PostHeaderIcon La Lliga i més

febrer 15th, 2018 Autor: Ignasi Archs

Em permetreu que aquesta setmana la crònica de la Lliga sigui una mica més breu, ja que hi ha un parell de notícies que també crec que són importants. Començarem, com sempre, per la crònica que ens fa Dani Llargués des de Viladecans.

L’equip «A»

Aquest diumenge ens apropàvem una mica més a l’equador de la competició. Ens va tocar competir amb el Viladecans A i B (l’equip «B»). Vam organitzar dues expedicions, una des de Barcelona i una altra des de Cornellà.

Amb els equips definits, a primera hora Slimani ens trucava per comunicar-nos que no es trobava bé, la qual cosa ens obligava a moure les alineacions una posició cap amunt i a rectificar els fulls d’alineació.

Escacs, CornellàA les 9:20, les expedicions que havien sortit de Cornellà arribaven al seu destí, però la de Barcelona feia tard. A les 9:32 els rellotges es van posar en marxa, però no podíem començar el matx degut a què el reglament de la Lliga indica que per poder començar és requisit indispensable que hi siguin presents almenys la meitat dels jugadors de l’equip. Pocs minuts després va arribar el Ramón des de Cunit i vam poder fer les primeres jugades. L’expedició barcelonina arribava poc després i per fi tota la marea doblada era asseguda davant dels taulers. El silenci es va apoderar de la sala fins que en Gustavo Magallanes s’anotà les primeres taules del marcador. Tot seguit perdien Francisco Pizzarro i Dani Llargués, que trencava la ratxa i perdia la seva primera partida en aquesta Lliga. El marcador se situava ½ a 2½.

Poc després de les 12:30 Ramón i Diego Flores firmaven les taules amb els seus respectius contrincants. 1½ a 3½. A la taula 10 hi jugava el Super Jordi, que va guanyar amb una bona partida i se situa com a pitxitxi a la Lliga. (Si no recordo malament no ha perdut cap partida des que juga amb nosaltres al club.) 2½ a 3½. El matx no estava clar; Rubén Martín i Emilio Carrasco tenien posicions favorables, però Jorda estava en una posició inferior i José Archilla amb una posició que només podia aspirar a taules.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàA continuació en Jorda perdia la seva partida i José Archilla sumava de nou mig punt. Quedaven dues partides i tot estava per decidir. La fúria xilena aconseguia imposar-se en un final de torres i peons; per variar, amb poc temps de rellotge. Marcador 4 a 5 i restava només una partida, la del Rubén: era una posició amb un cert avantatge però amb moltes variants i tan sols li quedaven 30 segons; finalment va acordar les taules amb el seu rival i el partit va finalitzar amb el marcador de a . Esperem poder recuperar-nos el proper diumenge. [Dani Llargués, Viladecans.]

L’equip «B»

Escacs, CornellàÉs potser l’equip que es va veure menys afectat per les baixes d’aquesta ronda. El canvi d’en Jordi González, que va pujar a l’«A», per Francisco Rivas, que havia de jugar al «C» i que està fent una gran temporada, amb tan sols una derrota en la 1a ronda, no va suposar cap entrebanc i l’equip va guanyar el Viladecans «B» per 5 a 1. Marco Antonio continua amb la seva serenor i bon nivell; Byron Zambrano va recuperant a poc a poc el joc que li va mancar en el Torneig del CE Cornellà; Andriy Severyn, després d’un inici dubitatiu, va sumant punts per l’equip; i Francisco Chevalier, que no havia competit mai a nivell oficial, li va agafant el ritme i a poc a poc també va puntuant. L’únic que no va aconseguir la victòria va ser en Jesús Martínez, fruit potser de la seva manca de continuïtat i del seu rival, en José Olmo, un jugador solvent amb qui tinc algun compte pendent (però de bon rotllo, eh!).

L’equip «C»

També va patir les baixes d’aquest diumenge. El matx contra l’Espiga de les Corts «D» era, a priori, un matx que es podia guanyar. Però quan les coses es torcen… Ja d’entrada els delegats vam haver d’intervenir en la partida entre Antonio Molina i Lluís Sinyol, ja que aquest darrer va reclamar com a jugada il·legal un moviment de cavall que, després de refer la partida, es va demostrar que era correcte. La partida va continuar però Molina no va aconseguir guanyar el rival. Era el 0 a 2, atès que David Romero, ben d’hora, també havia perdut el punt (amb gairebé 1:30 de temps al rellotge). Roberto de la Fuente sumava el primer punt de l’equip i semblava que el matx es redreçava una mica. Les tres partides restants ja van durar força més. Martí Aguilà, però, no assolia l’objectiu i, en una partida dolenta, segons ell mateix va reconèixer, s’havia de rendir. Quedàvem en Xavi Escaler i jo mateix. En Xavi ho va intentar, però potser se li van escapar algunes jugades que l’haurien deixat en millor posició. Almenys, però, es va prendre el seu temps i va pensar per tots els «dobladitos» junts. Amb el partit decidit, el delegat de l’altre equip em va comentar si ho deixaríem córrer i potser hauria estat així en una posició més igualada. Però aleshores tenia un avantatge de dos peons, un d’ells passat i avançat i, a més, amenaçava de canviar totes les peces, per la qual cosa, el meu rival va abandonar i vaig sumar el darrer punt, encara que ja no servís de res: 2 a 4 i a seguir lluitant per la categoria.

L’equip «D»

Amb una vacant en el darrer tauler, a causa de la pujada d’altres jugadors als equips superiors, no va poder competir contra el Gavà «B», un equip amb jugadors ben forts amb una mitjana d’elo superior als 1800 punts. El resultat, ½ a 5½, ho diu tot. Només vam comptar amb les taules d’en Manuel Cardoso per no deixar el comptador a zero.

El sub-12

Escacs, Cornellà

Els nostres «dobladitos» competint contra el Sant Cugat «B». D’esquerra a dreta: Iker Alcalde, Nil López i Miguel Moreno.

La segona alegria de la jornada va venir de la mà dels nostres «dobladitos». Es van dirigir a jugar contra el Sant Cugat «B» també amb una baixa, però en aquest cas deguda a la coincidència amb les festes del Carnestoltes, per la qual cosa és més d’agrair la presència dels tres que hi van anar: Miguel Moreno, Nil López i Iker Alcalde. Miguel i Iker, amb negres, van sumar els dos punts de l’equip, tancant el marcador amb un 2 a 2 molt meritori ateses les circumstàncies.

El Comarcal

Escacs, CornellàEl dissabte concloïa el Campionat Comarcal d’edats del Baix Llobregat. Comptàvem amb dos participants: Miguel Cabrillana en el sub-10 i Miquel Jimena en el sub-8. Enguany, degut a la baixa participació, alguns del grups d’edat van reduir el nombre de rondes. Així, tant el sub-8 com el sub-10 es van disputar a un total de 5 partides, el que condicionava molt la classificació final, puix una sola derrota gairebé et deixava fora de la lluita pels primers llocs.

