inscrits i la col·laboració d’en Lluís Comas i Fabregó, qui un any abans s’havia proclamat Campió del Món Infantil a l’Argentina.

Després de totes les combinacions que vam haver de fer el dijous, aconseguíem muntar un equip complet. Al matí, però, rebíem un whatsapp en què se’ns comunicava que en Xavier Escaler es trobava malament i que ni ell ni el seu pare podrien jugar la ronda. A hores d’ara esperem que en Xavi ja es trobi millor i li reservarem un espai aquest diumenge per si té ganes de jugar una partida —que em sembla que en té, i moltes—. La responsabilitat, per tant, va recaure en l’Iker Alcalde i en Miguel Moreno, que no van poder fer res davant dels seus competidors, més experimentats. L’Iker es va enfrontar a en David Páez, un altre antic «doblado» (especialista en taules, per cert), que després va comentar la partida amb ell i li va explicar un parell de temes. Al final, tanmateix, el resultat va ser de 3 a 0, atès que l’equip rival tampoc no comptava amb tots els efectius i va jugar amb una plaça vacant.
Escacs, Cornellà

El Comarcal

La setmana que ve el comento, segur. Però de moment podeu resar, posar-li un ciri al vostre sant de confiança o, si no sou massa creients, desitjar-li sort a en Miguel Cabrillana, qui, en el seu primer any com a sub-10, duu 6 de 6 i es perfila com a campió de la categoria, amb dret a participar, per mèrits propis, en la final del Campionat de Catalunya d’edats, ben allotjat en un hotel. Que, no ens enganyem, és el que de debò l’hi interessa.

La setmana vinent seguirem lluitant per aconseguir els nostres objectius. Els assolirem o no. No ho sabem. La resposta, amic meu, flota en el vent.

PostHeaderIcon A cal sabater

febrer 1st, 2017 Autor: Ignasi Archs

…sabates foradades (de camussa blava). O, com dirien en castellà, en casa del herrero, cuchillo de palo. Tant demanar a tothom que ens enviï fotos de la jornada i al final qui se n’oblida sóc jo. I això que no havia d’estar pendent de la meva partida, ja que vaig descansar. En fi, la setmana que ve hi posaré remei. Ara toca parlar de la diada del diumenge, una jornada no tan satisfactòria com l’anterior, malgrat el resultat global de 18 a 8 aconseguit.

L’equip «A»

El primer equip arribava motivat i l’enfrontament contra el Cadena no va estar senzill; ans al contrari, molt igualat. Començàvem amb la complicació de posar en temps uns rellotges que es resistien a sumar l’increment i acabàvem amb un Emilio amb actitud guanyadora, dient que la seva partida la guanyava o la perdia, però que anava fins al final. I el final va ser taules. Gran el xilè, que deixava clara la necessitat de lluitar.

L’enfrontament començava amb les meves taules després de rebutjar un peó de més i, de forma errònia, voler pressionar. La derrota estava a prop i vaig poder maniobrar per pactar l’empat amb dificultats de temps del rival i jo amb peó de menys. Arribaven les taules de Montoya i de Rubén, i és que aquest diumenge no ha estat un bon dia pels tres. O sí. Depèn de com es miri. Dani cedia en la posició després d’un desenvolupament millor del rival i Magallanes guanyava una siciliana amb blanques en la qual el seu rival va jugar amb minut i poc gran part de la partida.

Escacs, CornellàI aquí ens detenim, ja que cal felicitar Santolaria, qui, després de la partida de l’anterior setmana, es va saber sobreposar i guanyar qualitat i un final de cavall contra torre. Vindran més punts d’en Manel. N’estem segurs. I Francisco Olivares, jugant fi i posant pressió en la posició després de canvis de peces, va anar guanyant peons, apuntant-se el punt amb negres. El final d’Emilio ja el coneixeu, i és que avui ha demostrat el que cal tenir si volem pujar: actitud. Resultat: 3 a 5. Cal patir per fer-nos més forts. [Iván Humanes, Barcelona]