I és el que va passar. Miguel Cabrillana no va poder superar l’ensopegada de la 1a ronda malgrat que després va guanyar les quatre partides restants. El que havia de ser una cursa de fons es va convertir en una cursa de velocitat i a en Miguel li van mancar metres de recorregut. Finalment, tot i això, va aconseguir el trofeu al tercer classificat sub-10, després d’una darrera partida en què va aconseguir guanyar peça amb una combinació que se sustentava en un peó clavat de l’adversari.

Escacs, CornellàPel que fa a en Miquel Jimena, que havia complit els set anys tot just abans de començar la contesa, ens ha demostrat que la nostra aposta per ell no era gens arriscada. En la primera jornada no va poder guanyar cap de les dues partides, en la seva estrena com a jugador federat. La tercera va aguantar el fred d’Olesa, amb les muntanyes de Montserrat nevades de fons, per sumar el primer punt per incompareixença del seu rival; el seu premi: esmorzar doble, perquè la Beatriz Alfonso, una de les dues àrbitres auxiliars del torneig, li va donar el de l’altre nen. (Obro un petit parèntesi. Vull agrair a la Beatriz i a la Sònia Martín el seu bon tracte amb els nens, entenent que són això, nens, i que la funció de l’àrbitre/a és més educativa que no pas sancionadora. Gràcies a totes dues.) En la tercera jornada, quarta ronda, arribava la seva primera victòria sobre el tauler. I la darrera… la darrera va ser tot un poema. Competia contra l’Aritz Vitalla, un nen de tan sols cinc anys, amb el qual anaven comentant la partida… mentre la jugaven! La Beatriz i jo els hi vam dir que baixessin la veu diverses vegades, però finalment, després de mirar-nos, vam desistir i els vam deixar jugar. Al final l’Aritz es va endur el gat a l’aigua, però ambdós se’n van anar amb un somriure als llavis… i una medalla al coll.

Escacs, CornellàEscacs, Cornellà

L’esport al punt

El dilluns 12 de febrer, després de la ronda del diumenge, en Dani Llargués i Ignasi Archs vam ser entrevistats a Ràdio Cornellà, en el programa L’esport al punt, que analitza la situació de l’esport a Cornellà, centrant-se en els diferents equips de la ciutat. Vam comptar amb la presència d’en Víctor Collell, cap de premsa del Peona i Peó i conductor del programa Xarxa de mat a 7 de ràdio. Va ser una entrevista curteta atès el poc temps de què disposaven, però vam poder explicar una mica la història del club i les previsions per a aquesta temporada. A la pàgina de Ràdio podeu escoltar l’entrevista completa (a partir del minut 45, aproximadament).

PostHeaderIcon Temps de neu

febrer 8th, 2018 Autor: Ignasi Archs

Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, hem d’agrair que la Lliga es jugui pel matí. D’altra manera, ens hauríem trobat amb els problemes de circulació que hi va haver per la tarda en moltes carreteres, deguts al mal temps i la neu. Anem per feina.

L’equip «A»

No feia pas un bon dia el passat diumenge, però per fi el primer equip jugava a casa i aquest cop amb el Prat, que venia amb un jugador menys. El matx va començar amb puntualitat i, com és habitual, partides igualades fins a dos quarts d’onze. En aquest moment en Jorda va reclamar la meva atenció perquè el rellotge digital es va desprogramar. No recordava aleshores quin programa calia utilitzar per posar el temps que els hi restava als dos jugadors; per tal d’anar ràpid i no haver de llegir les instruccions del DGT, vaig recordar que al meu costat jugava en Francisco Pizarro, que es Àrbitre Internacional i que de seguida el va reprogramar: problema resolt. Poc després el mateix Francisco demanava taules al seu rival (tenia menys temps de rellotge), qui va decidir jugar una mica més però, passats uns minuts, s’ho va repensar i va ser ell qui li va demanar les taules. Francisco les va acceptar. Tot seguit el meu adversari abandonava en una posició de xarxa de mat i el marcador se situava 2½ a ½.

A continuació guanyaven les partides en Jorda, Diego i Ramón, que celebrava el seu aniversari, tots amb posicions superiors excepte la de Diego, que va saber aprofitar el poc temps que li quedava a l’adversari. A la taula 4 encara hi jugava Batman, l’escriptor Iván Humanes, amb una partida que més aviat semblava una de pinball i que finalment va acabar amb taules, per la qual cosa en Batman continua imbatut. Al seu costat teníem el gran Slimani, que després d’una esplèndida partida aconseguia la seva primera victòria com a «doblado». Quedaven dues partides, la de l’MC Rubén i la de la fúria xilena, que tenia una posició complicada per salvar el punt. Emilio li va demanar taules al seu contrincant, però aquest, lògicament, no les va acceptar. El temps, emperò, li anava baixant, s’ho va rumiar i li va demanar taules a l’Emilio, qui acceptava l’oferta sense pensar-s’ho dues vegades, ja que duia dos peons de desavantatge.

Finalment quedava l’MC Rubén Martín amb una posició avantatjosa després d’una gran partida, però amb el temps al límit i una posició gairebé tancada, es va haver de conformar amb les taules. Resultat final, doncs, 8 a 2, i a continuar sumant. [Dani Llargués, Cornellà de Llobregat.]

L’equip «B»

Escacs, CornellàEra l’equip local, però atès que jugava contra l’ONCE de Barcelona, es va desplaçar fins a la seva seu per disputar el partit. Ben repartits, tres «doblados» i tres «dobladitos» es van disposar a lluitar pel punt en joc. No ho van aconseguir, però el resultat no va estar gens malament: 2 a 4. Els adults van complir amb escreix, obtenint els dos punts «doblados» del marcador: taules d’en José Archilla, ofertes pel rival; victòria d’en David Guirado (coneixent-lo, m’imagino una partida tancada i sense canvis de peces que devia complicar moltíssim el joc del contrincant); i finalment, taules d’en Jordi González, sol·licitades pel ell al nostre ex company Daniel Peirón, que les va acceptar i que ens va donar records per a tots.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàPel que fa als «dobladitos», la cosa va ser completament diferent. Al quart tauler, la partida d’en David Álvarez semblava la faula de la llebre i la tortuga, tal com em comentà en José Archilla. (Obro parèntesi: si cliqueu l’enllaç podreu llegir la faula; però si us fa mandra llegir, més avall us he inserit un vídeo de Disney de l’any 1934, en què la versiona amb dibuixos animats.) En David s’avorria perquè el seu rival jugava molt lent —és a dir, pensava—, però tan sols va necessitar 12 jugades per donar-li mat. L’Iker Alcalde i el Miguel Cabrillana van estar una mica més concentrats, però tampoc no van poder fer res contra els seus respectius adversaris, els quals a poc a poc van anar guanyant material fins a decantar la partida al seu favor. Això no obstant, i segons em va dir la M. Ángeles Sola, l’Iker es va mostrar molt satisfet amb l’experiència.