L’equip «B»

Iniciava la seva participació a la Lliga després de la jornada de descans. I el resultat va ser immillorable. Bé, potser un pèl millorable: 5 a 1, a falta del punt d’en Jorda, que es va complicar la vida en el final i va permetre al seu rival, en una posició que semblava taules per escac continu, canviar les dames i, amb peça i tres peons de més, obligar el nostre company a rendir-se. Els punts van anar caient seguint una seqüència numèrica —ja sabeu com m’agraden—, tal com em va fer notar en Jose Archilla. El primer es va deure a la plaça vacant del Berguedà «B». Jordi González no va poder estrenar-se davant del tauler, però el seu punt també compta. Byron segueix amb la seva progressió i assolia el segon punt en el 5è tauler. Al seu costat, Jose Archilla, amb dues peces d’avantatge, assegurava l’empat. Ramón lluitava, amb peó en 7a, contra el peó en 6a del rival. Dit així, semblaria un final fàcil de guanyar pel temps de més, però la posició era força complicada i calia jugar fi. Finalment la partida es decantava al nostre favor i ja ens donava la victòria.

Tauler a tauler, arribem al segon, on Diego Flores no ho tenia fàcil. Peons doblats i el rei molt desemparat propiciaven l’atac de l’adversari. Però Diego és un lluitador i no dóna mai una partida per perduda (i en dono fe per les diverses vegades que ens hem enfrontat; de fet, li recordo poques taules). Així, aconseguia guanyar un peó, mantenint l’avantatge fins a guanyar el matx. Només va mancar el punt d’en Jorda, com he comentat al principi. Un bon començament, això no obstant, que ens situa en la lluita per la primera plaça del grup.

L’equip «C»

Res a dir. Jornada de descans. La propera setmana sí que ja jugarem tots els equips i la crònica serà completa.

L’equip «D»

Escacs, CornellàÈxit total dels nostres companys: Francisco Rivas, Marco A. Buitrago, Sebastián Buitrago i Manuel Cardoso assolien els quatre punts davant del Súria «B». Malgrat el llarg desplaçament, encara van arribar a temps de veure el final de la partida d’en Jorda. Aquesta victòria ens situa en la 2a posició del grup, tot i que queden rivals difícils i caldrà lluitar fins al final, en què ens enfrontarem al Sant Feliu «C», el líder actual.

L’equip «E»

Els nostres «dobladitos», en canvi, no van poder puntuar davant del Sant Joan Despí «B», líder actual i possiblement l’equip més fort del grup, candidat clar a l’ascens. Els falta encara controlar millor el temps i adonar-se que poden pensar més estona abans d’efectuar el moviment. És un error que tots hem patit —i que alguns pateixen encara: fixeu-vos en la foto de l’equip «D»— i que caldrà anar corregint en les classes. Tanmateix, del que es tracta en aquest equip «E» és justament que vagin aprenent el ritme competitiu i de ben segur que en Gerard Pérez, David Romero, Miguel Moreno i Iker Alcalde, els nostres joves companys, n’hauran pres bona nota. Malgrat la seva edat, el seu joc és molt bo i acabaran aportant molts punts a qualsevol dels equips del Peón Doblado en què acabin jugant.

El Comarcal

D’aquí a quinze dies us comentaré com ha anat la participació dels nostres «dobladitos» en aquest torneig d’edats. De moment, però, us avanço, que, en les dues jornades que ja s’han disputat (un total de tres o quatre rondes, segons el cas), tenim alguns companys en les posicions capdavanteres. Esperem que les mantinguin i que acabem celebrant l’èxit de la seva participació.

Traductor
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish
Cerca a la web
Lliga Catalana
Seguiu aquí la Lliga Catalana 2017
Problema ocult
Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • Mary Pickford
  • Ajedrez 21
  • La Herradura
  • Viejo Piano
  • Gramma arts gràfiques
  • Adeslas
  • Filatelia Llach
  • Advocat.cat
  • The Corner
març 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« febr.    
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  
Categories
Visitants