Escacs, CornellàEscacs, CornellàL’equip «C»

Aquesta setmana vàrem anar a jugar contra el Sant Quirze «B» amb un equip potent, tot i que a darrera hora vam patir la baixa d’en Sebastián Buitrago. Malgrat això, el primer punt queia ràpidament de la mà del seu pare, en Marco Antonio Buitrago, qui en només 14 moviments feia abandonar un dels dos adults de l’equip rival. Les partides s’anaven definint per minuts i ben aviat en Roberto, l’Andriy i jo mateix ja disposàvem de qualitat d’avantatge, que s’acabava convertint en torre i ens feia sumar tres punts més. Per la seva banda, el darrer «doblado», Francisco Rivas, ja feia estona que comentava la partida amb el seu jove contrincant, l’Àlex Uria. Així que, ben d’hora, a dos quarts de dotze, ja havíem sentenciat el partit amb un 5 a 1 que ens feia sumar el primer punt d’aquesta Lliga. I sort d’això, que ens va permetre tornar a casa amb temps inestable però sense problemes importants.

L’equip «D»

Degut a les diverses baixes d’aquesta setmana, l’equip «D» inicialment havia de jugar contra el Cadena «B» amb dues vacants, però en Jordi Alcántara s’hi va afegir a darrera hora i així van anar-hi cinc «doblados». El més ràpid en acabar va ser, segons sembla, l’Agustí Compte, qui darrerament està tan acostumat a jugar partides ràpides que sembla un «dobladito». (Agustí, et dono permís per veure el vídeo de Disney, a veure si la propera dures una mica més.) Tot seguit, en Jordi, motu proprio i sense encomanar-se a ningú, acceptava unes taules amb dues peces d’avantatge. Mal inici. Les derrotes d’en Manuel Cardoso, que aquest any no està gaire fi, i d’en Francisco Chevalier confirmaven la derrota. Tanmateix, i per sorpresa de molts, l’Antonio Molina guanyava la seva partida i maquillava un pèl el resultat: 1½ a 4½. I en una partida a ritme normal, que és el més sorprenent!

El sub-12

Jornada d’estrenes contra el Sitges «B». Llevat d’en Nil López, la resta participaven per primer cop en la Lliga d’enguany. I per a la Paula Díaz, de fet, era la seva primera partida en competició oficial. Jugava amb blanques i l’havíem alliçonat per obrir amb una Italiana, però el seu adversari va adoptar la Defensa Siciliana i encara no està preparada per lluitar-hi. Però ho estarà, per la seva capacitat d’aprenentatge i les seves ganes, reforçades amb la ajut de l’Alfonso, el seu pare, i perquè a casa també pot practicar amb el seu germà Adrià, un altre «dobladito», el que comportarà una millor progressió d’ambdós.

En Joan de Déu, conduint les negres, aconseguia un bon avantatge, però acabava regalant una torre que la seva contrincant, la Irene Almazán, acceptava de bon grat. El seu rellotge marcava 1:38 h de temps. Les presses… I en el darrer tauler teníem en Nika, el més jove de tots quatre, qui tampoc no aconseguia puntuar i ens deixava amb un 0 a 4 contra el líder de la categoria.

Ens costa que els nens s’acostumin a utilitzar el temps per pensar la millor jugada. I els entrenadors estem treballant en diverses opcions. Una d’elles pot ser que tots els qui acabin la partida amb més d’una hora de rellotge es quedin sense berenar durant una setmana. Esteu avisats.

PostHeaderIcon Millorem, però lentament

febrer 1st, 2018 Autor: Ignasi Archs

Les mans es mouen lentes sobre els taulers. Tanmateix el temps corre de pressa. La ment passeja entre les peces, rambleja entre les caselles. El temps passa. Però ja no escoltem aquell tic-tac neguitós…

Deixem de divagar. Després d’aquest petit homenatge a Robert Johnson i a Eric “Slowhand” Clapton, ens centrarem en la jornada del proppassat diumenge.

L’equip «A»

Aquest diumenge vàrem jugar contra el Club d’Escacs Martorell, un dels equips candidats a pujar a la segona divisió de la Lliga Catalana. En aquesta jornada tornava a l’equip el Mestre Català Rubén Martín i s’estrenava a la Lliga amb nosaltres l’àrbitre FIDE Francisco Pizarro. El matx va començar i alguns jugadors del nostre equip aprofitaven els minuts del rival per demanar un cafè. Fins passades un parell d’hores les partides no es van començar a definir i el primer en puntuar va ser Gustavo Magallanes amb unes taules. Poc després Iván Humanes guanyava en una posició on els peons no deixaven respirar el rei enemic. El marcador se situava 1½ a ½ a favor nostre i algunes posicions eren favorables.

Pizarro aconseguia estrenar-se en la Lliga amb un punt i una partida on sempre va triar les millors respostes, així que esperem que continuï amb el nivell i sumi punts, que és el que necessita l’equip en les seves posicions. 2½ a ½, un començament molt favorable. Immediatament després Slimani es rendia en una posició que havia començat molt sòlida però on va anar cedint espai; va ser una pena ja que tant aquesta partida com algunes altres podien haver-se resolt de forma favorable, però ens va poder el temps, la concentració i altres factors. Segur que aquest matx ha servit per corregir aquests petits desajustaments i encarar les següents jornades amb major seguretat. 2½ a 1½, però aviat va igualar el Martorell amb la victòria sobre Jorda. Una partida complexa on també podia haver succeït qualsevol cosa. Ramón va abandonar malgrat haver lluitat molt bé tota la partida i tenir opcions igualades.

Escacs, CornellàRubén va cedir la seva posició en el primer tauler i va situar el marcador 2½ a 4½ favorable al Martorell. Una partida que l’MC també tenia dominada: dos cavalls, alfil i dama contra torre, alfil i dama. Però la pressió en la setena va ser massa. Aquesta partida també es veia molt a favor, com la d’Emilio, la fúria xilena, que emprenia un final amb avantatge però que les dificultats de temps i el soroll a la sala van fer que rendís el seu rei poc després que Flores abandonés la seva partida en un final de torres amb avantatge de peons del contrari. Així les coses, anàvem 2½ a 5½ fins que Dani va guanyar un final que va jugar d’una forma molt precisa i amb sorpresa de ruptura inclosa. Tenia dos alfils i un peó per dos peons i un alfil del contrari i aquest s’havia refugiat en la cantonada. No va ser suficient: Dani va immobilitzar els moviments del rei rival, qui solament va poder avançar els peons a canvi que el de Dani mengés i es plantés amenaçant coronar netament. D’aquesta forma el marcador quedava 3½ a 5½ fins que finalitzà la partida d’Emilio, que ho va tenir ben a prop, com hem dit, havent jugat fantàsticament totes les fases del joc. 3½ a 6½. Un marcador excessiu pel que havíem vist. Això no obstant les sensacions van ser bones, hi ha equip i lluitarem fins al final! [Dani Llargués i Iván Humanes, Martorell.]

L’equip «B»

Només en tinc referència per la conversa tavernària posterior a l’encontre amb el Sant Boi «D». El primer punt de l’equip es va forjar gràcies a les victòries d’en Jordi González, que ha arrencat amb gran força, Marco Antonio i Sebastián Buitrago, que s’estrenaven en aquesta Lliga, i Byron Zambrano, l’únic que havia puntuat la jornada anterior. Les notes negatives van ser en José Archilla, tot i que quan vaig veure que el seu contrincant havia estat en Sebastián Altemir ho vaig entendre millor. És un jugador molt sòlid i jo mateix tampoc no vaig ser capaç de vènce’l en el darrer Torneig de Sant Boi. L’altre punt que se’ns va escapar va ser el d’en Roberto, que ha començat una mica fred després d’estar gairebé un any sense jugar. Però de ben segur que es recuperarà i contribuirà amb els seus punts a les victòries de l’equip. De moment, 4 a 2 i a seguir lluitant.

Escacs, CornellàL’equip «C»

Escacs, CornellàVam estar a punt, però se’ns va escapar. El matx contra el Tres Peons «H» es presentava molt igualat (tan sols 9 punts d’elo mitjà de diferència). Aviat es torçaven les coses: en Gerard Pérez perdia en el darrer tauler ràpidament; pel que vaig percebre li manca ritme de competició i aprofitar millor el temps. Sortosament són defectes que es perden amb la pràctica. Més tard queia en Francisco Chevalier, que no va poder repetir la magnífica partida del diumenge anterior. Jo, pressionat per la manca de concentració —típica quan jugo a casa—, no aconseguia rebatre el potencial d’en Pol Ortiz, un nen de nou anys que aprofitava esplèndidament els meus errors i no em permetia recuperar-me, amenaçant amb la coronació d’un peó que m’obligava a abandonar. 0 a 3 i el matx estava gairebé decidit.

Tot i això les tres partides restants no pintaven gens malament. A en Francisco Rivas li oferien taules i, quan em va consultar, li vaig dir que si les acceptava perdíem el partit, així que va decidir continuar. La seva posició era lleugerament millor però els finals no són el seu fort. Després del canvi de peces quedaven cinc peons per banda: 2 i 3 en el cas del Francisco i 1 i 4 en el del seu oponent. M’ensumava unes taules i vaig anar a mirar les altres partides. Quan vaig tornar, oh sorpresa!, en Francisco tenia dos peons d’avantatge i sumava el primer punt. L’alegria, emperò, va durar poc. L’Andriy tenia qualitat de més, qualitat que no servia de res davant l’atac del seu contrincant. Només li va quedar una opció: forçar les taules per escac continu.

El darrer en acabar va ser en Martí Aguilà, ben tornat després d’un any allunyat dels taulers. El seu punt, després d’una molt bona partida, tancava el marcador en 2½ a 3½, ajustat però insuficient per sumar a la taula. Haurem d’esperar una nova oportunitat.

L’equip «D»

Un dels partits més estranys que recordo. Ambdós equips, nosaltres i el Comtal «C», arribàvem amb els equips complets… en les llistes d’alineació. Tanmateix només es van disputar tres partides: per la nostra part, l’Antonio Molina (1r tauler), que no falla mai, no es va presentar; i en Ricci Daniel Cevallos (6è tauler), que havia confirmat l’assistència, es devia despistar i tampoc no va venir. Però és que el 5è tauler del Comtal també va faltar a la cita. Així que, ja d’entrada, el marcador assenyalava un 1 a 2. Poc després el resultat era ja definitiu; l’Agustí perdia el punt i també en Manuel Cardoso, que s’havia de rendir davant la puixança d’un quasi «dobladito», en Lucas Sánchez, habitual en totes les trobades i tornejos que organitzem. Tan sols quedava en Jordi Alcántara lluitant contra l’amic Lluís Febrero. Saben aquél que diu que quan tens el rei enrocat i arribes al final és convenient avançar un peó per evitar mals majors? Doncs a en Lluís la idea li va rondar tota l’estona pel cap, però se’n va oblidar i en Jordi no va perdonar: mat directe a la 8a fila, per deixar el 2 a 4 final.
Escacs, Cornellà

El sub-12

Aquesta setmana els «dobladitos» es van desplaçar a Sant Adrià per jugar contra l’equip local. Pràcticament repetíem equip, amb l’únic canvi d’en Nil López per l’Aitor Jiménez. Rotacions que anirem fent perquè tots els «dobladitos» puguin participar en la Lliga i siguin partícips també dels èxits del club. En aquesta ocasió tan sols vam aconseguir un punt, gràcies a la victòria de l’Iker Alcalde, la qual cosa ens alegra profundament, ja que en la 1a ronda havia quedat molt tocat en perdre la partida. Quan comences a competir les derrotes són habituals, però a poc a poc arriben les victòries. I abans que us adoneu ja ens haureu superat a molts de nosaltres. El futur del Peón Doblado és a les vostres mans, no ho oblideu.

PostHeaderIcon Uns quants zombies pel carrer

gener 23rd, 2018 Autor: Ignasi Archs

No he pogut comentar totes les coses que han succeït aquests darrers mesos, però comença la Lliga Catalana i la prioritat mana. Després dels tres ascensos de categoria de la temporada anterior, l’objectiu és mantenir tots els equips en les categories respectives sense descartar algun ascens, cosa difícil però no impossible. Hem mantingut els cinc equips que ja teníem, però a darrera hora vam decidir canviar el de 3a per un sub-12 i crec que l’hem encertada, ja que això afavoreix la participació dels nostres «dobladitos».

Analitzem la jornada. (Una nota per al que resta de temporada: independentment que juguem a casa o a fora, el primer resultat que s’indiqui serà sempre el del club.) Iniciem la crònica amb els comentaris de l’Iván Humanes i d’en Dani Llargués.

L’equip «A»

La primera jornada de la Lliga Catalana a Preferent era un motiu per estar contents. I amb l’alegria de competir en una nova divisió ens desplacem (poc, eh?, que estan aquí al costat) a la casa del Club d’Escacs Cornellà per jugar contra el seu equip «B». La veritat és que teníem alguna baixa sensible —més que sensible: els tres primers taulers—, però tampoc no vèiem malament l’enfrontament perquè sabíem que els companys que els anaven a substituir tenien ganes de competir. I us diria que tampoc no li donàvem molta importància al resultat. No sé si era perquè encara no havíem despertat o perquè en aquesta ocasió la nostra intenció era jugar en aquesta divisió sense cap més aspiració que veure on ens posarien els resultats. Però les coses van sortir bé. Al davant ens vam trobar un molt bon equip que no ens anava a posar les coses fàcils, i certament tot va estar molt igualat fins a les partides finals. L’últim a seure al tauler va ser el primer a aixecar-se: Magallanes. La veritat és que va ser tan ràpida la seva partida que només puc dir que va utilitzar una estratègia molt incisiva amb blanques. Va haver de ser molta, ja que jo, que habitualment acabo aviat, vaig ser relegat per ell. O va ser a l’inrevés? O al mateix temps? És que estàvem adormits; és normal en la primera jornada. La qüestió és que jo vaig empatar una partida on vaig aconseguir en l’obertura un lleuger avantatge d’espai però que no vaig saber rematar. I així ens posàvem amb 1½ a ½ en el marcador. La següent partida en caure va ser la de Dani, amb una escandinava on va jugar molt agressiu i va aconseguir guanyar peça, situar el rei blanc al centre i rematar sense dificultat. 2½ a ½ i la cosa pintava força bé. Emilio, en el primer tauler, amb els seus habituals dos minuts de temps però jugant molt precís, va guanyar la dama del contrari i va pressionar en una posició que va dur el blanc a rendir-se i fer més àmplia la distància. ¡La “furia chilena” está a tope! El que us dic. Ja veureu quina de sorpreses que donarà aquesta temporada. Crec, i no m’equivoco, que és l’esperit de l’equip amb els seus ànims i els seus puntazos. 3½ a ½. Però, no havies dit que va estar igualat? Doncs sí, a partir d’aquí van venir dos punts seguits per al Cornellà «B». Santamaría es va aconseguir imposar a Archilla en una posició amb el rei al centre, molt espinosa, i Flores no va poder aturar una jugada oculta del cavall del contrari que entrava fent doble i amb majoria de peons en el flanc de dama. Doncs el que deia: 3½ a 2½ i quedaven en joc partides molt complexes. Sí, és cert que Ramon va donar la tranquil·litat al marcador amb el seu punt i la seva nova especialitat d’obertura amb blanques (que no revelarem), guanyant diagonals i horitzontals amb dama i torre i donant mat al rei. I això que sembla que ja estava fet amb el 4½ a 2½ no era tan clar en la pràctica. Faltava mig punt per empatar, un punt per guanyar. I fins a aquest moment la victòria va importar, és clar, però no tant com quan vam veure que es podia aconseguir. I a partir d’aquí Dani us continuarà explicant les partides que faltaven: Slimani, Jorda i Jordi tenien la possibilitat de fer història (història perquè seria el primer punt del Peón Doblado en aquesta nova divisió). [Iván Humanes, Cornellà.]

Escacs, CornellàEl matx pintava molt bé i poc després el rival d’Slimani li va demanar taules. Slimani em va consultar i jo, com a delegat, li vaig dir que acceptés les taules, cosa que va fer i ja teníem 5 gols al marcador. Per tant ja no podíem perdre i només ens calia mig punt per guanyar el partit. Quedaven dues partides, la de Jorda amb un clar avantatge, i la de Jordi González amb una posició interessant però amb pocs minuts de rellotge. Jorda es va penjar la torre quan ja havia fet el més difícil: un nou punt per al Cornellà i el marcador se situava 5 a 4.

Tot quedava en mans de Súper Jordi, amb menys d’un minut i el seu rival amb prou feines dos minuts. La posició no era clara, el seu rival va començar a estrènyer i Súper Jordi va apurar el rellotge fins als 20 segons; llavors, en un parell de jugades va aconseguir imposar un clar avantatge que feia abandonar el seu rival. Magnífic resultat: 6 a 4 amb final de nervis. [Dani Llargués, Cornellà.]

L’equip «B»

Escacs, CornellàLa nòmina de cronistes encara no està completa. I la de l’equip «B» és com el cinquè cel, del qual res no se’n sap: no hi ha notícies d’aquest cel tan amagat (Jaume Sisa, El setè cel). Tot i que, de fet, tan amagat no estava, perquè jugaven a la sala del costat de l’«A» contra el Cornellà «D». El resultat ho diu tot: ½ a 5½, amb unes úniques taules d’en Byron Zambrano contra el veterà Josep Sáez i una de les anècdotes de la jornada, les corredisses d’en Sebastián Buitrago, que creia que jugava A Cornellà (a la nostra seu) enlloc d’AL Cornellà, l’altre club de la ciutat.

L’equip «C»

En aquest cas sí que vaig poder seguir una mica les partides, bàsicament perquè jo jugava en el primer tauler contra el Congrés «C». El primer en acabar va ser en David Romero, que aquest any reforçarà, juntament amb el altres «dobladitos» més grans, els nostres equips de la 2a provincial. Pendent dels seus plans, no es va adonar dels de l’adversari, l’Andreu Herrerias (a qui li haig d’agrair el detall d’ajudar-nos a recol·locar les taules un cop finalitzat el matx). Això li va costar tres peons i, al capdavall, la partida. La meva acabava una estona després. Un maleït Ad2, jugada habitual davant la clavada de cavall també habitual, però que en aquest cas em costava peça i em condicionava la resta de moviments fins que vaig haver de rendir-me. Tot seguit, l’Antonio Molina també ho deixava córrer. I córrer van córrer, perquè malgrat tot van necessitar dues planelles. Les presses sempre són males conselleres. En Molina va jugar amb el seu peculiar estil, fins a tal punt que, només començar, ja duia sis moviments pels quatre del seu rival. Reunió dels delegats i de seguida vam veure que s’havia d’esperar una mica abans d’enrocar, si més no a que l’altre jugador mogués peça.

Finalment arribava el primer punt (i de fet l’únic). Francisco Chevalier, un dels reforços d’enguany, realitzava una magnífica partida contra una escandinava per transposició deixant el seu contrincant amb un esquema de peons desastrós per a un final. I d’això se’n va aprofitar, canviant totes les peces innecessàries i arribant a la conclusió amb tres peons d’avantatge i tota la iniciativa.

Un altre dels nous fitxatges, l’Andriy Severyn, lluitava ferotgement però el magnífic joc de cavalls de l’oponent el deixava amb columnes de l’ala dama obertes i un peó passat contra el que l’Andriy no podia fer res. I finalment, en Francisco Rivas arribava a un final de torres amb avantatge d’espai i de temps. El material havia de caure per si sol, però es va deixar ocupar la columna de torre i l’Emili López, el delegat, no s’ho va pensar dues vegades i s’infiltrà en el camp de joc del Francisco aconseguint avançar el peó central per decantar la balança del seu cantó. Resultat final, doncs, 1 a 5; haurem de seguir treballant per estrenar el caseller.

L’equip «D»

Tercer equip a la 2a provincial, que volem que serveixi pel rodatge d’alguns «dobladitos» i perquè alguns dels socis que habitualment juguen poques partides ho puguin fer amb més assiduïtat. Tot i que aquesta setmana els nois poc rodatge van fer: l’un, en Ricci Daniel Cevallos, perquè no tenia rival al 6è tauler; l’altre, en David Álvarez, perquè va confondre l’hora del dissabte amb la del diumenge i es va presentar a les 11:00 tocades. L’Agustí Compte va acabar de seguida… la partida oficial, perquè després va continuar jugant-ne d’amistoses amb els jugadors del Montcada «B». L’Edu Jodar, nou federat, tampoc no va tenir una bona estrena, no sé si enlluernat per la brillantor del retolador amb què anotava o perquè es va enfrontar a en Tarzan. (Disculpa’m, Alejandro. T’hauran gastat aquesta broma un milió de vegades, però no me n’he pogut resistir.) Finalment també queien en Manuel Cardoso i en Jordi Alcántara, deixant-nos un altre 1 a 5.

El sub-12

De les poques alegries que ens va oferir la 1a jornada a casa, cal destacar l’empat dels «dobladitos». L’Unai Jodar aconseguia el primer punt amb un joc brillant (potser no tant com el retolador del seu pare). L’Iker Alcalde va tenir la mala sort d’haver de lluitar contra el jugador més potent del Peona i Peó «B» i no va poder superar-lo, tot i que té clars quins van ser els seus errors. Un aprenentatge que li servirà de cara a properes partides. En Nil López ens donava el segon punt, allargant el joc fins a donar mat al seu oponent. Aquest punt tancava el nostre marcador, ja que en Miguel Moreno havia d’abandonar i deixar-nos amb el 2 a 2 final, un resultat prou bo en aquesta estrena en la categoria.

Un apunt per reflexionar: no acabo d’entendre la forma de calcular l’elo infantil. Quan no n’hi havia i tothom, grans i petits, començàvem amb 1700, tenia una certa justificació que la k d’aquests tornejos fos reduïda. Però des del moment en què els nanos comencen amb un elo més baix no té cap sentit, al meu parer, mantenir aquesta k reduïda amb excés. Penso que, pels més joves, no és gaire motivador que, després de guanyar una partida, només pugin 2 o 3 punts d’elo. Potser s’hauria de repensar el sistema i proposar algun canvi en la propera Assemblea de la Federació Catalana.

PostHeaderIcon «Doblados» en acció

desembre 27th, 2017 Autor: Ignasi Archs

En una de les darreres entrades ens havíem quedat en el Torneig de Sabadell. Des d’aleshores s’han celebrat un munt de tornejos amb participació de companys del club. Us en faré un resum ràpid perquè ben aviat s’iniciarà el torneig que més ens agrada, la Lliga Catalana 2018, i la seva avantsala, la fase prèvia de la Copa Catalana. Començaré pels nostres «dobladitos», que han tingut força èxit en les competicions en què han actuat.

Campionat de Catalunya per equips d’edats

Dos «dobladitos», l’Ivan i la Irene Planella, van formar part de l’equip dels Tres Peons que va assolir el primer lloc en la categoria sub-8. Podeu veure els seus resultats en aquest enllaç.

Torneig del Sortidor

En aquest torneig infantil per a jugadors federats i no federats hi van participar els tres «dobladitos» habituals: Miguel Cabrillana, Ivan i Irene Planella. És una de les batalles que encara no hem guanyat, la d’aconseguir que més nens i nenes participin en competicions. Serà difícil, perquè no és l’única activitat que realitzen, però esperem aconseguir-ho a poc a poc. I el nostre monitor Emilio Carrasco hi té alguna idea al respecte…

Els nostres representants, tanmateix, no ho van fer gens malament: 3a posició i millor sub-8 per l’Ivan Planella i 7a posició i millor sub-10 pel Miguel Cabrillana. I la Irene Planella, en el 14è lloc, superant molts nens i nenes de més edat.


I ara passarem als «doblados» adults, alguns dels quals han obtingut també grans resultats.

Torneig de Martorell

Després d’unes quantes participacions en el grup “C”, un servidor, Ignasi Archs, aconseguia endur-me el gat a l’aigua després d’una lluita aferrissada amb la Laura Martín, de l’Olesa, una gran contrincant. Qualsevol dels dos podia haver guanyat el trofeu de campió i tot depenia de la darrera jornada. Ambdós hi arribàvem empatats, però el seus millors desempats feien que la victòria depengués d’ella. Jo tenia assegurada la 4a plaça i havia d’arriscar. El meu rival em va oferir taules un parell de vegades, però no podia acceptar-les i menys després de saber que la Laura havia empatat la seva partida, la qual cosa em donava el subcampionat fins i tot perdent. Amb aquesta tranquil·litat vaig decidir seguir i finalment vaig obtenir els fruits: victòria i primer lloc del grup, després de set victòries i dues taules. Us deixo tot seguit la partida que em va enfrontar a la Laura Martín a la 6a ronda i que vaig aconseguir guanyar en un final de reis i peons.

Torneig de Cornellà

Escacs, CornellàDe forma gairebé simultània se celebrava a la nostra ciutat l’Open del CE Cornellà, amb sis «doblados» inscrits. De tots ells, cal destacar-ne dos: en Jordi Planella i en Gustavo Magallanes. En Jordi, amb 6½ punts i una sola derrota, s’enfilava fins a la 3a posició de la general. I en Gustavo quedava en el 6è lloc, després d’haver-se enfrontat contra els quatre primers de la taula. D’aquestes partides en recordo un parell: la que va jugar contra en Jordi, una partida estranya que aquest va aprofitar perfectament per endur-se el punt; i la darrera, en què el Mestre FIDE Juan Escandell, en un final de torres i peons que semblava taules, aconseguia forçar el zugzwang i guanyar la partida.

Pel que fa a la resta de «doblados», resultats discrets, tot i que en algun cas augmentaran l’elo d’algun company.

Abans del lliurament dels trofeus es va celebrar un torneig de ràpides. Els dos primers llocs van repetir els de l’Open, però en el 3r, l’Emilio Carrasco va substituir en Jordi, aconseguint set victòries i només dues derrotes contra els primers classificats. En la darrera ronda va guanyar a en Francisco Pizarro, nou jugador del club que reforçarà els nostres equips en la Lliga Catalana i a qui li donem la benvinguda.

Escacs, CornellàCampionat Absolut de Barcelona

Si la Lliga és el campionat oficial per equips, l’Absolut és el seu equivalent a nivell individual. En la demarcació de Barcelona hi teníem un representant, en Miguel Rupérez. 4½ punts és un resultat modest a priori, però, tenint en compte que es va enfrontar a un Mestre Internacional, tres Mestres FIDE i dos Mestres Catalans, el podem considerar molt meritori. Si, a més, ens fixem que tan sols un contrincant tenia un elo català inferior al seu, podrem concloure que la seva participació li suposarà un increment d’aquest elo.

Campionat Territorial del Barcelonès

El que podríem anomenar grup “B” de l’Absolut va comptar amb en Gustavo Magallanes. 4a posició i 7 punts. Una gran classificació malgrat que dues victòries ho van ser per incompareixença i que, en el cas català, sumen també elo. De fet, hom no té culpa que el rival no es presenti i així almenys el jugador que hi acut obté una petita bonificació que compensa l’espera que fixen els organitzadors de tornejos.

Sunway Sitges

Novament trobem els nostres dos companys, l’un en el grup “A” (Miguel Rupérez) i l’altre en el grup “B” (Gustavo Magallanes). Ambdós van acabar amb 5½ punts. Miguel, com és habitual, lluitant contra un bon grapat de Mestres de tota mena, que el van situar en el lloc 54è, partint del 128è, i que l’aproparan als 2200 FIDE si és que no hi arriba.

Quant al Gustavo, un bon inici estroncat pel turc Unal Guvel, que acabaria en la 2a posició, i pel nostre “Dràcula” particular, l’Iván Cano (vegeu Torneig de Halloween). Això el mantindrà per damunt dels 2100 d’elo català. Veurem si en la Lliga aconsegueix apropar-se als 2200.

Aquí acabo aquest resum, tot i que hi ha hagut altres tornejos amb participació de socis i sòcies, com podeu comprovar a la pàgina de Participació en Tornejos individuals. A la propera entrada continuaré amb els que s’han disputat després. I també us parlaré de la Trobada Infantil i del Campus Day. I de la Copa Catalana… I del calendari de la Lliga… I, per suposat, de la mateixa Lliga. Comença la temporada i les cròniques de les jornades dels nostres equips. Enguany espero convèncer més reporters perquè siguin més completes i més “afinades”. Fins aviat!

Un moment del Campus Day del 21 de desembre, amb alguns «dobladitos» pel mig.

Loteria

Abans de tancar aquesta crònica múltiple, us informo, si no ho sabeu encara, que enguany hem obtingut el reintegrament de la loteria de Nadal. Tots els qui tingueu participacions podeu passar després de festes. Per WhatsApp us informarem dels dies i hores en què podreu cobrar. Tot i que, ja us ho avanço, no crec que ningú es faci ric.

PostHeaderIcon Properes activitats infantils

desembre 14th, 2017 Autor: Ignasi Archs

L’actualitat mana, i deixaré per més endavant el resum de les actuacions de molts «doblados» que han estat participant en tornejos darrerament. I amb grans resultats en molts casos, tant sèniors com júniors.

Trobada Infantil

D’entrada, aquest dissabte 16 de desembre organitzem, com cada any, la nostra Trobada Infantil, l’onzena ja. A diferència d’altres anys, aquesta vegada muntarem tres espais diferents:

  • Sala 1: Partides individuals pel sistema Fischer. Si no sabeu com és, ja ho descobrireu. I us divertireu molt.
  • Sala 2: Passapeces per equips en una banda. I a l’altra, dibuixos per pintar per als més petits.
  • Sala 3: Escacs gegant per equips.

Al llarg de la tarda, anirem fent rotacions entre les diferents sales perquè tots pugueu jugar amb les diferents opcions.

Tot això durant un parell d’hores, de 16:00 a 18:00. A partir d’aquest moment, baixarem tots a la sala polivalent de l’Espai Esportiu Sant Ildefons per veure la pel·lícula Els cavallers del sud del Bronx. Trobareu tota la informació clicant l’enllaç. I, si no falla res, també tindrem preparats uns gots amb crispetes. Veure una pel·li sense crispetes no és el mateix, oi?

Campus Day

Un grup d’entitats esportives de Cornellà vam pensar que seria bo organitzar alguna cosa pel dijous 21 de desembre, en què els col·legis romandran tancats (a efectes escolars) degut a la jornada electoral amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya. I, amb el suport de l’Ajuntament de Cornellà, hem aconseguit tirar endavant aquesta proposta, que hem anomenat Campus Day, en què tots els nens i nenes de Cornellà podran practicar i gaudir de tot un conjunt d’esports, els escacs entre ells, amb preus reduïts pels que siguin socis o sòcies d’alguna de les entitats organitzadores.

A la pàgina relativa al Campus Day en trobareu tota la informació, juntament amb un parell de vídeos on podreu veure un dels nostres «dobladitos» més recents, l’Aleix Batiller, convidant-vos a participar-hi.

Recordeu, sobretot, que les places són limitades i que teniu fins al dilluns 18 de desembre per inscriure-us.

PostHeaderIcon En record d’en Pau

desembre 6th, 2017 Autor: Ignasi Archs


Ahir a la nit, en acabar de sopar, em vaig escalfar el meu cafè i vaig anar a buscar el meu cigarret. Res fora de l’habitual. A l’habitació hi tenia el mòbil, que estava baix de bateria i l’havia de carregar. Abans, però, vaig mirar els missatges. I un d’ells em va deixar glaçat. Al grup de Whatsapp del club, l’Iván Humanes informava de la mort d’en Pau Pascual. No me’n sabia avenir. Vaig preguntar si ho havien contrastat. L’Iván ens va enviar un parell de captures del Facebook on el fill d’en Pau ens confirmava la seva mort sobtada.

Vaig conèixer en Pau, personalment, l’any 2014, durant el Torneig del Foment Martinenc, el club on ell militava. A la 2a ronda ens va tocar jugar junts. Va ser una partida dura. Almenys al nostre nivell i malgrat les errades que de ben segur vam cometre. Després de 62 jugades vaig aconseguir vèncer i, com acostumem a fer els jugadors d’escacs, vam comentar una estona la partida i després vam sortir al carrer a xerrar.

Allí vaig descobrir una gran persona: un enamorat dels escacs, de la fotografia, de l’art… Uns diuen que els escacs són un esport; d’altres, que són un joc. Per a en Pau, els escacs eren un art. Un art que es combina amb d’altres: la fotografia, la pintura, la literatura, el cinema… Em va parlar del seu blog, Viatge als escacs, un blog magnífic en el que podem copsar tota la seva passió per aquest joc mil·lenari. Sortosament, el sobreviurà i el tindrem per sempre, per gaudir-lo i per recordar el seu autor.

L’impacte que em va causar va fer que de seguida pensés en ell quan l’Iván va proposar la idea d’organitzar un torneig d’escacs per Halloween. Per ell, fotògraf oficial de tants tornejos “normals”, vaig creure que seria molt interessant fer el reportatge d’aquell Torneig de Halloween, un torneig diferent i, sens dubte, més divertit. I s’hi va afegir immediatament, fent les fotografies del torneig d’adults, que podeu veure clicant l’enllaç.

I així vam anar coincidint en diferents campionats, el darrer el de Sants d’enguany. I vam seguir conversant. Converses curtes, atès que ell estava “treballant” amb la seva càmera. Però sempre interessants. Pau, et trobaré a faltar. Els tornejos ja no seran el mateix sense veure’t, mentre jugo una partida, passejant entre els taulers, dempeus, ajupit, buscant sempre el millor enquadrament. Et vull donar les gràcies per haver viscut. Ara, descansa en pau.

Nota final: Mai no vam parlar de música, un altre art, però crec que el tema d’Enya que he escollit aquest cop, una “coetània”, com deia el mestre Joaquim Maria Puyal en aquell gran programa de TV3 La vida en un xip, et resultarà, allà on siguis, molt agradable.

Totes les fotografies que il·lustren l’entrada són obra d’en Pau Pascual Duran.

PostHeaderIcon Arriba el fred a Pedralbes

setembre 25th, 2017 Autor: Ignasi Archs

Habitualment acabem el curs amb màniga curta i el reprenem amb màniga curta. Però fa uns dies una onada de fred va envair Catalunya i ens va deixar glaçats, fins al punt que algun torneig el vam començar amb jaqueta. A poc a poc el temps torna als seus estàndards; tanmateix, us recomanaria que no amaguéssiu massa la roba d’abric.

Abans de l’inici de la nova temporada, us comentaré els resultats dels «doblados» en els dos tornejos que se situen a cavall de les dues temporades, l’anterior i la present: els de Sants i Sabadell.

Open Internacional de Sants

El torneig obert més important de Catalunya començava, malauradament, amb els atemptats terroristes de la Rambla de Barcelona i de Cambrils. Malgrat el cop tan dur que suposa una acció d’aquestes característiques, el torneig es va desenvolupar amb la major normalitat possible, potser amb l’única diferència d’algunes baixes més de les usuals.

En el grup «A» hi participaven quatre «doblados». El mestre Panelo va ser el millor classificat, amb 7 punts i una darrera victòria contra el GM rus Vladimir Dobrov, que no va veure una combinació en la que perdia la dama. Uns llocs més avall trobem en Gonzalo Quirhuayo, amb 6½ punts i que es va quedar molt a prop d’obtenir la 3a norma d’MI. Almenys, però, en la propera llista de la FIDE ja superarà els 2400 punts d’elo, la qual cosa fa que la tingui a tocar. Amb 5 punts es va classificar en Miguel Rupérez, el darrer fitxatge del club, gairebé 60 llocs per damunt del seu rànquing inicial i acostant-se als 2200 punts d’elo FIDE. La seva trajectòria el situa entre els primers taulers del club. Un reforç important que segur que es notarà en la Lliga Catalana. I finalment, en el lloc 273 trobem en Jordi Planella, amb 4 punts, un bon resultat en un grup tan dur com aquest.

En el grup «B», els nostres dos companys van quedar lluny de les seves —i nostres— expectatives. En Gustavo Magallanes, 6è del rànquing, va acabar en el lloc 46. Després de perdre en la 2a ronda contra el nostre ex company Daniel Peirón, es va refer, però dues derrotes en les rondes 7 i 8 el van allunyar dels llocs capdavanters. Joan Tortosa, per la seva banda, va començar força bé i a la 7a ronda ja duia els 4½ punts amb què acabaria el torneig. Li van sobrar les tres darreres, una d’elles contra en Gustavo, que acabaria guanyant el punt.

En el grup «C» participàvem un servidor i la resta de la família Planella, que s’estrenaven en un torneig internacional de ritme normal: Cristina Zavala i els seus fills Ivan i Irene Planella. Amb un total de 6 punts, em va sobrar també la darrera ronda (matinal), en què vaig desaprofitar un avantatge de dos peons (quasi tres) que m’haurien fet acabar entre els quinze primers. A continuació es va classificar l’Ivan Planella: 4 punts, amb dues victòries i quatre taules, que demostren que també pot jugar a aquest ritme. I amb 2½ punts cadascuna, mare i filla, Cristina i Irene, havent aconseguit les seves primeres victòries en un torneig obert.

Obert Internacional de Sabadell

Gairebé els mateixos participants que en el de Sants, amb l’excepció d’en Gustavo i l’Ignasi. En el grup «A», en Miguel Rupérez va aconseguir un total de 3 punts que, malgrat tot, li suposen un augment d’elo, donat els rivals amb els que es va haver d’enfrontar i després de quedar ja absolutament esgotat amb tantes partides com ha jugat des que va arribar al club.

En el grup «B», en Jordi Planella va realitzar un molt bon torneig, acabant en la 7a posició amb 6 punts. A en Joan Tortosa, com ha quedat dit anteriorment, li van sobrar altre cop les tres darreres rondes i no va poder superar els 3½ punts. Potser haurà de començar a pensar en demanar un bye en alguna d’elles en les properes conteses.

I en el grup «C» l’Ivan Planella se superava a si mateix i obtenia la 15a plaça amb 5 punts, fruit de tres victòries i quatre taules novament. La seva germana, la Irene, aconseguia també superar-se amb 3½ punts i la mare, la Cristina, millorava lleugerament, acabant amb 3 punts. L’anècdota graciosa es produïa a la 7a ronda, amb un enfrontament entre mare i filla. Jo vaig pressuposar unes taules, però en Jordi em va dir que no, que la Irene volia guanyar. I ho va fer! Demostració clara de la gran competitivitat que tenen els nens i nenes avui dia, que no donen cap partida per perduda. I en dono fe per algunes partides que he jugat en els darrers tornejos contra nens i nenes sub-10 i sub-12.

La nova temporada

Ja estem en plena temporada 2017/2018. Per tots aquells que encara no ho sàpiguen, les classes infantils ja s’han reprès, amb la incorporació com a nou monitor d’en Miguel Rupérez, que ja n’havia donat en la seva Argentina natal. Enguany tenim com a novetat l’ampliació d’horari: les classes duraran un quart d’hora més, de 18:15 a 19:30 per a tots els nivells. I a partir de gener, els dissabtes obrirem el club durant un parell d’hores perquè els nens i nenes que ho vulguin puguin jugar entre ells. Comptarem també amb la presència d’un monitor que resoldrà els dubtes que li puguin plantejar i explicarà aquelles coses que potser no els hagin quedat prou clares.

A l’octubre també tornarem a les escoles d’Els Pins i Mediterrània per seguir impartint lliçons d’escacs a tots els qui s’hagin apuntat a aquesta activitat extraescolar.

I el proper dissabte 14 d’octubre participarem a la Festa Major de Sant Ildefons amb un taller d’escacs per a petits i adults a la plaça de Sant Ildefons, davant del Mercat.

Us seguiré informat de totes les activitats, ara sí amb una periodicitat més curta després de les vacances d’estiu.

I un apunt final: per la penya argentina del club, la música que heu estat escoltant està composta per un compatriota vostre, en Xavier Patricio Pérez, més conegut com «Gato» Pérez, que va viure molts anys a Barcelona fins a la seva sobtada mort als 39 anys d’edat.

Traductor
CatalanEnglishFrenchGermanItalianPortugueseRussianSpanish
Cerca a la web
Lliga Catalana 2018
Problema ocult
Amb el suport de
  • Ajuntament de Cornellà
Col·laboradors
  • Ajedrez 21
  • The Corner
  • La Herradura
  • Gramma arts gràfiques
  • Viejo Piano
  • Advocat.cat
  • Filatelia Llach
  • Mary Pickford
  • Adeslas
febrer 2018
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« gen.    
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728  
Categories
Visitants